Ein Qiniya
| عين قينيا | ||||
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 164/148 | |||
| Geografia | ||||
| Limita amb | ||||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Ein Qiniya (àrab: عين قينيا, ʿAyn Qīniyā) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 7 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 1.039 habitants en 2016.[1] Ein Qiniya existeix de l'època del domini romà a Palestina.[2] El poble és molt petit sense estructures o institucions públiques i està regit per un comitè de desenvolupament local. Ein Qiniya destaca per ser un lloc d'esbarjo de primavera i tardor.[2] Hi ha una caminada anual del 4 de març de Ramallah a Ein Qiniyya en la celebració de la primavera.[3]
Història
[modifica]El 1934 s'hi va descobrir una tomba de l'edat de bronze.[4] També s'hi ha trobat terrissa dels períodes hel·lenístic i omeia/abbàsida.[4]
Ein Qiniya ha estat identificada tradicionalment com l' Ainqune de les Croades, un dels feus donats pel rei Jofré de Bouillon a la Basílica del Sant Sepulcre.[5][6] Tanmateix, Finkelstein creu que aquesta identificació hauria de ser reconsiderada.[7] també s'hi ha trobat terrissa mameluc.[4]
Època otomana
[modifica]En 1517 la vila va ser incorporada a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina i en 1596 apareix als registres fiscals com Ayn Qinya, situada a la nàhiya de Jabal Quds del liwà d'al-Quds. La població era de 32 llars, totes musulmanes. Pagaven una taxa impositiva del 33,3% sobre productes agrícoles, com blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres, vinyes i fruiters, ingressos ocasionals, cabres i ruscs; un total de 4.760 Akçe.[8][9]
En 1838 fou registrada com 'Ain Kinia una vila musulmana situada a la regió de Beni Harith al nord de Jerusalem.[10]
Una llista oficial de viles otomanes de 1870 mostra que Ain Kina tenia 54 cases i una població de 205, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[11][12]
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Ain Kanieh com «un poble de mida moderada en una cresta.»[13]
En 1896 s'estimava que la població d'Ain Kinja era d'unes 135 persones.[14]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En 1917 la majoria dels habitants de la vila foren evacuats per tropes del Mandat Britànic per sospitarque els residents van matar a un oficial britànic i foren recol·locats a Beitunia i Yalo.[2] En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població d' 'Ain Qinia era de 56 musulmans,[15] incrementats en el cens de 1931 a 83 musulmans en un total de 26 cases.[16]
En 1945 la població era de 100 musulmans,[17] mentre que l'àrea total de terra era de 2.494 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[18] D'aquests, 1.276 eren plantacions i regadiu, 569 per a cereals,[19] mentre 19 dúnams eren classificats com a sòl edificat.[20]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ein Qiniya fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Els residents de 1982 van ser 101, després d'una migració massiva d'altres palestins a Ein Qiniya, la població va pujar a 464 el 1984.[21] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, el 2006 tenia 807 habitants.[22] En el cens de la PCBS se 2007 hi havia 817 persones vivint a la vila.[23]
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 13 setembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ein Qinya (The Spring of Qinya) - Ramallah Jerusalem Media and Communications Centre.
- ↑ Events Calendar Arxivat 2012-04-02 a Wayback Machine. Jerusalem Post.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Finkelstein et al., 1997, p. 337
- ↑ de Roziére, 1849, p. 100
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 11
- ↑ Röhricht, 1887, p. 204; Röhricht, 1893, RRH, p. 50, No 200; both cited by Finkelstein et al., 1997, p. 337
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 118
- ↑ Toledano, 1984, p. 289, has 'Ain Qinya located at 35°08′35″E 31°55′35″N
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 124
- ↑ Socin, 1879, p. 143
- ↑ Hartmann, 1883, p. 125 assenyala 52 cases
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 295
- ↑ Schick, 1896, p. 123
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p. 49
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162
- ↑ Welcome to 'Ayn Kiniya
- ↑ Projected Mid -Year Population for Ramallah & Al Bireh Governorate by Locality 2004- 2006 Arxivat 4-3-2009 a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics.
- ↑ 2007 PCBS Census Arxivat 10-12-2010 a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics. p.114.
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1883.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Rosière, de. Cartulaire de l'église du Saint Sépulchre de Jérusalem: publié d'après les manuscrits du Vatican (en llatí, french). París: Imprimerie nationale, 1849.
- Röhricht, R. «Studien zur mittelalterlichen Geographie und Topographie Syriens». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 10, 1887, pàg. 195–344.
- Röhricht, R. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893. (Röhricht, 1893, RRH, pp. 16-17, No 74)
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 13 setembre 2017].
Enllaços externs
[modifica]- Welcome To 'Ayn Kiniya
- Survey of Western Palestine, Map 14: IAA, Wikimedia commons
- 'Ein Qiniya Village (Fact Sheet), Applied Research Institute - Jerusalem (ARIJ)
- 'Ein Qiniya Village Profile, (ARIJ)
- 'Ein Qiniya aerial photo, (ARIJ)
.svg)
