Vinciennita
 Vinciennita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu10Fe₄SnAsS16 |
| Epònim | Henri Vincienne (en)  |
| Localitat tipus | mina Chizeuil, Chalmoux, Bourbon-Lancy, Saona i Loira, Borgonya-Franc Comtat, França |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.35a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.35a |
| Dana | 3.1.2.1 |
| Heys | 6.1.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,69Å; c = 10,69Å; |
| Color | taronja |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Zn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-031 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Vcn |
| Referències | [1] |
La vinciennita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor de Henri Vincienne (1898-1965), professor de mineralogia.[1]
Característiques
[modifica]La vinciennita és un sulfur de fórmula química Cu10Fe₄SnAsS16. Cristal·litza en el sistema tetragonal en grans de fins a 1 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vinciennita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.
Formació i jaciments
[modifica]La vinciennita va ser descoberta a la mina Chizeuil, a Chalmoux (Saona i Loira, França). També ha estat descrita a l'Argentina, Bulgària, el Canadà en un dipòsit de coure de pòrfir amb altres sulfurs d'estany, el Perú, Rússia i la Xina.[1][2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vinciennite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Vinciennite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020. [Consulta: 12 setembre 2018].