1 d'octubre
(S'ha redirigit des de: 1 octubre)
| << | Octubre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
L'1 d'octubre o 1r d'octubre[1] és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 91 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1552 - Un estol de corsaris otomans ataquen la vila de Valldemossa, a Mallorca, i capturen un gran nombre de valldemossins, però són derrotats per una colla d'homes, capitanejats per Ramon Gual.
- 1792 - Apareix el primer exemplar del Diari de Barcelona, un dels primers rotatius d'Europa. La seva publicació es mantindrà fins a la dècada de 1990.
- 1839 - Figueres: s'inaugura el Col·legi d'Humanitats (actual IES Ramon Muntaner), primer institut públic i laic d'Espanya.
- 1922 - Barcelona: comença a publicar-se el diari La Publicitat, que seria el principal òrgan del catalanisme.[2]
- 2017 - Catalunya: se celebra el Referèndum sobre la independència de Catalunya amb més de 2 milions de votants i amb violència per part del Cos Nacional de Policia espanyol i de la Guàrdia Civil Espanyola.
- Resta del món
- 331 aC - Batalla de Gaugamela: Alexandre el Gran venç Darios III de Pèrsia.[3]
- 366 - Damas I esdevé Papa.
- 959 - Edgard el Pacífic esdevé Rei d'Anglaterra.[4]
- 965 - Joan XIII esdevé Papa.
- 1500 - Cristòfor Colom és empresonat a Santo Domingo per un emissari dels Reis Catòlics i obligat a retornar a la Península a causa de les acusacions llençades contra ell que li imputaven haver-se apropiat de propietats de la corona.
- 1748 - L'Havana (Cuba): Els britànics guanyaren la batalla de l'Havana contra la flota espanyola que succeí poc després de la Guerra de l'orella de Jenkins.
- 1787 - L'Imperi Rus derrota l'Imperi Otomà en la batalla de Kinburn.
- 1791 - S'estableix l'Assemblea Legislativa Francesa.
- 1795 - França conquereix Bèlgica.
- 1800 - Tractat de Sant Ildefons: Espanya cedeix la Louisiana a França.
- 1811 - El primer vaixell de vapor en navegar el riu Mississipi arriba a Nova Orleans.
- 1813 - Vilcapugio (Departament d'Oruro, Bolívia) : l'exèrcit reialista venç a l'exèrcit del Nord en la batalla de Vilcapugio duran la segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú de la guerra de la Independència Argentina.
- 1814 - Viena (Imperi d'Àustria): Congrés de Viena.[5]
- 1823 - Ferran VII d'Espanya restableix la Inquisició.
- 1829 - Es funda el South African College a Ciutat del Cap.
- 1838 - Maella (Baix Aragó-Casp, Província de Saragossa): el cabdill liberal Ramón Pardiñas mor juntament amb 500 militars liberals més a l'Acció de Maella en la que els carlins també prenen 3000 presoners a la Primera Guerra Carlina.
- 1843 - Es funda el periòdic News of the World.
- 1856 - Es publica el primer fascicle de Madame Bovary, de Gustave Flaubert, a La Revue de Paris.[6]
- 1861 - Es publica el Mrs Beeton's Book of Household Management.
- 1869 - Viena: els correus d'Àustria publiquen les primeres targetes postals (Correspondez-Karte), de 12 x 8,5 cm, amb una tarifa inferior a la de la carta.
- 1870 - Madrid: el pedagog Fernando de Castro y Pajares funda l'Asociación para la Enseñanza de la Mujer perquè les dones de classe mitjana puguin tenir un ensenyament acadèmic i científic real. Tancà el 1954, però reobrí com a fundació el 1989.
- 1880 - Thomas Edison obre la primera fàbrica de bombetes.[7]
- 1887 - L'Imperi Britànic conquereix el Balutxistan
- 1889 - Fundació de la ciutat japonesa de Nagoya.
- 1890 - El Congrés dels Estats Units estableix el Parc Nacional de Yosemite.
- 1891 - S'inaugura la Universitat Stanford.[8]
- 1898 - Es funda la Universitat d'Economia de Viena com a k.u.k. Exportakademie.
- 1901 - Madrid: s'hi constitueix la Societat General d'Autors.
- 1903 - Es juga el primer partit de les Sèries Mundials de beisbol entre els Boston Red Sox i els Pittsburgh Pirates.
- 1908 - Ford Motor Company llança al mercat el model T.
- 1910 - L'explosió d'una bomba al Los Angeles Times mata 21 persones i en fereix més de 100.
- 1918 - Primera Guerra Mundial: les forces àrabs sota Thomas Edward Lawrence, Lawrence d'Aràbia, capturen la ciutat de Damasc.
- 1920 - Sir Percy Cox arriba a Bàssora per assumir el control de l'alt comissionat de l'Iraq.
- 1928 - La Unió Soviètica introdueix el Primer Pla Quinquennal.
- 1931 - La Segona República Espanyola reconeix el dret de vot a les dones.
- 1936 - Francisco Franco és nomenat Cap d'Estat espanyol i Generalísimo a la zona controlada per les forces militars rebels autoanomenadesnacionals.
- 1937 - Es funda la ciutat japonesa de Handa.
- 1938 - Alemanya inicia l'annexió dels Sudets (esdeveniment anomenat Crisi dels Sudets).
- 1939 - Les tropes alemanyes entren a Varsòvia després del Setge de Varsòvia.
- 1940 - La Pennsylvania Turnpike s'obre al trànsit.
- 1942 - L'USS Grouper torpedeja el Lisbon Maru, que transportava presoners de guerra aliats.
- 1943 - Els aliats prenen Nàpols.
- 1946 - Aixecament de la tardor de 1946 a Daegu.
- 1946 - Acaben els Judicis de Nuremberg.
- 1947 - Primer vol del F-86 Sabre.
- 1949 - Mao Zedong constitueix la República Popular de la Xina.
- 1957 - El lema In God we trust apareix per primera vegada en diner estatunidenc.
- 1958 - Estats Units: Es dissol la NACA i entra en funcionament la NASA, creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower, amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
- 1960 - Nigèria assoleix la independència del Regne Unit.
- 1961 - Es funda l'Agència d'Intel·ligència de la Defensa dels Estats Units d'Amèrica.
- 1961 - Reunificació del Camerun.
- 1964 - Inauguració del Shinkansen.
- 1965 - El General Suharto realitza un cop d'estat a Indonèsia.
- 1966 - El Vol 956 de West Coast Airlines s'estavella sense deixar supervivents.
- 1969 - El Concorde trenca per primera vegada la barrera del so.
- 1971 - Es funda a Florida el Walt Disney World Resort.
- 1971 - Es realitza el primer escàner cerebral per tomografia computada.
- 1975 - Primera acció dels GRAPO.
- 1975 - Les Illes Gilbert i Ellice se separen en dues dependències britàniques diferenciades.
- 1975 - Muhammad Ali derrota Joe Frazier al Thrilla in Manila.
- 1977 - El futbolista brasiler Pelé anuncia la seva retirada.
- 1977 - La Societat Nord-americana de Vegetarians estableix l'1 d'octubre com a Dia Mundial del Vegetarianisme.[9]
- 1978 - Tuvalu assoleix la independència.
- 1978 - Es funda el Partit Comunista Revolucionari Voltaic.
- 1979 - Els Estats Units retornen la sobirania del Canal de Panamà a Panamà.
- 1979 - Joan Pau II inicia la seva primera visita pastoral als Estats Units d'Amèrica.
- 1979 - Obre a Hong Kong el Mass Transit Railway (MTR).
- 1982 - Inauguració d'Epcot.
- 1982 - Sony treu al mercat el Sony CDP-101, el primer reproductor de discs compactes.
- 1982 - El democristià Helmut Kohl succeeix al socialdemòcrata Helmut Schmidt a la República Federal d'Alemanya.
- 1984 - Plaça de Tian'anmen, Pequín: El president xinès Den Xiaoping demana la reunificació pacífica amb Taiwan en el 35è aniversari del país.[10]
- 1985 - La Força Aèria Israeliana bombardeja la seu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina a Tunis.
- 1987 - El Terratrèmol de Whittier Narrows mata 8 persones i en fereix 200.
- 1988 - Mikhaïl Gorbatxov és escollit Cap de l'Estat soviètic per unanimitat.
- 1989 - Dinamarca legalitza la primera unió civil del món entre persones del mateix sexe.
- 1991 - Comença el Setge de Dubrovnik.
- 1994 - Palau assoleix la independència.
- 1994 - Cambridge, Massachusetts (EUA): es funda el World Wide Web Consortium.
- 2001 - Un atemptat a Jammu i Caixmir perpetrat per Jaish-e-Mohammad Mujhaeddin E-Tanzeem mata 38 persones.
- 2013 - El Tea Party provoca un tancament de govern als Estats Units d'Amèrica.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1756 - Barcelona: Francesc Santponç i Roca, metge i inventor català (m. 1821).[11]
- 1884 - El Port de la Selvaː Mercè Rubiés Monjonell, mestra i escriptora catalana (m. 1971).[12]
- 1909 - Barcelona: Miquel Batllori i Munné, historiador i jesuïta català (m. 2003).
- 1912 - Palma: Aurora Picornell Femenies, dirigent comunista mallorquina, assassinada pels franquistes en 1937.[13]
- 1936 - Caldes d'Estracː Magda Bolumar Chertó, artista plàstica catalana, vinculada a les avantguardes artístiques del segle xx.[14]
- 1939 - Perpinyàː Arlette Franco, política nord-catalana (m. 2010).[15]
- 1950 - Barcelona: Mila Segarra i Neira, filòloga catalana.[16]
- 1964 - Barcelona: Jordi Sànchez i Picanyol, polític català.
- 1966 - Barcelona: Nina, cantant i actriu catalana.[17]
- 1974 - Maó: María Teresa Pulido Fernández, atleta menorquina, campiona d'Espanya de Marató.[18]
- 1984 - Granollers, Vallès Oriental: Laura Pous i Tió, tennista professional catalana.[19]
- Resta del món
- 208, Arca Caesarea, Judea: Alexandre Sever, emperador romà.
- 1207, Winchester, Anglaterra: Enric III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (m. 1272).[20]
- 1507, Vignola: Jacopo Vignola, arquitecte italià.
- 1541, Càndia, Creta: Doménikos Theotokópulos, El Greco, pintor, escultor i arquitecte d'origen grec, de final del Renaixement.
- 1685, Viena, Sacre Imperi: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador i rei d'Aragó amb el nom de Carles III.
- 1788, Bermudes: Mary Prince, esclava, abolicionista i autobiògrafa britànica.[21]
- 1847, Clapham, Londres: Annie Besant, periodista i investigadora anglesa.(m. 1933)[22]
- 1849, Estocolm, Suècia: Anne Charlotte Leffler, escriptora sueca.[23]
- 1859 - Columbia, Carolina del Nord: Clarissa Minnie Thompson Allen, educadora i escriptora afroamericana estatunidenca.[24]
- 1861, Zemgale, Letònia: Anna Brigadere, escriptora letona (m. 1933).[25]
- 1865, París, França: Paul Dukas, compositor francès (m. 1935).[26]
- 1889, Los Angeles, Califòrnia: Minta Durfee, actriu estatunidenca (m. 1975).[27]
- 1893, Chemnitz (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, escultora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (m. 1983).[28]
- 1903, Kíiv, Imperi Rusː Vladimir Horowitz, pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (m. 1989).[29]
- 1912, Manchester, Anglaterra: Kathleen Ollerenshaw, matemàtica i política britànica (m. 2014).[30]
- 1920, Nova York, EUA: Walter Matthau, actor estatunidenc (m. 2000).[31]
- 1924, Plains (Geòrgia), EUA: Jimmy Carter, 39è president dels Estats Units.[32]
- 1928, Jonischkis, Lituània: Laurence Harvey, actor, director, productor i guionista britànic
- 1930, Limerick, Irlanda: Richard Harris, actor irlandès (m. 2002).[33]
- 1934, Santander, Espanya: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter.
- 1935
- Walton-on-Thames, Anglaterra: Julie Andrews, actriu de cinema i teatre.[34]
- Tòquio, Japó: Eiko Kadono, escriptora japonesa.[35]
- 1937, Londres: Matthew Carter, tipògraf anglès.
- 1938, Sydney, Austràlia: Lorraine Crapp, nedadora australiana especialista en crol, guanyadora de quatre medalles olímpiques.[36]
- 1945:
- Tolosa, França: Robert Marconis, geògraf francès.
- Amman, Jordània: Mona Saudi, escultora, editora i activista d'art
- 1947, Haifa, Mandat britànic de Palestina: Aaron Ciechanover, biòleg israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2004.
- 1953, Oslo, Noruega: Grete Waitz, atleta noruega especialista en marató, cross -5 vegades campiona del món- i cursa de fons (m. 2011).[37]
- 1956, Eastbourne, Anglaterra: Theresa May, política britànica, membre del Partit Conservador, fou primera ministra del Regne Unit.[38]
- 1957 - Budapest, República Popular d'Hongria: Éva Tardos, informàtica teòrica hongaresa, guanyadora del Premi Fulkerson en 1988.[39]
- 1959, Krasnoiarsk, Unió Soviètica: Galina Ieniúkhina, ciclista russa, especialista en pista.[40]
- 1973, Thar Es-Souk, Marroc: Yasmine Lafitte, actriu porno marroquina.[41]
- 1981, Prefectura de Chiba, Japó: Satoshi Otomo, futbolista internacional amb la selecció de les Filipines.[42]
- 1985, Bokoji, Etiòpia: Tirunesh Dibaba, atleta etíop, especialista en curses de llarga distància, guanyadora de tres medalles olímpiques.[43]
- 1989, Sacramento, Califòrnia: Brie Larson, actriu, cantautora, directora i guionista estatunidenca.[44]
- 1990,
- Istanbul, Turquia: Hazal Kaya, actriu turca.[45]
- Bendigo, Victòria, Austràlia: Chloe Hosking, ciclista australiana professional.[46]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1572 - Roma: Francesc de Borja, duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
- 1847 - Madrid: Rafael Esteve i Vilella, gravador valencià.
- 1877 - La Garrigaː Isabel de Villamartín i Thomas, poeta i dramaturga catalana de la Renaixença (n.1837).[47]
- 1958 - Cassà de la Selva, Gironès: Pere Arpa i Torremilans, fiscornaire, i un dels fundadors de la cobla Selvatana (n. 1889).
- 1961 - Barcelona: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (n. 1873).[48]
- 1968 - Figueres (Alt Empordà): Carles Fages de Climent, poeta, dramaturg, crític literari i d'art (n. 1902).
- 2018 - Montserrat (Bages): Alexandre Olivar i Daydí, religiós patròleg i liturgista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
- 2019 - Barcelona: Carles Guinovart i Rubiella, compositor català (n. 1941).
- 2022 - Barcelona: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (n. 1946).[49]
- Resta del món
- 1404 - Roma, Estats Pontificis: Bonifaci IX, Papa (n. 1350).[50]
- 1578 - Namur, Comtat de Namur: Joan d'Àustria, militar castellà i comandant de la batalla de Lepant (1571).
- 1602 - Valladolid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
- 1697 - Parísː Claudine Bouzonnet-Stella, gravadora, dibuixant i pintora francesa (m. 1697).[51]
- 1914 - Kristiania: Kitty Lange Kielland, pintora paisatgista noruega (n. 1843).[52]
- 1918 - Brussel·les: Erasme Raway, sacerdot i compositor belga.
- 1944 - Tunis: Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià
- 1992 - Günzburg, Baviera: Petra Kelly, política i activista alemanya i fundadora del Partit Verd alemany.[53]
- 1994 - París, França: André Lwoff, metge francès i Premi Nobel de Medicina el 1965 (n. 1902).[54]
- 2012 - Londres, Regne Unit: Eric Hobsbawm, historiador marxista britànic.
- 2018 - Moriés, França: Charles Aznavour, cantant, compositor i actor francès.[55]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia internacional de la música: El dia internacional de la música es va crear el 1975 a proposta de Yehudi Menuhin, president del International Music Council (IMC), un organisme de la UNESCO.
- Dia internacional de la gent gran
- Santoral: sants Virila, abat; Romà el Melode, monjo; Remigi de Reims, bisbe; Bavó de Gant, monjo; Teresa de Lisieux, verge; beat Juan de Palafox, bisbe; venerable Lluís d'Amigó i Ferrer, caputxí, bisbe de Solsona i Sogorb i fundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors.
Referències
[modifica]- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 15 setembre 2018].
- ↑ «La Publicitat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Battle of Gaugamela | Summary» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Edgar | king of England» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Congress of Vienna | Goals, Significance, Definition, & Map» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Gustave Flaubert comença a publicar "Madame Bovary" | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ «Thomas Edison opened the first electric lamp factory on October 1, 1880» (en anglès). redlegagenda.com, 01-10-2016. [Consulta: 9 juny 2017].
- ↑ «Stanford University | Location, Enrollment, & Notable Alumni» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ Dia Mundial del Vegetarianisme, Vilaweb; 1 d'octubre de 2011 [última consulta 1 d'octubre de 2011].
- ↑ «Speech at the ceremony celebrating the 35th anniversary of the founding of the People's Republic of China - China - Chinadaily.com.cn». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Francesc Santponç i Roca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ «Aurora Picornell i Femenias | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ «Magda Bolumar i Chertó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ «Décès de la députée UMP Arlette Franco». Le Figaro, 01-04-2010.
- ↑ «Mila Segarra i Neira». IEC. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Nina Agustí». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Teresa Pulido». Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA)
PDF (castellà). Arxivat de l'original el 21 de desembre 2022. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ «Laura Pous-Tio | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Henry III | king of England [1207–1272]» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ de Arazoza Rodríguez, Ana Elena. «Mary Prince, una esclava de las Indias Occidentales» (en anglès). Ediciones del Lirio. [Consulta: 2 setembre 2023].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Anne Charlotte Leffler». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ Texas, Death Certificates, 1903-1982
- ↑ Wilson, Katharina M.; Schlueter, Paul; Schlueter, June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 54. ISBN 978-1-135-61670-0.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Dukas» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Minta Durfee». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La ingeniera que conquistó la Bauhaus, Marianne Brandt (1893-1983)». Mujeres en la historia, 13-02-2017. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Vladimir Horowitz | Russian pianist» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Notice de personne - Ollerenshaw, Kathleen (1912-....)» (en francès). BnF.
- ↑ «Walter Matthau | Biography, Plays, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Jimmy Carter | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Richard Harris | Biography, Roles, MacArthur Park, & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Julie Andrews | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Eiko Kadono». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Lorraine Thurlow | Sport Australia Hall of Fame» (en anglès americà). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Grete ANDERSEN - Olympic Athletics | Norway» (en anglès), 16-06-2016. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Theresa May | Biography, Facts, & Policies» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «ISNI 0000000073745178 Éva Tardos (Hongaars wiskundige) (born 1957-10-01)». [Consulta: 24 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cycling Museum - Galina ENOUKHINA». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Yasmine Lafitte». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ National Football Teams
- ↑ «Tirunesh DIBABA - Olympic Athletics | Ethiopia» (en anglès), 10-05-2019. [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Brie Larson». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Hazal Kaya ekranlardan uzak durmaya karar verdi» (en turc). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Chloe Hosking». [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ Tomàs, Margalida «Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes. Isabel de Villamartín Thomàs, una poeta desconeguda». Anuari Verdaguer, 25, 2017, pàg. 55-90.
- ↑ «Rosa Sensat i Vilà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Mor Àngel Casas als 76 anys», 01-10-2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ «BONIFACIO IX, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Jeffares, Neil. «STELLA, Claudine Bouzonnet-». Dictionary of pastellists before 1800 (online edition).
- ↑ Lange, Marit «Kitty L. Kielland» (en noruec). Store norske leksikon, 18-06-2024.
- ↑ Marín Yarza, Maribel «El ascenso y caída de la Lady Di de Los Verdes» (en castellà). El País [Madrid], 25-10-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Charles Aznavour | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 d'octubre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 d'octubre.