Torutita
 Torutita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Th,U,Ca)Ti₂(O,OH)₆ |
| Epònim | titani, urani, tori i composició química  |
| Localitat tipus | àrea Severnyi (North area), massís alcalí Zardalek, vall del Sokh, muntanyes Alai, Oix, Kirguizstan |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.12 |
| Dana | 8.3.4.2 |
| Heys | 7.16.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | negre |
| Duresa (Mohs) | 4,5 a 5,5 |
| Lluïssor | resinosa |
| Diafanitat | translúcida |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1947 |
| Símbol | Thu |
| Referències | [1] |
La torutita és un mineral de la classe dels òxids. El seu nom fa al·lusió als elements de la seva composició química: tori, urani i titani.[1]
Característiques
[modifica]La torutita és un òxid de fórmula química (Th,U,Ca)Ti₂(O,OH)₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls prismàtics curts, de fins a 2 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4,5 i 5,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la brannerita i una altra amb l'ortobrannerita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la torutita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
Formació i jaciments
[modifica]La torutita va ser descoberta a l'àrea Severnyi, al massís alcalí Zardalek (vall del Sokh, Oix, Kirguizstan) en filons de microclina i nefelina sericititzada, en un massís de sienita.[2] També ha estat descrita a Austràlia, el Brasil, els Estats Units, l'Índia, el Kirguizstan, Mèxic, Namíbia, Rússia i Sri Lanka.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: torita, zircó, calcita, barita i galena.[2]