Vés al contingut

Alèxia Putellas i Segura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alèxia Putellas)
Plantilla:Infotaula personaAlèxia Putellas i Segura

Alèxia Putellas (2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Mollet del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAlèxia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,73 m[1]
Pes67 kg[2]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2010 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista[1]
Davantera[2]
Club actualFC Barcelona
Núm. esportiu11
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Espanya sub-17
2010–2011 RCD Espanyol 24(3)
2011–2012 Llevant UE Femení 34(15)
2012– FC Barcelona 355(151)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2011–2013   Espanya sub-19 20(13)
2013–   Espanya 91(21)
2014–   Catalunya 3(1)
Participà en
2023Copa Mundial Femenina de Futbol 2023
2019Copa Mundial Femenina de Futbol 2019 Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: alexiaputellas Instagram: alexiaputellas Olympics.com: alexia-putellas FIFA: 325636 UEFA: 250014179 ESPNFC: 219995 Modifica el valor a Wikidata

Alèxia Putellas i Segura (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 4 de febrer del 1994), esmentada sovint només pel seu prenom Alèxia o bé Alexia a la samarreta, és una futbolista catalana que juga com a davantera o migcampista al FC Barcelona de la Primera Divisió espanyola.

Prèviament, ha jugat en el CE Sabadell, al RCD Espanyol i al Llevant.[3] És la primera capitana de l'equip, elegida per les seves companyes.[4] A més, és internacional amb la selecció absoluta d'Espanya[5] i té el rècord d'internacionalitats després de superar el de Marta Torrejón amb 90.[6][7] El 2021 fou guardonada per la UEFA com a millor jugadora de la temporada 2020-21.[8] L'any següent revalida el premi i es converteix en la primera futbolista de la història que és elegida millor jugadora d'Europa dues vegades seguides.[9] Va ser la guanyadora de la Pilota d'Or Femenina del 2021 i 2022, la primera jugadora a guanyar dues vegades consecutives el trofeu[10][11] i la primera catalana que aconseguia aquest trofeu, ja fos en categoria femenina o masculina.

Primers anys

[modifica]

Alèxia Putellas Segura va néixer el 4 de febrer de 1994, filla de Jaume Putellas Rota i Eli Segura, a Mollet del Vallès.[12][13] Té una germana més jove, Alba.[14][15] Putellas ja era seguidora del FC Barcelona des que era molt petita,[16] i havia viatjat amb la penya barcelonista de Mollet del Vallès per veure els partits al Camp Nou amb el seu pare.[17] També mirava partits del Barcelona en un bar local, La Bolera, amb la seva família.[18]

Malgrat haver nascut en una família de jugadors de bàsquet, Putellas va començar a jugar a futbol el 2001, amb sis anys.[19] El primer club on va jugar va ser el CE Sabadell, després que un amic de la família l'inscrivís a jugar al club.[20] El 2005, Putellas va passar un any al planter del FC Barcelona. Quan tenia dotze anys, es va incorporar en les categories inferiors del RCD Espanyol, on va romandre quatre anys.[21]

Carrera de club

[modifica]

Carrera juvenil

[modifica]

CE Sabadell, 2001-05

[modifica]

Als set anys, Putellas va començar a jugar al Sabadell, inscrita per un amic de la família que jugava al club;[22][23] l'equip no acceptava jugadores menors de vuit anys, i la família de Putellas va mentir inicialment sobre la seva edat perquè pogués entrar.[24] Va ser allà on va jugar per primera vegada amb les seves futures companyes del Barcelona, Vicky Losada i Marta Corredera.[25] Tot i ser diversos anys més jove que algunes de les seves companyes del Sabadell, Putellas va ser nomenada capitana de l'equip.[26] Era més petita i més feble que altres jugadores, i no sabia llençar des de lluny,[27] coses que la frustraven.[28] Els mitjans de comunicació esportius van escriure que Putellas va trobar l'èxit a aquesta edat a causa de la seva habilitat per trobar "espai on no n'hi ha", fins i tot sent una nena.[28] El Sabadell era l'únic club proper que tenia una secció femenina però,[26][29] encara que l'equip femení va florir durant el període en què Putellas va estar amb ells i la plantilla de l'equip femení va pressionar perquè es desenvolupés, l'equip femení no era una prioritat. Va ser difícil per a Putellas i la seva família gestionar el seu entrenament allà de nena, però el 2004 ja jugava a futbol religiosament.[29]

FC Barcelona, 2005-06

[modifica]

El 2005, Putellas va passar un any en un equip juvenil femení del Barcelona, com a part de La Masia.[30][31] Ingressar al FC Barcelona era el seu somni, però va haver de marxar quan es va reestructurar el sistema femení i no hi va haver equip per al seu grup d'edat;[31][32] Xavi Llorens, que es va convertir en entrenador el 2006, va reflexionar que sempre va esperar que Putellas tornés, "només era qüestió d'esperar el moment adequat". Putellas, com molts dels jugadors desplaçats, va fitxar per l'Espanyol.[31]

Espanyol

[modifica]
Putellas (davant centre) amb l'Espanyol que va guanyar la Copa de la Reina 2010

Va arribar a l'Espanyol amb 12 anys i va debutar amb el primer equip en la temporada 2010/11 quan tenia 16 anys,[33] i va formar part de l'equip de l'Espanyol que va guanyar la Copa de la Reina del 2010 en una victòria de 3-1 davant el Rayo Vallecano.[34]

El 2011 va jugar de titular a la final de la Copa de la Reina de Futbol amb l'Espanyol, que van perdre a la pròrroga enfront del seu futur club, Barcelona. Putellas va ser substituïda abans de l'únic gol del partit.[35]

Llevant

[modifica]

Putellas, que ja era una estrella a l'incipient món del futbol femení a Espanya després dels seus èxits amb la selecció nacional juvenil,[31][36] va cridar l'atenció quan va fitxar pel club valencià Llevant UE,[31] a l'edat de disset anys, només un mes després de la final de la Copa de la Reina del 2011.[37] El Llevant no va disputar la Copa de la Reina del 2012 per no haver-se classificat la temporada anterior, però comptava amb nombroses veteranes del futbol espanyol i un ambient professional, inusual a l'època, que es diu que va contribuir al creixement individual de Putellas. Va tenir una reeixida temporada 2011-12 personal, marcant 15 gols en 34 partits (jugant tots els partits de la temporada) i acabant com a màxima golejadora del Llevant. Al Llevant, se li va ensenyar a jugar sense pilota, a desenvolupar habilitats tècniques i tàctiques com un centrecampista[31] i a ser capaç amb tots dos peus després que l'entrenador, Antonio Contreras, considerés que depenia massa de la seva esquerra.[15] També va dir que ja era una jugadora intel·ligent i amb molta classe quan es va incorporar a l'equip.[15][31]

Retorn al Barcelona

[modifica]

Primers anys (2012-2015)

[modifica]
Putellas el 2012.

Durant el juliol del 2012 fitxà pel FC Barcelona,[38] campió de la Lliga Espanyola de la temporada anterior. Aquí es va adaptar ràpidament, i es va transformar en una peça clau per l'equip. Amb elles, va obtenir bons resultats i, a més, títols, ja que van aconseguir la Copa Catalunya a la pretemporada. Durant tot el campionat regular es va veure la superioritat de l'equip que es va mantenir sempre en les primeres posicions. Amb això, van aconseguir La Lliga després d'un partit d'infart contra l'Athletic Club.[39] Després van disputar la Copa de la Reina en la qual Putellas va marcar la diferència al pas a la final, la qual va ser contra el CD Transportes Alcaine, on les blaugrana van obtenir una gran victòria per 4-0 amb un gran gol de Putellas després de batre les seves rivals.[40][41][42]

Putellas va ser una part fonamental de la campanya a la Copa de la Reina de Futbol 2014, va marcar a cada ronda de les eliminatòries. El Barcelona va avançar més enllà dels quarts de final contra la Reial Societat amb una puntuació global d'1-0, gol de Putellas fora de casa.[43] Al partit de casa de les semifinals, va marcar en una victòria 2-1 Barcelona davant el Rayo. Aquesta eliminatòria acabaria 3-1, i classificaria l'equip per a la final contra l'Athletic Club.[44] Putellas va marcar un gol en penetrar a l'àrea a la pròrroga, que va ser igualat per l'Athletic i va forçar la tanda de penals, on va marcar el cinquè penal amb el qual va guanyar el seu cinquè trofeu de club.[45][46]

Professionalització (2015-2019)

[modifica]
Putellas amb el Barça el 2016

El 2015 va arribar la professionalització del Barça, que es va convertir així en el primer equip femení de la Lliga Iberdrola a quedar integrat completament en l'estructura d'un club professional.[47][48][49] L'equip va aconseguir classificar-se per a la final de la Copa de la Reina, però va caure derrotat en la final per l'Atlètic de Madrid, que va conquistar la primera Copa de la seva història.[50] També van ser subcampiones de Lliga per darrere de l'Athletic Club.

A la temporada 2016-2017, el Barcelona va arribar a les semifinals de la Lliga de Campions per primera vegada en la història del club i dels equips de la lliga Iberdrola. El Paris Saint Germain les va eliminar amb un global de 5-1, amb Putellas de titular als dos partits.

L'octubre del 2017 va lluir el braçalet de capitana per primera vegada durant el partit disputat contra el Santa Teresa.[51] l'equip va finalitzar la temporada amb una segona posició a la lliga espanyola per darrere de l'Atlético de Madrid, i es va coronar campió de la Copa de la Reina després de superar per 1-0 al mateix Atlético de Madrid a la final disputada a l'Estadi Romà de Mèrida.[52] Putellas va tancar la temporada amb un total de 29 partits jugats en lliga i 9 gols marcats.

Putellas (esquerra) amb el Barcelona durant la final de la Lliga de Campions de 2019

A la temporada 2018-19 les blaugrana van acabar la Lliga en segona posició novament per darrere de l'Atlético de Madrid. Putellas va finalitzar la seva setena temporada al club amb un total de 28 partits jugats, 16 gols i 9 assistències. A la Copa de la Reina, van ser eliminades en les semifinals per l'Atlético després de caure per 2-0.

Per primera vegada en la seva història, l'equip es va classificar per a la final de la lliga de campions després de derrotar en semifinals al Bayern de Múnic per 0-1 en l'anada i 1-0 en la tornada, i es van convertir així en el primer equip de la lliga espanyola a disputar una final europea.[53] La final es va disputar al Ferencvaros Stadium de Budapest, Hongria; on les blaugrana es van enfrontar a l'Olympique de Lió en un partit en que van ser derrotades per 4 gols a 1.[54] Jugadores i l'equip tècnic han considerat sovint la final perduda a Budapest com a un punt d'inflexió pels èxits posteriors.[55][56]

Després de Budapest (2019-2022)

[modifica]

Després de la votació feta a l'inici de la temporada 2019-20, Putellas va convertir-se en la segona capitana de l'equip.[57] El debut de la lliga es va disputar el 7 de setembre davant el Tacón, per primera vegada en el recentment inaugurat Estadi Johan Cruyff situat a la ciutat esportiva Joan Gamper. Putellas va marcar el primer gol del partit -que va acabar amb el resultat de 9 a 1-, així ha estat la primera jugadora a marcar a l'estadi.[58][59]

A finals del 2019, va ser inclosa entre les millors 100 futbolistes de l'any segons el diari The Guardian, on ocupà la posició 62.[60][61]

El febrer es va disputar la primera Supercopa d'Espanya de la història. A la final les blaugrana van jugar davant de la Reial Societat i van guanyar amb un contundent 1-10 en el qual va signar un doblet.[62] Al mateix mes va arribar als 300 partits amb la samarreta blaugrana i es va convertir en la quarta jugadora en arribar a aquesta xifra després de Melanie Serrano, Vicky Losada i Marta Unzué.[63][64]

El maig del 2020 l'equip de Lluís Cortés es va proclamar campió de la Lliga Iberdrola quan faltaven vuit jornades per disputar a causa a la suspensió de la competició domèstica a causa de la pandèmia de COVID-19. Amb vint-i-nou partits disputats sumava dinou victòries i dos empats, amb nou punts més que el segon, l'Atlético de Madrid.[65][66] Els seus registres en Lliga van ser de 20 partits jugats, 10 gols marcats i 8 assistències. L'agost, sense ritme de competició, van classificar-se per a les semifinals de la Lliga de Campions en eliminar l'Atlético de Madrid per 1-0, a partit únic i a porta tancada, però van caure eliminades en semifinals enfront del Wolfsburg amb el mateix resultat.[67]

Va ser nominada per formar part del millor onze de l'any 2020.[68] Va ser reconeguda com a MVP de la temporada als premis del diari esportiu Marca.[69] També va ser inclosa en el top 25 de les millors jugadores del món pel diari The Guardian, en la posició 23.[70][71]

La Copa de la Reina va ser ajornada a causa de la pandèmia i el tram final de la competició es va jugar el febrer del 2021. Les blaugranes es van enfrontar a la final a l'Escuelas de Fútbol de Logroño a l'estadi de La Rosaleda de Màlaga on van guanyar per 3 gols a 0, Putellas va ser l'encarregada d'obrir el marcador al tram final de la primera meitat amb un gol de penal.[72]

La temporada següent va marcar el primer gol en partit oficial al Camp Nou del futbol.[73][74] La setmana següent, va jugar contra l'Atlètic de Madrid a la semifinal de la Supercopa, on va marcar en tir lliure directe al minut 90 per empatar el partit i portar-lo a la pròrroga. El Barcelona va perdre el partit als penals, una de les tres derrotes d'aquella temporada en totes les competicions.[75]

A la Lliga de Campions, el Barcelona va arribar a la seva segona final. El dia abans de la final, Putellas es va entrenar al marge del grup amb la cuixa esquerra molt embenada a causa de tensió als isquiotibials, i es va convertir en dubte per començar la final.[76][77] Putellas va dir que quan el dolor va continuar a l'entrenament, es va centrar en la seva mentalitat, fent-se creure que no estava lesionada per poder jugar al seu màxim nivell.[18] El 16 de maig de 2021, malgrat la seva lesió, Putellas va iniciar la segona final de la Champions de la seva carrera, aquesta vegada contra el Chelsea. Després de posar-se 1-0 per davant en 30 segons, el Barcelona va rebre un penal després que Melanie Leupolz va entrar en contacte amb Jenni Hermoso a l'àrea. Putellas va marcar el penal per posar el Barcelona per 2-0 en 13 minuts.[78] Al minut 20 de partit, Putellas va enviar una passada en profunditat a l'àrea cap a Aitana Bonmatí, que va fer el tercer del Barcelona. Posteriorment, el gol va ser seleccionat com el cinquè millor gol de la competició.[79] El Barcelona va acabar el partit guanyant 4–0, el major marge de victòria en qualsevol final de la Lliga de Campions femenina en un sol partit, i Putellas va ser seleccionada per a l'equip ideal de la Lliga de Campions Femenina d'aquell any.[80]

Més tard, el mes de maig, va competir a les fases finals de la Copa de la Reina 2020-21. Putellas va ser baixa per als dos partits de lliga entre la final de la Champions i la semifinal de la Copa de la Reina a causa de la seva lesió anterior, però va començar la semifinal contra el Madrid CFF on va marcar dos gols en la victòria per 4-0. Els seus dos gols la van convertir en la primera jugadora de la història del Barcelona en superar els 10 gols a la Copa de la Reina.[81] A la final, jugada el 30 de maig de 2021, Putellas va marcar dos gols contra el Llevant: un cop de cap d'un servei de córner del Lieke Martens i un altre d'un xut en jugada a l'extrem dret.[82][83] El partit va acabar amb una victòria per 4–2 davant el Barcelona mentre completava el triplet, el primer d'un equip de la lliga espanyola. Putellas també va guanyar el MVP de la final de la Copa de la Reina per tercera vegada en la seva carrera i va ser marcar la màxima golejadora del torneig amb cinc.[84][85][86] La copa va ser la seva sisena Copa de la Reina amb el Barcelona i la seva setena a la general. Putellas va acabar la seva temporada com a migcampista amb més gols d'Europa amb 26 gols en totes les competicions.[87] Quan va aconseguir el triplet havia disputat 38 partits, havia marcat 24 gols i fet 11 assistències.[84]

La temporada 21-22, la primera després de la marxa de Vicky Losada, va ser escollida per primer cop primera capitana.[4] L'agost del 2021 fou guardonada per la UEFA com a millor jugadora de la temporada 2020-21, primer cop que una jugadora rebia aquest guardó per la temporada amb el Barça;[8] anteriorment, Lieke Martens l'havia guanyat quan acabava de fitxar pel Barça pels mèrits fets amb el Rosengärd i amb la selecció dels Països Baixos.[88][89] El 8 de setembre va allargar el seu contracte fins al 2024.[90] El 25 de setembre, va marcar un dels hat-tricks més ràpids a la història del club quan va marcar tres gols en quatre minuts en la victòria de l'equip per 8-0 al València, un dels quals de vaselina des del mig del camp.[91] El 29 de novembre s'anuncià que guanyà la Pilota d'Or 2021,[10] i així va esdevenir el primer esportista català de futbol a aconseguir el guardó. El 6 de desembre l'IFFHS va fer públic l'equip ideal de l'any que la incloïa al centre del camp.[92] El 10 de desembre va ser escollida en primera posició de la llista de The Guardian de les millors futbolistes del món.[93] El 13 de desembre del 2021 el govern de la Generalitat de Catalunya li atorgà la condecoració de la Creu de Sant Jordi pel seu paper en la defensa de l'esport femení i la consecució de la primera Pilota d'Or per al futbol català.[94]

« Per la seva exemplaritat com a representant de l'esport femení de primer ordre. Futbolista de l'equip femení del Futbol Club Barcelona, ha estat també jugadora de la selecció espanyola. Ha participat dues vegades en el Campionat del món de futbol i, l'any 2015, la van escollir millor jugadora catalana de l'any. A més, Putellas va rebre anit la Pilota d'Or com a millor futbolista del món de la temporada passada, guardó que se suma al de la UEFA, que l'ha designada com la millor futbolista de l'any a Europa i la millor migcampista de la Lliga de Campiones 2020-2021. »
— Generalitat de Catalunya[94]

A partir dels seus èxits esportius i per promoure el futbol femení se li atorgà el premi a la Millor Esportista Catalana de l'any 2021, juntament amb Saúl Craviotto, en el marc de la 25a Festa de l'Esport Català.[95] També guanyà el premi As del Deporte, atorgat pel mitjà de comunicació As pels èxits al llarg de l'any.[96] L'Ajuntament de Barcelona va decidir atorgar-li el premi Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, al·legant el seu paper per l'esport femení i la col·laboració en la professionalització de la lliga de futbol femení.[97]

L'equip va conquerir la Supercopa, l'únic títol que no havien obtingut el 2021, van guanyar el campionat de Lliga guanyant tots els partits i van aconseguir el triplet de títols espanyols amb la consecució de la Copa de la Reina. No van poder repetir el títol a la Lliga de Campions, perdent la final novament amb l'Olympique Lyon. Putellas va marcar l'únic gol del Barça a la final i va ser la màxima golejadora de la competició. Tot i la derrota a la final, va ser escollida millor jugadora de la competició.[98][99]

Lesió i retorn (des de 2022)

[modifica]
Putellas presenta el trofeu de la Lliga de Campiones 2022-23 als aficionats a la Plaça Sant Jaume

Putellas va patir una greu lesió en un entrenament de la selecció espanyola previ a l'Eurocopa del 2022. La ressonància magnètica a la qual es va sotmetre la tarda del 5 de juny va confirmar els pitjors pronòstics possibles: lligament encreuat trencat i un mínim de sis mesos de baixa.[100] Al llarg de la temporada, va anar guanyant premis per l'any anterior:[101] a finals de febrer de 2023 havia conservat els tres premis de la millor jugadora femenina de la UEFA, la Pilota d'Or Femenina i la millor jugadora de la FIFA, creant un nou rècord de victòries consecutives.[102][103][104] També a la llista de The Guardian va ser la primera futbolista en repetir dos núm.1 de forma consecutiva.[105]

El 26 d'abril del 2023 Putellas va rebre l'alta mèdica abans del partit de tornada de Champions contra el Chelsea al Camp Nou.[106] Finalment, Putellas va tornar a jugar un partit el 30 d'abril del 2023, 299 dies després de la lesió. Va ser contra l'Sporting Club de Huelva en el partit que el FC Barcelona va guanyar matemàticament la Lliga.[107] El 21 de maig Putellas va marcar el primer gol després de la lesió, va ser en la derrota contra el Madrid CFF en l'últim partit de lliga.[108] Putellas va tancar la temporada guanyant la segona Lliga de Campiones contra el Wolfsburg al Philips Stadion. A la final Putellas va substituir Aitana al minut 90.[109]

Lluint el braçalet de capitana en un partit de Champions League, març de 2024

En el primer partit oficial de la temporada 2023-24, davant el Madrid CFF Putellas va arribar als 400 partits oficials, la segona jugadora en arribar-hi després de Melanie Serrano.[110] El 15 d'octubre davant l'Atletico de Madrid va marcar l'únic gol del partit i va convertir-se en màxima golejadora en solitari de la secció, en superar els 181 gols de Jennifer Hermoso que tenia el rècord anterior.[111]

El 16 de novembre de 2024 davant el Reial Madrid va marcar el seu 199è gol com a blaugrana superant a Luis Suárez i convertint-se en la tercera màxima golejadora de la història del club.[112]

Carrera internacional

[modifica]

Selecció espanyola

[modifica]

Sub-17

[modifica]

Va ser seleccionada per primera vegada amb la selecció espanyola sub-17 el 2009. La seva primera gran competició va ser l'Eurocopa del 2009/10, en què va aconseguir passar la primera fase classificatòria quedant segones després de Sèrbia. En la segona fase, que es va disputar a Espanya, les espanyoles es van classificar primeres de grup i van passar a la fase d'eliminació directa on van derrotar fàcilment en semifinals a la selecció neerlandesa. Es van enfrontar a la final amb Irlanda, en un partit que va concloure amb empat a zero i en què la Rojita va aconseguir el títol després de batre a les irlandeses a la tanda de penals.[113]

Després seria convocada per al Campionat del Món sub-17 del 2010. Les espanyoles van guanyar tots els seus partits de la fase de grups, en la qual Putellas marcà un gol davant Japó que va permetre a la selecció avançar cap a la segona fase del torneig en què van ser derrotades en semifinals per Corea del Sud.[114] En el partit pel tercer lloc, l'equip entrenat per Jorge Vilda va guanyar per 1 gol a 0 a la selecció de Corea del Nord i va aconseguir així la medalla de bronze.[115]

L'any següent va ser novament convocada pel seleccionador per participar a l'Eurocopa sub-17 del 2011, on la Rojita va arribar fàcilment a la segona fase on novament van aconsegueixen el primer lloc, classificant-se per al partit de semifinals davant d'Islàndia en el qual Putellas va fer un doblet en la victòria 4-0.[116][117] La final, jugada davant França, va acabar amb la victòria espanyola després d'un partit complex que es va resoldre amb el resultat d'1-0 que va permetre guanyar el títol.[118]

Sub-19

[modifica]

El 2012 va ser convocada amb la selecció sub-19 per l'Eurocopa de Turquia. L'equip va aconseguir passar com a primer de grup, en una fase en què Putellas va marcar un gol contra Anglaterra, després van superar a Portugal, i van passar a la final contra la Suècia, on Putellas va actuar com a capitana. El partit va acabar, però, amb la victòria sueca a la pròrroga.

L'any següent, va participar en les classificatòries per a l'Eurocopa sub-19, però van caure eliminades després de dues derrotes i només una victòria.[119]

Putellas jugant amb Espanya el 2018

Selecció absoluta

[modifica]

Va ser convocada per primer cop per la selecció absoluta en un amistós previ al torneig que va acabar en empat 2–2 amb Dinamarca a Vejle el juny del 2013.[120] L'endemà, el seleccionador Ignacio Quereda la va confirmar com a membre de la seva plantilla de 23 jugadores de la fase final de l'Eurocopa del 2013 a Suècia.[121] El setembre del 2020 Putellas anuncià que canviaria el seu dorsal 11 pel 14 de la seva companya Virginia Torrecilla, que es trobava en procés de recuperació d'un tumor cerebral.[122] L'abril del 2021 s'anuncià que Putellas, juntament amb Jennifer Hermoso i Irene Paredes serien les capitanes de la selecció espanyola.[123] Des d'octubre del 2021 ostenta el rècord d'internacionalitats amb la selecció espanyola després de superar l'anterior rècord de Marta Torrejón de 90.[6][7] Va ser la primera jugadora de la selecció a arribar als 100 partits.[124]

El 5 de juliol de 2022, el dia abans de l'inici de l'Eurocopa 2022, va patir un trencament del LCA a la cama esquerra, que va fer que es perdés tot el torneig i potencialment tota la temporada 2022– 23.[125][126]

El setembre de 2022, Putellas va donar el seu suport públic a 15 de les seves companyes de la selecció que es van negar a jugar-hi fins que la RFEF abordés les seves preocupacions per la seva mala salut mental i física mentre jugaven sota la direcció de l'entrenador Jorge Vilda. El 23 de setembre, ella i les 15 jugadores van publicar un comunicat conjunt que criticava la RFEF per la seva resposta a la situació.[127][128]

Selecció catalana

[modifica]

Ha disputat també tres partits amb la Selecció de futbol de Catalunya i ha marcat un gol contra Galícia, al darrer partit jugat el 2016. No va participar en el partit del 2017[129] ni en el del 2019 per estar convocada per Espanya, tot i que va participar en els actes de promoció del partit.[130]

Estil de joc

[modifica]
2023

D'adolescent, Putellas va ser reconeguda per les actuacions amb l'Espanyol i amb la selecció espanyola sub-17 com un dels millors talents de la seva generació. Els comentaristes van destacar la seva capacitat de creació de joc com a extrem, demostrada al Campionat Sub-17 de la UEFA del 2010.[131] En els darrers anys, pel fet que els seus equips tenien plantilles més equilibrades, ha passat a exercir un paper més profund en el joc, situant-se com a migcampista esquerra tant al Barça com a la selecció espanyola. Tot i que normalment se situa al centre del camp, Putellas és una de les principals contribuents en l'atac del Barcelona, amb la capacitat de jugar com a migcampista ofensiva i segona davantera.[132] Quan és necessari, es pot trobar en posicions de migcampista defensiva i lateral esquerre per ajudar l'equip blaugrana a obrir espais i retenir la possessió.[133][134] Putellas acaba regularment cada temporada com una de les principals contribuents del Barcelona pel que fa a gols i assistències. La temporada 2018-19 va ser la màxima golejadora del club en totes les competicions, i en la temporada 2020-21 va ser la migcampista més golejadora d'Europa.[135][136][137]

Putellas ha estat descrita com la perfecta centrecampista "barcelonista", amb una visió de joc, habilitat i precisió en les passades que l'assemblen als seus homòlegs masculins de les èpoques més reeixides del FC Barcelona.[138][139] Publicacions com GOAL la descriuen com a "tècnicament supèrbia", creativa i decisiva.[136] A més de la seva capacitat tècnica, és aclamada per la seva capacitat de lideratge, havent-se convertit en una de les capitanes del Barça amb 23 anys.[140] El llegendari barcelonista Andrés Iniesta ha qualificat Putellas com una "model a seguir", dient que encarna els valors del FC Barcelona.[141][142]

Després de la greu lesió que va patir el 2022 el club es va reforçar al centre del camp i, a la seva tornada, ha estat utilitzada com a falsa davantera centre,[143][144] alternant aquesta posició amb la d'interior per l'esquerra.

[modifica]

Putellas està patrocinada per Nike. El 2019, va marcar el gol de major distància al Camp Nou (100 metres) en un acte promocional de les noves botes PhantomVNM de Nike.[145][146] Després d'aparèixer per primera vegada en una campanya publicitària de Nike el 2015,[147] Putellas va ser la imatge de les seves promocions per al FC Barcelona després d'assolir la final de la Lliga de Campions femenina del 2019.[148] Per la seva victòria a la Pilota d'Or del 2021, Nike li va regalar una corona d'or personalitzada i un parell de botes Phantom GT 2 d'or fetes a mida.[149][150] Li van regalar un altre parell personalitzat de les mateixes botes després de la seva Pilota d'Or de 2022, amb la marca Phantom GT II; el dígraf "ll" del seu cognom es va estilitzar com a "II" a la caixa per indicar la seva segona victòria, i al taló també figurava "Alexia II".[151] Putellas té patrocinis addicionals amb Cupra,[152] Allianz[153] i Visa, i és membre de l'equip VISA.[154][155] També és ambaixadora de la marca de moda Mango.[156]

Putellas rebent la Creu de Sant Jordi el 2021, pel president Pere Aragonès

Ha estat anomenada "La Reina" pels aficionats, els mitjans de comunicació,[157][158][159] i per Nike, que va incloure el sobrenom en un post de felicitació per la seva Pilota d'Or 2021.[160] En una sèrie documental de 2022 sobre Putellas, Alexia: Labor Omnia Vincit, la seva companya d'equip Mapi León va dir que Putellas s'havia guanyat aquest sobrenom per la seva contribució al futbol tant dins com fora del camp.[161][162] Tot i això se li va posar el sobrenom per primera vegada de forma irònica a la final de la Copa de la Reina del 2021; ni el president de la RFEF, Luis Rubiales, ni la Reina Letícia van assistir al partit com s'esperava, cosa que es va considerar un desaire cap al FC Barcelona, que s'esperava que guanyés. Quan el Barcelona va guanyar i Putellas va ser nomenada millor jugadora del torneig, les seves companyes la van coronar a la roda de premsa posterior i van parodiar el fet de tractar-la com a la reina.[163][164] Putellas va ser guardonada el 2021 amb el Premi Reina Letizia, el Premi Nacional de l'Esport d'Espanya a la millor esportista global, que li va ser lliurat en persona per la Reina Letizia el 2023.[165]

Juntament amb Lionel Messi i Johan Cruyff, Putellas és un dels tres futbolistes guardonats amb la Creu de Sant Jordi, una de les ordres civils més altes de Catalunya.[166][167] També va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu, una de les ordres civils més altes de Barcelona.[168][169] En 2021, la seva ciutat natal, a Mollet del Vallès, va anunciar plans per concedir a Putellas el títol cívic "Per Mollet";[170][171] en 2011 l'havien honrat amb el Premi Internacional de l'Esport.[172]

Mural a Barcelona que representa Putellas com a Superwoman sobre un text que diu "segueix els teus somnis".

Super Alèxia, un mural que representa Putellas com Superwoman, sobre el lema "segueix els teus somnis" i un fons lila per representar el feminisme, va ser pintat per l'artista neopop italià TVBoy al barri de Gràcia el 2022.[173][174] Es va inspirar en part que la filla petita de TVBoy li va dir que volia ser futbolista com Putellas, i es va estrenar el Dia del Pare el març del 2022, amb TVBoy dient que esperava que el mural inspirés més noies.[175] El mural de Putellas ha rebut moltes visites però, malgrat la popularitat tant de Putellas com del mural a la seva ciutat, també ha estat objecte de vandalisme.[173] Al gener de 2023 va ser desfigurat amb pintades d'insults lesbofòbics i comentaris misògins,[176] sent restaurat de nou per TVBoy al febrer. Una imatge del mural vandalitzat es va mostrar a la campanya "Jugo com una nena!" al Palau Robert a l'estiu de 2023, il·lustrant insults i estereotips sobre les dones esportistes.[177][178]

El 2019, Putellas es va pronunciar en contra de les penes de presó per als líders independentistes catalans després del referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, tuitejant en català que les penes "no eren la solució" i demanant que els processos democràtics seguessin endavant.[179][180] Putellas va parlar català, a més d'anglès i espanyol, en el seu discurs d'acceptació de la seva segona Pilota d'Or, cosa que va provocar la ira d'algunes persones a Espanya.[181] El 2023, el vestit que va lluir en aquesta cerimònia va ser subhastat en la gala People in Red per recaptar fons destinats a finançar la investigació sobre el VIH/SIDA i altres malalties infeccioses.[182] Putellas havia participat a la desfilada de l'Orgull de Madrid per al bar de lesbianes madrileny Fulanita de Tal el 2019.[183] A la Setmana Santa del 2022, les mones de Pasqua que la representaven d'alguna manera van ser el disseny de mona més popular a Catalunya, superant els dissenys de Messi.[184]

Als Globe Soccer Awards celebrats a Dubai el 2021, una imatge de Putellas -nomenada Jugadora Femenina de l'Any en la cerimònia- es va exposar al Burj Khalifa, la primera vegada que s'exhibia la imatge d'una dona a l'edifici.[24] El 2022, Putellas va rebre una puntuació global de 92 en el videojoc de simulació de futbol FIFA 23, la puntuació més alta del joc per a qualsevol jugador, inclosos els homes.[185][186] Una obra d'art que la representava (combinant el seu cap i una pilota daurada) es va incloure a la campanya "Futbol. Art. Icones. En aquest ordre" de futbolistes famosos a la Casa Seat de Barcelona i,[187] més tard aquell mateix any, es va afegir una figura de cera al museu de cera de Barcelona.[188] Les dues Pilotes d'Or de Putellas estan exposades al Museu del FC Barcelona.[189]

Vista des del Mirador Alèxia Putellas a Sant Joan les Fonts.

La primera cançó de l'àlbum de 2014 del grup brasiler Skank, Velocia, és un homenatge a Putellas. Titulada "Alexia", s'inspira en el seu gol viral a la final de la Copa de la Reina del 2013 i la compara amb icones mundials com Messi i els catalans Antoni Gaudí i Joan Miró, a més de comentar el seu estil de joc. El grup va visitar Putellas a Barcelona per tocar-li la cançó i demanar-li la seva aprovació abans de publicar-la.[190][191][192] El gimnàs del col·legi de la seva infància porta el seu nom i,[15] després de guanyar la Pilota d'Or 2021, Mollet, la seva ciutat natal, va anunciar plans per rebatejar el seu camp de futbol amb el seu nom; ella ho va rebutjar, dient que volia que el camp seguís honrant els germans Gonzalvo (Juli, Josep i Marià, que li van donar el nom original), companys futbolistes del FC Barcelona de Mollet.[193] Amb motiu del Dia Internacional de la Dona 2023, el mirador amb vista als monuments històrics romànics de Sant Joan les Fonts va rebre el nom de Putellas. Es va publicar un llibre infantil, Quin nom li posarem? sobre el procés, centrat en la importància de reconèixer les dones importants.[194][195]

Putellas és autora d'una sèrie de llibres infantils pseudoautobiogràfics, Alexia Superfutbolista, amb tres llibres fins a 2022.[167][196][197] Ha aparegut en diverses sèries que documenten dones futbolistes, inclosa la minisèrie Campiones de Rakuten TV de 2021[198] i la minisèrie Reinas del camp de Barça TV+ del 2022.[199] Putellas és una de les destacades catalanes, juntament amb la seva companya d'equip Aitana Bonmatí, que apareixen a la sèrie Superheroïnes, de SX3.[200] Hi ha hagut dues sèries centrades exclusivament en Putellas, ambdues estrenades el 2022: La nit d'Alèxia, de TV3[201] i Alexia: Labor Omnia Vincit, d'Amazon Prime Video.[202]

Estadístiques

[modifica]

Club

[modifica]

Actualitzat a l'últim partit jugat el 3 de juny del 2023.[203]

Partits i gols per club, temporada i competició
Club Temporada Lliga Copa Supercopa UEFA Regional[a] Total
Divisió Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
Espanyol 2009–10 Superliga 1 0 1 0 – – 0[204][205] - 2 0
2010–11 Superliga 24 3 4 1 – – 0[206] - 28 4
Total 25 3 4 2 – – 0 - 30 4
Llevant 2011–12 Primera Divisió 34 15 – – – – 34 15
Total 34 15 – – – – 34 15
Barcelona 2012–13 Primera Divisió 30 12 5 1 – 2 0 2 0 39 13
2013–14 30 8 5 2 – 6 0 2 1 43 11
2014–15 26 6 2 0 – 4 1 2 1 34 8
2015–16 29 18 3 2 – 5 0 2 0 39 20
2016–17 28 10 3 0 – 8 0 2 4 45 14
2017–18 29 9 4 2 – 4 1 2 0 39 12
2018–19 28 16 2 1 – 8 1 0 0 38 18
2019–20 20 10 3 1 2 2 6 3 2 2 33 18
2020–21 31 18 3 5 1 1 9 2 – 44 26
2021–22 26 18 4 4 2 1 10 11 – 42 34
2022-23 5 1 0 0 0 0 1 0 – 6 1
2023-24 19 8 2 0 0 0 6 3 0 0 27 11
Total 282 126 35 20 5 4 63 19 14 8 399 169
Total carrera 341 144 40 21 5 4 63 19 14 8 463 188
  1. ↑ Copa Catalunya

Internacional

[modifica]
Partits i gols per selecció i any
Selecció nacional Any Partits Gols
Espanya 2013 8 1
2014 7 0
2015 12 2
2016 9 3
2017 14 3
2018 9 4
2019 16 1
2020 6 4
2021 12 5
2022 7 4
Total 100 27
Catalunya 2014 1 0
2015 1 0
2016 1 1
Total 3 1

Palmarès

[modifica]
Campionats estatals[207]
Títol Any País Club
Lliga Espanyola 2013 Espanya FC Barcelona
2014
2015
2020
2021[84]
2022[208]
2023[209]
2024
Copa de la Reina 2013
2014
2017
2018
2020
2021[84]
2022
2024
Supercopa 2020
2022
2023[210]
2024
Copa Catalunya 2012 Catalunya
2014
2015
2016
2017
2018
2020
Campionats internacionals[207]
Títol Equip Seu Any
Eurocopa sub-17 Selecció espanyola Suïssa 2010[3][113]
2011[3][118]
Copa Algarve Portugal 2017
Copa Mundial Femenina de Fútbol Austràlia i Nova Zelanda 2023
Lliga de Nacions Espanya 2024
Lliga de Campiones FC Barcelona Göteborg 2021[84]
Eindhoven 2023[211]
Bilbao 2024
Distincions individuals
Distinció Any
Millor jugadora de la Copa de la Reina 2013
Millor jugadora catalana[212] 2015
Millor jugadora catalana[213] 2017
Millor jugadora de la Lliga Espanyola[214] 2020
Millor migcampista d'Europa (UEFA)[215] 2021
Millor jugadora d'Europa (UEFA)[216] 2021
Pilota d'Or[10][217] 2021, 2022
Inclosa a l'equip ideal de l'any de l'IFFHS 2021,[92] 2022[218]
Inclosa a l'equip ideal de l'any del WICC[219] 2021
Premi Globe Soccer Award[220] 2021
Premi The Best FIFA[221] 2021, 2022
Millor jugadora d'Europa (UEFA)[9] 2022
Golden Woman de Tuttosport[222] 2022

Curiositats

[modifica]

Putellas va mencionar a l'exblaugrana Rivaldo com un dels jugadors que més l'han influenciat.[223] La banda brasilera de rock Skank va dedicar una cançó a la futbolista, titulada precisament Alexia (Velocia, 2014). Durant la disputa de la final de Copa de 2013, contra el Saragossa, Putellas va marcar un fabulós gol que va inspirar els músics. La lletra fa menció també a la Barceloneta, la sardana, Gaudí, Miró i Leo Messi.[223][224]

L'ajuntament de Sant Joan les Fonts li va dedicar, en ocasió del Dia de la Dona 2023, un mirador de l'Església Nova de Sant Joan les Fonts.[225]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «[Perfil de Alexia Putellas en la página de la Copa Mundial Femenina de la FIFA Canadá 2015 Alexia Putellas Segura]» (en castellà). fifa.com. [Consulta: 15 juliol 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Alexia Putellas Segura». fcbarcelona.cat. Arxivat de l'original el 8 de setembre 2023. [Consulta: 7 desembre 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «20 Alexia». levanteud. Arxivat de l'original el 6 gener 2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Les quatre capitanes del Barça Femení». fcbarcelona.cat, 12-08-2021. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2021. [Consulta: 15 agost 2021].
  5. ↑ «Alexia Putellas, la española a la que muchos ven como la próxima Balón de Oro» (en castellà), 22-03-2020. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 14 abril 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 Fra, Amalia. «España vuela con Alexia Superstar» (en castellà). As, 26-10-2021. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2021. [Consulta: 11 desembre 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Alexia Putellas ya es la jugadora con más partidos en la historia de la Selección española» (en castellà). sefutbol.com, 26-10-2021. Arxivat de l'original el 28 d'octubre 2021. [Consulta: 11 desembre 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Alexia Putellas rep el premi a la millor jugadora de la UEFA». 324.cat, 26-08-2021 [Consulta: 27 agost 2021]. Arxivat 27 August 2021[Date mismatch] a Wayback Machine.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Alèxia Putellas torna a ser escollida millor jugadora de l'any per la UEFA». Vilaweb, 25-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-28. [Consulta: 28 agost 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Alèxia Putellas esdevé el primer català a guanyar la Pilota d'Or». Vilaweb, 29-11-2021. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2021. [Consulta: 29 novembre 2021].
  11. ↑ Allen, William; Reidy, Paul. «Ballon d'Or 2022 live online today: awards, nominees, winners and latest updates from the ceremony» (en anglès), 17-10-2022. Arxivat de l'original el 2023-05-22. [Consulta: 17 octubre 2022].
  12. ↑ «Domingo de madres en el Johan Cruyff». SPORT, 02-05-2021. Arxivat de l'original el 22 maig 2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  13. ↑ Menayo, David. «Una 'Celebrity' con mucho gol». MARCA, 09-11-2015. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  14. ↑ Loaiza, Fonsi «"En el cole yo hacía los equipos"» (en castellà). El País, 06-07-2014 [Consulta: 4 desembre 2022]. Arxivat 2022-12-04 a Wayback Machine.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Harpur, Charlotte. «Barcelona and Spain's Alexia Putellas, the full story: 'She reminds me of Busquets and Iniesta. She is gold in every way'». Arxivat de l'original el 2022-12-09. [Consulta: 9 desembre 2022].
  16. ↑ Griñán, Marta. «Así vivió Alexia Putellas su primer partido en el Camp Nou». AS, 10-01-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 14 juny 2021].
  17. ↑ Jiménez, Mayca. «Alexia Putellas se abona a los goles históricos con el Barça». As, 08-01-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 14 juny 2021].
  18. ↑ 18,0 18,1 Putellas, Alexia. «Football Has No Gender», 01-02-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-30. [Consulta: 3 febrer 2023].
  19. ↑ Moreno, Fran. «Alexia Putellas: "El fútbol me llena"». The Tactical Room, 15-12-2012. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  20. ↑ Urena, Elena. «Alexia Putellas: “España puede dar la sorpresa en Canadá 2015”». Women’s Soccer United, 02-09-2014. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 19 juny 2021].
  21. ↑ G. Gil, Aimara. «Alexia Putellas: goles y magia». AS, 21-08-2019. Arxivat de l'original el 5 juny 2021. [Consulta: 12 juny 2021].
  22. ↑ «Alexia Putellas: "Pronto las mujeres jugaremos de forma habitual en el Camp Nou"» (en castellà), 25-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-04. [Consulta: 4 desembre 2022].
  23. ↑ Urena, Elena. «Alexia Putellas: "España puede dar la sorpresa en Canadá 2015"». Women's Soccer United, 02-09-2014. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 19 juny 2021].
  24. ↑ 24,0 24,1 Putellas, Alexia. «Football Has No Gender», 01-02-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-30. [Consulta: 3 febrer 2023].
  25. ↑ UEFA.com. «How brilliant is UEFA and Ballon d'Or award winner Alexia Putellas?», 17-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-17. [Consulta: 17 octubre 2022].
  26. ↑ 26,0 26,1 «La pilota d'or Alexia Putellas, d'Arraona-Merinals a l'Olimp del futbol mundial». Arxivat de l'original el 2022-12-04. [Consulta: 4 desembre 2022].
  27. ↑ G. Gil, Aimara. «Alexia Putellas: goles y magia». AS, 21-08-2019. Arxivat de l'original el 5 juny 2021. [Consulta: 12 juny 2021].
  28. ↑ 28,0 28,1 «Alexia Putellas: "Llevamos 50 años de atraso"» (en castellà), 23-03-2016. Arxivat de l'original el 2023-06-26. [Consulta: 26 juny 2023].
  29. ↑ 29,0 29,1 Burhan, Asif. «Intimate Documentary On Alexia Putellas To Premiere On Amazon Prime Video». Arxivat de l'original el 2022-11-28. [Consulta: 28 novembre 2022].
  30. ↑ Ibaceta, Alexandra. «How Alexia Putellas expertly orchestrates Barcelona's midfield – Equalizer Soccer» (en anglès), 23-03-2021. Arxivat de l'original el 2023-06-25. [Consulta: 25 juny 2023].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 Redondo, Bea. «'Always wanting more' – how Alexia Putellas became the best in the world», 10-12-2021. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 17 octubre 2022].
  32. ↑ Ros, Cayetano «"A ver si Iniesta me enseña un par de cosas"» (en castellà). El País, 18-06-2013 [Consulta: 8 novembre 2022]. Arxivat 2022-11-08 a Wayback Machine.
  33. ↑ Gil, Ainara G. «Alexia Putellas: goles y magia» (en castellà). As, 15-10-2018. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  34. ↑ «Espanyol revalidates its title of the Copa de la Reina» (en castellà). MARCA, 05-06-2010. Arxivat de l'original el 30 de gener 2020. [Consulta: 1r juny 2021].
  35. ↑ «FC Barcelona, campeón de la Copa de SM La Reina tras vencer al RCD Espanyol (1-0)». rfef.es, 19-06-2011. Arxivat de l'original el 27 desembre 2011. [Consulta: 1r juny 2021].
  36. ↑ UEFA.com. «"Queremos el segundo puesto"» (en castellà), 16-07-2013. Arxivat de l'original el 2022-11-29. [Consulta: 29 novembre 2022].
  37. ↑ «Alexia Putellas, nueva incorporación del Levante UD Femenino», 11-07-2011. Arxivat de l'original el 3 juny 2021. [Consulta: 30 novembre 2019].
  38. ↑ «Alexia Purtellas: Savia nueva en el Barça Femenino» (en castellà). mundodeportivo.com. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2015. [Consulta: 15 juliol 2015].
  39. ↑ «1-2. El Barça arrebata el título al Athletic en San Mamés» (en castellà). mundodeportivo.com. [Consulta: 15 juliol 2015].[Enllaç no actiu]
  40. ↑ «El Barça gana la Copa de la Reina y logra el triplete» (en castellà). mundodeportivo.com, 16-06-2013. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 10 juliol 2015].
  41. ↑ Begoña Villarubia. «Un golazo para engancharse» (en castellà). mundodeportivo.com, 14-01-2014. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2015. [Consulta: 15 juliol 2015].
  42. ↑ PDJ: 2013-06-16 - Final Copa de la Reina - FC Barcelona vs Prainsa Zaragoza - GOL de Alexia Putellas a YouTube
  43. ↑ «Sin sorpresas en la Copa de la Reina» (en castellà), 25-05-2014. Arxivat de l'original el 2 de juny 2021. [Consulta: 1r juny 2021].
  44. ↑ «Copa de la Reina: semifinales (vuelta)» (en castellà), 13-06-2014. Arxivat de l'original el 5 de gener 2022. [Consulta: 1r juny 2021].
  45. ↑ «FULL-TIME: FC Barcelona 1-1 (5-4 PSO) Athletic Club – Copa de la Reina Final (21 juny 2014)» (en castellà), 21-06-2014. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2020. [Consulta: 1r juny 2021].
  46. ↑ ⚽️ [Copa de la Reina 13/14 Final I Athletic Club 1 - FC Barcelona 1 I LABURPENA] a YouTube
  47. ↑ Hidalgo, Mamen. «María Teixidor, artífice de la profesionalización del Barcelona Femení» (en castellà). Newtral, 11-10-2020. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021. [Consulta: 5 juny 2021].
  48. ↑ Villarrubia, Begoña «Fútbol femenino: Las diez claves del nuevo Barça» (en castellà). Mundo Deportivo, 24-08-2015. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  49. ↑ Irigoyen, Juan «Del desván al escaparate» (en castellà). El País, 27-12-2015. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 5 juny 2021].
  50. ↑ «El Barça pierde la Copa de la Reina ante el Atlético» (en castellà). El Periódico, 26-06-2016. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  51. ↑ «Alexia Putellas y la inesperada sincronicidad del icono» (en castellà). La Pelota en Femenino, 02-10-2017. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  52. ↑ Expósito, José María. «Un milagroso gol de Mariona da la Copa de la Reina al Barça» (en castellà). elperiodico, 02-06-2018. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  53. ↑ «El Barça femenino, primer equipo español en llegar a la final de la Champions» (en castellà). Cadena SER, 28-04-2019. Arxivat de l'original el 15 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  54. ↑ Pérez, Ángel. «El Barça femenino, 'orgulloso' en el día después de la final» (en castellà). Mundo Deportivo, 19-05-2019. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  55. ↑ Gil, Albert. «¡Las jugadoras del Barça, campeonas de Europa!» (en castellà). Planeta Deporte. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021. [Consulta: 5 juny 2021].
  56. ↑ Dotras, Oriol. «El salto de calidad del Barça en Europa» (en castellà). La Vanguardia, 21-08-2020. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021. [Consulta: 5 juny 2021].
  57. ↑ «Les cinc capitanes del Barça Femení». Fútbol Club Barcelona, 21-08-2019. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021. [Consulta: 5 juny 2021].
  58. ↑ «Alexia». fcbarcelona.cat. Arxivat de l'original el 23 de gener 2021. [Consulta: 7 gener 2021].
  59. ↑ López, Marcos «El Barça femenino se monta una fiesta para golear al Tacón» (en castellà). El Periódico, 07-09-2019. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  60. ↑ «The 100 best female footballers in the world 2019» (en anglès). The Guardian, 06-12-2019. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024 [Consulta: 7 desembre 2021].
  61. ↑ «Ocho jugadoras del Barça entre las mejores del año» (en castellà). Mundo Deportivo, 07-12-2019. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2021. [Consulta: 7 desembre 2021].
  62. ↑ Muñoz, Felip «El Barcelona se da un festín ante la Real y levanta la primera Supercopa de la historia» (en castellà). Mundo Deportivo, 09-02-2020. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  63. ↑ Gil, Aimara «Alexia Putellas entra en el club de los 300 partidos de azulgrana» (en castellà). AS.com, 17-02-2020. Arxivat de l'original el 6 de juny 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  64. ↑ Sánchez, Inés «Alexia Putellas, la cuarta tricentenaria del Barça» (en castellà). Mundo Deportivo, 14-02-2020. Arxivat de l'original el 7 de març 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  65. ↑ «Campiones de la Primera Iberdrola 2019-20!». FC Barcelona, 08-05-2020. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021. [Consulta: 5 juny 2021].
  66. ↑ Jiménez, Mayca «El Barça, pentacampeón» (en castellà). As, 08-05-2020. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  67. ↑ Gascón, Javier «'Estamos fastidiadas, hemos perdonado al Wolfsburgo'» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-08-2020. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  68. ↑ Gil, Aimara. «Seis españolas nominadas entre las 50 mejores del once del año» (en castellà). As, 01-12-2020. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2021. [Consulta: 7 desembre 2021].
  69. ↑ Menayo, David. «Alexia Putellas, una estrella de otro planeta» (en castellà). Marca, 01-12-2020. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 8 gener 2021].
  70. ↑ «The 100 best female footballers in the world 2020» (en anglès). The Guardian, 08-12-2020. Arxivat de l'original el 14 de juny 2023 [Consulta: 6 desembre 2021].
  71. ↑ Menayo, David. «Nueve españolas entre las 100 mejores futbolistas del mundo para 'The Guardian'» (en castellà). Marca, 11-12-2020. Arxivat de l'original el 7 de desembre 2021. [Consulta: 7 desembre 2021].
  72. ↑ Poquí, Joan «¡Las azulgranas, Reinas de la Copa!» (en castellà). Mundo Deportivo, 13-02-2021. Arxivat de l'original el 16 de març 2021 [Consulta: 5 juny 2021].
  73. ↑ «Barça Femení – Espanyol: Golejada històrica al Camp Nou (5-0)». fcbarcelona.cat, 06-01-2021. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2022. [Consulta: 7 gener 2021].
  74. ↑ Polo, Edu. «Gol histórico de Alexia en el Camp Nou» (en castellà). El Mundo Deportivo, 06-01-2021. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024. [Consulta: 7 gener 2021].
  75. ↑ «CRÓNICA I El Atlético de Madrid, finalista de la Supercopa de España Femenina tras ganar al FC Barcelona en la tanda de penaltis (3-1)». RFEF, 13-01-2021. Arxivat de l'original el 28 abril 2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  76. ↑ «Women's Champions League final preview: Chelsea vs Barcelona». UEFA, 16-05-2021. Arxivat de l'original el 25 juny 2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  77. ↑ Martínez, Ferran. «Alexia apunta a titular en la final». Mundo Deportivo, 16-05-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 9 juny 2021].
  78. ↑ Kriger, Rachael. «FC Barcelona thump Chelsea, 4-0, to win first UWCL championship». Equalizer Soccer, 16-05-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 7 juny 2021].
  79. ↑ «Glas strike named Women's Champions League best goal: watch the top five». UEFA, 19-05-2021. Arxivat de l'original el 31 maig 2021. [Consulta: 22 juny 2021].
  80. ↑ «Women's Champions League Squad of the Season 2020/21». UEFA, 20-05-2021. Arxivat de l'original el 20 maig 2021. [Consulta: 20 maig 2021].
  81. ↑ Jiménez, Mayca. «La reaparición estelar de Alexia Putellas con el Barcelona». AS, 26-05-2021. Arxivat de l'original el 27 maig 2021. [Consulta: 9 juny 2021].
  82. ↑ «El Levante UD Femenino, Subcampeón de la Copa SM La Reina». Llevant UE, 30-05-2021. Arxivat de l'original el 4 juny 2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  83. ↑ Clark, Gill. «Barcelona Femeni win Copa de la Reina to complete historic treble». SB Nation, 30-05-2021. Arxivat de l'original el 31 maig 2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  84. ↑ 84,0 84,1 84,2 84,3 84,4 «Alexia Putellas aconsegueix el triplet amb el Barça». Radio Mollet, 31-05-2021. Arxivat de l'original el 31 de maig 2021. [Consulta: 1r juny 2021].
  85. ↑ «Alexia Putellas, MVP de la Copa de la Reina». Reial Federació Espanyola de Futbol, 30-05-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 18 juny 2021].
  86. ↑ Menayo, David. «Alexia Putellas, MVP en una Copa hecha a su medida». MARCA, 30-05-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 18 juny 2021].
  87. ↑ Sans, Gabriel. «Alexia, méritos para el Balón de Oro». Mundo Deportivo, 31-05-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 20 juny 2021].
  88. ↑ Ortet, Jordi. «Lieke Martens, Millor Jugadora de l'Any de la UEFA». Futfem.cat, 24-08-2017. [Consulta: 19 agost 2021].[Enllaç no actiu]
  89. ↑ «Lieke Martens del FC Barcelona, millor jugadora de l'any per la UEFA». CCMA, 24-08-2017. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2021. [Consulta: 19 agost 2021].
  90. ↑ «Alèxia Putellas renova amb el Barça fins al 2024». SomMollet.cat, 08-09-2021. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
  91. ↑ «FC Barcelona Femení - València: Golejada exprés (8-0)». FC Barcelona. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2021. [Consulta: 11 desembre 2021].
  92. ↑ 92,0 92,1 «IFFHS WOMEN’S WORLD TEAM OF THE YEAR 2021» (en anglès). Arxivat de l'original el 6 de desembre 2021. [Consulta: 6 desembre 2021].
  93. ↑ «The 100 best female footballers in the world 2021» (en anglès). The Guardian, 10-12-2021. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2023. [Consulta: 3 juliol 2023].
  94. ↑ 94,0 94,1 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 20 persones i 10 entitats» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-12-13. [Consulta: 13 desembre 2021].
  95. ↑ esport3. «Alexia Putellas i Saúl Craviotto, millors esportistes catalans del 2021», 15-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-15. [Consulta: 15 desembre 2021].
  96. ↑ «Alexia: "Cada premio que gano, me da más ganas de entrenar"» (en castellà), 12-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-13. [Consulta: 15 desembre 2021].
  97. ↑ Press, Europa. «Barcelona otorgará a Alexia Putellas la Medalla de Oro al mérito deportivo», 15-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-15. [Consulta: 15 desembre 2021].
  98. ↑ «Alexia Putellas, millor jugadora de la Champions». FC Barcelona, 23-05-2022. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  99. ↑ «Alexia, millor jugadora de la Champions 2021-22 malgrat la derrota de Torí». CCMA.cat, 23-05-2022. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  100. ↑ Rodergas, Clara. «Sense la pilota d'or». L'Esportiu, 06-07-2022. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  101. ↑ Clark, Gill. «Alexia Putellas returns to Barcelona training after ACL injury» (en anglès), 04-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-01. [Consulta: 1r març 2023].
  102. ↑ UEFA.com. «How brilliant is UEFA and Ballon d'Or award winner Alexia Putellas?», 17-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-17. [Consulta: 17 octubre 2022].
  103. ↑ «Putellas wins Best FIFA Women's Player award for second year running», 01-02-2023. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2023. [Consulta: 1r març 2023].
  104. ↑ «Putellas wins Ballon d'Or for 2nd successive year» (en anglès), 17-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-18. [Consulta: 18 octubre 2022].
  105. ↑ Laverty, Rich. «The 100 best female footballers in the world 2022» (en anglès). The Guardian, 24-12-2022. Arxivat de l'original el 31 de gener 2023. [Consulta: 4 juliol 2023].
  106. ↑ L’Esportiu. «Alèxia rep l'alta mèdica». Arxivat de l'original el 2023-05-01. [Consulta: 1r maig 2023].
  107. ↑ C.R. «El Barça guanya la lliga i Alèxia torna (3-0)». Arxivat de l'original el 2023-04-30. [Consulta: 1r maig 2023].
  108. ↑ «El Barcelona vuelve a perder un partido de Liga 719 días después» (en castellà), 21-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-05-24. [Consulta: 10 juny 2023].
  109. ↑ Bonals, Laia. «El Barça reconquista la corona y levanta su segunda Champions» (en castellà), 03-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-10. [Consulta: 10 juny 2023].
  110. ↑ «400 cops, Alexia Putellas». fcbarcelona.cat, 16-09-2023. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2023. [Consulta: 16 setembre 2023].
  111. ↑ «Alexia Putellas es converteix en la màxima golejadora de la història del Barça». betevé, 15-10-2023. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
  112. ↑ «Alexia, tercera màxima golejadora de la història del Barça». FCBarcelona.cat, 16-11-2024. [Consulta: 17 novembre 2024].
  113. ↑ 113,0 113,1 «España campeona de Europa Femenino sub-17» (en castellà). FutbolBalear.es. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  114. ↑ «La selección española femenina sub-17 se queda en semifinales del Mundial mereciendo más» (en castellà). RTVE, 22-09-2010. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  115. ↑ «España logra un bronce brillante en el Mundial sub 17» (en castellà). Marca, 25-09-2010. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  116. ↑ «Alexia Putellas anota dos goles con la Selección Sub-17 y estará en la Final del Europeo» (en castellà). LevanteUD, 29-07-2011. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  117. ↑ Rogers, Steven. «Putellas promises more from in-form Spain» (en anglès). UEFA, 29-07-2011. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2015. [Consulta: 2 juny 2021].
  118. ↑ 118,0 118,1 «Alexia Putellas, Campeona de Europa con la Selección española Sub-17» (en castellà). LevanteUD, 01-08-2011. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
    «Alba Pomares da el Europeo sub 17 a España» (en castellà). Marca. Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  119. ↑ Dani Soneira. «La sub-19 queda fuera del Europeo» (en castellà). mundodeportivo.com, 10-04-2013. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2015. [Consulta: 15 juliol 2015].
  120. ↑ Martín González, Cesáreo. «Dinamarca 2–2 España: grandes sensaciones en la última prueba preparatoria» (en castellà). Vavel, 29-06-2013. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2013. [Consulta: 2 juny 2021].
  121. ↑ «Spain stick with tried and trusted» (en anglès). UEFA, 29-06-2013. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2013. [Consulta: 2 juny 2021].
  122. ↑ «Alexia Putellas lucirá el dorsal número 14 en honor a Virginia Torrecilla» (en castellà), 18-09-2020. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 7 abril 2022].
  123. ↑ «OFICIAL | Alexia Putellas, nueva capitana de la Selección española» (en castellà), 08-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 7 abril 2022].
  124. ↑ «Alexia Putellas signa el seu partit número 100 com a internacional». CCMA, 01-07-2022. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  125. ↑ «Alexia Putellas es trenca el lligament encreuat del genoll esquerre». CCMA, 05-07-2022. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2023. [Consulta: 6 juliol 2023].
  126. ↑ «Alexia, intervinguda satisfactòriament». FC Barcelona, 12-07-2022. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2023. [Consulta: 6 juliol 2023].
  127. ↑ Lowe, Sid. «Jorge Vilda omits 15 players after Spain mutiny and refuses to step down» (en anglès), 30-09-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 18 octubre 2022].
  128. ↑ «Alexia Putellas backs Spain women refusing to play for coach Jorge Vilda as RFEF stands by its man» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-10-19. [Consulta: 18 octubre 2022].
  129. ↑ de Moner, Genís «Mentrestant, Navarra». 9 Esportiu, 22-12-2017. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021 [Consulta: 4 juny 2021].
  130. ↑ «LA LLISTA DE JUGADORES DEL CATALUNYA-XILE». fcf.cat, 17-01-2019. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2023. [Consulta: 4 juliol 2023].
  131. ↑ Irak, Dağhan. «Sampedro & Putellas: Excellence in the making». Women’s Soccer United, 12-07-2012. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 19 juny 2021].
  132. ↑ «Putellas: Spain shouldn’t set limits on what we can achieve». FIFA, 22-05-2019. Arxivat de l'original el 8 juny 2019. [Consulta: 21 juny 2021].
  133. ↑ Musarurwa, Kudzi. «Alexia Putellas reminds us that football can be flashy and effective». SB Nation, 13-04-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 22 juny 2021].
  134. ↑ Astill, David. «Brilliant Barcelona: How Spanish champions "suffocated" Man City in Champions League crunch», 26-03-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 22 juny 2021].
  135. ↑ «Women's Champions League final: Barcelona key players». UEFA, 15-05-2021. Arxivat de l'original el 25 juny 2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  136. ↑ 136,0 136,1 «Goal 50 2020: The best 50 players in the world». GOAL, 10-11-2020. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  137. ↑ Abdullah, Abdullah. «Alexia Putellas: Barcelona Femení’s midfield maestra». Total Football Analysis, 19-01-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  138. ↑ Jiménez, Mayca. «Alexia Putellas, una estrella en potencia: golazos, exhibiciones...». AS, 24-10-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 22 juny 2021].
  139. ↑ Griñán, Marta. «Alexia, icono del Barça, cumple 27 años en su mejor momento». AS, 04-02-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 22 juny 2021].
  140. ↑ Jiménez, Mayca. «Alexia Putellas estrena con galones su capitanía en La Roja». AS, 11-04-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 22 juny 2021].
  141. ↑ Jiménez, Mayca. «Alexia, la fan de Iniesta que se ganó su respeto en el Barça». AS, 13-03-2021. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 22 juny 2021].
  142. ↑ «Iniesta: "Alexia es un referente del Barça"». Sport, 15-10-2019. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 22 juny 2021].
  143. ↑ «Tornada a la rutina». L'Esportiu, 17 sembre 2023. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
  144. ↑ Tikas, Maria. «Así se fraguó el 'nuevo' rol de Alexia en el Barça» (en castellà). Sport, 11-10-2023. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
  145. ↑ «Alexia Putellas bags longest range goal ever at Camp Nou». AS, 14-02-2019. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  146. ↑ «Alexia, star of the latest Nike challenge». FC Barcelona, 28-01-2019. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  147. ↑ Menayo, David. «Una 'Celebrity' con mucho gol». MARCA, 09-11-2015. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 4 juny 2021].
  148. ↑ Fra, Amalia. «El Barça femenino, protagonista en las calles de Barcelona». AS, 25-04-2019. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  149. ↑ Press, Europa. «Carles Puyol: "Alexia es capitana, líder y 'Reina' y se lo merece"», 03-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-19. [Consulta: 19 octubre 2022].
  150. ↑ «Alexia Putellas Receives Special Nike Phantom GT 2 Boots For Winning Ballon d'Or Féminin». Arxivat de l'original el 2022-10-19. [Consulta: 18 octubre 2022].
  151. ↑ «Nike Honour Alexia Putellas' Ballon d'Or Win With Signature Phantom GT2». Arxivat de l'original el 2022-11-11. [Consulta: 11 novembre 2022].
  152. ↑ «Alexia Putellas se une a la tribu CUPRA | CUPRA» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-10-19. [Consulta: 19 octubre 2022].
  153. ↑ «Alexia Putellas, mejor futbolista del mundo, se une a la familia Allianz» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-10-19. [Consulta: 18 octubre 2022].
  154. ↑ «Meet Alexia». Visa. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  155. ↑ Ruszkai, Ameé. «'We do not set limits' - Barcelona star Putellas 'hopeful' Spain can follow in Women's Champions League winners' footsteps». GOAL, 18-06-2021. Arxivat de l'original el 19 juny 2021. [Consulta: 21 juny 2021].
  156. ↑ ARA. «Alexia Putellas fitxa per Mango com a ambaixadora de la marca», 02-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-29. [Consulta: 19 agost 2023].
  157. ↑ «Alexia Putellas injury: How will Spain Women fare without 'La Reina' at the 2022 Women's Euros?». Arxivat de l'original el 2022-10-17. [Consulta: 19 octubre 2022].
  158. ↑ Sharma, Rik. «Injured Alexia Putellas not forgotten with second Ballon d'Or», 17-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-19. [Consulta: 19 octubre 2022].
  159. ↑ «'La Reina': Putellas remains queen of women's soccer despite injury», 17-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 17 octubre 2022].
  160. ↑ Jiménez, Mayca. «Nike presume de su gran icono femenino tras el Balón de Oro: "Alexia XI. La Reina"», 30-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-19. [Consulta: 19 octubre 2022].
  161. ↑ Prime Video España. Alexia: Labor Omnia Vincit - Tráiler Oficial – via YouTube. 
  162. ↑ «'Alexia: Labor Omnia Vincit' ya tiene fecha de estreno» (en castellà), 08-11-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-08. [Consulta: 9 novembre 2022].
  163. ↑ Gastelum, Andrew (2022-05-20). «How Barcelona Femení Became the World's Most Dominant Team». Sports Illustrated (en anglès-us). 
  164. ↑ «Las jugadoras del Barça femenino dejan en evidencia a la Reina Letizia y la imitan» (en castellà), 31-05-2021. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  165. ↑ «Alexia, Premio Reina Letizia, confiesa su "orgullo" y pide un estadio lleno contra el Chelsea» (en castellà), 18-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 9 juny 2023].
  166. ↑ «Alèxia Putellas i Segura». Arxivat de l'original el 2022-11-10. [Consulta: 19 agost 2023].
  167. ↑ 167,0 167,1 «Alexia Putellas: Finalist in focus». Arxivat de l'original el 2023-02-05. [Consulta: 6 febrer 2023].
  168. ↑ «The City Council awards the Gold Medal for Sporting Merit to Alèxia Putellas and Laia Palau». Arxivat de l'original el 2022-11-10. [Consulta: 19 agost 2023].
  169. ↑ «The City Council awards the Gold Medal for Sporting Merit to Alèxia Putellas and Laia Palau», 2022. Arxivat de l'original el 2022-11-10. [Consulta: 10 novembre 2022].
  170. ↑ «Ajuntament de Mollet: Monràs proposarà al ple que Alexia Putellas rebi la distinció "Per Mollet" i que el camp de futbol Germans Gonzalvo passi a dir-se Alexia Putellas». Arxivat de l'original el 2022-12-04. [Consulta: 4 desembre 2022].
  171. ↑ «Alexia Putelles rebrà la distinció cívica 'Per Mollet'», 21-12-2021. Arxivat de l'original el 14 d’agost 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
  172. ↑ «Monràs felicita la futbolista molletana Alèxia Putellas», 18-06-2013. Arxivat de l'original el 2023-03-10. [Consulta: 10 març 2023].
  173. ↑ 173,0 173,1 «Lamentables insultos a Alexia Putellas en un mural de Barcelona» (en castellà), 25-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-03. [Consulta: 3 febrer 2023].
  174. ↑ «Tvboy restaura el mural que dedicó a Alexia Putellas y fue vandalizado con insultos lesbófobos» (en castellà), 12-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-01. [Consulta: 1r març 2023].
  175. ↑ «Tot costa - Tv Boy: "El mural de l'Alexia, amb el 'Follow your dreams', és per encoratjar les noves generacions"», 22-03-2022. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2023. [Consulta: 19 d’agost 2023].
  176. ↑ esport3. «Vandalitzat amb insults homòfobs el mural d'Alèxia Putellas a Barcelona», 23-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-03. [Consulta: 19 agost 2023].
  177. ↑ «Vilagrà inaugura l'exposició 'Jugo com una nena!' que busca reivindicar l'esport femení». Arxivat de l'original el 2023-07-21. [Consulta: 19 agost 2023].
  178. ↑ «Jugo com una nena! (Fins al 25 de setembre)». Arxivat de l'original el 2023-07-21. [Consulta: 19 agost 2023].
  179. ↑ «Alèxia Putellas, capitana del Barça, reclama "soluciones ya" después de la sentencia». El Nacional, 14-10-2019. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 9 juny 2021].
  180. ↑ «Alexia Putellas protagoniza un tremendo 'zasca' por la sentencia del Procés». Mundo Deportivo, 14-10-2019. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 9 juny 2021].
  181. ↑ «Ira pel que han fet en un mitjà espanyol amb Alexia Putellas: Leticia Dolera esclata», 19-10-2022. Arxivat de l'original el 2023-06-26. [Consulta: 26 juny 2023].
  182. ↑ «El vestido más icónico de Alexia Putellas, sorteado en la gala 'People in Red'» (en castellà), 09-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-08-19. [Consulta: 19 agost 2023].
  183. ↑ «Alexia y Jenni Hermoso participan en el desfile del Orgullo en Madrid» (en castellà), 07-07-2019. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 10 març 2023].
  184. ↑ «La mona d'Alèxia Putellas destrona la de Messi: aquestes són les més demanades», 06-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-04. [Consulta: 4 desembre 2022].
  185. ↑ «How accurate are Alexia Putellas' stats on FIFA 23?», 29-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-09. [Consulta: 9 novembre 2022].
  186. ↑ «Putellas beats Messi, Benzema and Mbappe to be rated FIFA 23's best player», 04-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-11-29. [Consulta: 29 novembre 2022].
  187. ↑ D, J. «Alexia Putellas y el arte del fútbol en casa Seat» (en castellà), 29-03-2022. Arxivat de l'original el 2023-03-10. [Consulta: 9 març 2023].
  188. ↑ «Alexia Putellas ya tiene su figura en el Museu de Cera» (en castellà), 13-12-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-13. [Consulta: 13 desembre 2022].
  189. ↑ «¡La Reina ya ha colocado su segundo Balón de Oro en el Museo del Barça!» (en castellà), 02-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-02-02. [Consulta: 3 febrer 2023].
  190. ↑ «Skank homenageia musa do Barça autora de golaço: "Linda jogadora"» (en portuguès brasiler), 15-09-2014. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2021. [Consulta: 26 agost 2021].
  191. ↑ «Alexia» (en anglès). [Consulta: 11 novembre 2022].
  192. ↑ Rosa, Samuel. «Como Eu Fiz Essa Canção - Alexia» (en brazilian portuguese). [Consulta: 28 novembre 2022].
  193. ↑ «Alexia Putellas renuncia que el camp del Mollet porti el seu nom», 14-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-12-04. [Consulta: 4 desembre 2022].
  194. ↑ «L'Escola Castanyer i l'Alèxia Putellas». Arxivat de l'original el 2023-03-27. [Consulta: 19 agost 2023].
  195. ↑ Peña, J. «Sant Joan les Fonts inaugura el mirador Alèxia Putellas». Arxivat de l'original el 2023-03-27. [Consulta: 27 març 2023].
  196. ↑ «Alexia Putellas estrena y protagoniza un cómic» (en castellà), 03-06-2021. Arxivat de l'original el 2023-03-01. [Consulta: 1r març 2023].
  197. ↑ «Alexia Putellas - Biografía y mejores libros» (en castellà), 29-11-2022. Arxivat de l'original el 2023-02-04. [Consulta: 4 febrer 2023].
  198. ↑ «Campeonas Temporada 1». Arxivat de l'original el 2 de desembre 2022. [Consulta: 2 desembre 2022].
  199. ↑ «Matchday: Queens of the Pitch: premiering on Barça TV+ from febrer 25». Arxivat de l'original el 2022-11-30. [Consulta: 30 novembre 2022].
  200. ↑ «Superheroïnes Personatges». TV3. [Consulta: 7 febrer 2023].
  201. ↑ TV3. «"La nit d'Alexia": del pati de l'escola a millor futbolista del món», 05-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-04. [Consulta: 19 agost 2023].
  202. ↑ «Alexia: Release date, trailer & how to watch Barcelona star Putellas documentary TV series». Arxivat de l'original el 2022-11-09. [Consulta: 9 novembre 2022].
  203. ↑ «Alexia» (en castellà). BDFutbol. Arxivat de l'original el 10 de febrer 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  204. ↑ «Al final, surt creu». El Punt Avui, 29-08-2009. Arxivat de l'original el 12 de juny 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  205. ↑ «El Barça sorprèn l'Espanyol en els penals a l'Estartit». El Punt Avui, 31-08-2009. Arxivat de l'original el 16 de juny 2023. [Consulta: 12 juny 2022].
  206. ↑ «El Barça va tornar a fer la guitza a l'Espanyol en la copa Catalunya, i el supera als penals». L'Esportiu. Arxivat de l'original el 12 de juny 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  207. ↑ 207,0 207,1 «Alexia Putellas Segura» (en castellà). Futboleras. Arxivat de l'original el 5 de juny 2021. [Consulta: 18 maig 2024].
  208. ↑ «El Barça femení, campió de lliga amb una maneta contra el Madrid», 13-03-2022. Arxivat de l'original el 2022-03-14. [Consulta: 13 març 2022].
  209. ↑ NacióDigital. «El Barça femení es proclama campió de lliga». Arxivat de l'original el 2023-05-01. [Consulta: 1r maig 2023].
  210. ↑ esport3. «Un eficient Barça conquista la tercera Supercopa d'Espanya (0-3)», 22-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-26. [Consulta: 10 juny 2023].
  211. ↑ «barça champions femenina - Cerca de Google». Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 10 juny 2023].
  212. ↑ «Gerard Piqué i Alexia Putellas, millors jugadors catalans de l'any». Arxivat de l'original el 2017-09-04. [Consulta: 20 juny 2017].
  213. ↑ «Alèxia Putellas, millor jugadora 2017-18 | Vallès Visió». [Consulta: 20 novembre 2017].
  214. ↑ «Alexia Putellas, una estrella de otro planeta» (en castellà). Arxivat de l'original el 24 de juny 2021. [Consulta: 8 gener 2021].
  215. ↑ UEFA.com. «Alexia Putellas, Centrocampista de la Temporada de la UEFA Women's Champions 2020/21» (en castellà), 26-08-2021. [Consulta: 26 agost 2021].
  216. ↑ UEFA.com. «Alexia Putellas, Jugadora del Año de la UEFA 2020/21» (en castellà), 26-08-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-26. [Consulta: 26 agost 2021].
  217. ↑ «Alexia Putellas remporte son deuxième Ballon d'Or France Football féminin» (en francès). Arxivat de l'original el 2023-02-09. [Consulta: 17 octubre 2022].
  218. ↑ «IFFHS WOMEN'S WORLD TEAM 2022» (en anglès). IFFHS, 12-01-2023. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2023. [Consulta: 1r juliol 2023].
  219. ↑ «WICC Best XI presented by Ally WINNER #5: Alexia Putellas». Arxivat de l'original el 2021-12-09. [Consulta: 9 desembre 2021].
  220. ↑ Sport. «FC Barcelona Femenino | Alexia gana el Globe Soccer Award a la Mejor Jugadora del 2021» (en castellà), 27-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 24 gener 2022].
  221. ↑ Nadal, Albert. «El premi The Best també acredita Alexia Putellas com la millor», 17-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-17. [Consulta: 17 gener 2022].
  222. ↑ «Alexia Putellas guanya el premi Golden Woman i Gavi, el Golden Boy». CCMA, 21-10-2022. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2022. [Consulta: 30 octubre 2022].
  223. ↑ 223,0 223,1 Marques, João Henrique. «Conheça a craque do Barça que encanta a Catalunha e virou música do Skank» (en portuguès brasiler). UOL, 28-01-2015. Arxivat de l'original el 2021-08-26. [Consulta: 26 agost 2021].
  224. ↑ «Skank homenageia musa do Barça autora de golaço: "Linda jogadora"» (en portuguès brasiler). SPORTV, 15-09-2014. Arxivat de l'original el 2021-08-26. [Consulta: 26 agost 2021].
  225. ↑ DdG. «Sant Joan les Fonts inaugura el mirador Alèxia Putellas dins els actes del Dia de la Dona», 05-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-05. [Consulta: 6 març 2023].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alèxia Putellas i Segura
  • Fitxa d'Alèxia Putellas i Segura - FC Barcelona
  • Fitxa d'Alèxia Putellas a Soccerway (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alèxia_Putellas_i_Segura&oldid=34251424»