4 de maig
(S'ha redirigit des de: 04 de maig)
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs. Queden 241 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1704, Lisboa, Regne de Portugal: Hi desembarca l'arxiduc Carles d'Àustria, amb la qual cosa comença la Guerra de Successió.
- 1707, Bunyol, Foia de Bunyol: Les tropes borbòniques ocupen la vila, guerra de Successió).
- 1773, Barcelona: S'hi esdevé l'Avalot de les quintes, una protesta contra les lleves abusives, i seguit després pels Rebomboris del pa, una de les causes de la Guerra dels Matiners.
- 1814, València: Ferran VII d'Espanya proclama un decret pel qual es restableix l'absolutisme i es nega validesa a l'obra constitucional de les Corts de Cadis.[1]
- 1879, Barcelona: S'hi publica el primer número del Diari Català, el primer diari escrit íntegrament en català.[2]
- 1884, Sant Martí de Provençals (Barcelona): Publicació del primer número de L'Arc de Sant Martí (o també L'Arch de Sant Martí). Se subtitulava "Periòdic polític defensor dels interessos morals i materials del país".[3]
- 2024: El FC Barcelona suma la seva novena Lliga F, la cinquena consecutiva.[4]
- Resta del món
- 813, eclipsi solar visible a Adrianòpolis.[5]
- 1589, La Corunya, Galícia: el corsari anglès Francis Drake comença el seu pla d'atac contra la ciutat.
- 1640: Reacció violenta a Escòcia per la rigorosa observança del culte anglicà propugnat per Carles I d'Anglaterra, que el conduí pressionat pels presbiterians escocesos a convocar el Parlament.
- 1675, Greenwich, Sussex, Regne d'Anglaterra: el rei Carles II ordena que s'hi construeixi el Reial Observatori de Greenwich.
- 1803: Els Estats Units compren el territori de Louisiana a França.
- 1886, Chicago: Ocorre la Revolta de Haymarket, fet històric del moviment obrer on es reivindicà la jornada laboral de vuit hores. D'aquí sortiren els anomenats “Màrtirs de Chicago” i la commemoració del Primer de Maig.[6]
- 1904: Comença la construcció del Canal de Panamà
- 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: Joseph Plunkett, William Pearse, Edward Daly i Michael O'Hanrahan són afusellats per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.
- 1919, Pequín (Xina): Moviment del Quatre de Maig (xinès tradicional: 五四運動, xinès simplificat: 五四运动, pinyin: Wǔ Sì Yùndòng) va ser un moviment social xinès, sorgit arran de les protestes dels estudiants en la Plaça de Tian'anmen de Pequín.[7]
- 1924, París (França): Comencen el Jocs Olímpics d'Estiu de 1924, en què van participar 3.089 atletes.[8]
- 1949: Accident aeri de Superga en el qual morí gran part de la plantilla del Torino Football Club coneguda com a Grande Torino.[9]
- 1979, Madrid, Espanya: s'hi constitueix del Senat per primera vegada després del franquisme.
- 1979, Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern. Serà la primera dona que ocupa aquest càrrec.
- 1994, Oslo, Noruega: Se signen els Acords d'Oslo entre Isaac Rabin (primer ministre d'Israel) i Iàssir Arafat (representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina) per la creació de l'Autoritat Nacional Palestina, amb poders limitats a la Franja de Gaza i Jericó (posteriorment ampliats a tota Cisjordània).
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1757 - Énguera, la Canal de Navarrés: Manuel Tolsà, arquitecte i escultor valencià neoclàssic (m. 1816).[10]
- 1818 - Vilafranca del Penedès: Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor català (m. 1884).[11]
- 1864 - Campanet (Mallorca): Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (m. 1920).[12]
- 1884 - Sabadell: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català (m. 1955).[13]
- 1898 - Barcelona: Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català (m. 1961).[14]
- 1914 - Barcelona: Montserrat Mussons i Artigas, bibliotecària especialitzada en revistes i escriptora barcelonina (m. 2007).
- 1921 - Barcelona: Ricard Palmerola, radiofonista i actor de doblatge català.[15]
- 1954 - Constantí, Tarragonès: Muntsa Alcañiz, actriu i professora d'interpretació de l'Institut del Teatre; Premi Margarida Xirgu 1985.[16]
- 1981 - Barcelona: Jordi Graupera i Garcia-Milà, periodista i filòsof.
- Resta del món
- 1611 - Roma: Carlo Rainaldi, arquitecte italià del període Barroc (m. 1691).[17]
- 1622: Juan de Valdés Leal, pintor (m. 1690).[18]
- 1655 - Pàdua, Itàlia: Bartolomeo Cristofori, constructor d'instruments musicals italià, reconegut per inventat el piano (m. 1731).[19]
- 1744 - Vienaː Marianne von Martinez, compositora, pianista i cantant austríaca (m. 1812).[20]
- 1772 - Dortmund (Sacre Imperi): Friedrich Arnold Brockhaus, editor alemany (m. 1823).[21]
- 1781 - Weissenfels: Carl Gotthelf Glaeser, músic prussià.
- 1852 - Westminster, Londres: Alice Liddell, inspirà el conte clàssic per a xiquets Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll (m. 1934).
- 1854 - Madrid: María Tubau, actriu espanyola (m. 1914).[22]
- 1859 - Madridː Julia de Asensi y Laiglesia, escriptora espanyola del Romanticisme, periodista i traductora (m. 1921).[23]
- 1865 - Europa: Henry Christy, etnòleg anglès (n. 1810).
- 1875 - Vitòria, Espanya: Ramiro de Maeztu, escriptor (m. 1936).[24]
- 1883 - Sanshui,província de Guangdong (Xina): Wang Jingwei (xinès simplificat: 汪精卫, xinès tradicional: 汪精衛, pinyin: Wāng Jīngwèi), pseudònIm de Wang Tiaoming, polític xinès (m. 1944).[7]
- 1892 - Nashua (Nou Hampshire, EUA): Forrest Spaulding, bibliotecari estatunidenc, defensor de la llibertat intel·lectual (m. 1965).
- 1924 - Briansk, Rússiaː Tatiana Nikolàieva, pianista, compositora i professora russa (m. 1993).[25]
- 1925 - Johannesburg: Ruth First, activista anti-apartheid sud-africana (m. 1982).[26]
- 1928 - Al-Minufiyah, Egipte: Hosni Mubàrak, president d'Egipte (1981-2011) (m. 2020).[27]
- 1929 - Brussel·les (Bèlgica): Audrey Hepburn, actriu d'origen europeu que treballà als EUA (m. 1993).
- 1930 - Nova York: Roberta Peters, soprano novaiorquesa (m. 2014).
- 1934 - Leningrad: Tatiana Samóilova, actriu soviètica i russa (m. 2014).[28]
- 1939 - Jerusalem (Israel): Amos Oz, escriptor, periodista i pacifista israelià, Premi Internacional Catalunya 2004.[29]
- 1947 - DeKalb, Illinois, Estats Units: Richard Jenkins, actor estatunidenc.
- 1951 - París, França: Gérard Jugnot, actor, director, guionista i productor de cinema francès.
- 1956 - Frankfurt del Main, Alemanya Occidental: Ulrike Meyfarth. atleta alemanya, una de les millors saltadores d'alçada de la història.[30]
- 1958 - Reading, Pennsilvània: Keith Haring, artista i activista social nord-americà (m. 1990).[31]
- 1959 - Kisa, Suècia: Inger Nilsson, actriu sueca, coneguda pel seu paper de protagonista a la sèrie Pippi Långstrump.[32]
- 1968 - Lió (França): Éric Vuillard, escriptor francès, Premi Goncourt de 2017.[33]
- 1972: Mike Dirnt, músic de rock, Green Day.[34]
- 1979: Lance Bass, músic de pop.[35]
- 1994: Alexander Gould, actor, Buscant en Nemo.[36]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1945 - Barcelona: Joan Baptista Lambert i Caminal, compositor, director d'orquestra i pedagog català (n. 1884).[37]
- 1984 - Valènciaː María Lacunza Ezcurra, primera advocada navarresa (n. 1900).[38]
- 2018 - Barcelona: Montserrat Trueta i Llacuna, activista social catalana (n. 1932).[39]
- Resta del món
- 1678 - Wiuwert, Frísia: Anna Maria van Schurman, pintora, gravadora, poeta i erudita germanoholandesa (n. 1607).[40]
- 1725 - Ginebra: François Poullain de La Barre, va ser un escriptor, filòsof cartesià i feminista (n. 1647).
- 1799 - Seringapatam (Índia): Tipu Sultan, també conegut amb el nom de Tipu Sahib sultà de Mysore a partir de 1782 i un dels principals opositors a la instal·lació del poder britànic a l'Índia (n. 1749).[41]
- 1912 - Baltimore, Marylandː Nettie Stevens, avançada genetista nord-americana, impulsora de la genètica moderna (n. 1861).[42]
- 1924 - New Romney, Kent, Regne Unit: Edith Nesbit, escriptora anglesa, pionera de la literatura fantàstica juvenil (n. 1858).[43]
- 1932 - Madrid, Espanya: José Mardones, baix operístic basc (n. 1868).
- 1937 - Noel de Medeiros Rosa, músic brasiler.[44]
- 1938
- Berlín: Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935 (n. 1889).[45]
- Kobe: Jigoro Kano, artista marcial japonès i fundador del Kodokan Judo.
- 1943 - Pollone, Biella: Cesira Ferrani, soprano italiana (n. 1863).[46]
- 1949 - Valentino Mazzola, futbolista (n. 1919).[47]
- 1955 - París, França: George Enescu, violinista, pianista, pedagog musical i director d'orquestra romanès (n. 1881).[48]
- 1962 - Cambridge, Anglaterraː Cécile Vogt, neuròloga, que contribuí a la recerca sobre el tàlem cerebral (n. 1875).[49]
- 1966 - Lió, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense.
- 1966 - Canes, França: Amédée Ozenfant, pintor i escriptor francès, cofundador del purisme (n. 1886).[50]
- 1972 - Princeton, Nova Jersey (EUA): Edward Calvin Kendall, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1886).[51]
- 1973 - Màlaga, Andalusia: Jane Bowles, escriptora nord-americana (n. 1917).[52]
- 1980 - Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.[53]
- 2006 - Amsterdam: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès.
- 2013 - Grez-Doiceau, (Bèlgica): Christian de Duve, bioquímic belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (n. 1917).[54]
- 2014 - Moscou: Tatiana Samóilova, actriu soviètica i russa (n. 1934).[28]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Nacional del Jovent a la República Popular de la Xina[55]
- Dodenherdenking (Record de la Segona Guerra Mundial) als Països Baixos[56]
- Dia de la guerra de les galàxies a tot el món.
- Santoral:
- Sant Ciríac de Jerusalem,[57] màrtir i patró dels Crucífers d'Itàlia.
- Santa Antònia, màrtir.[58]
- Sant Florià, màrtir.[58]
- Lupí de Carcassona, bisbe.
- Geronci d'Hagetmau, màrtir.
- Màrtirs d'Anglaterra i Gal·les.
- Màrtirs Cartoixans de Londres.
- Sant Papa Alexandre I, papa martiritzat amb Evenci i Teòdul els seus preveres.[59]
- Sant Gotard, bisbe i confessor.[58]
- Sant Porfiri, prevere i màrtir.[58]
- Sant Silvà, bisbe i màrtir.[58]
- Santa Pelàgia, verge i màrtir.[58]
- Sant Paulí, màrtir.[58]
- Santa Mònica d'Hipona, mare de sant Agustí d'Hipona.[60]
- Sant Veneri, bisbe i confessor.[60]
- Sant Sacerdot de Llemotges, bisbe i confessor.[60]
Referències
[modifica]- ↑ Fontana, Josep, 1931-2018.. Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4.
- ↑ «Diari Català | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Rodergas, Clara. «De nou, campiones». L'esportiu de Catalunya, 05-05-2024. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ Teòfanes el Confessor, Chronographia, p.500
- ↑ «Haymarket Affair | History, Aftermath, & Influence» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ 7,0 7,1 Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - JO de Paris 1924 : VIIe jeux Olympiques d'été» (en francès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Superga, tragedia di nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-04. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Manuel Tolsà Sarrión | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Manuel Milà i Fontanals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Miquel dels Sants Oliver i Tolrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Lluís Carreras i Mas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Just Cabot i Ribot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Ricardo Palmerola, locutor y actor de doblaje: la voz de Yoda», 25-02-2010. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Julio, Teresa. «Muntsa Alcañiz». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ «RAINALDI, Carlo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-01-29. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Valdés Leal, Juan de - Colección - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «CRISTOFORI, Bartolomeo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Beer, Anna R. Armonías y suaves cantos: las mujeres olvidadas de la música clásica. Barcelona: Acantilado, abril de 2019. ISBN 978-84-17346-61-4.
- ↑ «Friedrich Arnold Brockhaus | German publisher» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Maria Tubau» (en castellà). ENDAC. Enciclopedia digital del audiovisual cubano. [Consulta: gener 2024].
- ↑ González Pozo, María Dolores. «Análisis de 'Tres amigas' (1880), novela epistolar de Julia de Asensi» (en castellà). Universidad de Málaga. Filologia Hispánica, curs 2016-2017. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.
- ↑ «Tatyana Nikolayeva». FemBio Frauen-Biographieforschung. [Consulta: abril 2024].
- ↑ «Ruth First | South African activist, scholar, and journalist» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Hosni Mubarak | Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ 28,0 28,1 «Tatiana Samoilova». Find a Grave. [Consulta: abril 2024].
- ↑ «‘Amos Oz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Ulrike MEYFARTH». Olympic Channel. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Keith Haring | Biography, Art, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Inger Nilsson». filmportal.de. [Consulta: 27 juny 2024].
- ↑ Vuillard, Eric «Mes rêves entraînent des cataclysmes». Vacarme, 11, 1, 2000, pàg. 80. DOI: 10.3917/vaca.011.0080. ISSN: 1253-2479.
- ↑ «Mike Dirnt | American musician» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Summers, Kimberly Dillon. Justin Timberlake: A Biography (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.18. ISBN 0313383200.
- ↑ «Alexander Gould» (en anglès). IMDB.
- ↑ «Joan Baptista Lambert i Caminal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ Yanes Pérez, José Santiago. Estudio histórico-jurídico del acceso de la mujer a la abogacía en España (tesi) (en castellà). Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Facultad de Derecho. Departamento de Ciencias Jurídicas Básicas, 2015.
- ↑ «Montserrat Trueta i Llacuna | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Ontdek etser, graveur (prentmaker), glasgraveur Anna Maria van Schurman» (en neerlandès). RKD. Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie - Institut Holandès d'Història de l'Art, 25-01-1992 (modificat: 2022-09-12). [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Nettie Stevens» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «E. Nesbit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Alcântara de Vasconcellos, Eduardo. Noel Rosa: para ler e ouvir (en portuguès). Dix, 2004, p.14. ISBN 8574194824.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1935» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Ferrani, Cesira nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2013-12-04. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «MAZZOLA, Valentino in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-14. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - George Enesco ou George Enescu» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Akkermans, Rebecca «Cécile Vogt» (en anglès). The Lancet Neurology, 17, 10, 01-10-2018, pàg. 846. DOI: 10.1016/S1474-4422(18)30002-4. ISSN: 1474-4422. PMID: 29339020.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Amédée Ozenfant» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Jane Bowles». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Chinese leaders and youth celebrate Youth Day» (en anglès). China Daily, 5∕5∕2005. [Consulta: 13∕9∕2011].
- ↑ Keeffe, III, James H. Two Gold Coins and a Prayer: The Epic Journey of a World War II Bomber Pilot (en anglès). Epicenter Press, 2010, p.401. ISBN 098436000X.
- ↑ «St. Judas Cyriacus» (en anglès). [Consulta: 12∕9∕2011].
- ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 58,4 58,5 58,6 Palau, José. Pedro Martínez de San Martín. La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 140 [Consulta: 4 maig 2013].
- ↑ Palau, José. Pedro Martínez de San Martín. La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 138 [Consulta: 4 maig 2013].
- ↑ 60,0 60,1 60,2 Palau, José. Pedro Martínez de San Martín. La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 143 [Consulta: 4 maig 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 4 de maig
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:4 de maig.