Vés al contingut

Llista de consorts del Regne de Mallorca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta és una llista de les reines consorts del Regne de Mallorca.

Imatge Nom Pare Naixement Casament Esdevingué consort Cessà de ser consort Mort Espòs
Violant d'Hongria

[a][1]

Andreu II d'Hongria
(Àrpád)
1215/6 8 setembre 1235 12 octubre 1251 Jaume I
el Conqueridor
Esclarmonda de Foix i de Cardona

[b][2]

Roger IV de Foix
(Foix)
1250-60 1272/12 octubre 1275 1285
Annexió de Mallorca
després 22 novembre 1299 Jaume II
el Bon Rei
Elionor d'Anglaterra i de Castella

[c][3]

Eduard I d'Anglaterra
(Plantagenet)
1269 15 agost 1282

[d]

1285

Accés del marit

18 juny 1291
Mort del marit
29 agost 1298 Alfons III d'Aragó
el Franc
Isabel de Castella i de Molina

[e][4]

Sanç IV de Castella
(Anscarici)
1283 1 desembre 1291 25 abril 1295
Matrimoni anul·lat
24 juliol 1328 Jaume II d'Aragó
el Just
Esclarmonda de Foix i de Cardona

[f][5]

Roger IV de Foix
(Foix)
1250-60 1272/12 octubre 1275 20 juny 1295
Retorn a Mallorca
després 22 novembre 1299 Jaume II
el Bon Rei
Maria de Nàpols

[g][6]

Carles II de Nàpols
(Anjou-Sicília)
1290 1309 29 maig 1311
Accés del marit
4 setembre 1324
Mort del marit
final abril 1346/gener 1347 Sanç I

el Pacífic

Constança d'Aragó i d'Entença

[h][7]

Alfons IV d'Aragó
(Barcelona)
1318 24 setembre 1336 1344
Reincorporació a la Corona d'Aragó
1346 Jaume III

el Temerari

Consideracions

[modifica]

Teresa Gil de Vidaure

[modifica]

Teresa Gil de Vidaure no va ser formalment coronada reina consort, però la seva relació amb Jaume I i el reconeixement dels seus fills legitimen parcialment aquest rol. La promesa de matrimoni que li va fer el monarca, considerada vinculant en aquell temps, i el seu paper públic com a consort en la gestió d'assumptes polítics i territorials reforcen aquesta percepció.[8] Tanmateix, l'absència d'un matrimoni consagrat per l'Església, el posterior repudi per part del rei, i el fet que Jaume I no la considerés ni reina ni esposa, fa que el seu estatus es limiti a un reconeixement de facto.[9]

Violant de Vilaragut

[modifica]

Violant de Vilaragut, va ser la segona esposa de Jaume III de Mallorca, amb qui es casà el 10 de novembre de 1347 després de la mort de la seva primera muller, Constança d'Aragó i d'Entença. Filla de Berenguer de Vilaragut i de Saura de Mallorca, una filla il·legítima de Jaume II de Mallorca, Violant era cosina de Jaume III. Durant els tres anys que ostentà el títol de reina de Mallorca, el seu marit lluitava per recuperar el regne perdut davant Pere IV d'Aragó. Després de la derrota i mort de Jaume III a la batalla de Llucmajor el 1349, Violant i els fills del rei foren capturats per Pere el Cerimoniós i ella fou alliberada gràcies a les gestions del papa Climent VI i del rei Joan II de França.[10][11]

Joana I de Nàpols

[modifica]

Joana I de Nàpols i Jaume IV de Mallorca, fill de Jaume III, es casaren el 1363, després que Jaume escapés del captiveri al Castell Nou de Barcelona. Joana, vídua dues vegades i reina de Nàpols, concedí a Jaume el títol de duc de Calàbria. Tot i el matrimoni, Jaume abandonà Joana i marxà a Anglaterra, on fou rebut pel rei Eduard III. Participà en la batalla de Nájera, on fou capturat per Enric de Trastàmara i empresonat al castell de Curiel. Joana intercedí per la seva alliberació, pagant un rescat considerable el 1370. Tot i això, Jaume no tornà a Nàpols i acabà morint el 1375.[12][13]

Conrad von Reichach

[modifica]

El 1374, Elisabet de Mallorca, ja vídua, acompanyà el seu germà Jaume IV en un intent frustrat de recuperar el Regne de Mallorca. Quan ell morí el 1375, la declarà hereva de la corona de Mallorca. Elisabet es traslladà a França i cap al 1375, es casà secretament amb Conrad von Reichach zu Jungnau, amb qui tingué un fill.[14]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. També reina consort d'Aragó, comtessa de Barcelona, Girona, Osona i Besalú.
  2. També comtessa de Rosselló i Cerdanya, senyora de Montpeller.
  3. També comtessa de Bar i reina consort d'Aragó.
  4. Es casaren per poders però no es varen arribar a conèixer.
  5. També duquessa de Bretanya, reina consort d'Aragó i reina consort de Sicília.
  6. També comtessa de Rosselló i Cerdanya, senyora de Montpeller.
  7. També comtessa de Rosselló i Cerdanya, senyora de Montpeller.
  8. També princesa consort titular d'Acaia.

Referències

[modifica]
  1. «Violante de Hungría» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 agost 2021].
  2. «Esclarmonda, de Foix». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 108. ISBN 978-84-15267-24-9. 
  4. Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 116,117. ISBN 978-84-15267-24-9. 
  5. «Esclarmonda, de Foix». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. «Maria de Nàpols». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Constanza de Aragón (IV)» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 desembre 2024].
  8. «Teresa Gil de Vidaure» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 12 desembre 2024].
  9. «¿Quién es Dña. Teresa Gil de Vidaure?» (en castellà). Aula Senior Jérica. [Consulta: 12 desembre 2024].
  10. «Violant de Vilaragut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Violant de Vilaragut:reina ....e trobairitz?» (en occità). Medievalòc, 07-11-2021. [Consulta: 12 desembre 2024].
  12. Piera, Ramon. «Joana I de Nàpols», 24-05-2022. [Consulta: 12 desembre 2024].
  13. «Jaume de Mallorca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Elisabet de Mallorca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.