Vés al contingut

Xiphister atropurpureus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuXiphister atropurpureus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaStichaeidae
GènereXiphister
EspècieXiphister atropurpureus Modifica el valor a Wikidata
(Kittlitz, 1858)[1][2][3][4][5][6]
Nomenclatura
Sinònims
  • Anoplarchus atropurpureus (Kittlitz, 1858)
  • Centronotus cristagalli (Günther, 1861)
  • Epigeichthys atropurpureus (Kittlitz, 1858)
  • Ophidium atropurpureum (Kittlitz, 1858)
  • Xiphidion rupestre (Jordan & Gilbert, 1880)
  • Xiphister rupestris (Jordan & Gilbert, 1880)[5]

Xiphister atropurpureus és una espècie de peix de la família dels estiquèids i de l'ordre dels perciformes.[7]

Descripció

[modifica]
  • Fa 30,5 cm de llargària màxima i és de color marró vermellós fosc a negre amb el cap prou clar com per mostrar-hi 3 bandes que irradien de cada ull.
  • 65-73 espines i cap radi tou a l'aleta dorsal.
  • Cap espina i 40-52 radis tous a l'aleta anal.
  • Aleta caudal arrodonida.[8][9][10]

Reproducció

[modifica]

És ovípar i els ous són dipositats en diversos grups, els quals són custodiats pel mascle.[11]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí i demersal (entre 8 i 12 m de fondària),[12] el qual viu al Pacífic oriental: les àrees rocalloses i amb grava[13] des de l'illa Kodiak (Alaska,[14][15] els Estats Units) fins al nord de Baixa Califòrnia (Mèxic), incloent-hi la costa pacífica del Canadà (la Colúmbia Britànica).[9][8][16][13][17][18][19][20][21][22][5][10] Els joves i adults habiten en zones de marees fins a 8 m de profunditat[13] (tot i que exemplars de fins a 2 cm han estat observats en aigües superficials)[9] i pot romandre fora de l'aigua (entre 10 i 23 hores si es manté humit[23] sota les roques o entre algues)[24] ja que respira aire.[24][25][26]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ Jordan, D. S., 1880. Description of new species of North American fishes. Proceedings of the United States National Museum v. 2 (núm. 84): 235-241. [1]
  3. ↑ uBio (anglès)
  4. ↑ Kittlitz, F. H. von, 1858. Denkwürdigkeiten einer Reise nach dem russischen Amerika, nach Mikronesien und durch Kamschatka. Justus Perthes, Gotha. 2 vols. Denkwürdigkeiten Reise: v. 1: i-xvi + 1-383, v. 2: 1-463.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Catalogue of Life (anglès)
  6. ↑ uBio (anglès)
  7. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 Clemens, W. A. i G. V. Wilby, 1961. Fishes of the Pacific coast of Canada. Segona edició. Fish. Res. Bd. Canada Bull. (68):443 p.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Hart, J. L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180:740 p.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 FishBase (anglès)
  11. ↑ Coleman, R. M., 1999. Parental care in intertidal fishes. P. 165-180. A: M. H. Horn, K. L. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes: life in two worlds. Academic Press, els Estats Units. 399 p.
  12. ↑ Mecklenburg, C. W. i B. A. Sheiko, 2004. Family Stichaeidae (Gill, 1864) - pricklebacks. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (35):36.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  14. ↑ Quast, J. C. i E. L. Hall, 1972. List of fishes of Alaska and adjacent waters with a guide to some of their literature. U.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF-658, 47 p.
  15. ↑ Evermann, B. W. i E. L. Goldsborough, 1907. The fishes of Alaska. Bull. U.S. Bur. Fish. 26: 219-360.
  16. ↑ Boyle, K. S. i M. H. Horn, 2006. Comparison of feeding guild structure and ecomorphology of intertidal fish assemblages from central California and central Chile. Mar. Ecol. Prog. Ser. 319:65-84.
  17. ↑ Goodson, G., 1988. Fishes of the Pacific coast. Alaska to Peru including the Gulf of California and the Galapagos Islands. Stanford University Press, Stanford, Califòrnia. 267 p.
  18. ↑ Jordan, D. S. i E. C. Starks, 1895. The fishes of Puget Sound. Proc. Calif. Acad. Sci. 5:785-855.
  19. ↑ Lamb, A. i P. Edgell, 1986. Coastal fishes of the Pacific northwest. Harbour Publishing Co. Ltd., la Colúmbia Britànica, el Canadà. 224 p.
  20. ↑ Matarese, A. C., A. W. Kendall, D. M. Blood i M. V. Vinter, 1989. Laboratory guide to early life history stages of Northeast Pacific fishes. NOAA Tech. Rep. NMFS 80:1-652.
  21. ↑ Shanks, A. L. i G. L. Eckert, 2005. Population persistence of California Current fishes and benthic crustaceans: a marine drift paradox. Ecol. Monogr. 75:505-524.
  22. ↑ Yoshiyama, R. M., C. Sassaman i R. N. Lea, 1986. Rocky intertidal fish communities of California: temporal and spatial variation. Environ. Biol. Fish. 17(1):23-40.
  23. ↑ Evans, D. H., J. B. Claiborne i G. A. Kormanik, 1999. Osmoregulation, acid-base regulation, and nitrogen excretion. P. 79-96. A: M. H. Horn, K. L. M. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes live in two worlds. Academic Press, San Diego, els Estats Units. 399 p.
  24. ↑ 24,0 24,1 Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
  25. ↑ GBIF (anglès)
  26. ↑ NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xiphister_atropurpureus&oldid=33861205»