Ein Yabrud
| عين يبرود | ||||
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 173/151 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 11,5 km² | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
Ein Yabrud (àrab: عين يبرود, ʿAyn Yabrūd) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 7 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah, a uns 800 metres sobre el nivell del mar. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 3.838 habitants en 2016.[1]
Història
[modifica]S'hi ha trobat terrissa dels períodes hel·lenístic, romà i romà d'Orient.[2] També s'hi ha excavat una sepultura, amb tres arcosolis i amb monedes del regnat de Constantí el Gran.[3] També s'hi ha trobar ceràmica de l'època omeia, croada-aiúbida i mameluc.[2]
Yaqut va assenyalar sobre Ein Yabrud i Yabrud: «Un poble que s'estén al nord de Jerusalem, a la carretera de la Ciutat Santa a Nablus, entre aquest i Yabrud es trloba Kafar Natha. Posseeix horts i vinyes, olives i sumacs.»[4]
Època otomana
[modifica]Ein Yabrud, com al resta de Palestina, va ser incorporada a l'Imperi Otomà en 1517, i en el cens de 1596, la vila fou registrada a la nàhiya d'al-Quds al liwà homònim, amb el nom d''Ayn Ibrud. La població era de 24 llars, totes musulmanes. Els vilatans van pagar una taxa impositiva fixa del 33,3% en diversos productes agrícoles, com ara blat, ordi, oliveres, vinyes, fruiters, cabres i/o ruscs, a més d'"ingressos ocasionals"; un total de 8.700 akçe.[5][6]
En 1838, Edward Robinson va assenyalar Ein Yabrud "al cim d'un turó".[7] També es va assenyalar com a poble musulmà, ubicat a la regió de Beni Murrah, al nord de Jerusalem.[8]
En 1863 Victor Guérin va trobar que tenia 800 habitants i que nombroses cases eren construïdes amb antics materials.[9] Socin va trobar a partir d'una llista oficial de pobles otomans del 1870 que el poble tenia 66 cases i una població de 282, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[10][11]
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure 'Ain Yebrud com: «Una vila de grandària moderada a la part alta d'un turó, ben construïda, envoltada amb boscos d'olives, amb un pou d'aigua al nord-est.»[12]
En 1896 la població d'Ain jabrud era estimada en 573 persones.[13]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població era de 576 musulmans,[14] incrementats en el cens de 1931 a 788 habitants, en 178 cases.[15]
En 1945 Ein Yabrud tenia 930 musulmans,[16] i una àrea total de terra de 11,488 dúnams.[17] 3,151 dúnams per a plantacions i regadiu, 3,632 per a cereals,[18] mentre 88 dúnams eren sòl edificat.[19]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ein Yabrud fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Les autoritats jordanes confiscaren terres d'Ein Yabrud i Silwad per la construcció d'un camp militar abans de la Guerra dels Sis Dies.[20] Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Els edificis jordans van formar la base inicial de l'assentament israelià d'Ofra fundat en 1975.[20] Els plans per a una major expansió d'Ofra en aquest terreny el 2011 van provocar reptes legals i disputes públiques.[20] La terra pertanyent als residents del poble ha estat utilitzada per construir centenars d'estructures a l'establiment israelià d'Ofra.[21]
Ein Yabrud és la llar del comandant militar de Hamàs Maher Udda.[22]
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Finkelstein et al, 1997, p. 563
- ↑ Dauphin, 1998, p. 832
- ↑ Le Strange, 1890, p. 550
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 121
- ↑ Toledano, 1984, p. 289, gives the location as 31°57′15″N 35°14′20″E, noting a spring called Ayn Abrud located nearby, at 31°57′00″N 35°13′40″E
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. 80
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 125
- ↑ Guérin, 1869, pp. 42 -43
- ↑ Socin, 1879, p. 143
- ↑ Hartmann, 1883, p. 115 noted 67 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 291
- ↑ Schick, 1896, p. 121
- ↑ Barron, 1922, Table VII, Sub-district of Ramalllah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p.49
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162
- ↑ 20,0 20,1 20,2 State moves to expand settlement on Palestinian land confiscated by Jordan, Chaim Levinson, Jun 17, 2011, Haaretz
- ↑ Israel's 'Ulpana neighborhood is built on years of land theft and forgery, Akiva Eldar, 24 April 2012, Haaretz
- ↑ Israel arrests Hamas leader March 15, 2010, Al Jazeera
Bibliografia
[modifica]- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Le Strange, Guy. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1890.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 14 setembre 2017].
Enllaços externs
[modifica]- Welcome to 'Ayn Yabrud
- Survey of Western Palestine, Map 14: IAA, Wikimedia commons
- 'Ein Yabrud village (fact sheet), Applied Research Institute - Jerusalem (ARIJ)
- ‘Ein Yabrud village profile, (ARIJ)
- ‘Ein Yabrud, aerial photo, (ARIJ)
.svg)
