Viquipèdia:La taverna/Multimèdia/Arxius/2013/11
Aquesta pàgina conté discussions que han estat arxivades de Viquipèdia:La taverna/Multimèdia. Us preguem que no modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina ja que és un arxiu històric. Si voleu reprendre alguna de les discussions, inicieu un nou fil i enllaceu a aquesta pàgina per a referència de les discussions anteriors. |
Tenim la imatge del mes una mica abandonada. El mes de setembre, fins i tot, no hi va haver imatge del mes, però encara queden vuit dies per nominar fitxers per la imatge d'octubre.--Pere prlpz (disc.) 01:11, 23 oct 2013 (CEST)
- d'acord que s'ha de rellançar però creia que octubre era per a guanyadors WLM, no?--barcelona (disc.) 09:28, 24 oct 2013 (CEST)
- je, je... com es nota que els fotògrafs dominen el tema d'images "Bon contrast, exposició correcta,...". Entenc que no es poden presentar imatges que siguin publicades en mesos anteriors, oi? Una altra cosa, entenc que aquesta és la única distinció per imatges en la Viquipèdia en català, o n'hi ha d'altres? -- Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 22:52, 24 oct 2013 (CEST)
- Es poden presentar imatges carregades al setembre o a l'octubre.
- I això dels guanyadors del WLM no ho sé. Si es fes, les nominades ara les podríem traslladar a les nominacions de novembre.--Pere prlpz (disc.) 00:13, 25 oct 2013 (CEST)
- De moment només es coneixen les 10 finalistes de WLM Andorra, sense anunciar el guanyador. Es podrien nominar en bloc per la imatge del mes. Els 10 finalistes de WLM-ES també se sabran abans de final de mes. Per les altres categories WLM.cat no estic segur si es coneixeran els finalistes, però l'anunci dels guanyadors està reservat per l'acte de lliurament de premis a organitzar pel novembre. --V.Riullop (parlem-ne) 08:39, 25 oct 2013 (CEST)
- De les deu finalistes andorranes, vuit són d'usuaris de Flickr i no de la Viquipèdia. Podem considerar que compleixen les normes de VP:IM? I si no, hi ha consens per saltar-nos la lletra de la norma i nominar-les igualment?--Pere prlpz (disc.) 23:15, 25 oct 2013 (CEST)
- De moment només es coneixen les 10 finalistes de WLM Andorra, sense anunciar el guanyador. Es podrien nominar en bloc per la imatge del mes. Els 10 finalistes de WLM-ES també se sabran abans de final de mes. Per les altres categories WLM.cat no estic segur si es coneixeran els finalistes, però l'anunci dels guanyadors està reservat per l'acte de lliurament de premis a organitzar pel novembre. --V.Riullop (parlem-ne) 08:39, 25 oct 2013 (CEST)
- Així les aportacions d'estudiants de wikiArS de maig, juny, juliol ja no podrien, no? -- Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 19:28, 25 oct 2013 (CEST)
- Aquests ja han fet tard. Nominar sistemàticament imatges de WikiArs el mes que es carreguin o el mes següent pot ser una bona idea. Fins i tot els ho podeu fer fer als estudiants com a darrer pas opcional de la seva col·laboració.
- Nominar-ne algunes com a commons:Commons:Valued images també és una bona opció, que crec que es va intentar però no sé com va acabar.--Pere prlpz (disc.) 19:42, 25 oct 2013 (CEST)
- Tens raó, és bona idea. Lo de Valued i Quality caldria reprendre-ho, sí, algunes no s'han nominat i podrien. Més que res pensava si hi havia altres distincions a què optar a la Viquipèdia catalana, a més de Commons. -- Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 22:08, 25 oct 2013 (CEST)
- je, je... com es nota que els fotògrafs dominen el tema d'images "Bon contrast, exposició correcta,...". Entenc que no es poden presentar imatges que siguin publicades en mesos anteriors, oi? Una altra cosa, entenc que aquesta és la única distinció per imatges en la Viquipèdia en català, o n'hi ha d'altres? -- Dvdgmz fent observació participant (Escriu-me) 22:52, 24 oct 2013 (CEST)
Ja que ho comentava Vicenç, aprofite per a comentar que ja s'han fet públics els guanyadors de WLM Espanya 2013. Està a Commons Commons:Wiki Loves Monuments 2012 winners#Spain Commons:Wiki Loves Monuments 2013 winners#Spain i al blog de WMES. Hi ha una de Catalunya (és l'única triada pel jurat de territoris catalanoparlants). No ho he posat a la Taverna perquè no se si es voria amb bons ulls l'anunci. Però ja em dieu. Salut! --Millars (disc.) 20:42, 27 oct 2013 (CET)
N'hi ha 2 dels territoris catalanoparlants. No creus que es repeteixen massa els monuments (altre cop el Pont de Besalú per exemple) i que es valora massa el fet que la imatge hagi estat tractada i manipulada amb efecte gens naturals?--KRLS , (disc.) 21:42, 27 oct 2013 (CET)- Ja deia jo que les imatges es repetien, has posat l'enllaç als guanyadors del 2012, Millars.--KRLS , (disc.) 21:44, 27 oct 2013 (CET)
- Gràcies per donar-te compter Carles. Disculpeu l'errada. --Millars (disc.) 23:15, 27 oct 2013 (CET)
- Per cert, aquí diu que un tal Enfo ha estat «el participante que más monumentos distintos fotografió», i això que només hi vaig penjar unes quantes fotos del País Basc i d'Úbeda... --Enric (discussió) 12:39, 28 oct 2013 (CET)
- Segons la ferramenta de Platonides vas pujar fotos de més de 900 monuments distints de tota Espanya. M'imagine que les milers de fotografies que vas pujar tenen alguna cosa a veure. Però si creus que és un error encara estàs a temps de dir-ho, encara que no crec, així que enhorabona. --Millars (disc.) 23:33, 28 oct 2013 (CET)
- Per cert, aquí diu que un tal Enfo ha estat «el participante que más monumentos distintos fotografió», i això que només hi vaig penjar unes quantes fotos del País Basc i d'Úbeda... --Enric (discussió) 12:39, 28 oct 2013 (CET)
- Gràcies per donar-te compter Carles. Disculpeu l'errada. --Millars (disc.) 23:15, 27 oct 2013 (CET)
- Ja deia jo que les imatges es repetien, has posat l'enllaç als guanyadors del 2012, Millars.--KRLS , (disc.) 21:44, 27 oct 2013 (CET)
Imatge del mes actualitzada
[modifica]Gràcies a tots els nominadors i votants de la imatge del mes d'octubre per la vostra participació. Comento un parell de coses:
- Hi havia un empat al segon lloc que tampoc resolia el criteri de desempat que tenim a les regles. Com que una de les imatges empatades era de la mateixa zona i del mateix fotògraf que la que ha resultat en primer lloc, he pres com a segona l'altra per donar varietat. Si algú troba un sistema millor de resoldre aquest empat, tenim de temps fins a final de mes per arreglar-ho (la segona imatge sortirà a la portada del 1 al 10 de desembre).
- Han aparegut un parell d'enllaços vermells a la portada amb la descripció de la primera foto. Si algú vol fer els articles o millorar la descripció, els pot veure a Plantilla:Imatge 1 del mes.
- A la segona imatge no hi ha enllaços vermells (Plantilla:Imatge 2 del mes), però els lectors entendrien millor la imatge si a l'article el Catllar es parlés de l'agulla. Per si algú s'anima, deixo una font que es pot copiar indicant l'origen.--Pere prlpz (disc.) 17:08, 13 nov 2013 (CET)
- Fet! He creat també l'article l'Agulla (el Catllar) (podeu acabar-lo de completar amb una taula, si voleu) i he ampliat una mica la pàgina de desambiguació d'Agulla. --Enric (discussió) 10:02, 14 nov 2013 (CET)
- Em sembla raonable el criteri que has fet servir per elegir la segona.--Lohen11 (disc.) 17:39, 13 nov 2013 (CET)
- Creats els articles que mancaven.--Lohen11 (disc.) 11:52, 14 nov 2013 (CET)
Admissibilitat / Notabilitat estructural
[modifica]En la viquitrobada 2013 ha sortit el tema de l'admissibilitat estructural. Podeu presentar-lo als que no hi eren i desenvolupar-lo per fer una presa de decisió i incorporar-la com a política? --Panotxa (disc.) 20:01, 17 nov 2013 (CET)
- Mentre algú ho explica, deixo l'enllaç a d:Wikidata:Notability/ca que s'ha esmentat com a exemple.--Pere prlpz (disc.) 20:17, 17 nov 2013 (CET)
- Resum breu: Si en un conjunt temàtic d'entrades (elements de wikidata, articles) hi ha prou elements (per si sols) admissibles la resta d'elements d'aquest conjunt esdevenen admissibles. És mencionà un exemple vers estacions de metro on gran part d'aquestes eren admissibles i que a completar el conjunt un parell que no ho eren se'ls concedia la gracia de no esborrar per tal de donar una visió de conjunt "uniforme" (primant tenir tot el conjunt desenvolupat en un mateix "nivell"). --Mafoso (Mani'm?) 11:26, 18 nov 2013 (CET)
- Algun exemple pràctic, si us plau? Perquè desconec de què va, m'he llegit el text de "Notability", però m'he quedat una mica igual... No acabo d'entendre a què es refereix, o en quines situacions, millor dit... --Judesba (digues...) 12:31, 18 nov 2013 (CET)
- El cas de Wikidata es va posar com a exemple a la trobada, però tal com s'explica a la pàgina ho veig una mica diferent del que es proposava fer aquí. Les estacions de metro que esmenta en Mafoso serien un bon exemple.--Pere prlpz (disc.) 13:24, 18 nov 2013 (CET)
- Gràcies, Pere, em sembla que ho he llegit massa ràpid i m'he quedat igual... --Judesba (digues...) 13:43, 18 nov 2013 (CET)
- L'exemple de Wikidata el veig més aviat aplicable a les categories. Hi poden haver categories per necessitats estructurals que no cal que tinguin 5 articles. En el cas d'articles, la necessitat estructural està en l'article "mare" que pot incloure els detalls menors dels articles "fills" grisos. En l'exemple de les estacions de metro corregeixo al Mafoso, segons ho veig: si un conjunt d'estacions de metro són admissibles, se suposa que la resta també ho seran. El concepte de "gràcia" és aplicable només en el "se suposa" quan no hi ha mitjans o ganes d'aprofundir, en general igual que tots els criteris particulars d'admissibilitat que són un "se suposa" per fer via sobre el criteri general. La concessió de "gràcia" no pot significar acceptar esborranys que clarament no siguin ampliables. --V.Riullop (parlem-ne) 13:56, 18 nov 2013 (CET)
- Gràcies, Pere, em sembla que ho he llegit massa ràpid i m'he quedat igual... --Judesba (digues...) 13:43, 18 nov 2013 (CET)
- El cas de Wikidata es va posar com a exemple a la trobada, però tal com s'explica a la pàgina ho veig una mica diferent del que es proposava fer aquí. Les estacions de metro que esmenta en Mafoso serien un bon exemple.--Pere prlpz (disc.) 13:24, 18 nov 2013 (CET)
- Algun exemple pràctic, si us plau? Perquè desconec de què va, m'he llegit el text de "Notability", però m'he quedat una mica igual... No acabo d'entendre a què es refereix, o en quines situacions, millor dit... --Judesba (digues...) 12:31, 18 nov 2013 (CET)
- Resum breu: Si en un conjunt temàtic d'entrades (elements de wikidata, articles) hi ha prou elements (per si sols) admissibles la resta d'elements d'aquest conjunt esdevenen admissibles. És mencionà un exemple vers estacions de metro on gran part d'aquestes eren admissibles i que a completar el conjunt un parell que no ho eren se'ls concedia la gracia de no esborrar per tal de donar una visió de conjunt "uniforme" (primant tenir tot el conjunt desenvolupat en un mateix "nivell"). --Mafoso (Mani'm?) 11:26, 18 nov 2013 (CET)
A veure... m'he tornat a perdre... o això o és que estic espessa... Posaré un exemple més o menys inventat: si la línia de ferrocarril X és admissible, totes les estacions que en formen part serien admissibles? És això? Seria el cas de l'Estació de Crevillent. O és que si la línia X és admissible tota la resta de línies de ferrocarril serien admissibles per se? O si a la línia de metro X on hi ha 12 parades, 8 de les quals amb referències d'admissibilitat, llavors les altres 4 serien admissibles com article per tal de completar la "sèrie"? No entenc molt bé de quins casos parleu, però no veig clara la proposta... L'admissiblitat de determinats articles no hauria d'estar renyida (en condicional, no en imperatiu) amb l'admissibilitat general, i d'altra banda ja tenim criteris específics per a temes específics; i aquests són els que trobo adients en determinats casos, però no tots els usuaris opinen el mateix. I si ja em perdo amb el tema que tracteu, amb el cas de Wikidata encara em perdo més, ja que no veig per on va la proposta... --Judesba (digues...) 14:04, 18 nov 2013 (CET)
- O si a la línia de metro X on hi ha 12 parades, 8 de les quals amb referències d'admissibilitat, llavors les altres 4 serien admissibles com article per tal de completar la "sèrie"? <-- Sí, seria això, tot i que jo potser pujaria el llistó una mica més (10 estacions de 12, per exemple). Es tracta de no deixar una sèrie d'articles "coixa" perquè un parell d'articles no serien admissibles per si sols. – Leptictidium (digui, digui) 14:17, 18 nov 2013 (CET)
Es va dir de buscar un consens que fagi possible actualitzar els criteris d'admissiblitat (generals, no només estructurals). Una de les coses que es va dir que s'hauria d'especificar és si els criteris particulars prevalen sobre els generals o si els criteris generals han de ser coherents amb els particulars (i per tant no cal establir cap jerarquia). En tot cas, citar en els criteris si els casos de "zona grisa" han de tenir directives recomanades als criteris o si s'han de deixar a plena discussió dels usuaris (ja sigui amb o sense concepte de jurisprudència). --Pau Colominas (t'ajudo?) 15:02, 18 nov 2013 (CET)
- Pau, aquest és un punt que no puc deixar de comentar. A vegades ens perdem en tecnicismes quan parteix del sentit comú. Si d'un tema no hi ha prou informació per a que un altre editor el pugui ampliar, segurament no és un tema adequat per a un article i es podria reorganitzar d'una forma millor, no necessàriament esborrant. Aquest és el principi general. Un criteri particular és: analitzats diferents casos de centres educatius es conclou que la majoria de més d'x anys d'antiguitat compleixen el criteri general. El criteri particular amb x anys és arbitrari, és una guia per facilitar les coses i no haver de cercar amb més detall en biblioteques o fonts especialitzades. Un criteri particular és un se suposa que complirà el criteri general. La jerarquia per mi és clara: que no es quedi en un esborrany etern que ningú pugui ampliar ni en un article d'una única font possible. --V.Riullop (parlem-ne) 16:25, 18 nov 2013 (CET)
- Leptictidium, gràcies per les explicacions. Pau Colominas, gràcies per les explicacions; va força en la línia del que volia proposar jo a debat. Penso que el millor seria obrir una proposta aviat i poder-la debatre tots en grup, amb propostes, etc, i així no "ocupem" la resta d'espais del projecte amb aquestes qüestions. Com ho veieu, ho centralitzem? --Judesba (digues...) 15:27, 18 nov 2013 (CET)
Veig que s'apunta la possibilitat d'eliminar la restricció de 5 articles per categoria. M'hi apunto de ple. Les hores que he arribat a perdre buscant categories de 5 articles i les que hi deu haver que tenen tota la resta de viquipèdies menys nosaltres.--Lohen11 (disc.) 15:44, 18 nov 2013 (CET)
- La possibilitat d'excepcions a la regla del 5 sempre ha existit però mai s'ha concretat ni aplicat. Un exemple: s'inicia un projecte, es defineix una estructura lògica de categories pels articles a desenvolupar; és més fàcil avançar feina creant l'estructura de categories buides per anar-les omplint que anar-les fent puntualment recategoritzant cada vegada. Així entenc la necessitat estructural, sense perdre de vista el principi "mantingueu el nombre de categories tant baix com sigui possible" a aplicar a mitjà termini i no immediatament. --V.Riullop (parlem-ne) 16:10, 18 nov 2013 (CET)
- Fins ara no s'ha funcionat mai així, m'alegro que es canviï.--Lohen11 (disc.) 16:48, 18 nov 2013 (CET)
Crec que el que s'ha dit obre dos temes a debatre:
- Criteris Admissibilitat: (tots articles/categories)
- Actualització
- Jerarquia Generals / particulars
- Notabilitat en Arbre: (zona grisa articles/categoria)
- Notabilitat Estructural (elements d'una seriació al mateix nivell de l'arbre)
- Notabilitat Heretada (article "mare" admissible i es desenvolupen fills)
Qui inicia?--Mafoso (Mani'm?) 15:53, 18 nov 2013 (CET)
- Opino sobre els denats: notabilitat estructural en horitzontal, per a mi és evident, si 8 de 10 són notables d'una sèrie tancada i definida, els altres 2 han de poder tenir un article perquè el lector els pugui tronar. La notabilitat mare és més dubtosa, per a mi el criteri seria la quantitat d'informació: si un article fill té prou unformació com merèixer un article independent o posar tots els fills carrega massa la mare, mereixen un article propi--barcelona (disc.) 11:11, 19 nov 2013 (CET)
- Sobre mares i fills, poso un exemple: tenim 7 esborranys sobre les platges de Barcelona. Segurament tots són admissibles i ampliables, però se'm fa difícil i veig més fàcil i entenedor un article sobre platges de Barcelona on es poden explicar més coses, com l'evolució històrica o les relacions en general de Barcelona amb el mar. Ens capfiquem en l'admissibilitat justeta d'esborranys quan es pot enfocar en com organitzar millor la informació per arribar a un AdQ sense necessitat de dispersar-la en diferents trams del mateix litoral, i sense perjudici que les platges històriques es puguin desenvolupar en detall independentment per no sobrecarregar la mare. --V.Riullop (parlem-ne) 12:00, 19 nov 2013 (CET)
- Temes d'horitzontalitats i mares-fills entesos gràcies a la barcelona i en Vriullop, ja m'ha quedat clar. Opino força com la barcelona, doncs. Però en qualsevol dels casos aquesta admissibilitat s'ha de demostrar amb l'aportació de les referències pertinents (quines siguin); no perque siguin platges de Barcelona se'ls ha de pressuposar aquesta admissibilitat. Exemple de platja no referenciada: Platja de la Mar Bella; exemple de platges agrupades: Platges de Badalona. Penso que amb les de Barcelona es podria fer el mateix. --Judesba (digues...) 20:37, 19 nov 2013 (CET)
- Sovint es confonen diferents qüestions relacionades:
- Que un article no tingui referències només vol dir que està pendent de millorar.
- Que una informació no verificable es posi en qüestió justificadament vol dir que qui la vulgui mantenir ha d'aportar les referències.
- Si el tema de l'article és admissible o no és independent de l'estat i el contingut de l'article. Es discuteix el tema, no l'article. La cerca de possibles fonts correspon a tothom. "L'admissibilitat s'ha de demostrar"... sí, però la no admissibilitat també en base a la inexistència d'informació on se suposa que n'hi hauria d'haver.
- --V.Riullop (parlem-ne) 21:21, 19 nov 2013 (CET)
- "la no admissibilitat també en base a la inexistència d'informació on se suposa que n'hi hauria d'haver". Exemple, si us plau? No sé a què et refereixes, Vicenç... --Judesba (digues...) 21:27, 19 nov 2013 (CET)
- En un primer moment "la inexistència d'informació on se suposa que n'hi hauria d'haver" és el que provoca, en gran mesura, una proposta d'esborrament: No s'han trobat referències a fonts fiables que en parlin de manera significativa--Mafoso (Mani'm?) 08:49, 20 nov 2013 (CET)
- Gràcies per l'explicació, Mafoso, ara ho he entès. Llavors el que diu en Vicenç és (ras i curt) que si no es demostra l'admissibilitat és que no és admissible? Però llavors això no és res nou i ja és el que diu Viquipèdia:Criteris d'admissibilitat, no? --Judesba (digues...) 08:54, 20 nov 2013 (CET)
- judesba: no, si i també: En certa mesura (doncs cal emprar el menys comú dels sentits) en Vriullop diu que la manca d'informació no implica necessàriament la no admissibilitat: existència≠Admissibilitat, d'acord, però al seu torn manca d'informació≠no Admisibilitat. --Mafoso (Mani'm?) 09:44, 20 nov 2013 (CET)
- Bé, ara queda més clar però ja és el mateix que fèiem; sense canvis, doncs... --Judesba (digues...) 09:46, 20 nov 2013 (CET)
- Si m'ho permeteu sense conflictes d'edició, m'explico. Falta una coma: l'admissibilitat s'ha de demostrar però la no admissibilitat també. Vull dir que mentre que per la verificabilitat del contingut actual és responsabilitat de l'usuari aportar referències, per la no admissibilitat es discuteix el tema, no el contingut, i per tant es responsabilitat del proponent explicar per què no es pot desenvolupament adequadament, si és tractat per les fonts temàtiques d'autoritats i si hi ha prou fonts fiables (amb els requisits enciclopèdics necessaris). L'usuari hi pot ajudar si coneix altres fonts fora de línia o especialitzades però les referències necessàries són pel contingut actual no pel possible contingut de l'ampliació futura, tot i que pot ser bo anotar-les en la discussió. Exemple: "Vicenç Riullop i Rieragat, comerciant a Amèrica i pirata masnoví". Un dubte raonable de no admissibilitat seria: l'única referència en línia és autobiogràfica més d'altres amb mencions trivials dubtoses, no surt al Diccionari dels catalans a Amèrica d'Albert Manent, obra de referència per a aquesta temàtica, potser hi ha alguna informació al Museu Marítim del Masnou però sembla només una única font local no tractada per altres fonts secundàries, les referències de l'article no donen més pistes. Això suposa més feina, és clar, però tampoc es pot tractar l'admissibilitat superficialment tot i que penso que molts casos es poden tractar per la via ràpida de VP:CSR#A2 o VP:CSR#A5 si no tenen objeccions. --V.Riullop (parlem-ne) 09:53, 20 nov 2013 (CET)
- Bé, ara queda més clar però ja és el mateix que fèiem; sense canvis, doncs... --Judesba (digues...) 09:46, 20 nov 2013 (CET)
- judesba: no, si i també: En certa mesura (doncs cal emprar el menys comú dels sentits) en Vriullop diu que la manca d'informació no implica necessàriament la no admissibilitat: existència≠Admissibilitat, d'acord, però al seu torn manca d'informació≠no Admisibilitat. --Mafoso (Mani'm?) 09:44, 20 nov 2013 (CET)
- Gràcies per l'explicació, Mafoso, ara ho he entès. Llavors el que diu en Vicenç és (ras i curt) que si no es demostra l'admissibilitat és que no és admissible? Però llavors això no és res nou i ja és el que diu Viquipèdia:Criteris d'admissibilitat, no? --Judesba (digues...) 08:54, 20 nov 2013 (CET)
- En un primer moment "la inexistència d'informació on se suposa que n'hi hauria d'haver" és el que provoca, en gran mesura, una proposta d'esborrament: No s'han trobat referències a fonts fiables que en parlin de manera significativa--Mafoso (Mani'm?) 08:49, 20 nov 2013 (CET)
- "la no admissibilitat també en base a la inexistència d'informació on se suposa que n'hi hauria d'haver". Exemple, si us plau? No sé a què et refereixes, Vicenç... --Judesba (digues...) 21:27, 19 nov 2013 (CET)
- Sovint es confonen diferents qüestions relacionades:
- Temes d'horitzontalitats i mares-fills entesos gràcies a la barcelona i en Vriullop, ja m'ha quedat clar. Opino força com la barcelona, doncs. Però en qualsevol dels casos aquesta admissibilitat s'ha de demostrar amb l'aportació de les referències pertinents (quines siguin); no perque siguin platges de Barcelona se'ls ha de pressuposar aquesta admissibilitat. Exemple de platja no referenciada: Platja de la Mar Bella; exemple de platges agrupades: Platges de Badalona. Penso que amb les de Barcelona es podria fer el mateix. --Judesba (digues...) 20:37, 19 nov 2013 (CET)
- Sobre mares i fills, poso un exemple: tenim 7 esborranys sobre les platges de Barcelona. Segurament tots són admissibles i ampliables, però se'm fa difícil i veig més fàcil i entenedor un article sobre platges de Barcelona on es poden explicar més coses, com l'evolució històrica o les relacions en general de Barcelona amb el mar. Ens capfiquem en l'admissibilitat justeta d'esborranys quan es pot enfocar en com organitzar millor la informació per arribar a un AdQ sense necessitat de dispersar-la en diferents trams del mateix litoral, i sense perjudici que les platges històriques es puguin desenvolupar en detall independentment per no sobrecarregar la mare. --V.Riullop (parlem-ne) 12:00, 19 nov 2013 (CET)
A veure si no em perdo... @Vriullop: estàs parlant de propostes d'esborrat, o de creació d'articles? Pel que em sembla entendre dius que si jo (proponent) proposo per a esborrar l'article del pirata, he d'afegir aquesta parrafada a la proposta d'esborrament? És això? Que si no trobo l'admissibilitat he d'especificar el perquè? --Judesba (digues...) 10:03, 20 nov 2013 (CET)
- Una proposta d'esborrament ha d'estar justificada raonablement. Si es tracta d'iniciar una discussió a partir d'una sospita per a això hi ha les pàgines de discussió. --V.Riullop (parlem-ne) 10:19, 20 nov 2013 (CET)
- Doncs aquí no estic d'acord amb tu. La pàgina de discussió d'un article no té per què ser objecte de peticions de referència d'admissibilitat, que potser mai no es vegin ateses. Per això tenim Viquipèdia:Esborrar pàgines, on s'explica el per què i el com (sinó, la Viquipèdia seria un contenidor infinit d'articles infumables). I si et mires Viquipèdia:Esborrar pàgines/Propostes veuràs que cada proposta va acompanyada d'un motiu raonat; una altra cosa és si creus que aquest raonament hauria de ser més detallat o investigar més exhaustivament abans de fer la proposta d'esborrament... D'altra banda, pensa que molts articles acaben millorant-se durant el procés de votacions, així que aquesta eina és de neteja però també de millora. --Judesba (digues...) 10:30, 20 nov 2013 (CET)
- S'utilitza massa sovint VP:EP/P simplement perquè atrau l'atenció. Si un article millora durant la discussió d'esborrat segurament significa que la proposta era superficial i inadequada. Penso que moltes propostes no s'haurien de fer sense una discussió i un intent previ. Si la discussió en la pàgina de l'article no és suficient, hi poden haver altres fòrums diferents a VP:EP/P abans d'arribar a la decisió dràstica. Per exemple es poden investigar casos en la mateixa pàgina VP:ADMS. --V.Riullop (parlem-ne) 10:39, 20 nov 2013 (CET)
- Tenint en compte el gran volum de feina de manteniment comparat amb la quantitat de gent amb ganes de fer-la, cal fer-la de manera eficient. Jo crec que el més l'equivalent a l'actuació que proposa en Vriullop però mantenint la factibilitat, és posar {{FVA}} a l'article i, en alguns casos, fer un comentari a la discussió, i si no s'esmena passar a la proposta d'esborrat.
- I sobre les millores fetes en el procés d'esborrat, força d'acord amb la Judesba. Els articles que es presenten a esborrar per mancances esmenables solen ser articles que no es poden quedar com estan i molts ja porten força temps amb etiquetes. Que a alguns ens faci més gràcia arreglar articles per salvar-los in extremis en comptes d'anar a arreglar els que són a les categories de manteniment pot ser un enigma interessant pels nostres psicòlegs, però no veig que sigui un problema del procés d'esborrat.--Pere prlpz (disc.) 11:42, 20 nov 2013 (CET)
- Que un article es modifiqui substancialment mentre es discuteix el seu esborrat és motiu per anul·lar la proposta. No és un cas d'èxit, és una mala praxis. --V.Riullop (parlem-ne) 22:05, 20 nov 2013 (CET)
- S'utilitza massa sovint VP:EP/P simplement perquè atrau l'atenció. Si un article millora durant la discussió d'esborrat segurament significa que la proposta era superficial i inadequada. Penso que moltes propostes no s'haurien de fer sense una discussió i un intent previ. Si la discussió en la pàgina de l'article no és suficient, hi poden haver altres fòrums diferents a VP:EP/P abans d'arribar a la decisió dràstica. Per exemple es poden investigar casos en la mateixa pàgina VP:ADMS. --V.Riullop (parlem-ne) 10:39, 20 nov 2013 (CET)
- Doncs aquí no estic d'acord amb tu. La pàgina de discussió d'un article no té per què ser objecte de peticions de referència d'admissibilitat, que potser mai no es vegin ateses. Per això tenim Viquipèdia:Esborrar pàgines, on s'explica el per què i el com (sinó, la Viquipèdia seria un contenidor infinit d'articles infumables). I si et mires Viquipèdia:Esborrar pàgines/Propostes veuràs que cada proposta va acompanyada d'un motiu raonat; una altra cosa és si creus que aquest raonament hauria de ser més detallat o investigar més exhaustivament abans de fer la proposta d'esborrament... D'altra banda, pensa que molts articles acaben millorant-se durant el procés de votacions, així que aquesta eina és de neteja però també de millora. --Judesba (digues...) 10:30, 20 nov 2013 (CET)
M'alegra que el Vriullop digui això que la no admissibilitat també s'ha de demostrar, ara com ara el pes de la prova recau excessivament en qui vol salvar l'article i això provoca cansament. Tornant al tema de la notabilitat estructural, sembla que en el cas d'horitzontalitat hi ha consens, què us semblaria afegir a les normes alguna cosa semblant a "En el cas d'un conjunt finit i ben delimitat d'elements, si més del 75% de membres del conjunt mereixen tenir un article independent, es considera que la resta és també admissible"?--barcelona (disc.) 14:15, 20 nov 2013 (CET)
- No crec que puguem fer la regla així de taxativa; en tot cas, hauria d'estar oberta a discussió a cada cas concret. Pot haver sèries que si que ho permetin, i sèries que no. Imaginem un conjunt, "Fills d'en Pepet". En Pepet té 5 fills, 4 són saviassos i premis Nòbel i tenen article propi, i el cinquè és una bellíssima persona, però no hi ha forma humana d'escriure'n un article admissible amb les regles actuals. Pel fet que formés part d'aquesta sèrie, no estaria justificat fer-ne un article, oi? Jordi Roqué (Discussió) 16:46, 20 nov 2013 (CET)
- Crec que se n'ha de parlar més abans de declarar un consens, abans d'entrar a definir un percentatge d'admissibilitat estructural (mateix nivell) crec que és més important posar el pes en l'article del conjunt (com ja s'ha apuntat abans): "En el cas d'un conjunt finit i ben delimitat d'elements, si l'article del conjunt és ben desenvolupat i diferents (/meitat/majoria) elements d'aquest presenten article independent admissible, es considera que la resta és també admissible sempre que es pugin considerar aquests com a mínim Esborranys amb informació verificable."--Mafoso (Mani'm?) 17:57, 20 nov 2013 (CET)
- No crec que puguem fer la regla així de taxativa; en tot cas, hauria d'estar oberta a discussió a cada cas concret. Pot haver sèries que si que ho permetin, i sèries que no. Imaginem un conjunt, "Fills d'en Pepet". En Pepet té 5 fills, 4 són saviassos i premis Nòbel i tenen article propi, i el cinquè és una bellíssima persona, però no hi ha forma humana d'escriure'n un article admissible amb les regles actuals. Pel fet que formés part d'aquesta sèrie, no estaria justificat fer-ne un article, oi? Jordi Roqué (Discussió) 16:46, 20 nov 2013 (CET)
- Finalment!!! He hagut d'esperar set anys, però al final, gràcies a la inversió de la càrrega de la prova podré fer la biografia del meu canari! Quina alegria que tindria, pobra bèstia, perquè a veure qui em demostra que cap font fiable ha donat cobertura a un canari que va viure anys abans d'aparèixer Internet.
- Ara seriosament. Demostrar l'admissibilitat dels temes admissibles és relativament fàcil perquè només cal trobar la font fiable que els ha donat cobertura significativa, però demostrar la no admissibilitat dels no admissibles és impossible, perquè mai mirarem totes les fonts. Aleshores, d'acord que la no admissibilitat s'ha d'argumentar, igual que s'ha d'argumentar (i si pot ser demostrar) l'admissibilitat. La notabilitat de temes similars és un bon argument per l'admissibilitat d'un tema, i per oposar-s'hi cal un bon argument, també (en bona part, l'admissibilitat estructural està relacionada amb això), però d'aquí a posar la càrrega de la prova sobre qui defensi la no-admissibilitat, com a principi general, trobo que hi ha un bon tros.--Pere prlpz (disc.) 15:49, 20 nov 2013 (CET)
Veig que m'he perdut les últimes parts de la discussió. Comentaris:
- sobre la proposta de barcelona: em sembla bé, però com apunten els companys no la podem generalitzar d'aquesta manera i, per tant, sóc més pro-Mafoso
- sobre demostrar la no-admissibilitat: massa complicat, pel que diu també en Pere. A favor d'explicar-ho correctament (sense necessitat d'allargar-se). D'altra banda, qui ha d'aportar les referències d'un text és la persona interessada a conservar el text en qüestió, no la persona que es troba amb un text/article sense referenciar. I quan dic aportar vull dir aportar: incorporar-les en el text de l'article.
- sobre que fem servir VP:EP/P massa sovint: discrepo; crec que hi ha un equilibri. Sobre que si l'article "es modifiqui substancialment" durant el procés la proposta s'hauria d'esborrar: també discrepo; de vegades l'article millora però segueix no-sent admissible (que no inadmissible). Per tant, no trobo que sigui una mala praxis; la mala praxis seria permetre allò del "todo vale". Sobre discutir-ho a la pàgina de discussió de l'article: també discrepo; l'avís "FVA" va a l'article, i així és visible per a tothom, i es col·loca també a la pàgina de discussió de l'editor creador/editors significatius. Intentar "debatre" sobre l'admissibilitat de cada article que trobem malament em sembla una pèrdua de temps, i això sí que generaria cansament; a més, que jo puc voler iniciar un diàleg sobre l'admissibilitat d'un article, però que no hi hagi ningú que el respongui i, per tant, això sí que seria una pèrdua de temps i un malbaratament d'una eina que ja tenim (i que per alguna cosa la tenim). Per tant, en la línia del comentari d'en Pere. A efectes pràctics: avís a la pàgina, a la discussió de l'editor, esperar un temps i recuperar l'article per si de cas. Tots els articles-porqueria que ens entren no tenim per què quedar-nos-els en una enciclopèdia que, a més, pretenem que sigui d'alta qualitat, i no podem presumir de la boníssima qualitat que té la Viquipèdia si tenim massa articles-porqueria. I tots els "personatges importantíssims" que passen per aquí per penjar el seu currículum en format wiki per tal de dir que ja tenen una entrada a la Viquipèdia, què? Ho hem de permetre? O els hem de perseguir per a que aportin les referències d'admissibilitat? Jo penso que no: avís, esperar, i proposta d'esborrament; si és realment notable ja aportarà les referències oportunes quan se l'avisa o, in extremis, durant el procés de votació, i si no és notable cau per propi pes. El que deia: una eina de neteja i millora.
- sobre horitzontalitats, mares i fills, notabilitats, admissibilitats, referències, i etcètera: per què no obrim una presa de decisions, companys? Així ho tenim tot centralitzat i no "ocupem" aquest espai, que les converses s'allarguen i crec que s'allargaran encara més...
--Judesba (digues...) 02:14, 22 nov 2013 (CET)
- Totalment en desacord en diversos punts essencials, ja he explicat per què i no em repetiré. Només recordar: quin és el problema? Per mi la qüestió de fons és no tenir els conceptes clars (tampoc és fàcil i no vull atorgar-me gratuïtament la clarividència) i algunes suposades solucions poder agreujar el problema inicial. --V.Riullop (parlem-ne) 11:26, 22 nov 2013 (CET)
- Com ja vaig dir a la Viquitrobada, totalment a favor d'obrir una presa de decisions. La finalitat: evitar repetir les mateixes discussions periòdicament a les propostes d'esborrament, agilitzar el procés de sentència sobre admissiblitat i ajudar als viquipedistes a saber si l'article que volen iniciar serà esborrat. --Pau Colominas (t'ajudo?) 09:36, 22 nov 2013 (CET)
- En el sistema actual tenim una pàgina no utilitzada: Viquipèdia:Esborrar pàgines/Precedents. Em sembla bé la proposta que va fer el Pere de seguir la pràctica de Commons, i de fet de la majoria de wikis grans. Es tracta de discutir cada proposta en una subpàgina, més fàcil de trobar i que es pot categoritzar per temes. El problema és construir el muntatge de subpàgines amb algunes eines d'ajuda. Això afecta directament al tancament amb viquiestris, massa automàtic limitat a un recompte sense treure'n conclusions. --V.Riullop (parlem-ne) 13:19, 22 nov 2013 (CET)
- Força d'acord amb els objectius, tot i que de totes les coses que s'han proposat ara mateix només li veig una viabilitat clara a la política específica per estacions de tren.
- Per la resta, el que sí que veig convenient és dividir la conversa per temes, perquè estem discutint una pila de coses a la vegada i jo ja no sé seguir ni qui està d'acord amb què.--Pere prlpz (disc.) 11:37, 22 nov 2013 (CET)
- Seguint l'apunt del Pere per anar concretant i tancant temes, he fet una proposta a Viquipèdia Discussió:Categorització#Flexibilització de la regla del 5 d'un dels temes que ha sorgit de forma col·lateral. Els proponents d'altres punts, i que ho vegin clar segons els comentaris fets, que prenguin la iniciativa corresponent. --V.Riullop (parlem-ne) 14:58, 22 nov 2013 (CET)
Petició de mapa
[modifica]Algú que tingui la mà trencada amb l'Inkscape (a mi ja se m'ha oblidat) a veure si pot ajudar fent un mapa de les conques hidrogràfiques de Catalunya. Possibles fonts: ACA, atlesnacional; llocs on seria útil, entre d'altres: Conques Internes de Catalunya, Llista de zones humides de Catalunya. --V.Riullop (parlem-ne) 17:22, 19 nov 2013 (CET)
- Et refereixes a delimitar les regions que apareixen quan fas clic a "Consulta interactiva" al segon enllaç?--Arnaugir (discussió) 17:30, 19 nov 2013 (CET)
- D'entrada m'interessa més el primer, per delimitar el que són conques internes i intercomunitàries amb un esquema dels rius principals. El segon (sí, a consulta interactiva) té més detall de les conques principals però no estic segur de si serà més útil. --V.Riullop (parlem-ne) 19:18, 19 nov 2013 (CET)
- @Vriullop: Intent al detall: Xarxa Hidrogràfica de Catalunya--Mafoso (Mani'm?) 10:38, 20 nov 2013 (CET)
- Gràcies, però amb tant de detall costa identificar els rius i no veig les conques. --V.Riullop (parlem-ne) 10:47, 20 nov 2013 (CET)
- Límits conques hidrogràfiques principals ... (ja ho sé: tampoc és el que es demana)
- Gràcies, però amb tant de detall costa identificar els rius i no veig les conques. --V.Riullop (parlem-ne) 10:47, 20 nov 2013 (CET)
- @Vriullop: : Avia'm si a la tercera (tot i que la qualitat va baixant): --Mafoso (Mani'm?) 12:28, 20 nov 2013 (CET)
- Sembla que s'ha perdut la divisòria entre les conques internes i la de l'Ebre.--Pere prlpz (disc.) 12:41, 20 nov 2013 (CET)
- Amb lo que m'havia costat de treure ... Actualitzat fitxer amb aquesta--Mafoso (Mani'm?) 18:23, 20 nov 2013 (CET)
- Bona feina. Per curiositat, què volen dir els colors blau, groc i lila dels rius?--Pere prlpz (disc.) 18:40, 20 nov 2013 (CET)
- Groc: masses d'aigua (1), lila: masses d'aigua (2), verd: masses d'aigua (3), blau: masses d'aigua (4) ... Segons llegenda ... ara manca descobrir que vol dir 1,2,3 i 4 ... --Mafoso (Mani'm?) 19:03, 20 nov 2013 (CET)
- Això va millorant. Pel meu gust, i per les necessitats inicials, trobo que hauria d'estar més clara la separació del que són conques internes i simplificar coloraines i potser afluents menors que no deixen veure realment les diferents conques. Per cert, per què en png i no en svg, no és més fàcil modificar el segon? --V.Riullop (parlem-ne) 22:16, 20 nov 2013 (CET)
- png per practicitat del qui ha "fet" el mapa i ganes de donar servei ... l'he extret com bonament he pogut d'un programari que no acabo d'entendre ... tampoc se fer anar l'inkscape :( ... miro de modificar coloraines i treure afluents ... Avia'm si un il·lustrador s'apiada un xic de nosaltres --Mafoso (Mani'm?) 11:10, 21 nov 2013 (CET)
- Això va millorant. Pel meu gust, i per les necessitats inicials, trobo que hauria d'estar més clara la separació del que són conques internes i simplificar coloraines i potser afluents menors que no deixen veure realment les diferents conques. Per cert, per què en png i no en svg, no és més fàcil modificar el segon? --V.Riullop (parlem-ne) 22:16, 20 nov 2013 (CET)
- Groc: masses d'aigua (1), lila: masses d'aigua (2), verd: masses d'aigua (3), blau: masses d'aigua (4) ... Segons llegenda ... ara manca descobrir que vol dir 1,2,3 i 4 ... --Mafoso (Mani'm?) 19:03, 20 nov 2013 (CET)
- Bona feina. Per curiositat, què volen dir els colors blau, groc i lila dels rius?--Pere prlpz (disc.) 18:40, 20 nov 2013 (CET)
- Amb lo que m'havia costat de treure ... Actualitzat fitxer amb aquesta--Mafoso (Mani'm?) 18:23, 20 nov 2013 (CET)
- Sembla que s'ha perdut la divisòria entre les conques internes i la de l'Ebre.--Pere prlpz (disc.) 12:41, 20 nov 2013 (CET)
- @Vriullop: Intent al detall: Xarxa Hidrogràfica de Catalunya--Mafoso (Mani'm?) 10:38, 20 nov 2013 (CET)
- D'entrada m'interessa més el primer, per delimitar el que són conques internes i intercomunitàries amb un esquema dels rius principals. El segon (sí, a consulta interactiva) té més detall de les conques principals però no estic segur de si serà més útil. --V.Riullop (parlem-ne) 19:18, 19 nov 2013 (CET)
El mateix mapa però amb els rius blaus i els colors remenats intentant que contrasti, a base d'anar provant sense saber-ne. Segons perquè l'hàgim de fer servir caldria fer més gruixuts els límits de conca (o fer un svg, però això sí que és més del que puc fer, per ara).--Pere prlpz (disc.) 22:35, 25 nov 2013 (CET)]]
- Molt millor, ja serveix pel propòsit. Gràcies. --V.Riullop (parlem-ne) 08:40, 26 nov 2013 (CET)
Passar a .svg
[modifica]Hola! A veure si algun d'eixos il·lustradors em pot donar un cop de mà. Fa molta anys vaig crear la traducció d'una imatge, però hauria d'estar en .svg i centrada ja que a la dreta queda un espai blanc buit molt gros. No en tinc ni la mínima idea de Photoshop i tal, a veure si algú s'ho pot mirar. La imatge és aquesta [1]. Gràcies! --Lluis_tgn (disc.) 23:51, 21 nov 2013 (CET)
- És més senzill traduir commons:File:Counter-Strike-Interface-FR.svg. Vegeu commons:Template:Translate.--QuimGil (disc.) 15:38, 27 nov 2013 (CET)
Ús d'una imatge. No sóc l'autor, però sóc l'hereu de l'arxiu
[modifica]Vull utilitzar un autorretrat del fotògraf Marcel Giró, oncle meu que va morir el 2012. Obviament no en sóc l'autor, però sóc l'hereu del seu arxiu fotogràfic. He fet un llibre i una exposició a Brasil amb la seva obra i n'estic preparant altres a Catalunya. He fet un article a la Viquipèdia amb la seva biografia i vull il·lustrar-lo amb aquest autorretrat. Voldria saber amb quins paràmetres he d'incloure la imatge. Gràcies i disculpeu la meva ignorància però sóc nou aqui. —el comentari anterior sense signar és fet per Lupasco (disc. • contr.) 19:43, 25 nov 2013 (CET)
- Els drets d'autor són dels hereus del fotògraf, i caldria el seu permís per pujar la foto sota una llicència lliure. Compte que no és el mateix ser el propietari d'un exemplar de la foto (o de tots els exemplars) i ser el propietari dels drets d'autor. Si l'hereu dels drets també ets tu, pots etiquetar la imatge amb commons:Template:CC-BY-SA-3.0-heirs, o una de similar. Si l'hereu dels drets és algú altre i et dona permís per publicar la foto sota una llicència lliure, pots veure Viquipèdia:Autoritzacions (en aquest cas, també et deu haver fet falta el seu permís per fer publicar la foto al llibre i a l'exposició).--Pere prlpz (disc.) 20:40, 25 nov 2013 (CET)