12 de desembre
(S'ha redirigit des de: 12 desembre)
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs. Queden 19 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1889, Barcelona: l'enginyer català Francesc Bonet i Dalmau patenta el primer automòbil d'explosió del nostre país, conegut com a Bonet.
- 1970, Montserrat: s'inicia la tancada d'intel·lectuals a Montserrat en protesta per l'anomenat procés de Burgos.
- 2000, Girona: la Universitat de Girona inaugura el campus esportiu de Montilivi.[1]
- 2007, Badalona: es desallotja l'Hospital Germans Trias i Pujol a causa d'un incendi als soterranis. El fum va ser distribuït pel sistema de ventilació afectant diverses plantes.
- Resta del món
- 1509, Blois, Regne de França: s'hi signa el Tractat de Blois de 1509 pel qual s'assegura la successió a la Corona de Castella de Carles d'Habsburg.
- 1816 - Es crea el Regne de les Dues Sicílies amb la unificació del Regne de Sicília i el Regne de Nàpols i Ferran I de les Dues Sicílies n'és el seu primer rei.
- 1834, Mendaza, Estella Oriental, Navarra: els carlins es van retirar en la batalla de Mendaza de la Primera Guerra Carlina.
- 1898: a París, EEUU y Espanya firmen l'anomenat «acord de la pau», tractat en què Espanya reconeix la «pèrdua» de les seves últimes colònies: Cuba, Puerto Rico, Filipines y Guam.
- 1946: La 50a Sessió plenària de les Nacions Unides recomana que el Govern feixista de Franco d'Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini, sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou govern acceptable.[2]
- 1963, Kenya s'independitza del Regne Unit.[3]
- 1991, Rússia: La RSFS de Rússia va deixar de formar part de la Unió Soviètica.
- 1991, Nigèria: Abuja va esdevenir oficialment la capital de l'estat.
- 2004, Brussel·les, Bèlgica: els ministres de Transports dels vint-i-cinc països de la Unió Europea donen el vistiplau al sistema de localització via satèl·lit Galileo, que s'estrenarà el 2008.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1745 - Barcelona: Ignasi Lacaba i Vila, cirurgià i catedràtic d'aquesta disciplina a Madrid.
- 1812 - Quartell, Camp de Morvedre: José Polo de Bernabé y Borrás, polític i empresari valencià (m. 1889).
- 1921 - Venta de Bañosː Estrella Rivas Franco, dissenyadora de moda catalana (m. 2013).[4]
- 1945 - Madrid: Trinitario Ruiz Valarino fou un advocat i polític valencià.
- 1950 - València: Francis Montesinos, dissenyador de moda valencià.
- 1965 - L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès: José Corbacho Nieto, actor, director, guionista i humorista català.
- 1973 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell: Teresa Colom i Pich, poeta i escriptora andorrana d'origen urgellenc.[5]
- 1976 - Elx, Baix Vinalopó: Diana Palazón, actriu i cantant valenciana.[6]
- Resta del món
- 1574 - Palau de Skanderborg, Dinamarca: Anna de Dinamarca, princesa danesa de la Casa d'Oldenburg i reina consort d'Anglaterra i d'Escòcia.
- 1685 - Pistoia, Itàlia: Lodovico Giustini, compositor italià (m. 1743).
- 1791 - Parma, Ducat de Parma: Maria Lluïsa d'Àustria, esposa de Napoleó Bonaparte, Emperadriu de França.[7]
- 1821 - Rouen, Regne de França: Gustave Flaubert, escriptor francès (m. 1880).[8]
- 1823 - Almendralejo, Espanya: Carolina Coronado: escriptora romàntica espanyola (m. 1911).[9]
- 1826 - Baltimoreː Martha Coston, dona de negocis i inventora de la bengala de Coston.[10]
- 1831 - Ponta Delgada: Ernesto do Canto, historiador, bibliòfil i polític de les Açores.
- 1832 - Oslo, Noruega: Peter Ludwig Mejdell Sylow, matemàtic (m. 1918).
- 1863 - Løten, Noruega: Edvard Munch, pintor i gravador noruec (m. 1944).
- 1866 - Mülhausen, França: Alfred Werner, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1913 (m. 1919).
- 1876 - Breslau, avui Wroclaw, Polòniaː Marya Freund, soprano polonesa nacionalitzada francesa (m. 1966).[11]
- 1883 - Dublín, Irlanda: Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlandès.
- 1890 - Ternópil, Galítsia, Imperi Austrohongarès: Kazimierz Ajdukiewicz, filòsof polonès de l'escola de Lviv-Varsòvia.
- 1893 - Bucarest, Romania: Edward G. Robinson, actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès (m. 1973).[12]
- 1899 - Madrid: Victorina Durán, escenògrafa i figurinista espanyola, pintora (m. 1993).[13]
- 1903 - Tòquio (Japó): Yasujirō Ozu (小津安二郎) director de cinema japonés (m. 1963).[14]
- 1914 - Chalfont St. Peter, Buckinghamshire (Anglaterra): Patrick O'Brian, nom de ploma de Richard Patrick Russ, novel·lista i traductor anglès, conegut principalment per la sèrie de novel·les d'Aubrey-Maturin (m. 2000).
- 1915 - Hoboken, Nova Jersey, Estats Units: Frank Sinatra, actor i cantant estatunidenc (m. 1998).[15]
- 1926 - Roman Kroitor, cineasta canadenc
- 1940 - East Orange, Nova Jersey: Dionne Warwick, cantant nord-americana de soul i pop.[16]
- 1945 - Wood Hall, Jamaica: Portia Simpson-Miller, política jamaicana, dos cops Primera Ministra de Jamaica.[17]
- 1946 - São Paulo (Brasil): Emerson Fittipaldi, expilot brasiler de Fórmula 1 que va guanyar els campionats de pilots de 1972 i 1974.
- 1948 - Leeds, West Yorkshire, Anglaterra: Tom Wilkinson, actor anglès.
- 1949 - Monika Szwaja periodista, professora i escriptora polonesa.
- 1950 - Nova York (EUA): Eric Maskin, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2007.
- 1957 - Trieste: Susanna Tamaro, escriptora i assistent de direcció cinematogràfica italiana.[18]
- 1962 - Palos Verdes, Califòrnia: Tracy Austin, tennista estatunidenca que fou número 1 l'any 1980.[19]
- 1969 - Londres: Sophie Kinsella, escriptora i periodista britànica.[20]
- 1970:
- Catskill Mountains, Nova York, (EUA): Jennifer Connelly, actriu estatunidenca.[21]
- Washington DC, (EUA): Regina Hall, actriu estatunidenca.
- Sparks, Nevada, (EUA): Mädchen Amick, actriu estatunidenca.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1818 - Palma: Bernat Nadal i Crespí, bisbe de Mallorca (n. 1746).
- 1827 - Palma: Maria Pascuala Caro Sureda, científica il·lustrada, doctora en filosofia i religiosa mallorquina (n. 1768).[22]
- 1967 - Palma: Dionís Bennàssar Mulet, pintor mallorquí (n. 1904).
- 1972 - Sabadell: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930.
- 1981 - Barcelonaː Montserrat Pérez Iborra, empresària i pedagoga catalana (n. 1906).[23]
- 1989 - Barcelona: Carlos Barral i Agesta, editor, polític i escriptor català en llengua castellana (n. 1928).
- 1990 - Madrid (Espanya): Concha Piquer, cantant de copla i actriu valenciana (n. 1908).[24]
- 1999 - Gavà: Josep Soler i Vidal, polític i historiador català, Creu de Sant Jordi de 1988.
- 2007 - Barcelona: Josep Guinovart, pintor, dibuixant i gravador català, considerat un dels màxims representants de l'informalisme.
- Resta del món
- 1767 - Sevilla (Corona de Castella): Pere Rabassa, músic, compositor i musicòleg barceloní (n. 1683).
- 1921 - Massachusetts (EUA): Henrietta Swan Leavitt, astrònoma nord-americana (n. 1868).[25]
- 1939 - Santa Monica, Califòrnia (EUA): Douglas Fairbanks, actor, guionista, director i productor estatunidenc que va destacar en pel·lícules d'acció de l'era del cinema mut (n. 1883).
- 1947 - El Caire, Egipte: Huda Sha'arawi, pionera del moviment feminista egipci i àrab (m. 1879).[26]
- 1963:
- Stuttgart (Alemanya):Theodor Heuss, polític alemany. Primer president de l'República Federal Alemanya (n. 1884).[3]
- Tòquio (Japó): Yasujirō Ozu (小津安二郎) director de cinema japonés (n. 1903).[14]
- 1985, Nova York: Anne Baxter, actriu nord-americana guanyadora del premi Oscar (n.1923).[27]
- 1992 - Brussel·les, Bèlgicaː Suzanne Lilar, dramaturga, assagista i novel·lista belga flamenca d'expressió francesa (n. 1901).[28]
- 2008 - Nicòsia (Xipre): Tassos Papadópulos, polític xipriota, 5è president de Xipre.
- 2016 - Roma: Javier Echevarría Rodríguez, bisbe espanyol de l'església catòlica (n. 1932).
- 2020 – Dallas, Texas, EUA: Charley Pride, cantant de country estatunidenc (n. 1934).
Festes i commemoracions
[modifica]- Mare de Déu de Guadalupe[29]
- Santoral: sants Finià de Clonard, abat de Clonard;[30] Valeric de Leuconay, abat.
Referències
[modifica]- ↑ «La Universitat inaugura el campus deportivo de Montilivi» (en castellà) p. 4. La Vanguardia, 13-12-2000. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Resolución 39(I) de la Asamblea General de la ONU sobre la cuestión española» (en castellà). Equipo Nizcor, 12-12-1946.
- ↑ 3,0 3,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Inés Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, pàg. 710.
- ↑ «Teresa Colom debuta en la narrativa con cinco "historias fantásticas"». Clase Turista de Paso, dimarts, 13 gener 2015. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Palazón, Diana | Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Marie-Louise» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gustave Flaubert» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «El 12 de desembre de 1820 nace Carolina Coronado» (en castellà). Diario de Guadalajara, 12-12-2018. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Martha Jane Hunt Coston (1826-1904)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Marya Freund papers relating to Arnold Schoenberg, (bulk 1912-1937)» (en anglès). The New York Public Library. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ «Edward G. Robinson | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Gaitan Salinas, Carmen. «Victorina Durán Cebrián | Real Academia de la Historia». [Consulta: 3 novembre 2023].
- ↑ 14,0 14,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Frank Sinatra | Biography, Songs, Films, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Dionne Warwick: ‘Now. A Celebration 50th Anniversary’» (en castellà). Distrito Jazz. Arxivat de l'original el 2022-07-05. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Portia Simpson Miller». CIDOB - Barcelona Centre for International Affairs. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Susanna Tamaro: biografía y obra» (en castellà). Aloha Criticón, 09-02-2018. Arxivat de l'original el 2022-10-26. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «Tracy Austin: La Niña Prodigio» (en castellà). La Vanguardia, 08-09-2018. [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Sophie Kinsella: Una vida entre letras y la lucha contra el cáncer» (en castellà). Il Messaggero, 17-04-2024. [Consulta: 26 octubre 2024].
- ↑ «Jennifer Connelly | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «Semblança biogràfica de Pascuala Caro y Sureda (1768-1827) - Escriptores valencianes de l'Edat Moderna». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ Exposició dones d'empresa. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «Concepció Piquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Henrietta Swan Leavitt | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Jaffer, Jennifer. «Huda Sharawi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «Anne Baxter (1923-1985) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Suzanne Lilar» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ González Fernández, Fidel. Guadalupe: Pulso Y Corazon De Un Pueblo. Encuentro, 2005, p.125. ISBN 8474907594.
- ↑ Butler, Alban. Vies des pères des martyrs et des autres principaux saints (en francès). Vanlinthout et Vandenzande, 1833, p. vol.19, p.4-6.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de desembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de desembre.