Viquipèdia:La taverna/Polítiques/Arxius/2007/10

Tertúlia d'octubre

A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes de desembre, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció. Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Taverna de la Viquipèdia Arxius d'octubre del 2007

Novetats Polítiques Tecnicismes Propostes Ajuda General Multimèdia

Tot i que tots ens equivoquem, fixem-nos-hi més...

Fa poc, i amb la millor de les intencions, un usuari, per a més senyes administrador ha fet servir "els viquiestris" per a resoldre un problema d'una redirecció doble. El cas és que ha triat el nom inadequat. No passa res, ja ha quedat clar que un administrador és un usuari més, amb els mateixos defectes, virtuts, motivacions i passotismes.

Però vull comentar la seva resposta: "Jo només vaig veure que hi havia una redirecció doble i la vaig arreglar sense saber res del nom del lloc. Si creus que ha de ser un altre o hi ha una discussió al respecte, es busquen fonts, es canvia i ja està. Però jo no sé de què va, el tema. Ho sento. Salut! "

Evidentment no respira mala intenció, i probablement sigui correcta en "les formes" (només "viquiarregla amb els viquiestris " :-DDD , i no entra en el concepte), si que dóna la sensació de que fa aigües en "el fons".
Si el nom que es tria és l'incorrecte, "perquè no se sap res del tema", home... millor informar-se o comentar-ho a un tercer, no?
I si un s'ha equivocat, per anar de pressa, o el que sigui, bé, potser llavors sí que sona més aviat a passotisme, després de que se li faci una pregunta de per què ha triat el nom inadequat (si és que té una font bibliogràfica que ho justifica, etc) respondre "es busca i es canvia". En fi...

Dit això que quedi clar que jo també he pogut cometre en el passat errors com aquest, i potser encara en cometré en el futur per estar despistat, ser humà, o el que sigui (i tampoc cobro per ser usuari normal, tal i com els hi passa als administradors). Però un cop més, i prescindint dels estatuts d'administrador, que diuen que només són un usuari més -com els altres- amb només unes poques potestats més (més aviat totes relacionades en tot allò relatiu als conflictes), un cop més desitjaria que prediquessin més amb l'exemple en termes de qualitat i involucració, i fossin les menys vegades exemple d'indiferència. Gràcies per haver llegit fins aquí i us desitjo un bon més d'Octubre.--Capgròs 21:02, 30 set 2007 (CEST)

Una doble redirecció és una redirecció que apunta a una altra redirecció, i per aquest motiu no funciona correctament, i si se'n troben sol ser perquè el que l'ha creat no s'ha molestat a comprovar si funcionava la redirecció que ha creat o perquè quan s'ha fet un reanomenament l'usuari que l'ha fet no ha mirat que no estés creant dobles redireccions, tot i que hi ha un enllaç per mirar-ho i un avís a tota pàgina perquè es miri. No conec el cas concret d'aquesta edició que comentes, però arreglar una doble redirecció no és més que modificar la redirecció que apunta a una altra redirecció perquè apunti directament a on apunta la segona redirecció. Per això no cal saber res del tema, perquè només s'està corregint un codi mal posat, no fent res nou. Naturalment, si el company que havia creat malament la redirecció, a més de no mirar-se com feia les redireccions, resulta que fins i tot havia passat de mirar cap a on les feia, el resultat pot pot ser d'allò més inversemblant.

Ara bé, de la mateixa manera que no se m'ocorreria criticar un company perquè ha corregit les faltes d'ortografia en un article per les mancances que pugui tenir aquest article des d'abans de passar-hi ell, tampoc li trobo la solta a criticar per passota un company que ha arreglat una doble redirecció pel fet que sigui incorrecte el lloc on apunti la redirecció. Si algú ha estat un passota (o potser només barroer, ignorant o inexpert) és el que va fer la doble redirecció, no el que l'ha arreglat.

Naturalment, pot ser que això que he dit no s'ajusti al cas concret, però com que no dius de quin article es tracta ni poses enllaç al teu usuari a la signatura (per buscar-lo a les teves contribucions), és difícil de respondre amb el coneixement de causa que caldria.--Pere prlpz 13:41, 1 oct 2007 (CEST)

Molt bones, l'administrador passota sóc jo! Explico com va anar: quan un usuari mou un article, moltes vegades es creen un bon grapat de redireccions dobles les quals ell mateix hauria de ser l'encarregat d'arreglar (tal com ha dit en Pere prlpz, això només es tracta d'arreglar un tros de codi, no pas de modificar contingut). Com que la majoria de gent fan cas omís a la indicació que insta a arreglar aquestes redireccions (en molts casos perquè l'usuari no sap senzillament què és una redirecció doble, la qual cosa és comprensible) ha de venir algú a darrere fent la feina d'escombriaire per arreglar aquestes redireccions. Com que aquestes redireccions dobles a voltes s'acumulen a desenes i centenars, en Pasqual va fer una meravellosa eina per arreglar-les totes ràpidament. Justament per evitar redireccions estranyes, l'eina d'en Pasqual mostra la pàgina que conté la redirecció doble, la pàgina intermèdia i la pàgina destí, per tal de comprovar que el que s'arregla sembli(aparentment) coherent. Quan, per contra, la proposta de redirecció sembla una bajanada, es pot mirar l'historial de la pàgina i avaluar si realment s'ha de modificar o no.

Així doncs, quan s'arreglen aquestes desenes de redireccions dobles, en la majoria de casos que semblen correctes, no entro a mirar les discussions sobre si és efectivament correcte o no. S'ha de tenir en compte que si el moviment no és correcte, hi haurà algú amb més coneixements de l'article que prescindint de les redireccions ja tornarà la pàgina al seu lloc (i per tant ja tornaré a venir jo a darrere posant un altre cop les redireccions al seu lloc).

Segurament la fórmula òptima seria mirar cadascun dels casos si hi ha una discussió o no al respecte i abans d'arreglar les redireccions dobles, esperar que es resolgui la discussió (o no, perquè mentrestant la redirecció doble queda tallada i així no es pot accedir directament a l'article, fent que una discussió a sobre dificulti de veure l'article). Tanmateix, tal com he dit, com que em sembla que sóc l'única persona (o de les úniques) que perd el temps arreglant això i de vegades hi ha algun centenar de redireccions per arreglar, aquesta revisió exhaustiva comportaria un temps excessiu comparat amb els avantatges que proporcionaria (fins ara i després de centenars de redireccions, la teva és la primera queixa).

Si creus que el meu modus operandi no és l'adequat, et convido col·laborar arreglant minuciosament les redireccions dobles (ja veuràs que cap el segon centenar, probablement començaràs a tirar pel dret i assumir que quan sembla correcte, probablement és correcte).

Deixa'm notar que no per ser administrador, usuari actiu, usuari implicat o usuari com-li-vulguis-dir, això vol dir que hagi d'estar implicat o fins i tot m'hagin d'interessar totes les discussions que es produeixen a la Viquipèdia. No, cadascú té els seus interessos i col·labora amb el que li ve de gust i amb allò que més bé s'ho pot passar o que personalment més profit/aprenentatge en pot treure. En el meu cas, doncs, les redireccions dobles moltes vegades tracten de temes que no m'interessen en absolut i que en cap cas em manifestaria a favor d'una o de l'altra opció. Però crec que si en aquests casos, per no mirar-me la pàgina de discussió, no corregeixo l'enllaç, estic perjudicant més la Viquipèdia que no pas si directament arreglo l'enllaç i, en cas que s'hagi de rectificar, ja tornaré a passar-hi després.

Espero que ara comprenguis els motius de la meva resposta i et desitjo a tu també un bon octubre. L'administrador passota --Xtv (que dius que què?) 14:15, 1 oct 2007 (CEST)

Bé, no t'hauria pas mencionat, però ho has fet tu... Tecnicismes (Pereprlz...no m'estranya que la gent es perdi...) i perifrasis a part potser calia haver-se fixat més en el seu moment no i tirar pel dret... especialment si el tema no t'interessa en absolut. Potser posar-ho en un fòrum on algú que en sàpiga més hi opini ??. I ho dic pensant sobretot en si qui ho fa és alguna cosa més que un usuari expert.... Gràcies pel convit a animar-me amb les dobles redireccions, però passo...--Capgròs 21:26, 1 oct 2007 (CEST)

Insisteixo, si per cada redirecció doble que arreglo he de passar 5 minuts obrint fòrums, no podria fer altra cosa a la Viquipèdia i així i tot no tindria temps d'arreglar-les totes. Mentre ningú més se'n preocupi i no hi hagi més queixes, continuaré fent-ho tal com ho faig fins ara. Crec que he arreglat moltes més redireccions que no pas he espatllat. Si algú més no hi està d'acord, que m'ho digui (i s'ofereixi a col·laborar .--Xtv (que dius que què?) 21:47, 2 oct 2007 (CEST)

Tot i que no ho fagi tampoc molt sovint, quan arreglo redireccions faig el mateix que Xtv, i ho trobo perfectament raonable. Si en algun cas una doble redirecció resulta ser incorrecta, el que ho vegi que faci la nova redirecció i destrueixi la redirecció intermitja. El que no es pot fer és anar deixant dobles redireccions... --Meldor 22:08, 2 oct 2007 (CEST)

Completament d'acord amb en Xtv i tots els que li donen suport; avui s'han actualitzat els indicadors, un dels que s'ha mantingut a la baixa es Especial:DoubleRedirects, per la bona feina de manteniment, distintiu de qualitat de la viquipèdia en català. --Jordicollcosta (discussió) 19:13, 3 oct 2007 (CEST)

Una cosa no treu l'altra. Es poden eliminar les dobles redireccions posant la correcta. El títol de la discusió menciona fixem-nos-hi més. Només volia comentar que es tracta de nos desvestir un Sant per vestir-ne un altre. (i.e. elimino dobles redireccions, les estadístiques dels indicadors milloren, però els títols dels articles no són correctes...). I també que no ens hauria de donar el mateix no haver triat la correcta. Sí.., després pot venir una altre i arreglar-ho... Potser que també proposem a aquests últims per a distincions i altres medalles electròniques. --Capgròs 18:10, 6 oct 2007 (CEST)

Crec que cal respectar més la feinada dels administradors i quan apareix algun problema (un entre els centenars de correccions!) està bé aclarir-lo i no anar més enllà. Molts hem patit alguns d'aquests petits conflictes d'edicions que formen part d'un projecte com aquest que mou molta informació. No parlaria de "passotismes", de medalles i distincions. Cadascú aporta les seves hores i bé que va creixent el projecte. No perdem temps i ens desgastem discutint sobre petits conflictes; sapiguem posar per damunt de tot la gran feinada que fan molts usuaris i administradors, i no amplifiquem els petits errors que no és bo per la salut de les persones i dels projectes. S'esmena l'error i endavant. Com fem habitualment.--Peer 11:06, 7 oct 2007 (CEST)

D'acord !, però em sembla que, en al·lusió al que dius, tampoc s'ha produït cap "alarma sanitària", tothom s'hi fixarà més a partit d'ara amb les dobles redireccions (finalitat última de la discussió) i en tot cas demano disculpes per les meves "manques de respecte". Salut. --Capgròs 11:51, 7 oct 2007 (CEST)

D'acord. Era un dir; no volia dramatitzar. I amb el "cal respectar" no pretenia anar més enllà. Salut.--Peer 12:09, 7 oct 2007 (CEST)

Potser té en raó en Capsot Capgròs que el tema és massa tècnic i per això no ho ha entès. Fixar-s'hi més vol dir que s'hi fixin més els que canvien els noms dels articles, tant per no deixar dobles redireccions com per no fer reanomenaments tallant i enganxant, així com per no fer reanomenaments si no se n'està segur o hi ha consens. Ara bé, si hi ha dobles redireccions, s'han d'arreglar independentment que el nom de l'article sigui correcte o no, perquè el que la redirecció estigui arreglada no dóna legitimitat al nom de l'article, però permet que els enllaços hi arriben; si no es correcte el nom de l'article, les redireccions ja es tornaran a posar bé quan es torni a canviar el nom de l'article. En qualsevol moment, les redireccions han d'enllaçar al nom que l'article tingui en aquell moment.--Pere prlpz 19:58, 7 oct 2007 (CEST) Perdó pel canvi de noms. --Pere prlpz 22:15, 7 oct 2007 (CEST)

Parcialment d'acord. (estalvio pitjar més tecles en aquest tema, tot i que...). --Capgròs 22:02, 7 oct 2007 (CEST) (no Capsot)

L'article Móra de Rubiols té aquest nom, després de moure'l fa dies, però el text està ple de Móra de Ruviols. Algú que hi entengui ho hauria d'unificar o explicar.--Pere prlpz 16:11, 10 oct 2007 (CEST)

Sí, indubtablement... Jo ja ho havia discutit amb qui va fer el canvi, però s'ha quedat aturada la discussió...(crec que estem en un punt mort). Que quedi clar, però, que en tot cas vaig "re-reanomenar" (revertir) vers el que hi havia abans de que es produís la divergència de parers, tot dient que quan s'aclarís per consens ja el canviaríem (si calia).Usuari:Tonipares

Noms de filòsofs àrabs

No sé per quin nom s'ha d'optar. Per l'original àrab, o pel llatinitzat?

Averrois o Ibn Rushd? Avicena o Ibn Sīnā? Ibn Gabirol o Avicebró? Ibn Tufail o Abentofail? I per últim, Ibn Bāyyah o Avempace? Veient Viquipèdia:Transliteració sembla que hauria d'optar per l'original àrab, però no ho acabo de tenir clar.

Gràcies. --Meldor 22:43, 30 set 2007 (CEST)

Pels usats en la tradició catalana. 80.30.235.38 22:53, 30 set 2007 (CEST)

pels catalans, esmentant l'altre nom en el primer paràgraf i amb redireccions --barcelona 09:55, 1 oct 2007 (CEST)

Però el problema és que no sé quins són els catalans... Si voleu dir els llatinitzats, no són aquests els que s'usen sempre (no havia sentit mai a dir Avicebró), i a les pàgines en català no trobo Abentofail (més usat en castellà), però sí Ibn (o Ben) Tufail (o Tufayl). El cas d'Avempace no el tinc clar, i suposo que per Avicena i Averrois millor deixar-ho com està ara. Faré redireccions si en falta alguna. --Meldor 11:19, 1 oct 2007 (CEST)

La GREC fa servir Avicebró, Avempace i Averrois. Avicenna hi surt, però escrit amb dues enes.--Pere prlpz 13:59, 1 oct 2007 (CEST)

Resolt. He fet els canvis que m'heu dit. He vist que Ibn Tufail en realitat l'escrivien Ibn Tufayl, així que també ho he canviat. --Meldor 11:10, 5 oct 2007 (CEST)

Copyvio múltiple (un altre)

Les biografies que va crear en Llofiu el mes de gener del 2007 són còpies de la versió en línia Gran Enciclopèdia Catalana. Una l'he editat (en fusionar-la amb un altre article) i un parell les he marcat, però n'hi ha més. Com que no tinc gens clara l'eficàcia de la plantilla {{copyvio}} per casos d'aquests, aquí ho deixo per si algú vol/pot fer-hi alguna cosa.--Pere prlpz 18:26, 3 oct 2007 (CEST)

Es necessita PD

A Categoria:Filosofia hem tingut un problema per culpa de la categorització per origen, que no està definida. Fa unes setmanes es va discutir sobre el tema aquí a la taverna, però no es va engegar cap PD concreta.

He estat parlant amb Paucabot per xat, per intentar clarificar idees. Realment, el problema rau en la distinció de catalans, ja que no hi ha gaire problema pels altres països. No sé si es va plantejar aquesta proposta, però la poso a la taula, l'important no són els noms (que es poden discutir) sinó els conceptes:

Caldria que coexistissin aquestes categories:

• Personatges dels Països Catalans / Catalans (dels PPCC)
  • Catalans (de la CA)
  • Valencians
  • Nord-catalans
  • Balears
  • Algueresos
  • Personatges de la Franja de Ponent (ja existeix)

• Espanyols
  • Catalans (de la CA)
  • Valencians
  • Balears

La primera categoritza per nació, la segona per territori. Intenta ser objectiu i neutral, i no dóna lloc a disputes.

En tot cas, s'accepti o no aquesta proposta, necessitem una presa de decisions. --Meldor 01:35, 7 oct 2007 (CEST)

Per a mi hauria només d'haver-hi :

• Personatges dels Països Catalans (amb les subcategories esmentades: catalans, valencians, etc., s'expressin o no en aquesta llengua, car ja s'especifica quan cal)
• Espanyols (dividits en la resta de territoris, com ja es fa actualment)

Fer-ho així permetria la claredat, si no crec que no ens en sortirem mai; però llavors s'haurien d'exposar els arguments clarament a la portada i a altres llocs, per a respondre a aquells a qui això els semblaria problemàtic. S'hauria d'especificar ben bé que aquest criteri és únicament cultural, i no polític: aquesta és la viquipèdia en català, la de tots els habitants dels PP.CC. Com a eina de cultura, és lògic que llurs habtants quedin definits clarament, en tant que gent que pertanyen al mateix àmbit cultural.

Decidir això potser no sembla evident, tot i que, mirat de prop, crec que la cosa s'aguanta perfectament i que, objectivament, no hauria de ferir a ningú. Pel que fa a subjectivament o emocionalment, crec que no són criteris a tenir en compte en una classificació enciclopèdica.--Hinio 03:41, 7 oct 2007 (CEST)

Hola...perdoneu, però no acabe d'entendre. Aquesta distinció s'afegiria a la distinció per llengua com plantejava Pau Cabot?--Espora 13:29, 7 oct 2007 (CEST)

Sí, és a part de la distinció per llengua. Aquesta seria la categorització per gentilici / origen.--Meldor 10:15, 8 oct 2007 (CEST)

Ja hi ha una conversa sobre aquest tema a Viquipèdia:La_taverna/Arxius/Polítiques/Recent#Coses_que_no_entenc i els seus subapartats. Crec que hi estem definint algunes opcions cara a votar-les en una presa de decisió. El problema és que la discussió és molt llarga però hi ha participat poca gent, pel que aniria bé algú més hi digués alguna cosa (recomano llegir-se sobretot els apartats del final).--Pere prlpz 19:42, 7 oct 2007 (CEST)

Buf, però Pere, aquesta conversa és un rotllo i és llarguíssima! Bàsicament ha participat The Dunadan, que ha defensat una postura estatista (tot i que ell no vulga reconeixer-ho), un anònim que se li ha oposat insistentment, i tu que has intentat arribar a un consens, i, com era previssible (pel tema, no per tu) no ha estat possible. A mi el que dia el company Techi2ee em sembla molt encertat. I si no, pensa en la que se'ns ve al damunt el proper 12 d'octubre. Només cal que nosaltres ens posem la soga (en aquest cas el cartelletet) al coll per ajudar.--Espora 08:09, 8 oct 2007 (CEST)

Doncs, si voleu, anem a una presa de decisió formulant aquestes mateixes propostes en forma de preguntes concretes que es pugui votar sí o no sense que torni a ser un rotllo.--Pere prlpz 12:13, 8 oct 2007 (CEST)

Sobre les propostes i votacions d'articles destacats

Reflexió al fil de la proposta de l'article Òpera, alhora que animo a que arribi per fi la desena votació. Salut !! --en Capgròs 11:54, 12 oct 2007 (CEST)

Home Lohen... tampoc és per retirar la proposta d'article de qualitat ara, amb 9 votacions i 5 mesos després...--en Capgròs 20:44, 20 oct 2007 (CEST)

Be, jo ja he votat i en fan deu. Ara que toca fer?--amador 06:30, 30 oct 2007 (CET)

Tornem-hi amb el depth

Després d'una discussió a meta sobre el paràmetre depth (m:List of Wikipedias), s'ha canviat la fórmula introduint un tercer factor. A més del nombre d'edicions per article i del nombre de pàgines no articles, es té en compte el nombre d'esborranys. No sé com han calculat el rati d'esborranys, però hi sortim perdent: tenim un 47%. He fet un càlcul amb les 40 principals. Si amb el depth anterior estaven els 29, amb el depth nou som el 30. En edicions per article som el 28, en no articles el 32 i en esborranys el 32. Les dades les he posat a Usuari:Vriullop/depth. Ja s'havia discutit aquí que el depth prima excessivament les pàgines no articles. En teoria se suposa que quanta més discussió més milloren els articles, i quantes més redireccions i desambiguacions, més viquificat està. En una primera ullada es veu que les llengües d'alfabets no llatins tenen uns paràmetres bons: el depth més alt després de l'anglesa és l'hebreu i l'àrab. Sembla que la dificultat d'escriptura provoca moltes edicions i moltes redireccions. A banda d'això hi ha alguns indicis preocupants sobre la nostra qualitat. Tenim uns paràmetres semblants a la gallega i som lluny de la romanesa. A pesar de que ens hem queixat que els romanesos ens han superat de llarg creant molts articles amb bots, ens superen en tots els paràmetres. En canvi, queden retratades les viqui-bot. Les conclusions, provisionals, que en trec és que som una viqui petita, però molt activa, que crea molts articles però amb usuaris que van a la seva amb els seus articles poc col·laboratius, poc editats i curts. Una mostra és el fracàs de projectes col·laboratius com la contribució de la quinzena. Caldria una reflexió. És que fem poques redireccions? No es discuteixen prou els canvis? Ens perdem en discussions poc constructives? Ens calen bots-editors? No enganxen els viquiprojectes? --V.Riullop (parlem-ne) 14:13, 14 oct 2007 (CEST)

Molt interessant la reflexió i la presentació de les dades. Crec que confirma el que es pot observar si remenes una mica. Hi ha coses bones, però hi ha molta feina de polir, de millorar, i hi ha massa obsessió pel nombre d'articles. Està bé fer nous articles però finalment la qualitat no la dóna el nombre sinó el contingut de cada article, les interrelacions, les categories, etc. Crec que cal anar reflexionant en aquesta direcció, com has fet ara tu, o com han fet d'altres amb propostes com els 100 o 1.000 articles fonamentals de qualitat. Som pocs usuaris (com has dit "som una viqui petita, però molt activa") i ha d'haver successives campanyes perquè a més de fer articles nous, es millorin els que hi ha. De tota manera, en alguns camps, dóna gust veure que hi ha una bona base i es poden crear pàgines força "blaves" (enllaços a articles existents). --Peer 19:05, 14 oct 2007 (CEST)

d'acord amb les teves reflexions. Falta més implicació als projectes comuns per no anar tots cadascú amb el seu tema d'interès: la quinzena, articles de qualitat, els 100 fonamentals, els demanats, traduccions de qualitat d'altres llengües, els abandonats portals, els viquiprojectes... La tira de coses que van quedant en el oblit i que caldria recuperar. Tothom hauria d'estar en una d'aquestes iniciatives com a mínim. Interessant debat el de depth --barcelona 19:16, 14 oct 2007 (CEST)

D'acord amb barcelona, hi ha molts projectes i molt interessants però no es promocionen prou perquè la gent arribi a conèixer-los a fons cal fer-hi alguna cosa aviat com una pagina completa de seguiment o una promoció més estudiada, sinó no arriben mai enlloc malgrat els esforços dels creadors. No estic d'acord en que el depth conti el nombre d'esborranys (això vol dir que si ens dediquem a treure les plantilles d'esborrany estarem més amunt en la llista?). Decepciona veure que estem a baix però aquí tots fem el que podem. Creus que hauriem d'insistir a la gent perquè es dediqui a millorar articles ja existents abans de crear-ne de nous? Jo no ho crec. A més aquest tipus de marcadors només els coneixem nosaltres. Els que no col·laboren a la viqui només veuen el nº d'articles.--Jey 23:57, 14 oct 2007 (CEST)

no estic segura que el tema sigui falta de promoció, s'han tret tots sovint a la taverna, es diu sempre que són claus però després la gent no s'enganxa. Cadascú hauria de comprometre's amb el que cregués convenient, dels assidus no hi ha ningú que NO conegui aquestes coses --barcelona 00:04, 15 oct 2007 (CEST)

Crec que seria aclaridor que algú mirés d'estimar quants articles i quina depth i altres paràmetres tindríem sense en Jolle. Suposo que sortirien uns quants milers d'articles menys però uns paràmetres força més alts, perquè els seus són articles curts, amb poques edicions, no gaires enllaços i amb cap discussió, i és probable que descobríssim que per la resta d'articles no ens diferenciem tant de les altres viquipèdies de la nostra mida (o sigui, de la mida que tindríem sense aquests articles).--Pere prlpz 10:43, 15 oct 2007 (CEST)

Tenint en compte que en Jolle ha editat en 23.908 articles, amb un total de 35.403 edicions, de les quals 1.476 en "no articles", això vol dir que ha editat 1,42 vegades cada article i per tant se'n dedueix que n'ha fet 16.848. Fent l'estimació de que un 40 % dels seus articles son esborranys, les dades sense en Jolle serien (entre parèntesi el lloc que ocupem i el que ocuparíem): Articles 65.351 (19/26), Total 149.480, Edicions 1.463.629, i el depth 20,1 (30/25).

Per tant rondaríem el lloc 25 en quantitat i depth.--Lohen11 12:03, 15 oct 2007 (CEST)

Gràcies. Crec que és significatiu que sense en Jolle, que aporta molt a la Viquipèdia però que per la seva manera de treballar i pels seus temes fa augmentar el nombre d'articles i baixar el depth, estaríem igual de depth que de nombre d'articles. Una altra cosa és que poguem aprofitar aquestes reflexions per millorar.--Pere prlpz 21:37, 15 oct 2007 (CEST)

Un factor que no sé si es contempla és la quantitat d'informació que edites. És igual afegir un byte que 10.000 bytes en una edició? Alguns editen en el processador de textos i deixen l'article més avançat pel que fa a l'edició (un millor article amb poques edicions comptabilitzades).—el comentari anterior sense signar és fet per Peer (disc. • contr.) 13:46, 15 oct 2007 (CEST)

Sí, aquest és un dels problemes principals del càlcul del depth, tal com ho veig jo. Si per cada petit canvi que fas "deses la pàgina" enlloc de fer-los tots i després guardar, contribueixes a disparar el depth (quan en realitat la quantitat d'informació és la mateixa). Jo no li donaria gaires voltes al tema. Només és un indicador més, tant poc útil com el nombre d'articles. Estic d'acord amb que el problema principal d'aquesta wiki no és ni la profunditat ni el nombre d'articles sinó la qualitat d'alguns dels més importants.--RR (Què n'has de dir?) 15:29, 15 oct 2007 (CEST)

Des del moment en que un article nou el fa baixar (per bo que sigui) i la redirecció (que es fa en 5 segons) el fa pujar, ja dóna una idea de lluïment de qui el va instaurar.--Lohen11 20:21, 15 oct 2007 (CEST)

Mirem la qüestió per la part constructiva, tot i els defectes que pugui tenir. Acabo de veure l'article Es Freus traduït a l'italià, cosa que m'ha sorprès, i han fet una redirecció des de "Es freus", cosa que també m'ha sorprès, a més de posar una nota a la pàgina de discussió per respectar la llicència GFDL de la traducció, tercera sorpresa. En canvi, repassant ahir els últims articles creats aquí he vist que la majoria no tenien cap redirecció de totes les possibles que se m'han ocorregut. --V.Riullop (parlem-ne) 21:14, 15 oct 2007 (CEST)

Sobre les redireccions, és veritat que ens en falten moltes, que tenim molts enllaços trencats i enllaços mal fets (només cal veure la quantitat d'enllaços que està desambiguant en JordiCollCosta les darreres setmanes). A més, tenim tendència a que, quan cal arreglar un enllaç vermell, arreglem l'enllaç en comptes de fer una redirecció (o sigui, és més freqüent trobar [[es Freus|els Freus]] que trobar una redirecció), i crec que hauria de ser a l'inrevés, que, a més, no porta més feina i sovint arregla uns quants enllaços vermells de cop. Per altra banda hi ha companys (sobretot algun anònim) que insisteixen molt per destruir qualsevol redirecció que no tingui una utilitat claríssima (vegeu Discussió:Nil (riu)). Crec que s'hauria de consensuar que les redireccions que no siguin incorrectes i no facin nosa s'han de deixar.

Sobre la llicència de les traduccions, crec que necessitem que algú que hi entengui (per exemple en Vriullop) ens expliqui bé què cal fer per respectar la llicència quan es tradueix d'una altra viquipèdia, es mou text d'un article a un altre article o a un altre projecte, o es copia text d'una font lliure, i això s'hauria de posar en alguna pàgina d'ajuda.--Pere prlpz 21:37, 15 oct 2007 (CEST)

Si és còpia d'un text lliure, s'ha de posar com a referència segons Viquipèdia:Citau les fonts. Els casos de traduccions d'altres viquis no està ben resolt. Segons la GFDL s'ha d'indicar la font i acreditar els autors. Alguns ho posen en el resum de l'edició i la majoria no diu res. M'he trobat molts articles d'aquí que han sigut traduïts sense indicar la font. Això va en contra de la GFDL ja que el traductor s'apropia l'autoria. Per això m'ha semblat bé la idea de la italiana. Ho he traduït de la francesa a {{Traduït de}} i {{Copiat de}}. --V.Riullop (parlem-ne) 22:50, 15 oct 2007 (CEST)

Són massa vistosos. Crec que s'acollirien millor plantilles del tipus de la versió en anglès per indicar que la informació prové d'una versió antica de la Britànica. 88.19.140.191 23:05, 15 oct 2007 (CEST)

A l'estil de en:Template:1911 talk? --V.Riullop (parlem-ne) 23:09, 15 oct 2007 (CEST)

No crec que siguin massa vistosos si acordem que, com fan a la wiki italiana, s'han de posar a la pàgina de discussió. Em sembla una bona solució per no carregar la pàgina i disposar de les fonts (deixant de banda que si omplim planes de discussió, pugem de depth ;P )--RR (Què n'has de dir?) 23:39, 15 oct 2007 (CEST)

A mi també em sembla millor l'estil de la italiana, de posar-ho a la pàgina de discussió. Hauriem de veure què fem amb articles en que està posat més aviat de l'estil de l'anglesa, com ara Neurorehabilitació; potser per aquests convindria un solució mixta, com ara posar la font com a referència i una plantilla de l'estil de la italiana a la discussió, explicant que s'ha copiat el text.--Pere prlpz 00:29, 16 oct 2007 (CEST)

Pels casos d'autoritzacions ja existeix la plantilla {{PermísOTRS}} que pot anar a la pàgina de discussió com Discussió:Trio B3 Classic, o a una pàgina d'autoritzacions generals, com Viquipèdia:Autoritzacions/Institut Català de les Dones, amb una nota a la pàgina de discussió que enllaci a l'autorització: Discussió:Juliana Morell. En el cas que dius de l'Institut Guttmann no tenim cap ticket de validació per part d'OTRS. En quant al format crec que és millor deixar a l'article la referència i a la discussió les notes complementàries sobre llicències. --V.Riullop (parlem-ne) 12:15, 16 oct 2007 (CEST)

Agafant el fil de les redireccions que no tenim, tots els articles que tenen un apòstrof al títol haurien de tenir redireccions des dels dos tipus d'apòstrofs (per exemple Carles IV d’Espanya redirigieix a Carles IV d'Espanya, que no és el mateix encara que ho sembli). Es podria mirar de fer amb un bot.--Pere prlpz 10:30, 18 oct 2007 (CEST)

A l'alemanya tenen tots els apòstrofs rectes redireccionats a apòstrofs tipogràfics: de:L'Aldea redirecciona a de:L’Aldea. Em sembla molt bé la proposta de'n Pere, però seria el moment de pensar si fem redireccions o reanomenaments. Dependria de la disposició d'un bot corrector pels nous articles. Suposo que a l'alemanya el deuen tenir. Altres idees de redireccions: els noms catalans tipus "Nom Cognom i Cognom" haurien de tenir redireccionat "Nom Cognom Cognom", en un sentit o l'altre. A més, "Nom Cognom" hauria de ser una redirecció o una desambiguació. --V.Riullop (parlem-ne) 17:23, 18 oct 2007 (CEST)

Pels apòstrofs, crec que els títols dels articles ja porten tots l'apòstrof estàndard (aquest '), i si algun en porta un altre s'hauria de reanomenar, que és el que fem habitualment quan n'apareix algun d'escrit d'una altra manera (de fet, normalment ho corregim fins i tot quan surt dins del text). Les redireccions es poden fer amb tots els altres apòstrofs.

Pels noms, em sembla bona idea fer les redireccions sense la "i" (fàcils d'automatitzar) i amb només un cognom (que caldria revisar manualment, sobretot si hi enllaça alguna cosa, perquè no sigui un homònim, i perquè per un bot no sempre és evident quin és el primer cognom), i també es podria fer redireccions amb la "i" a moltes persones que no la porten al títol (per exemple, José Montilla i Aguilera), que són les més difícils de fer automàticament. Pels sants i els papes, també es podrien fer les redireccions amb i sense les paraules "sant" i "papa", sempre que no existeixin ja, possiblement amb un altre significat.--Pere prlpz 13:45, 19 oct 2007 (CEST)

Unes altres redireccions útils que es podrien fer automàticament són les desambiguacions amb parèntesis d'articles que estiguin desambiguats d'una altra manera (aquestes redireccions són útils perquè tindrien totes una forma estandard i perquè és més còmode escriure Rufiji ([[Rufiji (riu)|]])que Rufiji ([[riu Rufiji|Rufiji]]):

• Amb els papes, rius, llacs i mars del tipus papa Joan I o riu Oise es pot fer automàticament redireccions del tipus Joan I (papa) i Oise (riu). Potser es pot fer el mateix amb d'altres grups d'articles.
• La majoria d'articles que contenen una coma al títol també venen a ser desambiguacions, com ara Maria, mare de Jesús i s'hi pot fer automàticament redireccions del tipus Maria (mare de Jesús).--Pere prlpz 17:53, 19 oct 2007 (CEST)

Jo crec que s'hauria d'informar de quan és una traducció, marcar d'on l'has extreta. Perquè jo he traduït un munt d'articles de la viqui anglesa i castellana i jo m'acabo d'enterrar de la citació de fonts. S'ha d'acordar si es fa una plantilla o no... a partir d'ara si no em dieu el contrari posaréla plantilla d'aquesta de traducció.

Però si ens posem a editar tot de pàgines de discussió el deph serà invalid i cada vegada més erroni (referint-me a allò de posar articles a les pàgines de discussió).—el comentari anterior sense signar és fet per KRLS (disc. • contr.) 18:05, 18 oct 2007 (CEST)

Si fem el que creiem que és millor per la Viquipèdia i això fa pujar el depth, no li veig el problema, gairebé igual que tampoc li veuria si fem el que creiem millor (per exemple felicitar en Jolle per la seva tasca) i això fa baixar el depth.--Pere prlpz 17:53, 19 oct 2007 (CEST)

Més redireccions: pels articles que comencin amb Sant o Santa aniria bé tenir redireccións amb St. i Sta..--Pere prlpz (discussió) 01:17, 28 nov 2007 (CET)

Teoria de jocs / Teoria dels jocs i similars

Hola,

A petició d'alguns usuaris, vaig enviar un correu a la Societat Catalana de Matemàtiques per preguntar si es deia teoria de jocs o teoria dels jocs (i teoria de nombres o teoria dels nombres, nusos, grafs, etc.), donat que a l'IEC hi havia incoherències.

M'ha arribat ja la resposta, que es pot consultar aquí. Resposta breu: és sense article.

Vaig aprofitar per preguntar també, si es deia, Teorema central del límit o Teorema del límit central. Em van respondre que el millor seria anomenar-lo Teorema central del límit central, però acostumaven a treure l'últim central per escurçar (i per similitud amb l'anglesa, està explicat al correu). No obstant, vaig parlar-ne amb un professor i em va argumentar que el que era central era el límit, així que tinc dubtes. Suposo que no seria descabellat posar cap dels dos noms (però sigui quin sigui el nom de l'article, hi haurien de constar!).

Si no hi ha objeccions, demano fer els canvis pel que fa al primer tema. Pel que fa al segon, voldria saber la vostra opinió. --Meldor 19:45, 18 oct 2007 (CEST)

Molt bé, seguim doncs els criteris de la SCM. Gràcies Meldor per la gestió! --Xtv (que dius que què?) 13:17, 19 oct 2007 (CEST)

El que no m'ha quedat clar és què hem de fer amb teoria dels jocs i teoria de les probabilitats. Ells mateixos diuen d'entrada que en principi tot "teoria de X" i punt, però després reconeixen que aquests dos casos apareixen així al DIEC. Aleshores amb article, no?--Xtv (que dius que què?) 13:43, 19 oct 2007 (CEST)

No havia vist que també ho havies posat aquí, t'havia respost a la pàgina d'usuari. Diuen que ho fan anar sense article en tots els casos. El que expliquen del DIEC és per fer notar que són incoherents, i que potser en el futur publiquen una guia online (com els vaig suggerir) de terminologia matemàtica per evitar aquests errors. --Meldor 14:00, 19 oct 2007 (CEST)

Sí, és que després de respondre't a tu, he cregut que també podia interessar a la resta de gent. Doncs jo tinc els meus dubtes sobre les incoherències del DIEC. És clar que el DIEC no és infal·lible i que hi ha errors, però és el normatiu. I mentre al DIEC es digui així, jo crec que ho hem de posar com diu el DIEC, fins que ho corregeixin (nova revisió d'aquí a... 15 anys? XD). Així, jo interpretaria la resposta com "en tots els casos no considerats pel DIEC, ho escrivim sense article. Els casos considerats pel DIEC ho fem tal com el DIEC diu". Què en pensa la resta de gent?--Xtv (que dius que què?) 14:23, 19 oct 2007 (CEST)

Home Xtv, però aleshores perquè calia que ho enviés? Si ho vaig enviar a la SCM és perquè, precisament, se suposa que té més autoritat pel que fa a la terminologia matemàtica. Bé, m'espero a veure si la resta també pensen així, però vaja... Crec que qui decideix què és normatiu, en aquest cas, és la SCM (i no cal que sempre ens reduïm exclusivament a l'IEC). --Meldor 22:51, 19 oct 2007 (CEST)

No, jo crec que justament la discussió més important és en els casos que no són contemplats pel DIEC. Jo crec que el DIEC i el DAVL són els dos únics diccionaris normatius pels que ens hem de basar, i la resta de diccionaris i autoritats ens han d'ajudar en els casos en què aquests dos diccionaris no ens treuen les castanyes del foc. La SCM és una autoritat, però depèn de l'IEC, i en la darrera revisió del DIEC, l'IEC (i per extensió la SCM) va acceptar el que ara hi ha. Si ara canvien de parer, que s'ho facin mirar i que ho tinguin en compte de cara a les properes revisions del diccionari... --Xtv (que dius que què?) 22:59, 19 oct 2007 (CEST)

Aviam, teoria de nombres i teoria dels jocs (d'on per cert s'han d'acabar de reanomenar les categories i articles similars) surten ja així al DIEC i per tant no s'han de tocar. També surt al DIEC teoria de les probabilitats que no sé què fer-ne. Suposo que on afecta aquest criteri és en aquells que no surten enlloc com teoria dels conjunts que hauríem de traslladar a teoria de conjunts o teoria de grups, no? --SMP​·d​·+ 15:07, 23 oct 2007 (CEST)

Aquesta és la meva idea respecte la pregunta a la SCM.--Xtv (que dius que què?) 19:41, 23 oct 2007 (CEST)

... He enviat un altre correu a l'IEC perquè m'expliquin els casos que han posat amb article. --Meldor 00:11, 24 oct 2007 (CEST)

Moc teoria de conjunts, ja que sembla que en això no hi ha discussió. --Meldor 13:10, 30 oct 2007 (CET)

M'acaba d'arribar la resposta. Potser vaig ser una mica massa vehement..., però vaja, suposo que ho arreglaran a la següent ^^

Benvolgut senyor,

Tal com vostè ens ha fet notar, hi ha coincidència entre el DIEC i el TERMCAT a l'hora de fixar aquests termes de matemàtiques: en totes dues fonts trobem teoria de conjunts i teoria de nusos (sense l'article), però teoria dels jocs, teoria de les probabilitats i teoria de la informació (amb l'article). Si això és una incoherència o no, només ho poden dir els experts. Per tant, amb vista a una propera reimpressió del DIEC2, farem una consulta als especialistes en matemàtiques que han col·laborat en la segona edició del diccionari (tots ells membres de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut) perquè prenguin en consideració els termes que vostè esmenta i encara d'altres que les Oficines Lexicogràfiques han localitzat en diverses obres especialitzades de matemàtiques.

Bo i agraint-li l'interès que ha manifestat pel nostre diccionari, el saludo cordialment,

Oficines Lexicogràfiques

--Meldor 13:24, 30 oct 2007 (CET)

Perfecte. De moment doncs seguim el DIEC i esperem la seva reimpressió per modificar aquests casos. Pels casos no contemplats pel DIEC, fem sense article tal com diu la SCM. Gràcies Meldor!--Xtv (que dius que què?) 16:56, 30 oct 2007 (CET)

Indexació i la "i"

Alguns articles s'estan indexant d'una manera que no acaba de lligar amb l'ordre que solen ordenar-se els noms: normalment les "i" i d'altres partícules davant o entre els cognoms no es tenen en compte a l'hora d'ordenar, de manera que, per exemple, l'article sobre en Martí Cama i Braç hauria d'anar després que Martín Cama Alta i abans que en Martín Cama Corta. Perquè s'ordeni així, cal fer servir {{DEFAULTSORT:Cama Braç, Marti}} en comptes de {{DEFAULTSORT:Cama i Braç, Marti}}, com es fa sovint. El mateix passa amb d'altres partícules (per exemple, els de i els von) que no haurien d'afectar l'ordre alfabètic. Si a ningú li sembla malament, s'hauria d'afegir això a les pàgines d'ajuda sobre categories.--Pere prlpz 23:23, 28 oct 2007 (CET)

Em sembla bé. --the Dúnadan 00:49, 29 oct 2007 (CET)

Vigila amb l'exemple que poses. En aquest cas hauria de ser {{DEFAULTSORT:Cama Brac, Marti}} en comptes de {{DEFAULTSORT:Cama Braç, Marti}}—el comentari anterior sense signar és fet per 83.36.163.187 (disc. • contr.) 22:01, 29 oct 2007 (CET)

Una cosa més a afegir a l'ajuda. Gràcies.--Pere prlpz 23:53, 29 oct 2007 (CET)