Sternbergita

Sternbergita
Fórmula química	AgFe₂S₃
Epònim	Kaspar Maria von Sternberg
Localitat tipus	Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.CB.65
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CB.65
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.08
Dana	2.9.12.1
Heys	3.2.16
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,615(2) Å; b = 11,639(4) Å; c = 12,693(4) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	marró daurat, tonalitats blau-violeta
Macles	lamel·lar en {130}
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	flexible
Duresa	1 a 1,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Densitat	4,101 a 4,215 g/cm3 (mesurada); 4,275 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Srn
Referències

La sternbergita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom pel comte Caspar Maria Sternberg (1761-1838), botànic i fundador del Museu Nacional de Praga (República Txeca).

Característiques

La sternbergita és un sulfur de fórmula química AgFe₂S₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sternbergita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Jáchymov, al districte de Karlovy Vary (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.