Ein Siniya
| عين سينيا | ||||
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 171/153 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 2,404 km² | |||
| Altitud | 759 m | |||
| Creació | 1556 (Gregorià) | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Lloc web | einsinya.net | |||
Ein Siniya (àrab: عين سينيا, ʿAyn Sīniyā) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 10 km al nord de Ramal·lah i 1 km al nord-est de Jifna.[1] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 910 habitants en 2016.[2]
Història
[modifica]S'hi han trobat nombroses tombes tallades a la roca al voltant de la vila.[3]
Clermont-Ganneau identificà Ein Siniya amb la Jeshanah bíblica i amb Isana de Flavi Josep, però els autors moderns posen aquests llocs a Kh. el-Burn.[4] Habitualment Ein Siniya havia estat identificat com la vila croada Aineseins, una de les 21 viles donades pel rei Jofré de Bouillon com a feu als canonges de la Basílica del Sant Sepulcre.[5][6][7][8] Tanmateix, C. N. Johns, va escriure en 1939 que creia que Aineseins era situada a Tel Beit Shemesh.[9]
Claude Reignier Conder i Herbert Kitchener escriviren en 1882 que semblava que una petita fortalesa croada hi havia estat situada allí,[10] però no ha estat verificat per fonts posteriors.[9]
Època otomana
[modifica]Durant el domini otomà a Palestina (s. XVI-XIX), Ein Siniya era situada al xeïcat de Bani Zeid, al sanjak de Jerusalem. En 1556 era la vila més petita del xeïcat, amb només deu llars.[11] S'hi ha trobat terrissa dels primers anys del domini otomà.[12] En els registres fiscals de 1596, Ein Siniya era part de la nàhiya o subdistricte de Jerusalem, que estava sota administració del sanjak de Jerusalem. La vila tenia 12 llars, totes musulmanes, tots els musulmans i pagava impostos sobre blat, ordi, olives, vinyes, fruiters, ingressos ocasionals, ruscs i/o cabres.[13]
Abans de la revolta camperola de 1834, Ein Siniya pertanyia a la tribu Bani Murrah. Després de la revolta, els xeics eren nomenats per Ibrahim Paixà d'Egipte.[14] En 1838 l'erudit bíblib Edward Robinson va trobar que la vila estava envoltada de vinyes i fruiters. També hi havia jardins d'hortalisses, regats d'un pou d'aigua.[15] També es va assenyalar com a poble musulmà, situat a la regió de Beni Murrah, al nord de Jerusalem.[16]
En 1870 l'explorador francès Victor Guérin va visitar la vila, que li va calcular uns 200 habitants.[17] Socin es va trobar una llista oficial de pobles otomans d'aproximadament el mateix any (1870) en que Ein Siniya tenia 57 cases i una població de 218, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[18][19]
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Ain Sinia com un petit poble, però d'"indubtable antiguitat".[10] A principis del segle xx, Ain Sinya va ser «pràcticament» propietat d'un ric àrab natiu de Jerusalem que va influenciar a les autoritats per construir un carruatge prop d'Ein Siniya per beneficiar la vila.[1] En 1907 la població era tota musulmana.[1] Al mateix temps, es va observar que a Ein Siniya, a diferència d'altres pobles àrabs a la zona, hi creixien moreres i nogueres en abundància en comptes d'oliveres o figueres.[1]
En 1896 la població d' Ain Sinja era estimada en unes 237 persones.[20]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població d'Ein Siniya era de 114 musulmans,[21] incrementats en el cens de 1931 a 288, en 59 cases habitades. 15 vilatans eren cristians i la resta musulmans.[22]
En 1945 Ein Siniya tenia 330 habitants; 310 musulmans i 20 cristians,[23] mentre que l'àrea total de terra era de 2,724 dúnams, la majoria propietat d'àrabs. El sòl edificat cobria de 21 dúnams,[24] mentre que 2,404 dúnams eren dedicats a cultius:[25] 1,856 en plantacions i regadius i 548 per a cereals.[26]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ein Siniya fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. La majoria de la població va marxar durant la guerra i només en 1982 arribà al mateix punt que en 1945, 333 habitants. va créixer a 482 en 1987,[27] i a 533 en el cens de la Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS) una dècada més tard. La principal causa de creixement d'Ein Siniya ha estat l'influx de refugiats palestins, qui en 1997 constituïen vora la meitat de la població (52.3%).[28]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Grant, 1921, p. 223.
- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 302
- ↑ Clermont-Ganneau, 1896, pp. 290 -294; cited in Finkelstein et al., 1997, p. 554
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 11
- ↑ de Roziére, 1849, p. 30: Aessens, p.263: Aineseins, both cited in Röhricht, 1893, RRH, pp. 16-17, No 74
- ↑ Rey, 1883, p. 376
- ↑ Röhricht, 1887, p. 205; cited in Finkelstein et al., 1997, p. 554
- ↑ 9,0 9,1 Pringle, 1997, p. 20
- ↑ 10,0 10,1 Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 291
- ↑ Singer, 1994, p. 77
- ↑ Finkelstein et al., 1997, p. 554
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 117
- ↑ Macalister and Masterman, 1905, p. 354
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 80
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 125
- ↑ Guérin, 1875, p. 38
- ↑ Socin, 1879, p. 143
- ↑ Hartmann, 1883, p. 115 noted 67 houses
- ↑ Schick, 1896, p. 122
- ↑ Barron, 1922, Table VII, Sub-district of Ramalllah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p. 49
- ↑ overnment of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
- ↑ Welcome to 'Ayn Siniya Palestine Remembered.
- ↑ Palestinian Population by Locality and Refugee Status Arxivat 2008-11-19 a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics.
Bibliografia
[modifica]- Amiry, S., Nazmi Al-Jubeh, Andrea Bräuning, Jürgen Frick: Das „Museum of Memory” in Ain Sinya. Beispiel für die Denkmalpflege in Palästina. In: Denkmalpflege in Baden-Württemberg, 32 (2003), vol. 4, pp. 345–353 (PDF Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.)
- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Clermont-Ganneau, C.S. Archaeological Researches in Palestine 1873-1874, translated from the French by J. McFarlane. 2. Londres: Palestine Exploration Fund, 1896.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1883.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Grant, E.. The People of Palestine. Philadelphia: Lippincott, 1921.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Macalister, R.A.S.; Masterman, E.W.G. «Occasional Papers on the Modern inhabitants of Palestine, part I & part II». Informe trimestral del Fons per a l'Exploració de Palestina, 37, 1905, pàg. 343–356.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997.
- Rey, Emmanuel Guillaume. Les colonies franques de Syrie aux XIIme et XIIIme siècles (en francès). París: A. Picard, 1883.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Röhricht, R. «Studien zur mittelalterlichen Geographie und Topographie Syriens». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 10, 1887, pàg. 195–344.
- Röhricht, Reinhold. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893.
- de Roziére. Cartulaire de l'église du Saint Sépulchre de Jérusalem: publié d'après les manuscrits du Vatican (en llatí, french). París: Imprimerie nationale, 1849.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Singer, Amy. Palestinian Peasants and Ottoman Officials: Rural Administration Around Sixteenth-Century Jerusalem. Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-47679-8.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
.svg)
