Vés al contingut

Usuari:Nació Digital

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiquel Macià Arqués
Biografia
NacionalitatCatalunya Catalunya
Mitjà de comunicacióNació Digital


Miquel Macià Arqués (Vic, 1957) és un periodista català, editor del diari Nació Digital. Va publicar els seus primers treballs sobre temes polítics i socials el 1973 en butlletins estudiantils i catòlics. Després d'estudiar batxillerat a l'Institut Jaume Callís, de Vic, va cursar estudis a la Facultat de Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1975 i 1980.

Al llarg de la seva vida professional ha col·laborat en nombrosos mitjans de premsa escrita com Tele/eXpres, Userda [1], El País i El Temps, entre altres. I en mitjans de televisió i ràdio com Canal 33, Televisió d'Osona-TVO, Canal Taronja o Ràdio Vic. Ha estat guardonat amb el 'Premi Actual' de TV3 l'any 1991 pel reportage L'horror o el 'Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de Catalunya', l'any 2009 pel diari digital Osona.com.

Biografia

[modifica]

Miquel Macià inicia la seva activitat social l'any 1973 integrant-se de forma organizada a les activitats de la resistència clandestina contra la dictadura franquista, a partir del seu contacte a Vic amb Joaquim Capdevila i Anfruns, aleshores dirigent del PSUC. Un any més tard, el 1974 és expulsat de l'Institut de Vic pel seu activisme i el 1975, la direcció de l'institut impedeix la difusió d'un número de la revista estudiantil Tutitut, que havia estat clausurada, i que Macià dirigeix junt amb Joan Lagunas i Riera [1].

L'any 1978 entra a formar part de la primera redacció d'El 9 Nou i treballa també per El Periódico durant els dos primers anys d'existència d'aquest diari, entre 1978 i 1980. Entre els anys 1981 i 1983, Macià és cap de redacció del setmanari Ausona i el 1982 pren la determinació de no publicar en llengua castellana fins que Catalunya sigui una nació lliure. Anys més tard, el 1989 funda el setmanari La Marxa de Catalunya, que dirigeix fins al juliol de 1995. És en aquest mateix any que constitueix l'empresa Serveis de Comunicació Global Aquitània SL, que seria l'editora dels mitjans del Grup Nació Digital, el primer dels quals és el diari digital territorial Osona.com, que neix el maig de 1996.

L'any 1991 s'integra al primer nucli de periodistes indepedentistes agrupats entorn Ramon Barnils i Folguera i dos anys més tard, el 1993, ingressa al Col·legi de Periodistes amb els avals signats per Josep Maria Huertas Claveria i Ramon Barnils i Folguera. Aquest nucli de periodistes va donar pas, l'any 2001, a la creació del Grup de Periodistes Ramon Barnils [2], després de la mort d'aquest.

Macià és també presentador i moderador del programa El debat a Televisió d'Osona-TVO entre 1993 i 1995. És creador i animador de la publicació impresa Lo Campanar de Sau, que va editar 43 números entre 1995 i 2003 d'un curiós experiment de model de periodisme rural vuitcentista. Entre els anys 1996 i 2002 és director del Butlletí Econòmic-Confidencial Osona, un servei informatiu de circulació privada. Des del 1998 i fins al 2004 és articulista setmanal de contraportada a El 9 Nou d'Osona. L'any 2009 és director i guionista de La comunitat del castell, un reportatge d'investigació històrica al Canal 33.

Més enllà de la seva trajectòria periodística, Macià també és el primer signant d'un manifest a favor de la convocatòria d'un plebiscit sobre la independència de Catalunya, el 1992. L'any 1999 és promotor de la campanya en defensa del patrimoni arquitectònic romànic de la vall de Sau [2]. També és signant del manifest contra la celebració a la seu del Col·legi de Periodistes de l'acte de concessió d'una medalla a Carles Sentís i Anfruns, el febrer de 2009 [3]. En aquest mateix any, el 2009, és signant del manifest d'antics membres de l'Assemblea de Catalunya Osona a favor de les consultes sobre la independència de Catalunya del 13 de desembre de 2009.

Al llarg de la seva carrera periodística també ha col·laborat en mitjans de premsa com Descobrir Catalunya, Interviú, Primera Plana, La Calle, El Triangle, Ausa, L'Esplai, La Nau de Mallorca, La Dama, Ràdio Ripollet, etc.

Obres

[modifica]

Miquel Macià ha publicat diversos llibres de contingut periodístic i històric:

  • Entre la boira i el desencís. La transició política a Vic (1970-1980. Edicions Catalanes Comarcals SA. Granollers, 1988.
  • 'L'expressió de la victòria. Un estudi sobre la construcció de la imatge i la comunicació de la independència de Catalunya. Vic, 1992.
  • La Catalunya catalana. Vic i el seu entorn: política, cultura i negocis. Editorial Flor del Viento. Barcelona, 1998.
  • Vic, de l'opulència a la crisi. Editorial Malhivern. La Garriga, 2008.
  • Ramon Tremosa, el sobiranisme necessari. Editorial Malhivern. La Garriga, 2009.
  • Esquerra a la cruïlla (obra col·lectiva). Editorial Malhivern. La Garriga, 2011.

També ha tingut una participació destacada en les següents obres, com a coordinador, documentalista i redactor:

  • Fotografia histórica de Vic (De la República a la postguerra) de Francesc Farrés. Edicions Catalanes Comarcals. Granollers, 1985.
  • Les rajoles catalanes d'arts i oficis. Catàleg general (1630-1850). Autoedició. Barcelona, 2002.

Altres publicacions i treballs

[modifica]
  • Treball L'evolució política de Vic 1952-2002, publicat a la revista Ausa, 2002.
  • Relat de ficció Amb armes automàtiques, 2004.
  • Relat de ficció La segona mort de Salvador Puig Antich 2006.
  • Presentació de dues ponències sobre Internet als 'Col·loquis de Vic' [4] (1996-1997).

Premis

[modifica]
  • Premi Actual de TV3, el 1991, pel reportatge L'horror [5].
  • Premi mossen Armengou d'assaig, de Berga, pel llibre L'expressió de la victòria, el maig de 1991.
  • Premi Nacional de Comunicació 2009 de la Generalitat de Catalunya[6] en la categoria de proximitat pel diari digital Osona.com.

Citacions i referències

[modifica]
  • Sobre el seu llibre Entre la boira i el desencís, el professor Ramon Barnils i Folguera va escriure "és el primer llibre seriós escrit sobre la transició" (El Temps).
  • Citat per Xavier Tornafoch, historiador i regidor d'ICV a Vic, en un dels seus llibres, que el defineix com l'"incansable periodista".
  • El llibre Cafè Vic. Crònica d'una generació de rebels i bromistes, d'Antoni Coromina, inclou al final de l'obra un testimoni escrit especialment per Miquel Macià sobre la joventut de la seva generació als anys 70. (Eumo Editorial, Vic, 2008).
  • Citat per Xavier Casals, arran dels seus treballs sobre l'aparició de populisme d'extrema dreta a Catalunya al segle XXI.
  • Citat per la periodista pionera en la investigació sobre Internet a l'Estat Espanyol, Mercè Molist, com a periodista de referència en la seva formació.
  • Citat al llibre 'L'urani a Catalunya', de Joan Castellar i Gassol pels seus reportatges sobre el moviment contra les mines d'urani (1978-1980).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La història del Franquisme a Osona», 2001. [Consulta: 18 setembre 2013].
  2. ↑ «Breu història de la destrucció del Museu Episcopal de Vic», 2009. [Consulta: 18 setembre 2013].
  3. ↑ «Més de cinquanta col·legiats firmen la carta de protesta per la medalla a Carlos Sentís», 2009. [Consulta: 18 setembre 2013].
  4. ↑ «La llei davant internet», 1997. [Consulta: 18 setembre 2013].
  5. ↑ «Premi Actual», 18-06-1991. [Consulta: 18 setembre 2013].
  6. ↑ «Premis Nacionals de Comunicació 2009». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2013].

Enllaços externs

[modifica]
  • Intervenció al Centre Internacional de Premsa de Barcelona en la presentació de les tres edicions en paper de Nació Digital per les consultes d'independència (abril, 2010) [5].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Nació_Digital&oldid=17628864»