Vés al contingut

Tió de Nadal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tronc de Nadal)
Aquest article tracta sobre tradició catalana i aragonesa. Si cerqueu les diferents tradicions nadalenques arreu d'Europa que giren al voltant d'un tronc, vegeu «Tió de Nadal (tradicions europees)».
Infotaula personatgeTió de Nadal

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic
tradició nadalenca
portador de regals de Nadal
Tió de Nadal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia catalana Modifica el valor a Wikidata

El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó[1] (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal), Andorra i oblidada a Mallorca (coneguda com a Nadaler[2]). Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aconseguir un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal. Normalment, el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció, es col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar.[3] Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.[4] El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renaixement de la natura després de l'estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.[5]

També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió. És adequada per a referir-se a la festa, però no al tió en si mateix.[6][7][8] La paraula té l'origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu, per exemple: "Caga, tió,/ ametlles i torró".

Tradició

[modifica]
El tió segons l'època
Nens fent cagar el tió en una imatge vuitcentista
Una família catalana fent cagar el tió el 1907
Un tió a la Plaça de Sant Jaume el 2011

Pels volts del dia de la Puríssima (8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures i ous, i tot se li ofrena cru. També se li dona aigua. En realitat, hi ha múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen uns aliments o uns altres.

El tió generalment es fa cagar el 24 de desembre al vespre o el 25 abans del dinar familiar.[9] A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no s'encén.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o tots plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all o una ceba, o bé es pixa a terra.

Tradicionalment, el tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars, on és qui obsequia la mainada o tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals. Per a aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el tió recolzant-lo en dues o més cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos.

A més dels tions propis hom n'estableix a casa de familiars, com ara a cals avis, oncles, etc., de manera que els infants poden arribar a fer cagar més d'un tió. Quan els mateixos nens no poden fer-los cagar tots, s'actua semblantment al matí de Reis en qualsevol dels dies successius (aprofitant normalment alguna de les reunions familiars que es produeixen, com Sant Esteve o dies subsegüents) i la xicalla troba els regals que els han estat cagats pel tió el dia 24 o 25.

També hi ha llocs en què el tió és comunal i tots els xics del poble acudeixen a atiar-lo per rebre els regals.

En diferents indrets de Catalunya s'ha incorporat a les celebracions nadalenques l'Oncle Buscall,[10] un personatge que viu als boscos i que amb els seus cosins acompanya l'arribada del tió. L'Oncle Buscall té cura dels tions que es desperten als arbres, d'on els despenja i els lliura a la canalla perquè els facin cagar.

A Mallorca es documenta la presència del Tió de Nadal a la pagesia a final del segle xix i començament del xx,[11] però no es descriu una tradició en la qual el Tió és un ésser animat que dona regals als infants, sinó simplement la d'un tronc molt gros (un tió) que crema durant tota la nit de Nadal i que simbolitza l'escalfor de la llar i els membres de la família i el naixement de Jesucrist.[12]

Cançons a Catalunya

[modifica]

Tractant-se de cançons simples i basades en ritmes senzilles, ja que tradicionalment han estat creades i cantades per nens, hi ha moltes variacions sobre la mateixa lletra. Les més conegudes a Catalunya són les següents:

«
Caga tió
ametlles/avellanes i torró
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió'
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!
»
«
Caga tió
Tió de Nadal
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
I pixa xampany!
»
«
Caga tió
De mel i de mató
no caguis avellanes
que no ens agraden
caga torrons
que són molt bons.
»
«
Caga tió
caga torró
d'avellana i de pinyó
Si no vols cagar
garrotada va!
»
Tió de Nadal en l'actual versió infantil
«
Caga tió
avellanes i torró,
si no cagues tió
et donaré un cop de bastó!
»
«
Caga tió
tió de nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera
el pollí a dalt del pi
corre, corre Valentí!
Passen bous i vaques
gallines amb sabates
i galls amb sabatots
correu, correu minyons!
que la teta fa torrons
el vicari els ha tastat
diu que són un poc salats
ai, el brut!
ai, el porc!
ai, el cara, cara, cara!
ai, el brut!
ai, el porc!
ai, el cara de pebrot!
»
«
Tronc de Nadal,
caga figues caga figues,
tronc de Nadal caga figues i vi blanc.
No caguis arengades
que son salades,
caga turrons
que són molt bons.
Si no cagues re
garrotada et donaré!
»
«
Caga, soca de Nadal,
caga torrons i pixa vi blanc,
no caguis arengades
que són salades,
caga torrons
que són molt bons.
Si no cagues re
garrotada et donaré!
»
«
Tió, tió
caga torró
d'avellana i de pinyó
Si no cagues botifarra
et clavarem un cop de barra.
Si no cagues torró
et clavarem un cop de bastó
Tió, tió
»
«
Tió, tió,
caga torrons
dels fins i dels bons.
Si no en tens més
caga diners,
si no en tens prous
caga ous.
»

A la Catalunya del Nord, la versió més corrent fa:

«
Caga tió
caga torró
d'avellana o de pinyó
o un quelcom de millor.
Si, tió, vols pas cagar,
sul cul te vindré a tustar
»

Cançons a l'Aragó

[modifica]

A la Franja de Ponent hi ha les pròpies versions en català:

«
Xoca de Nadal,
caga torrons i pixa vi blanc,
no cagues arengades que són salades,
caga torrons, que són més bons.
»

A la resta d'Aragó hi ha diferents cançons en aragonès, com l'exemple següent:

«
Buen Tizón, buen Varón,
buena casa, buena brasa,
que Dios mantenga a paz en ista casa
y en totz os que i son
»

A Escalona (Osca), el més gran de casa, o l'amo de la casa, encenia les brases i deia:

«
Tizón de Navidat
Tú yes o tronco d'a casa
por ixo yo bendizco
con vin esta troncada
En nombre de Dios y o nino
que baixa ta la tierra
ta que ta ista casa traigas
a felicidat más plena
O primer trallo ta Tú,
porque Tú tot lo navegas
O segundo por nusatros
que nos des salut a espuertas
O tercero ta que nieve
y se críen as cosechas
O quarto ta que as arreses
no se disgracien ni mueran
Y o quinto ta que a Paz
nos espante toda guerra.
»

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. La Tronca de Navidad
  2. Alcover i Sureda, Antoni Maria. «Nadaler». DCVB. [Consulta: 22 desembre 2022].
  3. «Festes d'arbres». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: agost 2013].
  4. Costa, Roger «Quin significat té la tradició de fer cagar el tió?». Sàpiens [Barcelona], núm. 74, 12-2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  5. «Els misteris del tió». Vilaweb. [Consulta: 24 desembre 2021].
  6. «cagatió». ésAdir.
  7. «cagatió». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 desembre 2014].
  8. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cagatio». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  9. «Quin dia es caga el Tió de Nadal?». denadal.cat, 01-09-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
  10. «Tradiciones en evolución" (en castellà) La Vanguardia. 19-12-2011 [Consulta: 1 març 2014].
  11. Ferrà i Martorell, Miquel «Nadal segons mossèn Alcover (1896)». Diari de Balears, 23-12-2000. Arxivat 24 de desembre 2023 a Wayback Machine.
  12. Aquesta tradició es documenta, a tall d'exemple, en la poesia El Tió de Nadal, de Pere Penya, i en la contarella de Mossèn Alcover Ses matances i ses festes de Nadal (Moll, 1981; p. 104 ss.).

Enllaços externs

[modifica]