Vés al contingut

Lenaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLenaïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAgFeS₂
Localitat tipusdipòsit de Ag-Sb-Hg de Khachakchan, Verkhoyansk, Sakhà, Rússia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.CB.10a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.10a Modifica el valor a Wikidata
Dana2.9.1.5
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 5,4371 Å; c = 10,8479 Å;
Grup puntual4 2m - escalenoedral
Grup espaciali4 2d
Coloracer
Duresa (Mohs)4,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllade gris fosc a negre
Propietats òptiquesanisotròpic
Pleocroismeno pleocroica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1994-008
SímbolLn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La lenaïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la calcopirita. Va ser anomenada en honor del riu Lena.[1]

Característiques

[modifica]

La lenaïta és un sulfur (doble) d'argent i ferro de fórmula química AgFeS₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal en fomra de grans equants de fins a 0,2 mm de llarg.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lenaïta pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars) amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, stannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.

Formació i jaciments

[modifica]

La lenaïta es forma en pseudomorfs de goetita després de la siderita de magnesi, en els filons de quars-siderita.[2] Va ser descoberta al dipòsit de Ag-Sb-Hg de Khachakchan, Verkhoyansk, Sakhà, Rússia. També ha estat descrita a Àustria, els Estats Units, el Japó, el Regne Unit i Turquia.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Lenaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
  2. 2,0 2,1 «Lenaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 22 de gener 2021. [Consulta: 13 desembre 2020].