Ajjul
| عجّول | ||||
| Tipus | assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 167/159 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 6,6 km² | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Ajjul (àrab: عجّول, ʿAjjūl) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 19 kilòmetres al nord de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 1.583 habitants en 2016.[1] Hi ha dos khirbets o jaciments arqueològics a l'est de la vila. Un dels khirbets és dedicat a un antic resident d'Ajjul, Sheikh Abdul.[2] Ajjul és governat per un consell de vila de tres membres.[3]
Història
[modifica]Ajjul és una vila en un lloc antic. S'hi han trobat tombes tallades en roca, i s'han reconstruït fragments arquitectònics en una mesquita.[4] S'hi ha trobat ceràmica de l'Edat de Ferro, persa, hel·lenística, romana/romana d'Orient, craoda/aiúbida, mameluca i del primer període otomà.[5]
Durant els segles xii i xiii, durant els Estats croats, Ajjul estava habitada per musulmans, segons Ḍiya-ad-Din.[6] Una mesquita al poble té una inscripció a la paret sud, datada e 1196. La inscripció és en escriptura naskhi aiúbida.[7][8]
Röhricht va suggerir que Ajjul era el lloc croat anomenat Gul;[9] tanmateix, Conder hi discrepa.[10]
Època otomana
[modifica]La vila fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb tota Palestina, i en 1596 apareix als registres fiscals com a part de la nàhiya d'al-Quds al liwà homonim. Tenia una població de 79 llars, totes musulmanes i pagava taxes sobre blat, ordi, cultius d'estiu, vinyes i fruiters, olives, cabres i/o ruscs.[11] Durant els segles xviii i xix, Ajjul va ser controlat per la tribu Bani Zeid. El 1838 fou assenyalar com un poble musulmà a la regió administrativa de Bani Zeid.[12]
L'explorador francès Victor Guérin passà per la vila, que ell anomenà A'djoul, en 1870, i estimà que tenia uns 300 habitants. Al voltant d'Ajjul va trobar grans figues i garrofers, a més de magranes, moreres i albercoquers.[13] Una llista oficial de pobles otomans del mateix any va demostrar que Ajjul tenia 79 cases i una població de 250 habitants, tot i que el recompte de població incloïa només homes.[14][15]
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Ajul com «un poble de grandària moderada, amb un pou. Es troba a la zona alta, amb olives al voltant i tombes antigues. Un camí antic condueix cap al sud.»[16]
En 1896 la població d' 'Adschul era estimada en 468 persones.[17]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població d'Ajjul era de 202 musulmans[18] incrementats en el cens de 1931 a 292 musulmans, que vivien en 79 cases.[19]
En 1945 la població era de 350 musulmans.[20] En 1945 al vila tenia una àrea de 15,007 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[21] D'aquests, 3,507 eren per plantacions i terra de rec, 863 per a cereals,[22] mentre 14 dúnams eren sòl edificat.[23]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ajjul fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 5 setembre 2017].
- ↑ Ajjul Village[Enllaç no actiu] Ajjul Village Council. (Translated from Arabic)
- ↑ Village Council Members Ajjul Village Council. (Translated from Arabic)
- ↑ Dauphin, 1998, p. 824
- ↑ Finkelstein et al, 1997, p. 415
- ↑ Ellenblum, 2003, p. 244
- ↑ Sharon, 1997, p 17 ff
- ↑ Fig 8
- ↑ Röhricht, 1887, p. 223, cited in Finkelstein et al, 1997, p. 415
- ↑ Conder, 1890, p. 34 suggested Qula as the place for Gul.
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 117.
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 125
- ↑ Guérin, 1875, pp. 169-170
- ↑ Socin, 1879, p. 142
- ↑ Hartmann, 1883, pp. 111, 114 also noted 79 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, p. 289
- ↑ Schick, 1896, p. 124
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p. 47.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 111
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 161
Bibliografia
[modifica]- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Conder, C.R. «Norman Palestine». Informe trimestral del Fons per a l'Exploració de Palestina, 22, 1890, pàg. 29–37.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Ellenblum, Ronnie. Frankish Rural Settlement in the Latin Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 2003. ISBN 9780521521871.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Röhricht, R. «Studien zur mittelalterlichen Geographie und Topographie Syriens». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 10, 1887, pàg. 195–344.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Sharon, M.. Corpus Inscriptionum Arabicarum Palaestinae, A. 1. BRILL, 1997. ISBN 90-04-10833-5.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
.svg)
