14 de febrer
(S'ha redirigit des de: 14 febrer)
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 320 dies per a finalitzar l'any i 321 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1897 - Sitges: Celebració de la Quarta Festa Modernista, que tingué lloc al Casino Prado.
- 1933 - Barcelona: Estrena d'El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, al Teatre Romea, amb la companyia Vila - Daví.
- 1934 - Camp de Les Corts, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, guanyant la segona per 0 a 2.[1]
- 1994 - Palma: es crea l'organització de comerç just S'Altra Senalla.
- 2000 - La Baronia de Rialb (la Noguera): S'inaugura el pantà de Rialb, en aquell moment l'embassament més gran de Catalunya.[2]
- 2021 - Catalunya: se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.
- Resta del món
- 1502 - Regne de Castella i Corona d'Aragó, els Reis Catòlics promulguen una pragmàtica en la que tots els musulmans han de ser batejats en la fe cristiana.
- 1797 - cap de Sant Vicent (Portugal): La batalla del cap de Sant Vicent l'armada britànica derrota l'espanyola durant la Guerra angloespanyola (1796-1808)[3]
- 1876 - Elisha Gray i Alexander Graham Bell sol·liciten, per aquest ordre, una patent per la invenció del telèfon. Sembla que, tot i arribar més tard, a l'oficina de patents americana van enregistrar primer la sol·licitud de Bell i, per tant, se li va concedir la patent del telèfon a Bell.
- 1929 - Chicago (EUA): massacre del Dia de Sant Valentí, set persones, sis de les quals són gàngsters rivals d'Al Capone, són assassinades.[4]
- 1950 - Tractat d'Amistat, Aliança i Assistència Mútua entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica.[5]
- 1989 - El Líder Suprem de l'Iran, l'aiatol·là Khomeini emet una fatwa que condemna a mort Salman Rushdie per haver escrit Els Versos Satànics.[6]
- 1990 - La nau espacial Voyager 1 fa una foto de la Terra que es farà famosa com a un punt blau pàl·lid.
- 1996 - Madrid (Espanya): ETA assassina el jurista, historiador i escriptor valencià Francisco Tomàs i Valiente al seu despatx de professor de la Universitat Autònoma de Madrid.
- 2003 - Edimburg (Escòcia): biòlegs del Roslin Institute practiquen l'eutanàsia a l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que presentava.
- 2005 - Califòrnia (EUA): tres antics empleats de PayPal funden YouTube, una plataforma per compartir vídeos.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1778 - Barcelona: Ferran Sor i Muntades, guitarrista i compositor català (m. 1839).
- 1872 - Centelles: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
- 1912 - Barcelona: Joan Pujol i García, conegut com a Garbo, agent doble que desenvolupà un paper claun l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial (m. 1988).
- 1917 - Borriana, Plana Baixa: Assumpta González i Cubertorer, escriptora teatral valenciana (m. 2003).[7]
- 1921 - Barcelona: Antònia Abante i Vilalta, poetessa.
- 1940 - Perpinyà, Rosselló: Renée Soum, matemàtica i política nord-catalana.[8]
- 1943 - Barcelona: Joan Rendé i Masdéu, escriptor, periodista i professor de literatura català.[9]
- 1956 - Barcelona: Rosa Castillo Araujo, jugadora de bàsquet catalana que fou membre de la selecció femenina espanyola.[10]
- 1963 - Barcelona: Elisenda Roca, periodista i presentadora de televisió catalana.[11]
- 1971 - Barcelona: Mònica Almiñana Riqué, metgessa i política catalana, ha estat regidora i senadora.[12]
- 1977 - Barcelona: Itziar Castro, actriu catalana (m. 2023).[13]
- Resta del món
- 1602 - Crema, Llombardia (República de Venècia): Francesco Cavalli, compositor italià (m. 1676).[14]
- 1632 - Weston-under-Lizard: Elizabeth Wilbraham, primera dona arquitecta coneguda, l'obra de la qual havia estat atribuïda a homes.[15]
- 1862 - Venècia: Agnes Pockels, investigadora de química orgànica (m. 1935).[16]
- 1869 - Midlothian, Escòcia: Charles Thomson Rees Wilson, biòleg, físic i químic escocès, Premi Nobel de Física de 1927 (m. 1959).
- 1891 - Fort Payne, Alabama: Katherine Stinson, pionera de l'aviació.[17]
- 1905 - Brooklyn, Nova York: Thelma Ritter, actriu estatunidenca (m. 1969).
- 1916 - Madrid: Maruchi Fresno, actriu espanyola (m. 2003).[18]
- 1917 - Nova York (EUA): Herbert A. Hauptman, matemàtic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1985 (m. 2011).
- 1932 - Estocolm: Harriet Andersson, actriu sueca de cinema i teatre.[19]
- 1938 - Intra, Verbania: Antonio Dal Masetto, escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí.
- 1939 - Boston, Massachusetts (EUA): Eugene F. Fama, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 2013.
- 1944:
- Washington DC (EUA): Carl Bernstein, periodista d'investigació nord-americà, famós entre d'altres, per la seva investigació de l'escàndol Watergate.
- Islington, Londres (Regne Unit): Alan Parker, director de cinema anglès.
- 1959 -
- Indiana, Pennsilvània: Renée Fleming, soprano estatunidenca, una de les més importants sopranos del panorama operístic.[20]
- Bulawayo, Zimbàbue: Tsitsi Dangarembga, escriptora i cineasta zimbabuesa.[21]
- 1972 - Pamplona: Najwa Nimri, cantant i actriu navarresa.[22]
- 1977 - Xangai: Tan Yuanyuan, ballarina xinesa de dansa clàssica, primera ballarina del Companyina de Ballet de San Francisco (persona més jove en ocupar aquest càrrec).
- 1983 - Illa de Pasqua, Xile: Mahani Teave, pianista xilena.[23]
- 1988 - Rosario, Argentina: Angel Di María, futbolista argentí.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1712, Barcelona: Narcís Feliu de la Penya, advocat, publicista i historiador català.
- 1911, Barcelona: Carme Bonaplata i Cuní, soprano catalana (n. 1869).[24]
- 1959, Figueres: Adela Riera, bibliotecària i directora de la Biblioteca Popular de Figueres.[25]
- 1970, Cornellà de Llobregat: Maria Miret i Furné, vidriera artística i soprano (n. 1899).[26]
- 1982, Ulldecona: Mari Carmen Castell i Vidal, secretària assassinada al Castell d'Ulldecona (n. 1962).
- 1996, Madrid: Francisco Tomàs i Valiente, jurista, historiador i escriptor valencià; assassinat per la banda terrorista ETA (n. 1932).
- 2002, Barcelona: Domènec Balmanya, futbolista català (n. 1914).
- 2016, Barcelona: Muriel Casals i Couturier, economista i política catalana, figura clau del procés independentista català (n. 1945).[27]
- Resta del món
- 1714 - Madrid, Castella: Maria Lluïsa de Savoia, reina d'Espanya (n. 1688).[28]
- 1779, Hawaii: James Cook, explorador i cartògraf anglès (50 anys).
- 1824, Tórshavn (Illes Fèroe): Jens Christian Svabo, escriptor i lingüista feroès (n. 1746).[29]
- 1891, Nova York (EUA): William T. Sherman, militar estatunidenc (n. 1820).[30]
- 1894, Lieja (Bèlgica): Eugène Charles Catalan, matemàtic franco-belga, especialista en teoria de nombres (n. 1814).
- 1943, Göttingen, Alemanya: David Hilbert, matemàtic (81 anys).
- 1986: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa.
- 2004, Rímini, Emília-Romanya, Itàlia: Marco Pantani, ciclista italià, guanyador del Giro i del Tour de 1998.
- 2005, Beirut, (Líban): Rafik Hariri, primer ministre del Líban (1992 - 98 i 2000 -2004) assassinat amb un cotxe bomba.
- 2014, Seattle, Washington: Martha Goldstein, intèrpret de clavicèmbal i piano (n. 1919).[31]
- 2021, Buenos Aires (Argentina)ː Carlos Saúl Menem, polític i advocat argentí. Va ser President de l'Argentina del 1989 al 1999.[32]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia de Sant Valentí, tradicionalment dia dels estafadors i estraperlistes. Per mimetisme amb els costums nord-americans, dia dels enamorats, que a Catalunya se celebra com a tradició anàloga el 23 d'abril, diada de Sant Jordi i a terres valencianes el 9 d'octubre, durant la mocaorà
- Dia europeu de la Salut Sexual[33]
- Festa local a Gironella a la comarca del Berguedà
- Festa local a Llívia a la comarca de la Cerdanya
- Sants al Martirologi romà (2011): Valentí de Roma, màrtir (269); Ciril i Metodi, monjo i bisbe, copatrons d'Europa (segle ix); Bassià, Tonió, Protus, Luci, Cirió, Agató, Moisès, Dionís i Ammoni d'Alexandria, màrtirs (s. I); Zenó, Vidal i Felícola de Roma, màrtirs (s. I), venerats a Serrateix com a Víctor, Zenó i Felícola de Serrateix; Eleucadi de Ravenna, bisbe (s. III); Nostrià de Nàpols, bisbe (470); Auxenci de Skopas, abat (470); Antoní de Sorrento, bisbe de Stabia (625); Joan Baptista de la Concepció, prevere trinitari i fundador dels Trinitaris Descalços (1613).
- Beats: Vicent Vilar i David, laic màrtir (1937).
- Sants que no figuren a l'actual Martirologi: Valentí de Terni, bisbe i màrtir (268); Fortunata de Baucina, màrtir (c. 200); Pròcul, Èfeb i Apol·loni de Terni, màrtirs (273); Valentí de Carpentràs, bisbe (s. III); Modestí, Florentí i Flavià d'Avellino, màrtirs (311); Abraham d'Haran, bisbe (422); Maró de Beit-Marun, abat (ca. 435); Teodosi de Vaison-la-Romaine, bisbe (553-573); Paulí del Velai, màrtir (s. V-VI); Biavili, deixeble de Guengalè de Faou (s. VI); Lupanci de Chinon, abat (s. VI); Conran de les Òrcades (s. VII); Ragnobert d'Autun, bisbe (655-660); Paulià de Herkunft, bisbe (660); Angelo de Gualdo, pelegrí (1325).
- Beats que no figuren a l'actual Martirologi: Vicenç de Siena, franciscà (1442); Thomas Plumtree, Luke Kirby, Richard Kirkman, i Richard Thirkill, preveres màrtirs (s. XVI).
- Venerables: Ciril de Constantinoble, prior carmelita (1234).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Vint Mercedaris de Palerm, confessors víctimes de la caritat.
Església Copta
[modifica]- 7 Meixir: Alexandre d'Alexandria, patriarca (715); Teodor d'Alexandria, patriarca (728).
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 25. Arac': Trifó de Frígia, màrtir (256); Barsaumas, asceta (457); Rubén, príncep bagràtida d'Armènia.
Església Ortodoxa Siríaca
[modifica]- Elies, profeta.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 27 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants de l'1 de febrer del calendari julià.
- Sants: Perpètua, Sàtir, Revocat, Sadurní, Secúndul i Felicitas, màrtirs (ca. 203); Teonas i companys màrtirs de Cariona; Trifó de Frígia, màrtir (251); Auxenci de Skopas, monjo; Pere d'Antioquia, eremita (440); Vendimià de Bitínia, abat (ca. 512); Brígida de Kildare, abadessa (525); Elies el Jove de Damasc, màrtir (779); David (784), Simeó (843) i Jordi (844) de Mitilene, confessors; Basili de Tessalònica, arquebisbe (ca. 870); Trifó de Rostov, bisbe (1468); Trifó de Petxenga (1583); Anastasi Naupliotes, màrtir (1655); Piotr Skipetrov, prevere màrtir (1918); Nikolaj, prevere màrtir (1938).
Església Ortodoxa Grega
[modifica]- Timoteu el Confessor, monjo.
Esglésies luteranes
[modifica]- Valentí de Roma, màrtir (Lutheran Church Missouri Synod); Ciril i Metodi, monjos (Església Evangèlica d'Alemanya i Evangelical Lutheran Church in America); Johannes Daniel Falk, pedagog i poeta (Església Evangèlica d'Alemanya) (1826).
Esglésies anglicanes
[modifica]- Valentí de Roma, màrtir; Ciril i Metodi, monjos.
Referències
[modifica]- ↑ «El Mundo Deportivo, 19 d'octubre de 2007, pàgina 23.». Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 20 octubre 2007].
- ↑ El País, 11 d'abril de 2000.
- ↑ Bethune, John Drinkwater. A Narrative of the Battle of St. Vincent (en anglès). 2a ed.. Saunders and Otley, 1840.
- ↑ Ucelay-Da Cal, Enrique; Veiga, Francisco. Historia Universal Planeta (en castellà). vol. 12, El fin del segundo milenio. Un siglo de miedos apocalípticos, 1914-1989. Planeta, 1994. ISBN 84-320-9532-X.
- ↑ China.. Debate Editorial, 2012. ISBN 978-84-9992-145-7.
- ↑ «February 14, 1989: The fatwa against Salman Rushdie». France 24, 12-08-2022 [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ «Assumpta González i Cubertorer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Renée Soum». Assemblée nationale. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Xulio Ricardo Trigo. «Joan Rendé». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Rosa Maria Castillo Araujo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ lecturalia.com. «Elisenda Roca: libros y biografía autora» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Almiñana Riqué, Mónica». Senado de España. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «L'actriu Itziar Castro s'ha mort a 46 anys». [Consulta: 8 desembre 2023].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Lady Elizabeth Mytton Wilbraham (1632-1705)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ Tomé López, César. «Agnes Pockels, la química física del agua de fregar» (en castellà). Mujeres con ciencia, 16-02-2015. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ Marck, Bernard. Ellas conquistaron el cielo 100 mujeres que escribieron la historia de la aviación y el espacio (en castellà). 1a. ed.. Barcelona: Blume, 2009, p. 44. ISBN 978-84-9801-418-1.
- ↑ «Maruchi Fresno». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Harriet Andersson». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Renée Fleming». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Tsitsi Dangarembga» (en anglès). Friedens Preis, 16-08-2023. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «Najwa Nimri». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Pianista pascuense debuta con la Orquesta Sinfónica». emol. El Mercurio, 25-07-2006. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Pérez García, Miquel. «Carme Bonaplata». Intèrprets Catalans Històrics. Associació Joan Manén. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ Ferrerós, Joan. «Adela Riera va estimar els llibres». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Fons personal 827 - Maria Miret i Furné». Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: setembre 2024].
- ↑ «Muriel Casals i Couturier». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Persona - Saboya, María Luisa Gabriela de (1688-1714, reina consorte de España)». Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Salmonsens konversationsleksikon (en danès). vol. XXII. 2a edició, 1927, p. 622.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Martha Goldstein (Harpsichord, Piano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Mor Carlos Menem, l'expresident que va portar Argentina al 'corralito'». Ara, 14-02-2021. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Dia europeu de la Salut Sexual». Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 14. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de febrer
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de febrer.