24 d'agost
(S'ha redirigit des de: 24 de agost)
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs. Queden 129 dies per finalitzar l'any.
| << | Agost 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 79 - Les ciutats italianes de Pompeia, Herculà, Oplontis i Estàbia queden sepultades sota diversos metres de cendra després de l'erupció del volcà Vesuvi.
- 410 - Els visigots d'Alaric I saquegen Roma durant tres dies.
- 1456 - Acaba la impressió de la Bíblia de Gutenberg.
- 1572 - Massacre d'hugonots a la Nit de Sant Bartomeu, ordenada per Carles IX de França.
- 1704 - Vélez-Màlaga (Província de Màlaga): Victòria dels austriacistes en la Batalla naval de Vélez-Màlaga durant la Guerra de Successió Espanyola.
- 1760 - Frontera entre els Estats Units i el Canadà a prop d'Ogdensburg (Nova York): els anglesos acaben guanyant la batalla de les Mil Illes en el curs de la guerra Franco-Índia.
- 1790 - França: Constitució civil del clergat.[1]
- 1820 - Triomf d'un aixecament liberal a Porto.
- 1837 - Villar de los Navarros (Camp de Daroca, Aragó): els carlins van guanyar la batalla de Villar de los Navarros durant l'Expedició Reial de la Primera Guerra Carlina.
- 1942 - Batalla de les Illes Salomó de l'est, el portaavions japonès Ryuho és enfonsat.
- 1949 - Entra en vigor el tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).
- 1989 - El Voyager 2 s'acosta a Neptú.
- 1991 - Kíev (Ucraïna): la Rada Suprema declara la independència d'Ucraïna i la creació de l'Estat d'Ucraïna.
- 1995 - Microsoft llança el sistema operatiu Windows 95.
- 2006 - La Unió Astronòmica Internacional deixa de classificar Plutó com a planeta i el designa planeta nan.
- 2008 - A Xina es va portar a terme la ceremonia de clausura dels Jocs Olímpics de Pekín.
- 2009 - Messi guanya la seva primera Pilota d'or.
- 2011 - A Estats Units, Steve Jobs renuncia al seu càrrec de director de l'empresa Apple.
- 2016 - Es produeix un terratrèmol de magnitud 6,8 que afecta Birmània.
- 2016 - Es produeix un terratrèmol de magnitud 6,2 que afecta Itàlia.
- 2017 - Un forat enfonsa una ambulància a Mèxic.
Naixements
[modifica]Països Catalans:
- 1358 - Perpinyà: Joan el Caçador, rei d'Aragó, de València i de Mallorca (m. 1390).
- 1823 - Sant Andreu de Palomar, ara Barcelona: Josep Lluís Pons i Gallarza, poeta català i un dels impulsors dels Jocs Florals.
- 1824 - Mataróː Gertrudis Castanyer i Seda, fundadora de la congregació de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament (m. 1881).[2]
- 1907 - Figueres, Alt Empordà: Àngels Masià de Ros, historiadora medievalista i professora catalana (m. 1998).[3]
- 1908 - Palmaː Antonia Suau Mercadal, una de les primeres catedràtiques d'Ensenyament Secundari d'Espanya (m. 2003).[4]
- 1921 - Montblanc (Conca de Barberà): Maties Palau Ferré, pintor, escultor i ceramista català.
- 1930 - València: Ana Maria Pascual-Leone, farmacèutica valenciana, acadèmica de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia.[5]
- 1931 - Palma: Romà Alís Flores, compositor i pianista mallorquí (m. 2006).[6]
- 1932 - Caldes de Malavella, Selva: Joaquim Carbó i Masllorens, escriptor català.
- 1940 - Barcelona: Isabel Steva i Hernández —Colita—, fotògrafa catalana (m. 2023).[7]
- 1951 - Almoines, la Safor: Josep Bonet i Segura, poeta valencià (m. 2020).[8]
- 1960 -
- Inca: Caterina Valriu Llinàs, coneguda com a Catalina Contacontes, escriptora i filòloga.[9]
- València: César Cano Forrat, compositor i director d'orquestra valencià.
Resta del món:
- 1484 - Sevilla, Espanya: Bartolomé de Las Casas, cronista, teòleg, bisbe i gran defensor dels indis americans (m. 1566).
- 1552 - Bolonya, Estats Pontificis: Lavinia Fontana, pintora italiana, primera dona dedicada professionalment a la pintura (m. 1614).[10]
- 1608 - Basua Makin, propulsora de l'educació femenina i fundadora d'una escola per a noies a Anglaterra.
- 1885 - Mississipi: Elizabeth Lee Hazen, fisiòloga i microbiòloga que desenvolupà la nistatina (m. 1975).[11]
- 1898 -Longlier, Neufchâteau, Bèlgica: Albert Claude, biòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (m. 1983).[12]
- 1899 - Buenos Aires, Argentina: Jorge Luis Borges, escriptor argentí (m. 1986).
- 1903:
- Logronyo, Espanya: Perico Escobal, futbolista exiliat pel franquisme als Estats Units (m. 2002)
- Londres (Anglaterra): Graham Sutherland, Pintor, artista gràfic i dissenyador anglès (m. 1980).[13]
- 1905 - Estocolm: Sven Stolpe, intel·lectual suec.
- 1919 - Copenhaguen,(Dinamarca): Niels Viggo Bentzon, compositor i pianista danès (m. 2000).[14]
- 1927 - Chicago, Illinois (EUA): Harry Markowitz, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1990.
- 1929 - El Caire (Egipte): Iàssir Arafat, President de l'Autoritat Nacional palestina, Premi Nobel de la Pau de 1994 (m. 2004).[15]
- 1930 - Xangai (Xina): Li Guowen (xinès: 李国文),escriptor xinès. Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982.
- 1932 -
- Reading, (Anglaterra): Cormac Murphy-O'Connor fou un bisbe i cardenal anglès de l'Església Catòlica Romana.
- Azkoitia (País Basc)ː Xabier Arzalluz Antia, advocat i polític basc. Va ser president del Partit Nacionalista Basc entre 1980 i 2004 (m. 2019).[16]
- 1937 - Abeokuta (Nigèria): Moshood Abiola, sovint referit com MKO Abiola, empresari, editor i polític nigerià (m. 1998).[15]
- 1942 - Clevelandː Karen Uhlenbeck, matemàtica estatunidenca, primera guanyadora del Premi Abel de matemàtiques.[17]
- 1947 -
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Anne Archer, actriu i productora estatunidenca.
- Rio de Janeiro (Brasil): Paulo Coelho és un escriptor, compositor i filòsof brasiler.
- 1948 - Lió (França): Jean Michel Jarre és un músic i compositor francès, un dels més importants a escala mundial en el camp de la música ambient i New Age.
- 1952 - Villadepalos-Carracedelo, Espanya: Capitolina Díaz, sociòloga.
- 1965 - Morton Grove, Illinois (Estats Units): Marlee Matlin és una actriu i productora de cinema estatunidenca.
- 1977 -
- Indianapolis, Indiana, Estats Units: John Green, autor estatunidenc.
- Jena, Alemanya: Robert Enke, porter alemany de futbol (m. 2009).
- 1981 - Buffalo, Estats Units: Chad Michael Murray, actor estatunidenc.
- 1988 - Hertfordshire (Anglaterra): Rupert Grint és un actor de cinema anglès.
- 2003 - París, França: Alexandre Coste, fill del príncep Albert II de Mònaco.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1422 - Vallbona de les Monges: Violant de Perellós, abadessa de Santa Maria de Vallbona.[18]
- 1524 - Barcelona: Violant de Montcada i de Vilaragut, abadessa de Santa Maria de Pedralbes, càrrec del qual fou destituïda (ca.1440).[19]
- 1936 - Manresa, Bages: Josep Maria Planes i Martí, periodista i dramaturg català, fou un dels primers impulsors del periodisme d'investigació a Catalunya.
- 1960 -
- Sabadell, Vallès Occidental: Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor sabadellenc.
- Palamósː Maria Trias Joan, empresària hotelera catalana (n. 1892).[20]
- 1988 -
- Palma: Maria Aumacellas Salayet, nedadora, pionera en aigües obertes i entrenadora catalana (n. 1910).[21]
- Blanes, la Selvaː Maria Teresa Bedós, pintora catalana (n. 1906).[22]
- 1997 -
- Barcelona, Barcelonès: Vicenç "Tete" Montoliu, pianista de jazz (n. 1933).
- Girona, Gironès: Pere Ribot i Sunyer, sacerdot i poeta català (n. 1908).
- 1998 - La Canonja, Tarragonès: Pau Vidal i Guinovart, baríton operístic (n. 1913).
- 2017 - Cabrera de Mar, Maresme: Jordi Cuyàs i Gibert fou un artista dedicat als camps del dibuix, l'escultura, el vídeo, l'animació, l'art públic i les arts escèniques (n. 1957).
- 2018 - Tina Fuentes i Fache, nedadora de natació sincronitzada catalana (n. 1984).[23]
- Resta del món
- 1617 - Lima (Perú): Rosa de Lima, terciària dominica peruana canonitzada per l'Església catòlica (n. 1586).[24]
- 1739 - Edo: Takebe Kenko, matemàtic japonès (n. 1664).
- 1741 - Agustín Fernández de Velasco, noble castellà.[25]
- 1919 - Montevideo (Uruguai): Amado Nervo, escriptor mexicà (n. 1870).
- 1943 - Ashford, Anglaterra: Simone Weil, filòsofa francesa.[26]
- 1950 - Santiago de Xile, (Xile): Arturo Alessandri Palma, advocat i polític xilè, patriarca de la Família Alessandri. President de la República entre 1920 i 1925 i entre 1932 i 1938 (n. 1868).[15]
- 1966 - Pequín (Xina): Shu Sheyu (en xinès: 舒舍予; en pinyin: Shū Shěyǔ), més conegut com a Lao She, escriptor i dramaturg xinès, una de les figures més rellevants de la literatura xinesa del segle xx (n. 1899).[27]
- 1973 - Oxford, Anglaterraː Mabel Purefoy Fitzgerald, fisiòloga britànica que estudià la fisiologia de la respiració (n. 1872).[28]
- 2004 - Scottsdale, Arizona: Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga suïssa-americana pionera en l'estudi d'experiències properes a la mort.[29]
- 2005 - Pequín (Xina): Liu Baiyu (xinès: 刘白羽), escriptor xinès. Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1991 (n. 1916).[27]
- 2008 - Pequín (Xina): Wei Wei, periodista i escriptor xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (n. 1920).[27]
- 2014 - Londres: Richard Attenborough, actor, director i productor de cinema anglès.
- 2023 - Clermont: Bray Wyatt, lluitador estatunidenc (n. 1987).
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants: Bartomeu apòstol; Alduè de Rouen, bisbe; Maria Miquela del Santíssim Sagrament fundadora de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat; Emília de Vialar, fundadora de les Germanes de Sant Josep de l'Aparició (1856); serventa de Déu Francisca del Espíritu Santo Fuentes, fundadora de la Congregació de les Germanes Dominiques de Santa Caterina de Siena.
- Sant Bartomeu, festa major de Sants, Benicarló, Sitges, Igualada, Capdepera, La Sénia, Montuïri, Ses Salines, Sóller, Tordera, (Sant Antoni de Portmany -Eivissa-), Ferreries i Tavascan. A Alcúdia se celebra la festa de ses llanternes.
Referències
[modifica]- ↑ Vovelle, Michel. Armand Collin. La Révolution française (en francès). Paris, 2015, p. 24.
- ↑ «Fundadores. Gertrudis Castanyer» (en castellà). Filipenses. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Masià de Ros, Ángels (1907-1998)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ Bernat Vistarini, Antonio; López Martínez, José Damián; Martínez Cañavate, Laura «Antonia Suau Mercadal (1908-2004), catedrática de Lengua y Literatura de enseñanza media: modelo para la formación del futuro profesorado de secundaria». Educació i Història: revista d'història de l'educació, 31, 05-02-2018, pàg. 167–195. ISSN: 2013-9632.
- ↑ «Pascual-Leone Pascual, Ana María» (en castellà). Real Academia Nacional de Farmacia. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ Cureses, Marta. «IX». A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 35. ISBN 84-297-5283-8 [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Colita | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ Berenguer, Vicent. «Mor el poeta valencià Josep Bonet als 68 anys». [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ «24 d'agost». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Pintora profesional, Lavinia Fontana (1552-1614)». Mujeres en la historia, 16-03-2011. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women: The Modern Period, a Biographical Dictionary (en anglès). Harvard University Press, 1980, p. 326-328. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Arzalluz Antia, Xabier» (en castellà). Eusko Ikaskuntza. [Consulta: 10 juny 2021].
- ↑ «Karen Uhlenbeck» (en anglès). Agnes Scott College. Biographies of Women Mathematicians, 12-01-2022. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Piquer Jover, Josep-Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Santes Creus: Fundació Roger de Belfort, 1978, p. nota 3. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 45,46. ISBN 9788497663830.
- ↑ Exposició dones d'empresa. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «Maria Aumacellas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Ricard Simó i Bach. Sabadell: Ed. Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3.
- ↑ «La natació sincronitzada plora la mort de Tina Fuentes». CatalunyaPress.cat, 28-08-2018. [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Lacueva Muñoz, Jaime J. «Santa Rosa de Lima» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Tom I. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 10.
- ↑ «Simone Weil | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ 27,0 27,1 27,2 Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ Torrance, R W «Mabel's normalcy: Mabel Purefoy FitzGerald and the study of man at altitude». Journal of Medical Biograplly; 7, 1999, pàg. 151-165.
- ↑ Broom, Sarah M. «Milestones». TIME, 30-08-2004. Arxivat August 17, 2013[Date mismatch], a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de febrer 24, 2009. [Consulta: de maig 10, 2021].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 d'agost.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 d'agost