Ángeles González-Sinde Reig
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 abril 1965  (59 anys)Madrid | ||
.svg){kind=small} Ministra de Cultura | |||
| 7 abril 2009 – 22 desembre 2011 ← César Antonio Molina Sánchez – José Ignacio Wert Ortega → | |||
 Presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya | |||
| 2006 – 2009 ← Mercè Sampietro i Marro – Eduardo Campoy → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Complutense de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pel·lícula, televisió i política | ||
| Ocupació | directora de cinema, actriu, escriptora, política, guionista, traductora | ||
| Partit | cap valor | ||
| Família | |||
| Parella | Claudio López Lamadrid | ||
| Pare | José María González-Sinde | ||
   
| |||
.jpg)
Ángeles González-Sinde Reig (Madrid, 7 d'abril de 1965) és una guionista, directora cinematogràfica i escriptora espanyola; ha estat Ministra de Cultura d'Espanya.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer a la ciutat de Madrid l'any 1965 sent filla de José María González-Sinde. Va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat Complutense i va fer un màster de Guió Cinematogràfic al American Film Institute Los Angeles, amb una beca Fulbright.[2]
Activitat professional
[modifica]Va iniciar la seva activitat com a guionista de televisió i cinema, treballant amb directors com Ricardo Franco, Gerardo Vera, Manuel Gutiérrez Aragón i Gerard Herrero entre d'altres. L'any 2003 va debutar com a directora amb la pel·lícula La suerte dormida.
El desembre de 2006 es convertí en Presidenta de l'Acadèmia de les Artes i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (AACCE) en substitució de Mercedes Sampietro. Des del seu càrrec ha condemnat durament les descàrregues il·legals de cinema mitjançant el sistema P2P per internet.
Com a escriptora González-Sinde va obtenir el Premi Edebé de Literatura Infantil el 2006 per Rosanda y el arte de birli birloque, i va ser finalista del Premi Planeta l'any 2013 amb la novel·la El buen hijo. El 2019 va publicar la novel·la Después de Kim.[2]
També ha donat suport al Manifest per la llengua comuna.[3]
Activitat política
[modifica]Sense afiliació política a cap partit, el 7 d'abril de 2009 fou nomenada Ministra de Cultura per part de José Luis Rodríguez Zapatero en substitució de César Antonio Molina.[4] L'Asociación de Internautas (AI) va considerar el seu nomenament com una provocació de Zapatero a la comunitat d'internautes. Un dels arguments adduïts per aquesta associació per demanar la seva dimissió és que el seu nomenament contradiria les prescripcions de la Llei 5 / 2006, de 10 d'abril, de regulació dels conflictes d'interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat. Ho va ser fins al 2011.
Filmografia
[modifica]Com a guionista
[modifica]- La casa de los líos —TV (1 episodi, 1996).
- La buena estrella (1997), de Ricardo Franco.
- Lágrimas negras (1998), de Ricardo Franco.
- Segunda piel (1999), de Gerardo Vera.
- Las razones de mis amigos (2000), de Gerardo Herrero.
- Antigua vida mía (2001), d'Héctor Olivera.
- Cuéntame cómo pasó —TV (2001).
- El misterio Galíndez (2003), de Gerardo Herrero.
- Manolito Gafotas (2004), d'Antonio Mercero.
- La suerte dormida (2003).
- La vida que te espera (2004), de Manuel Gutiérrez Aragón.
- La puta y la ballena (2004), de Luis Puenzo.
- Madrid 11M: Todos íbamos en ese tren (2004).
- Entre viure i somiar (2004), de Alfonso Albacete i David Menkes.
- Heroína (2005), de Gerardo Herrero.
- Los aires difíciles (2006), de Gerardo Herrero.
- Todos estamos invitados (2007), de Manuel Gutiérrez Aragón.
- Una palabra tuya (2008).
Com a directora
[modifica]- La suerte dormida (2003).
- Madrid 11M: Todos íbamos en ese tren (2004) — «Como los demás».
- Una palabra tuya (2008).
Premis
[modifica]- Premi Goya al millor guió original, La buena estrella, de Ricardo Franco (1997).
- Premi Goya a la millor direcció novell per La suerte dormida (2003).
- Premi Turia a la millor òpera prima per La suerte dormida (2004).
- XX Festival de Cine Español de Málaga, Millor guió per Heroína (2005), de Gerardo Herrero.
Referències
[modifica]- ↑ «Ángeles González-Sinde. Biografía». Instituto Cervantes. Departamento de Bibliotecas y Documentación. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Ángeles González-Sinde». Agencia Literaria Carmen Balcells. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «CiU pregunta a la nova ministra de Cultura si encara creu que el castellà està “marginat”». Arxivat de l'original el 2009-04-15. [Consulta: 8 abril 2009].
- ↑ (castellà) Ángel Gabilondo, Trinidad Jiménez y González-Sinde, principales novedades del Gobierno
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Mercè Sampietro |
President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya 2006-2009 |
Succeït per: Eduardo Campoy |
| Càrrecs públics | ||
| Precedit per: César Antonio Molina |
Ministra de Cultura 2009 – 2011 |
Succeït per: José Ignacio Wert |
Guanyadors del Goya a la millor direcció novell | |
|---|---|
|
- Persones vives
- Directors de cinema madrilenys
- Guionistes madrilenys
- Guanyadors del Premi Goya al millor guió original
- Guanyadors del Premi Goya al millor director novell
- Ministres madrilenys del Govern d'Espanya
- Ministres de Cultura del Govern d'Espanya
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Escriptors madrilenys
- Naixements del 1965
- Premis Gaudí Gresol
- Presidents de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya