Qarawat Bani Zeid
| قراوة بني زيد | ||||
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 162/162 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 3.730 (2016) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 8,0 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Qarawat Bani Zeid (àrab: قراوة بني زيد, Qarāwat Banī Zayd) és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 22 km al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 3.730 habitants en 2016.[1] Està situada a l'anomenada Àrea A, sota control complet de l'Autoritat Nacional Palestina.
Etimologia
[modifica]Qarawat Bani Zeid rep el seu nom per la tribu àrab de Bani Zeid, que es va assentar a la vila després de la victòria dels aiúbides contra els croats en 1187.[2] La porció Qarawat del nom ve de la paraula àrab Qaran, que vol dir «punt central», originada per la situació del lloc entre les grans ciutats de Nablus, Jericó i Jerusalem. També s'especula que el nom prové de Qira, que significa «lloc que respecta els hostes».[3] Segons Palmer, el nom significa «la vila de Ibn Zeid, al districte Beni Zeid.»[4]
Història
[modifica]S'hi ha trobat ceràmica de l'edat del ferro, persa, hel·lenística, romana, romana d'Orient, croada / aiúbida i mameluca.[5]
Època otomana
[modifica]En 1517, el poble va ser incorporat a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina i als defter de 1596 va aparèixer amb el nom de Qarawa, situada a la nàhiya d'al-Quds o Jerusalem, al sanjak del Mutasarrifat de Jerusalem. La població era de 32 llars, totes musulmanes. Pagaven una taxa impositiva del 33,3% sobre productes agrícoles, inclosos blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, ingressos ocasionals, cabres i ruscs; un total de 24.000 Akçe.[6][7] També s'hi ha trobat terrissa de principis del domini otomà.[5]
En 1869 Victor Guérin va assenyalar que la vila tenia 300 habitants.[8] També va assenyalar un fragment d'un pilar antic.[9]
Una llista oficial de pobles otomans del 1870 va mostrar que "Karawa" tenia un total de 48 cases i una població de 200 habitants, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[10][11]
En 1883 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina la descriu com "un petit poble en un monticle, amb tombes antigues i un tanc, envoltat d'oliveres".[12] En 1896 la població de Karawa era estimada en 312 persones.[13]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Karawa Beni Zaid era de 274 musulmans,[14] incrementats en el cens de 1931 a 394 musulmans en un total de 88 cases.[15]
En 1945 la població era de 500 musulmans,[16] mentre que l'àrea de terra era de 5,100 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[17] D'aquests 3.421 eren per a plantacions i terra de rec, 219 per a cereals,[18] mentre que 21 dúnams eren classificats com a sòl edificat.[19]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Qarawat Bani Zeid fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. Després dels acords d'Oslo, fou situada a l'Àrea A. El 2004 la vila no havia convocat eleccions, però tenia un consell de vila amb representants de cadascuna de les famílies que havien escollit l'alcalde. Al voltant del 70 % dels habitants donaven suport al Partit del Poble Palestí, i la resta a Fatah, Hamàs o a l'FPAP. Un 60 % de la població activa està a l'atur.[20]
Govern
[modifica]Qarawat Bani Zeid es regeix per un consell del poble. No es duen a terme eleccions; més aviat, el consell -que té representants de famílies prominents del poble- selecciona un alcalde. La facció política principal és el Partit del Poble Palestí (PPP) i Fatah, Hamas i el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (PFLP) tenen una menor influència al poble[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 22 setembre 2017].
- ↑ Bani Zeid: Excerpt Arxivat 11 August 2007[Date mismatch] a Wayback Machine. Palestinian Association for Culture Exchange
- ↑ 3,0 3,1 Qarawat Bani Zeid Village Profile Arxivat 12 October 2007[Date mismatch] a Wayback Machine. International Women's Peace Service. April 2004.
- ↑ Palmer, 1881, p. 238
- ↑ 5,0 5,1 Finkelstein et. al., 1997, p. 443
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 120
- ↑ Toledano, 1984, p. 297, situava Qarawa a 35°07′15″E 32°03′15″N. He further noted that the place was called Qurawa Bani Zayd in the 1525-6 register.
- ↑ Guérin, 1875, pp. 148-149
- ↑ Guérin, 1875, p. 149; cited in Finkelstein et al., 1997, p. 443
- ↑ Socin, 1879, p. 155
- ↑ Hartmann, 1883, p. 106, also noted 48 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 290
- ↑ Schick, 1896, p. 124
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p. 50
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 65
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162
- ↑ «Qarawat Bani Zeid Village Profile». [Consulta: 8 maig 2017].[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319.
.svg)
