Usuari:Ibj ibj/Carnaval de Solsona

Ibj ibj/Carnaval de Solsona

La Draca del Carnaval

El Carnaval de Solsona és una festa popular que se celebra a Solsona, capital de la comarca del Solsonès, entre el Dijous gras i el Dimecres de cendra durant els dies de carnaval. Es tracta d'un dels carnestoltes més coneguts i emblemàtics dels Països Catalans i té el reconeixement de Festa d'interès turístic nacional (Fiesta de interés turístico nacional).

Tot i que a Solsona la celebració del carnaval es remunta, com a mínim, a finals del segle xviii, l'actual estructura es deu a partir de l'any 1971 quan es torna a celebrar la festa al carrer per primera vegada després de la seva prohibició durant la Dictadura franquista. El seu caràcter popular es manifesta a través de la seva organització a càrrec de l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona -desvinculada d'institucions i l'administració-. Alguns dels trets o actes que el fan distintiu són l'ús de les bates que la gent vesteix durant aquells dies, les comparses, la família de gegants bojos, l'arribada del rei carnestoltes, la penjada del ruc o la lectura del sermó, entre d'altres.

Història

A Solsona la celebració del carnaval es remunta, com a mínim, a finals del segle xviii: una carta particular de 1801 indica que el carnestoltes deuria formar part del calendari festiu de la població a finals del segle anterior. El carnestoltes vuitcentista ja incloïa actes que avui en dia encara es duen a terme com l'arribada del rei carnestoltes, el sermó, les contradanses, el repartiment de coca, aiguardent i figues el darrer dia de carnaval o la cremada del ninot el Dimecres de cendra. A principis del segle xx la celebració va estar marcada per la rivalitat existent entre dues colles a causa de diferències ideològiques: hi havia els de Cal Pixarada, d'esquerres, i els de l'Ateneu, de dretes, i ambdós bàndols organitzaven els seus propis actes. Al 1936 es va celebrar per últim cop el carnaval abans de la Guerra civil (1936-39) i l'ocupació franquista a Catalunya va comportar la prohibició de la festa durant el règim del general Franco. Als anys de la dictadura el carnaval a Solsona va quedar relegat a l'àmbit privat amb sopars i balls de disfresses fets en domicilis particulars.

Animats pels que havien celebrat el carnaval abans de la Guerra civil, un grup de jovent de Solsona aplegats sota el nom de La Joventut Solsonina van desafiar les autoritats franquistes i van recuperar la festa l'any 1971. Després de 35 anys sense haver-ho pogut fer, Solsona va tornar a rebre el rei carnestoltes i es van incorporar actes que ja es duien a terme abans de la guerra. En els dies principals es recreaven comitives d'autoritats que rebien el rei carnestoltes amb la finalitat de parodiar les autoritats locals, també es va idear l'elecció de la miss forastera de fora que satiritzava la figura de la miss turisme que l'Ajuntament elegia entre les estiuejants a les darreries del franquisme i es van començar a introduir i construir alguns gegants. Al 1974, l'escultor Manel Casserras i els joves organitzadors del carnaval construeixen quatre gegants que caricaturitzaven els de la Festa Major de Solsona i el músic Joan Roure va compondre el pasdoble El Bufi -una barreja carnavalesca de temes coneguts, alguns que no ho són tant i altres que no ho són gens- perquè aquests poguessin ballar. Aquesta cançó va tenir des dels seus inicis tal acceptació popular que s'ha convertit en un autèntic himne de la festa.

Al llarg de la dècada dels 70 el Carnaval es consolida: es continuen recuperant antics actes, es construeixen carrosses i es fa la revista humorística a l'estil dels espectacles de varietats, entre d'altres. També apareix un dels elements que contribuiran a fer la celebració més singular: els organitzadors comencen a vestir unes bates o bruses a l'estil de les que duien els antics tractants de bestiar. Ràpidament el costum de dur-les s'estén entre tots els participants del Carnaval. L'any 1978, el Ministeri d'Informació i Turisme d'Espanya reconeix la celebració com a Festa d'Interès Turístic Nacional. Al mateix any, l'organització i el constructor de gegants Manel Casserras plantegen la construcció del Gegant Boig que trenca amb la idea del gegant solemne i apareix com una figura grotesca i amb la particularitat de dur els braços articulats de tal manera que al ballar reparteix garrotades a la gent del voltant. El seu èxit l'ha convertit en una de les principals icones de la festa. Durant els anys posteriors s'incorporaran noves figures a la família amb les mateixes característiques: la Geganta Boja, el Mocós, la Geganteta Boja, el Tòfol Nano. Altres construccions es realitzaran per parodiar el bestiari popular de la Festa Major solsonina: la Draca, el Xut, el Comte de l'Assaltu. Tot aquest conjunt, conegut popularment amb el nom dels gegants bojos, es va convertir ràpidament en un referent dins el món geganter català.

Una llegenda popular atribueix el malnom de mata-rucs als solsonins: diu la història que per treure les herbes que havien sortit a dalt de tot del campanar van penjar un ruc pel coll perquè se les mengés, però un cop va haver arribat al capdamunt la bèstia ja havia mort ofegada. Això només és una llegenda, però l'any 1985 els organitzadors van penjar un ruc fet de cartró a la Torre de les Hores, en al·lusió a aquesta història, que connectat a través d'una mànega esquitxava amb aigua com si estigués pixant i mullava als qui passaven per sota. La penjada del ruc es va continuar fent i es va popularitzar tant que s'ha convertit en un dels moments més concorreguts del carnaval. Durant els primers anys, l'acte no va estar exempt de polèmica i diaris com La Vanguardia i El Periódico van recollir multitud de crítiques i denúncies de lectors que havien vist imatges per la televisió i que es pensaven que l'animal era de veritat. També és als anys 80 quan apareixen les primeres comparses. La primera en crear-se és la Comparsa del Gegant Boig, el 1983, nascuda al voltant d'un grup de gent que van començar a vestir tots la mateixa bata i que van decidir organitzar-se per col·laborar amb la festa. En van seguir d'altres com els Bufons, els Buturuts, els Oriols, la Comparsa del Mocós o la dels Mata-rucs. Al llarg dels anys les noves generacions han contribuït a l'aparició de noves comparses i avui en dia sobrepassen la seixantena.

El 1987 per primera vegada es va dedicar el dilluns a la mainada, amb el Carnaval infantil en una jornada festiva a les escoles: els nens i nenes reproduïen els actes que els adults havien dut a terme els dies anteriors. Al principi dels anys 90 es du a terme la primera cursa de boits i durant la dècada la festa experimentava una època daurada amb un pressupost elevat i el suport econòmic de les administracions públiques. Durant l'edició de 1995 es va fer especial èmfasi en els 25 anys de la festa des de la seva recuperació.

L'entrada al segle XXI va estar marcada pels problemes de finançament que es van arrossegar durant vàries edicions provocant un dèficit en els comptes de l'organització que va haver de ser cobert amb subvencions de les institucions locals. Redreçada la situació econòmica, els primers anys del 2000 destaquen per traslladar l'arribada triomfal del carnestoltes pel Portal del Pont per una ambiciosa desfilada per la carretera de Torà fins la plaça del Camp. També s'han aportat nous balls per als gegants que no en tenien i es crea, el 2013, la Contradansa de l'Indiot. L'adaptació de la festa als nous temps ha permès que aquesta continuï viva i arrelada i a la vegada sigui considerada una de les principals celebracions populars dels Països Catalans.

Actes principals

El carnaval solsoní està conformat per més d’una cinquantena d'activitats que es duen a terme durant la setmana de carnaval i al cap de setmana previ. La majoria d'actes se celebren al carrer. carrer i aquests són de tot tipus des d'actes d'arrel tradicional fins a balls, concerts i activitats pel públic infantil.

Actes previs: l'Entrega de Bojos i el Ball d'Assaig

El dissabte previ a carnaval, els organitzadors reconeixen la tasca i dedicació a la festa de diferents persones o col·lectius amb una gala on s'entreguen uns guardons, coneguts popularment com a bojos, que reprodueixen en estatueta la figura del Gegant Boig. El diumenge es fa un assaig públic de les danses tradicionals que durant la setmana es duran a terme al carrer. El mateix dia al matí les comparses solen engalanar els carrers amb diferents motius satírics i d'actualitat.

Dijous gras: Música Sorda, Ball Mut i Sopar Gras.

El Dijous gras o Dijous llarder dóna tret de sortida al carnaval. Al vespre tradicionalment tenia lloc per carrers i places la Música sorda on els solsonins participants feien soroll amb instruments fabricats per ells o amb estris casolans. En les últimes edicions l'acte ha estat substituït per un concurs de carros musicals. A l'acabar l'acte es balla el Ball mut, un vals on els músics deixen de tocar mentre els balladors han de continuar ballant. També té lloc el Sopar gras, un sopar popular a la plaça Major.

La Baixada de boits i el Ball de la Patacada

El divendres a la tarda s'organitza la Baixada de boits, una cursa on els pilots que condueixen els boits -uns vehicles construïts a partir d'una plataforma amb rodes- han de superar diferents obstacles que es van trobant pel camí. Al vespre la gent sopa a peu dret a la plaça Major i es fa el Ball de la patacada, anomenat així perquè antigament els nois clavaven un cop al cul de les seves parelles.

Dissabte de Carnaval

El cap de setmana de Carnaval aglutina els actes principals de la festa. El dissabte a la tarda té lloc el Mercat de Carnaval on no s'hi fan tractes ni negocis però on s'hi pot trobar tot tipus de parades o atraccions. Quan acaba, surten els gegants bojos que ballant pel carrer acompanyen a les autoritats carnavalesques a rebre el rei carnestoltes. L'Arribada del Carnestoltes -que en anteriors edicions s'havia realitzat dijous o diumenge- constitueix un dels actes més lluïts de la festa amb una concorreguda i participada desfilada de carrosses i disfresses. El mateix dia es proclama mata-ruc d'honor a una celebritat coneguda i convidada expressament a la festa, a continuació té lloc la Bramada on una persona -el bramador- imita el bram d'un ase i el dedica a alguna polèmica d'actualitat en senyal de rebuig i protesta. Els actes principals del dissabte culminen amb la Penjada del Ruc a la Torre de les Hores. És un dels moments més esperats on el Ruc, de mentida -malgrat la seva semblança a un de real-, és penjat amb una corda al capdamunt del campanar i ruixa amb aigua, com si estigués pixant, a tota la gent situada a baix. Mentre es penja l'animal els solsonins canten la cançó A Solsona, bona gent que fa al·lusió a la llegenda que atribueix el malnom de mata-rucs als solsonins.

Diumenge de Carnaval

A primera hora del matí té lloc el Ball de l'Escladat on es reparteixen sopes de pa per aquells que s'acaben de despertar i pels qui encara no han anat a dormir. Al matí, una comitiva integrada pels gegants, músics i les autoritats del carnaval reben la miss forastera de fora: un home disfressat de dona que parodia els antics concursos d'elecció de miss que es feien a Solsona a finals del franquisme. El recorregut de les carrosses i la comitiva dels gegants acaba a la plaça Major on un predicador llegeix el crític i irònic Sermó: un text en vers on es repassa l'actualitat posant èmfasi en els successos locals de l'any anterior. Els actes del matí acaben amb els ballets dels gegants i altres elements del bestiari del Carnaval. A la tarda, tenen lloc les Contradanses pels carrers i places. És un dels actes amb l'orígen més antic i que van aparèixer com a mofa dels balls de saló francesos del segle xviii. Se sap que a principis del segle XX es ballaven varis dies durant el carnaval i es repartien confits. Es ballen tres danses i la música és interpretada per una cobla. La primera és coneguda amb el nom de contradanses sèries, té caràcter solemne, però amb moments alegres i els balladors van vestits d'època a l'estil del segle xviii. La segona, les contradanses boges, és una polca vuitcentista on es produeixen canvis de parella i els balladors, disfressats, treuen la gent del públic a ballar. Finalment, hi ha la Contradansa de l'Indiot -introduïda el 2013- que es una mofa del Ball de l'Indiot, propi dels antics carnavals de Solsona, i on els balladors duen una vestimenta similar a la d'un ocell.

Carnaval Infantil

El dilluns els nens i nenes de Solsona prenen el control de la festa i esdevenen els protagonistes del carnaval. Les escoles de Solsona i comarca fan festa i la canalla reprodueix al carrer els actes que durant els dies previs han celebrat els grans. Gegantons fets a mida dels nens, carrosses, disfresses, un sermó infantil i la penjada del ruc són alguns dels actes que tenen lloc. A la tarda es du a terme un concorregut concurs de disfresses.

Figues, coca i vi blanc

El darrer dia de carnestoltes, al migdia, es reparteix coca, figues seques i moscatell entre els botiguers i la gent que passa pel carrer. És un dels actes més antics del carnaval i que ja se celebrava abans de la Guerra civil. Té lloc el dimarts i cada cop que es para en una plaça s'entona i es balla una cançó. A la nit té lloc el ball i concurs de disfresses, un dels pocs moments on el carnaval solsoní admet a tothom disfressar-se.

Dimecres de Cendra

El Dimecres de Cendra posa punt i final al Carnaval. Al vespre el ninot del carnestoltes -que reprodueix exactament en cartró la persona que ha encarnat aquest rol durant els dies de la festa- és passejat per Solsona en una comitiva funerària fins arribar a la pira on és cremat. Després d'un castell de focs els gegants baixen al so d'El Bufi pels concorreguts carrers del nucli antic plens de gent. A l'alçada de la Torre de les Hores es depenja el ruc i després a la plaça Major els gegants ballen sense parar fins que a les dotze en punt de la nit la festa s'acaba i els solsonins es resignen a esperar un any perquè torni a venir el Carnaval.

El carnestoltes

En l'imaginari popular català el rei carnestoltes és el personatge que encarna i representa la festa del carnaval. La seva arribada representa l'adveniment de la celebració fins que la mort del personatge, el Dimecres de Cendra, dóna per acabada la festa i marca el començament de la Quaresma. Se sol representar en forma de ninot grotesc i presideix simbòlicament el Carnaval. A Solsona, des de l'any 1971 -i després de molts anys sense haver-ho fet- el carnestoltes és rebut amb honors i se li lliuren les claus de la ciutat. El seu ninot és passejat pels carrers durant els diferents dies i el dimecres de cendra mor i és cremat. Tret dels primers carnavals i de comptades excepcions, el seu rol és personificat per un personatge popular de la ciutat i esdevé el principal protagonista del carnaval solsoní. El ninot és una figura de cartró-pedra que caricaturitza el personatge de carn i ossos.

Llistat de carnestoltes de Solsona

Al llarg de les diferents edicions del carnaval aquests han estat els diferents carnestoltes que hi ha hagut a Solsona:

1971: Ninot 1972: Ninot 1973: Ninot (Don Cicuta) 1974: Ninot (vestit d'esquiador) 1975: Josep Roca, Planxi 1976: Josep Valls, El Bromes 1977: Ninot 1978: Ninot 1979: Ramon Solé, El Sastre 1980: Antonio Montoya

1981: Pere Torra, Pere de l'Isard 1982: Robert Augé, El Cambó 1983: Josep Feliu 1984: Josep Riu 1985: Gabriel Vilaginés, El Pixarada 1986: Ninot (vestit d'època) 1987: Josep Vila, El Presi 1988: Carlos Hernández 1989: Joan Guilanyà, Joanet 1990: Ninot

1991: Robert Ribalta 1992: Antonio Solà, El Foradada 1993: Josep Solé 1994: Pere Torruella, Pere Màquina 1995: Josep Alzina, Pep dels Oriols 1996: Ramon Mir 1997: Josep Vila 1998: Ninot dona 1999: 2000: Ton Ramonet

2001: Manolo 2002: Ninot 2003: Ninot Rei Bufó 2004: Ninot 2005: Josep Caelles, Pau 2006: Elis Colell 2007: David Porredon, El Porre 2008: Pere Jaray 2009: Francesc Ester, Guris 2010: Victòria Rotxés, Vicky

2011: Francesc Boix, Cesc Boix 2012: Xavier Ramellat 2013: Joan Massana 2014: Xavier Selva, El Barber Roig 2015: Josep Maria Vilà, Pitu Molins 2016: Jaume Subirà 2017: Adrià Navarro 2018: Josep Maria Pensí 2019: Dolors Subirà 2020: Jaume Porredon, Campaner

Els gegants

Solsona és coneguda per la seva antiga tradició gegantera de les festes de Corpus i Festa Major. En els antics carnavals del segle XX s'havien construït uns efímers gegants amb materials vells i quan es recupera el carnaval als anys 70 els joves organitzadors no tarden a satiritzar el fet geganter solsoní. Al primer carnaval recuperat, el 1971, ja es fa ballar un gegantó particular, l'any següent es construeix la Vaca i a l'altre unes joves noies apareixen fent el ball de bastons. El 1974, els organitzadors i l'escultor Manel Casserras i Boix elaboren dues parelles de gegants: els joves i els vells, que són autèntiques caricatures dels gegants de la Festa Major. També el mateix any es fan els Ruquets i més endavant altres figures com la Cuca o el Pop.

Si bé a les primeres edicions ja existien aquestes figures, el Carnaval de Solsona és conegut arreu per la família dels gegants bojos. El 1978, Manel casserras crea el Gegant Boig que es converteix en una autèntica icona de la festa. El seu èxit va propiciar a l'ampliació de la família amb la Geganta Boja, el Mocós, la Geganteta Boja o el Tòfol Nano. Entre les figures del bestiari hi ha el Xut, la Draca, el Comte de l'Assalto i la Vaqueta Boja. També hi ha quatre nans i més figures -algunes creades per comparses- com el Pep dels Oriols, l'Olímpic, el Guerres, els ases de la comparsa Mata-rucs o el Llamp de Déu. A més, alguns polítics locals han vist com les seves cares han acabat en algun capgrós o gegant com a burla: és el cas del qui fou alcalde de Solsona, Ramon Llumà (1993), del Sereno (1996) -que reproduïa el regidor Xavier Jounou- o del polític local Albert Muntada (2005). Algunes de les figures festives del carnaval han estat reproduïdes en una mida més petita perquè les pugin fer ballar nens i nenes.

els rostres dels quals recorden a les cares d'alguns solsonins.

Relació de gegants i altres figures

La relació de les diferents figures creades pel Carnaval és la següent:

La Vaca (1972) El Ball de Bastons (1973) Els quatre gegants del Carnaval (1974) Els Ruquets (1974) La Cuca

El Pop El Gegant Boig (1978) La Geganta Boja (1979) El Mocós (1980) El Xut (1981)

La Geganteta Boja (1981) El Tòfol Nano (1983) La Draca (1984) Els Nans (1985) El Comte de l'Assalto (1986)

El Pep dels Oriols (1986) La Cuca petita () L'Olímpic (1987) El Sereno (1996) La Vaqueta Boja (1997)

(Redacció vella)

Solsona és una població que des d'antic viu amb intensitat el seu fet geganter nascut de les festes de Corpus i la Festa Major. Ja en els antics carnavals de principis del segle XX s'havien construït uns efímers gegants amb materials vells. Quan es recupera el carnaval l'any 1971 el fet geganter solsoní es veu satiritzat durant la celebració. Els joves organitzadors van fer sortir un gegant particular en el primer carnaval recuperat, l'any següent construeixen la Vaca i al següent unes joves noies surten a rebre el carnestoltes fent el ball de bastons. El 1974 els organitzadors i l'escultor i constructor de gegants Manel Casserras i Boix presenten dues parelles de gegants: els joves i els vells, autèntiques caricatures dels gegants de la Festa Major solsonina. El mateix any també apareixen els Ruquets. El 197_ es crea la Cuca -una eruga gegant- i l'any 7_ el Pop.

El fet geganter del Carnaval de Solsona és conegut arreu gràcies a la família dels gegants bojos. El 1978, Manel Casserras crea el Gegant Boig: una figura contraposada als gegants alts, solemnes, majestuosos i elegants. El nou gegant és tot el contrari: baix, calb, geperut, panxut, amb mala cara i la corona torta i amb la particular peculiaritat que es va construir amb els braços articulats de tal forma que al ballar i donar voltes reparteix cop als qui són al seu voltant. L'èxit de la figura va portar als organitzadors a casar-lo l'any següent amb la Geganta Boja (1979) i fruit de la relació van néixer dos fills: el Mocós (1980) i la Geganteta Boja (1982). Una de les creacions més estimades pel seu constructor és el Tòfol Nano (1983) -un parent que va fer les Amèriques- que és un sol gegant format per dues figures, una que va a collibè de l'altra, i que reparteix cops amb les cames enlloc de fer-ho amb els braços. Entre les figures del bestiari hi ha el Xut (1981), la Draca (1984), el Comte de l'Assalto (1986) i la Vaqueta Boja (1997). També hi ha els Nans, quatre capgrossos creats el 1985.

Altres gegants del Carnaval -alguns creats per comparses- són el Pep dels Oriols (1986), l'Olímpic (1987), el Guerres, els tres ases de la Comparsa Mata-rucs o el Llamp de Déu. Alguns polítics solsonins han vist les seves cares en alguns capgrossos o gegants com a burla: és el cas del qui fou alcalde Ramon Llumà (1993), del Sereno (1996) -gegant que reproduïa el regidor Xavier Jounou- o del polític Albert Muntada (2005). Alguns dels gegants han estat reproduits amb una mida més petita perquè els poguessin fer ballar nens i nenes.

Les comparses

L'any 1983 una colla d'amics es van constituir com a comparsa i van crear la Comparsa del Gegant Boig. Van començar a vestir tots una bata amb els mateixos colors -els mateixos que el vestit del Gegant Boig- i es van posar a disposició dels organitzadors de la festa per tal de col·laborar en fer més gran el carnaval solsoní. A partir d'aquí van anar apareixent les diferents comparses i avui en dia les noves generacions que entren en contacte amb el carnaval en continuen creant de noves. La característica principal dels integrants de cada comparsa és que durant els dies de la festa porten tots la mateixa bata. Les comparses organitzen actes del carnaval i hi participen, engalanen els carrers o es disfressen de forma conjunta i els seus membres viuen plegats la festa.

Algunes de les comparses que formen part del Carnaval de Solsona són les següents:

Gegant Boig (1983) Bufons (1984) Buturuts (1984) Comparsa del Mocós (1985) Oriols (1985) Coconuts (1985) Mata-rucs (1986) Geganta Boja (1987) Geganteta (1987) Cigalons (1988)

Olímpics (1988) Gijus (1990) Tòfol Nano (1990) Orinals (1992) Draca Canots (1993) Indis (1995) Quinitos (1996) El Galliner (1996) Joglars (1998)

Titius (1999) Kaskarrelles (2001) Gegant Vell (2002) Margaritus (2003) Els Quatre Bojos (2003) SL (2004) La Cuca Fera (2006) Ya-Ki-Tu (2007) Xaoninges (2007) Kiwis (2008)

Tinturerus (2008) Lokal Kintu (2008) Wiskiends (2009) Burdagàs (2009) Llamp de Déu (2009) Els Nans (2010) Garnatges (2010) Minairons (2013)

La Penjada del Ruc

Una llegenda atribueix el malnom de mata-rucs als solsonins. Les diferents versions de la història apunten que després d'un temps de sequera les primeres herbes que van créixer a la ciutat van fer-ho al campanar de la catedral i per treure-les la gent va decidir que se les mengés un ruc. Com que no el podien fer pujar per l'escala de la torre, el van penjar pel coll amb una corda per enfilar-lo amunt. Com és de suposar la bèstia va morir ofegada un cop va haver arribat al capdamunt i aquest succés va fer guanyar aquest malnom a la gent de Solsona.

Amb la finalitat de recrear la llegenda, els organitzadors del Carnaval van instal·lar l'any 1985 un ruc fet de cartó pedra i drap que penjava de la Torre de les Hores. Aquest estava connectat a una mànega i ruixava amb aigua als qui passaven per sota simulant que la bèstia estava pixant. La idea es va continuar repetint durant les posteriors edicions i la seva popularitat va ser tal que l'acte de penjar el ruc s'ha convertit en un dels més emblemàtics i esperats de tota la festa. La Penjada del Ruc té lloc el dissabte de Carnaval al vespre i està acompanyat de tot un ritual. Des de l'any 1987, a més, es proclama el mata-ruc d'honor: una personalitat mediàtica a qui se li col·loquen unes orelles d'ase al cap i que s'encarrega de penjar la bèstia a dalt del campanar. Durant l'acte de proclamació del mata-ruc d'honor, es realitza la Bramada on una persona -el bramador- imita el bram d'un ase i el dedica, en forma de crítica, a alguna polèmica d'actualitat. Només tres persones han exercit el rol del bramador:

• Josep Alsina, Pep dels Oriols (fins el 2000)
• Mario Vilaginés, Mario de Cambrils (2000-12)
• Marc Arnau i Borràs (des de 2013)

Després de donar-hi voltes, els organitzadors del carnaval van voler recrear la llegenda i el 1985 van penjar a la Torre de les Hores un ruc fet de cartró pedra i drap i que connectat a una mànega ruixava amb aigua als qui passaven per sota com si estigués pixant. No va ser una idea efímera, perquè l'any següent i els posteriors es va continuar realitzant. A partir d'aquí, la penjada de l'animal que té lloc el dissabte al vespre es va convertir en un acte més de la festa i al llarg dels anys ha esdevingut uns dels més concorreguts i significatius. Amb el temps, al Dimecres de Cendra es va instituir la despenjada: durant la baixada dels gegants que té lloc abans de la mitjanit la comitiva s'atura a l'alçada de la Torre de les Hores per despenjar el ruc.

El mata-ruc d'honor

Des de de l'any 1987 es conviden a Solsona personalitats conegudes i mediàtiques perquè vinguin per Carnaval. Se'ls proclama mata-ruc d'honor i se'ls col·loca unes orelles de ruc al cap. Els convidats fan un pregó o un parlament públic i són els encarregats de penjar el ruc a dalt del campanar.

Llistat de mata-rucs d'honor

1987: Àngels Barceló, Salvador Alsius i Antoni Castejón 1988: Rosa Gil, Anna Cler, Toni Mestres i Jordi Llonc 1989: 1990: 1991: 1992: 1993: Óscar Nebreda 1994: 1995: 1996: Tomeu Penya

1997: Petri, Noti-Press i Nets 1998: Marta Cáceres i Xavi Díaz 1999: Gossos 2000: Catalunya Cultura 2001: Javier Gurruchaga 2002: Albert Om 2003: Toni Albà (com a rei Joan Carles I) 2004: Gerard Quintana 2005: Enric Majó 2006: Antoni Bassas

2007: Lloll Bertran i Celdoni Fonoll 2008: Jaume Mateu, Tortell Poltrona 2009: Espartac Peran 2010: Xavi Coral 2011: Abel Folk 2012: Remei Ribas, l'Àvia Remei 2013: Marc Coma 2014: Pep Cruz 2015: Xavier Graset 2016: Helena Garcia Melero

2017: Màrius Serra 2018: Tomàs Molina

La Bramada

Durant l'acte on es proclama el mata-ruc d'honor té lloc la Bramada on una persona -el bramador- imita el bram d'un ruc. Només tres persones han estat bramadors del carnaval: Josep Alsina, Pep dels Oriols (fins l'any 2000), Mario Vilaginés, Mario de Cambrils (2000-12) i l'actual Marc Arnau i Borràs (des de 2013). Cada any, en forma de crítica, se sol dedicar la Bramada a una polèmica que hagi esdevingut actualitat.

A Solsona, bona gent

Durant el moment en que es despenja el ruc el Dimecres de Cendra es començar a cantar a finals dels anys 90 la gent canta la cançó A Solsona, bona gent. El tema s'ha convertit en una popular cançó del carnaval i també es va començar a cantar durant la Penjada del Ruc el dissabte al vespre. La lletra -que fa al·lusió a la llegenda dels mata-rucs- és la següent:

«

A Solsona bona gent, a Solsona, bona gent, si no haguessin mort el ruc, si no haguessin mort el ruc.   Fa molts anys a dalt del campanar, aquí a Solsona, aquí a Solsona fa molts anys a dalt del campanar aquí a Solsona el vam penjar, el vam penjar!!!   Adéu-siau, ens en anem i no sabem quan tornarem. Som governats per quatre rucs mal educats, mal educats

»

La Música

La música pròpia del Carnaval de Solsona és música de caràcter tradicional i popular per ser ballada, en la majoria de casos, i cantada, en alguns altres. Algunes de les músiques estan basades o van ser recuperades dels antics carnavals celebrats abans de la Guerra civil, com la Contradansa o Coca, figues i vi blanc. La resta van ser incorporades una vegada va ser recuperada la festa el 1971.

Segons la seva funció, la gran majoria de les músiques són destinades a ser ballades i la gran part d'aquestes tenen la finalitat d'acompanyar les coreografies que constitueixen les danses pròpies de cadascun dels gegants i altres elements de la imatgeria festiva del Carnaval. El Bufi, en canvi, té per funció fer ballar els gegants durant els passacarrers i La Cremada acompanya el ninot del carnestoltes a ritme de marxa fúnebre abans de ser cremat el Dimecres de Cendra. El trio de danses que constitueixen l'acte de les Contradanses (Contradansa, Polka 1878 i Contradansa de l'Indiot) són per a ser ballades per tres grups de balladors. Les úniques dues cançons per a ser cantades amb acompanyament instrumental són Coca, figues i vi blanc que la gent entona l'últim dia de carnaval en l'acte on es reparteix menjar pels carrers i places de la ciutat i A Solsona bona gent, melodia recollida de forma popular i que fa al·lusió a la llegenda del malnom de mata-rucs, inicialment incorporada al moment que es despenja el ruc de broma el Dimecres de Cendra i afegida després a l'acte de la Penjada del Ruc el dissabte de Carnaval.

Pel que fa la instrumentació, gairebé totes són pensades per a ser interpretades per banda de vent. S'exceptuen, però, les músiques que formen part de les Contradanses, que estan instrumentades per a formació de cobla i la Capta dels gegants de Carnaval que està escrita per una cobla de tres instruments: flabiol, trompeta i fiscorn. Cal destacar el paper del mestre solsoní Joan Roure i Jané que des de la recuperació del Carnaval i fins el 1986 va ser el compositor de les músiques de la festa: va incorporar les de nova creació i va recuperar i adaptar les originals dels carnavals antics. Després de la seva mort diferents músics han contribuït a enriquir el repertori de la festa és el cas de Josep Colillas (Ball de la Vaqueta), Eduard Tamames (A Solsona Bona Gent), Roger Mas i Xavier Guitó (Ball del Tòfol Nano), Joan Miquel Villaró (Capta dels Gegants de Carnaval, Ball de la Gallina i Ball del Pep dels Oriols), Joan Boix (Ball de l'Olímpic) i Albert Fontelles (Contradansa de l'Indiot).

• Contradansa (1973)
• Carnaval Festival ()
• El Bufi (1974)
• Ball de Gegants (1974)
• Coca, figues i vi blanc ()
• La Cremada ()
• Polka 1878 ()
• Ball Mut ()
• El Ball del Xut (1981)
• La Draka (1984)
• Nans Solsona (1985)
• El Comte de l'Asalto (1986)
• El Ball de la Vaqueta (1997)
• A Solsona bona gent
• Capta dels gegants de Carnaval (2005)
• Ball del Tòfol Nano (2008)
• Ball de la Gallina (2008)
• Ball del Pep dels Oriols (2011)
• Ball de l'Olímpic (2012)
• Contradansa de l'Indiot (2013)

Entitats organitzadores

La Joventut Solsonina

Sota el nom de La Joventut Solsonina s'aplegaven una colla d'amics que sense estar constituïts en una entitat legalitzada van contribuir a dinamitzar la vida cultural i lúdica de Solsona en les darreries del Franquisme. Aquests joves van recuperar novament el carnaval animats per aquells qui havien celebrat la festa abans de la Guerra civil. Inicialment, integraven el grup les següents persones: Joan Subirà, el Joan de la Rossa; Jaume Porredón, el Campaner; Pere Escolies, Rosa Riu, Robert Ribalta, Carles Casafont, Imma Novelles, Jordi Xandri, Francesc Grau, Carme Cambray, Rosa Vilar, Guillermina Dach, Pere Camps i Jordi Cases.

La Comissió de Festes del Carnaval

El 1978 la Joventut Solsonina va desaparèixer per convertir-se en la Comissió de Festes del Carnaval.

L'Associació de Festes del Carnaval de Solsona

El Carnaval es recupera gràcies a un grup de joves que sota la denominació de La Joventut Solsonina s'encarregaven d'organitzar oferta pel públic juvenil de la ciutat. Inicialment el grup estava format per Joan Subirà, Joan de la Rossa, qui estava al capdavant, i per Jaume Porredón, Pere Escolies, Rosa Riu, Robert Ribalta, Carles Casafont, Imma Novelles, Jordi Xandri, Francesc Grau, Carme Cambray, Rosa Vilar, Guillermina Dach, Pere Camps i Jordi Cases.

A partir de l'any 1977 es va crear la Comissió de Festes del Carnaval, fins que el 1983 els organitzadors es constitueixen en l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona, entitat cultural sense ànim de lucre, que s'encarrega de la preparació i execució de la festa. Avui en dia l'associació compta amb uns 700 socis i la seva Junta està composta per una vintena de membres actius que assumeixen l'organització directa del carnaval. L'entitat és propietària de tots els béns vinculats amb el carnaval com les carrosses, les disfresses o els gegants, entre d'altres.

La Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

A l'estiu de 1999 un grup de joves geganters es van organitzar i van crear la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona a causa de les trobades geganteres on van començar a assistir els gegants del Carnaval de Solsona. A partir de llavors la nova entitat va assumir totes les tasques relacionades amb la gestió dels gegants: fer-los ballar, preparar i buscar balladors, vetllar per la conservació de les figures, entre d'altres.

rticle antic

Polèmica en el carnaval 2015

L'arribada del carnaval del 2015 va provocar diverses reaccions degut al fet que es parodiava un atac a forces militars espanyoles, provocant que la Fiscalia de Lleida investigués el cas. Gran part de la polèmica va venir generada per un fals cartell promotor, editat a posteriori de la festa, i suposadament editat per un regidor del Partit Popular de Catalunya, que en tot moment tant l'Associació de Festes com l'Ajuntament de Solsona van desmentir-ne l'oficialitat.

Bramada i Mata-ruc d'Honor

Lloll Bertran i Celdoni Fonoll fent de mata-rucs al Carnaval de Solsona

La Penjada del Ruc

Rucs del Carnaval de Solsona.

Als solsonins i solsonines, els anomenen mata-rucs, ja que segons explica la llegenda:

«

...en un dels campanars de la ciutat hi creixien unes herbes, i els solsonins les volien netejar, i es va enviar un ruc a menjar-se-les. Però, es clar, al ser l'escala tan estreta, els encarregats varen decidir de fer pujar el pollí penjat... del coll, com no. Mentre la pobra bèstia agonitzava, no va poder aguantar més la bufeta i la va buidar sobre els presents.

»

Els solsonins, fent ús del sentit de l'humor, van començar a realitzar la "Penjada del Ruc", lògicament, no amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartó pedra i peluix, amb un mecanisme per simular l'última micció de la pobra bèstia de la llegenda. I des d'aleshores, aquest acte, que es duu a terme el dissabte de Carnaval a la nit, s'ha convertit en l'emblema de la festa i un dels seus moments més impactants i emotius, i a la vegada fa que el Carnaval de Solsona sigui un dels més destacats de Catalunya.

A Solsona, bona gent

El dissabte de Carnaval a la nit, el Ruc es penja sempre al so de la cançó A Solsona, bona gent, que la gent de la plaça canta mentre es va pujant el ruc fins dalt del campanar de la Torre de les Hores.

«

A Solsona bona gent, a Solsona, bona gent, si no haguessin mort el ruc, si no haguessin mort el ruc.   Fa molts anys a dalt del campanar, aquí a Solsona, aquí a Solsona fa molts anys a dalt del campanar aquí a Solsona el vam penjar, el vam penjar!!!   Adéu-siau, ens en anem i no sabem quan tornarem. Som governats per quatre rucs mal educats, mal educats

»

Polèmica

L'any 1986, i arran d'unes imatges emeses en alguns informatius, diverses persones varen prendre per un veritable ruc la pobra bèstia que els solsonins penjaven del campanar, i van denunciar "tan macabra festa" als apartats de cartes als lectors de diferents rotatius (20 de febrer a La Vanguardia; 13 i 18 de març a El Periódico; març de 1986 al Diari de Terrassa), pretenent salvar l'ase de tan esgarrifós final, i la polèmica que van originar va ser tal que es va impulsar la festa cap a una de les seves etapes més productives, convertint la penjada en un dels actes estrella del Carnaval gràcies a aquesta propaganda.

Ball de l'escaldat

El diumenge de carnaval comença amb la tradicional Tronada, una o diverses traques enceses dins el nucli antic del poble, i seguidament es preparen les Sopes i s'amenitza l'esmorzar amb l'anomenat Ball de l'escaldat, un dels actes que conjuntament amb la Penjada del Ruc fan destacar el Carnaval de Solsona dins els carnavals catalans.

Sermó

És un dels actes principals del Caranval de Solsona; consisteix en la lectura d'un sermó crític i irònic, on es repassa l'actualitat mundial i catalana, però principalment la comarcal i solsonina. Majoritàriament escrit en vers, es llegeix el diumenge de carnaval a la plaça Major davant d'un públic atent per escoltar la crítica i mofa de tot allò que ha passat en el darrer any.

Aquest és un dels actes amb més tradició; ja es duia a terme abans de la guerra civil, i un dels fragments del Sermó de l'any 1935 és el següent:

«

Salut, poble de Solsona! que'l gran rei ja ha arribat per portar-vos la gran nova que el Carnaval ja'n entrat. No per dur-vos grans caudals sols tres dies de gran trasbals. Hem vingut amb camions carros, cotxes i avions, submarins, barcos de vela es dir, amb trasts de tota mena.

»

Actualment cada diumenge el matí la gent es reuneix a la plaça Major per escoltar aquest sermó, anònim, que té un caràcter crític i anònim, i que realitza principalment els principals esdeveniments que s'han donat a Solsona i la comarca.

Contradanses

Les contradanses és un dels actes que té lloc el diumenge de carnaval a la tarda, i consisteixen en dos balls, les contradanses sèries i les boges, que parelles de balladors vestits d'època uns, i amb diferents disfresses els altres, van dansant a diferents carrers i places, a la vegada que es tiren confits o caramels.

Aquest acte és un dels més antics del carnaval solsoní, i aquestes danses volen representar una mofa dels balls de saló francesos del segle xviii. Actualment només es ballen durant el diumenge a la tarda amb els dos formats, però durant les primeres dècades del segle XX tenien lloc diverses vegades durant la festa, i únicament les danses sèries.

Carnaval infantil

Un dels dies més concorreguts de tot el carnaval de Solsona és el que es coneix com a Carnaval infantil, que consisteix en una reproducció concentrada en un dia de tots els actes del Carnaval del poble, dedicada al públic més petit. El dilluns de Carnaval a Solsona és el dia dels nens. Durant el matí es fa el que es va fer diumenge però amb uns gegantons amb mides i pes inferior per tal que els nens i nenes siguin els que puguin ser ells ui els facin ballar. És comensa el dia a quarts d'onze amb la baixada de les autoritats des de la plaça de l'ajuntament. a les 11.00 h arriben les carroses amb el S.M.Carnestoltes i la Miss Forastera de Fora amb l'animació del grup "Pepsicolen". En pujar a la plaça Major, amb l'acoompanyament de la banda de Solsona "Patinfanjàs", es llegeix el Sermó i és fan els ballets dels gegantons. En acabar els ballets es penja el ruc infantil. A la tarda hi ha un concurs de disfreses amb la col·laboració de "pepsicolen" a la sala polivalent. Més cap a la nit, a les 19.30 h hi ha un correfoc infantil des del portal del castell i en arribar a la plaça del ruc es fa la despenjada. Per acabar el dilluns de carnaval a les 22.00 h hi ha sopar de comparses i en finalitzar el sopar hi ha concerts. En anteriors edicions també s'havia dut a terme una baixada de boits infantil, tot i que des de fa uns anys ja no es realitza.

Figues, coca i vi blanc

Aquest és un dels actes més antics del Carnaval, ja que es té constància que ja es duia a terme en els Carnavals anteriors a la Guerra Civil.

Consisteix en un recorregut pel poble, metre es van repartint figues, coca i vi blanc, i en les diferents parades a les places del nucli antic, es balla i canta al so de la cançó que porta el mateix nom, tot cantant la següent cançó:

«

El darrer dia del carnestoltes, fadrins i noies pels carrers van, I la gent crida perquè els convidin a aiguardent, figues, coca i vi blanc...

»

Organització

Inicialment el Carnaval de Solsona, el van anar organitzant els joves del poble, dins un grup anomenat La Joventut Solsonina, inicialment conformat per Joan Subirà (Joan de la Rossa) al capdavant, amb el Jaume Porredón, el Pere Escolies, la Rosa Riu, el Robert Ribalta, el Carles Casafont, l'Imma Novelles, el Jordi Xandri, el Francesc Grau, la Carme Cambray, la Rosa Vilar i la Guillermina Dach, i també el Pere Camps i el Jordi Cases, aleshores menors d'edat.

A partir de l'any 1977, es va crear l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona, entitat cultural sense ànim de lucre, encarregada de la preparació i execució de la festa (l'entitat es va registrar l'11 de febrer de 1983). Aquesta entitat, composta per entre 10 i 25 membres actius (depèn de l'any), i amb uns set-cents socis i sòcies, és la propietària de tots els elements folklòrics així com de totes les carrosses, disfresses, material variat, etc. que s'utilitzen per a la preparació i execució del Carnaval.

Gegants, nans i altres construccions

Ibj ibj/Carnaval de Solsona

Any	1980
Població	Solsona
Constructor	Manel Casserres i Boix
Alçada	255
Pes	35
Propietari	AFCS
Detalls	Ball propi amb el Gegant Boig, la Geganta Boja i la Geganteta

El Mocós és un dels gegants que forma part del bestiari popular del Carnaval de Solsona, construït l'any 1980 pel mestre geganter Manel Casserres i Boix. El Mocós va ser el tercer dels Gegants Bojos que el mestre geganter va construir pel Carnaval de Solsona, després del Gegant Boig i la Geganta Boja, com una imatge paròdica i burlesca dels gegants de la Festa Major. Posteriorment, i per completar la família de Gegants Bojos, va venir la Geganteta (1982).

Aquest gegant va ser el protagonista del primer dels contes que es van editar sobre el Carnaval. Durant l'edició de l'any 2005 del Carnaval, va tenir lloc la celebració del 25è aniversari de la construcció del gegant. Com ja s'havia fet per als aniversaris dels dos primers gegants bojos, una part important de la festa rondava al voltant d'aquest element: la portada del programa d'aquesta edició estava dedicada a aquesta peça, i durant diversos actes realitzats durant la festa solsonina, el protagonista va ser aquest gegant.

Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

La Colla Gegantera del Carnaval de Solsona neix l'estiu del 1999 quan un grup de joves portadors i amants d'aquesta tradició van decidir organitzar-se a causa de l'augment de les activitats i de l'èxit d'aquestes. D'aquesta manera s'impulsava una part important del folklore solsoní, ajudant a l'Associació de Festes del Carnaval durant la festa.

Publicacions

Vídeos

Anualment, l'Associació de Festes del Carnaval edita un vídeo (en diferents formats al llarg dels anys), amb les gravacions de l'any anterior. A més a més, a principis de 2014 es van anar recuperant els pel·lícules dels primers anys (des del 1972 al 1986), recuperades gràcies al treball de digitalització dut a terme en col·laboració entre l'Associació, l'Arxiu Comarcal del Solsonès i el Consell Comarcal.

Llibres

• Vilaseca, Noemí; Trilla i Reig, Marc. El Carnaval de Solsona. L'història d'un desafiament genuí. Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, 25 febrer 2011. D. legal B-7218-2011. ISBN 978-84-614-6965-9. 

Contes

• Canals Botines, Mireia; Miravete Duplas, Susanna. "L'aventura del Mocós". Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, desembre 2009. ISBN 978-84-613-6953-9. 
• Canals Botines, Mireia; Miravete Duplas, Susanna. "L'aventura de la pipa d'en Pep". Solsona: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, desembre 2010. ISBN 978-84-614-5292-7. 

Musicals

• CD de músiques del Carnaval de Solsona; 2010

Vegeu també

• Manel Casserres i Solé

Enllaços externs

• Associació de Festes del Carnaval de Solsona. «Pàgina web del Carnaval de Solsona» (html). [Consulta: 21 setembre 2009].
• Colla Gegantera del Carnaval de Solsona. «Geganters del Carnaval de Solsona» (html). [Consulta: 21 setembre 2009].
• Cançó del ball del Comte de l'Assaltu
• «Espectacle 25è aniversari del Mocós». YouTube. [Consulta: 14 desembre 2011].

{{BestiariSolsona}} {{ORDENA:Carnaval De Solsona}} [[Categoria:Carnaval de Solsona| ]]