Abwein
| عبوين | ||||
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 169/160 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 3.991 (2016) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 16,2 | |||
| Altitud | 680 m | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Abwein (àrab: عبوين, ʿAbwayn) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 37 kilòmetres al nord de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 3.991 habitants el 2016.[1] Hi ha tres escoles al poble amb prop de 1.200 estudiants i uns 200 estudiants estan inscrits a diverses universitats palestines. Abwein també té tres mesquites, la més gran de les quals és la mesquita de Farouk.[2]
Història
[modifica]S'hi ha trobat terrissa de l'Edat de Ferro, persa, hel·lenística, romana d'Orient, i croada / aiúbida.[3] Reinhold Röhricht va identificar Abwein amb la vila croada de Casale Bubil o Casale Bubin.[4]
Al poble hi ha un antic maqam (tomba del sant home) anomenat Ash-Shaykh Ya'qub. Segons Moshe Sharon, professor d'història islàmica antiga a la Universitat Hebrea, la tomba ha estat descurada. La làpida estava en ús secundari en una terrassa. Tenia una inscripció datada el setembre de 1339 en escriptura naskhi mameluc dedicada a Hajji Ya'qub, fill de Shaikh Dawud ibn Ahmad, que va morir aquest any. També es refereix al sultà mameluc d'aquest període, al-Nasir Muhammad.[5] Pottery sherds from the Mamluk era[3] i també s'ha trobat una acumulació de 406 monedes de plata, la majoria del període del sultà Baibars.[6]
Època otomana
[modifica]El poble va ser incorporat a l'Imperi Otomà en 1517 amb tota Palestina, i el 1596 va aparèixer en els registres tributaris otomans com a part de la nàhiya o subdistricte d'al-Quds, del liwà o districte homònim. Tenia una població de 53 llars, totes musulmanes, i pagava impostos sobre el blat, ordi, oliveres, vinyes, fruiters, cabres i/o ruscs.[7]
En 1838 fou registrada com una vila musulmana de la regió administrativa de Bani Zeid.[8]
L'explorador francès Victor Guérin va visitar la vila, que anomenà A'youein, en 1870, i estimà que tenia 300 habitants. Va descriure que abundants fonts d'aigua, belles nogueres i jardins amb figues, olives i magranes.[9] Una llista de viles otomanes del mateix any, 1870, mostra que Abwein tenia 158 cases i una població de 429, encara que el recompte de població només incloïa homes.[10][11]
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriuire Abwein com un poble situat al vessant d'un turó, amb un pou al sud i oliveres al seu costat inferior nord.[12]
En 1896 la població d' Abwain era estimada en unes 933 persones.[13]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població d'Abwein era de 543, tots musulmans,[14] incrementats en el cens de 1931 a 695, tots musulmans, en 171 cases.[15]
En 1945 la població era de 880, tots àrabs,[16] i una àrea total de terra de 15,007 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[17]D'aquests, 1.863 eren per plantacions i regadius, 8,296 per a cereals,[18] mentre 36 dúnams eren sòl edificat.[19]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Abwein fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
El castell de Suhweil a Abwein va ser renovat en 1996.[20] En 2005 l'Autoritat Nacional Palestina hi va establir un consell municipal de 13 membres per administrar els afers civils de la vila.[21] En les eleccions municipals palestines de desembre de 2004 uns 28 candidats es disputaren el càrrec d'alcalde, i malgrat la forta oposició dels partits religiosos, va guanyar Fatima Suhweil, membre de Fatah (qui va obtenir 12 dels 13 regidors) i directora de l'institut d'ensenyament secundari femení.[22]
La majoria dels habitants actuals d'Abwein pertanyen a les famílies Suhweil i Mazahim. Segons l'Ajuntament d'Abwein, els habitants de la ciutat són descendents de la tribu Abu Ayyub al-Ansari.[21]
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 5 setembre 2017].
- ↑ Abwein Municipality - Palestine Arxivat 2021-11-26 a Wayback Machine. Abwein Municipal Website
- ↑ 3,0 3,1 Finkelstein and Lederman, 1997, p. 483.
- ↑ Röhricht, 1887, p. 204; cited in Finkelstein and Lederman, 1997, p. 483.
- ↑ Sharon, 1997, pp. 14-15.
- ↑ Mayer, 1934; cited in Finkelstein and Lederman, 1997, p. 483.
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 112.
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 125
- ↑ Guérin, 1875, p. 169.
- ↑ Socin, 1879, p. 142
- ↑ Hartmann, 1883, pp. 107, 113-114
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 289.
- ↑ Schick, 1896, p. 124
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16.
- ↑ Mills, 1932, p. 49.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 111.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 161.
- ↑ Irving, 2012, p. 248.
- ↑ 21,0 21,1 «'Abwein Town Profile», 2012. [Consulta: 30 juny 2015].
- ↑ «Palestinian Women Triumph at Polls». Associated Press, 28-12-2004. [Consulta: 30 juny 2015].
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Irving, Sarah. Palestine. Bradt Travel Guides, 2012.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Röhricht, R. «Studien zur mittelalterlichen Geographie und Topographie Syriens». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 10, 1887, pàg. 195–344.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Sharon, M. Corpus Inscriptionum Arabicarum Palaestinae, A. 1. BRILL, 1997. ISBN 90-04-10833-5.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
.svg)
