Vés al contingut

Alberto Oliart Saussol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alberto Oliart)
Plantilla:Infotaula personaAlberto Oliart

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1928 Modifica el valor a Wikidata
Mèrida (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSARS-CoV-2 Modifica el valor a Wikidata
  President de RTVE
24 de novembre de 2009 – 6 de juliol de 2011
Leopoldo González-Echenique[2]
(Després de diversos presidents en funcions rotatius.) →
  Ministre de Defensa
26 de febrer de 1981 – 3 de desembre de 1982
  Ministre de Sanitat i Seguretat Social
9 de setembre de 1980 – 26 de febrer de 1981
  Ministre d'Indústria i Energia[1]
4 de juliol de 1977 – 28 de febrer de 1978
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista i polític
PartitUCD
Premis
Llista
3r Ministre de Defensa
26 febrer 1981 – 3 desembre 1982
← Agustín Rodríguez Sahagún – Narcís Serra i Serra →
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Badajoz

Alberto Oliart Saussol (Mèrida, Extremadura, 1928 - Madrid, 13 de febrer de 2021[3]), fou un jurista i polític espanyol, diverses vegades ministre en els governs de la UCD presidits per Adolfo Suárez i Lepoldo Calvo-Sotelo.[4]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1928 a la ciutat de Mèrida, població situada a la província de Badajoz. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1950. Durant els anys d'universitat va compartir amistat i estudis amb els poetes Carlos Barral i Jorge Folch i Rusiñol. Al final de la dècada del 1950 va esdevenir advocat de l'Estat, i el 1963 fou nomenat Cap del Gabinet Tècnic de la Subsecretaria d'Hisenda, i el 1968 ingressà al Tribunal Suprem d'Espanya.

Fou directiu de nombroses empreses, destacant RENFE (1965), Banco Hispano Americano i Banco Urquijo (1973) o Explosivos Rio Tinto, S.A..

Activitat política

[modifica]

Després de les eleccions generals espanyoles de 1977 Adolfo Suárez el nomenà Ministre d'Indústria i Energia, càrrec en el qual romandrà només uns mesos, fins al febrer de 1978. L'any 1979 va participar en l'elaboració de l'Estatut de Gernika per al País Basc.

Escollit diputat al Congrés en representació de la província de Badajoz en les eleccions generals de 1979, el setembre de 1980 s'encarregarà del Ministeri de Sanitat. El 1981 va ser nomenat Ministre de Defensa per Leopoldo Calvo-Sotelo en el seu primer govern després del cop d'estat del 23 de febrer, mandat en el qual Espanya va ingressar a l'OTAN. Va continuar en el càrrec fins a la formació del primer govern de Felipe González després de la victòria del PSOE en les eleccions generals de l'octubre de 1982.

Activitat posterior

[modifica]

Després de deixar la política activa, va tornar a la seva activitat com a advocat i va emprendre un negoci de cria de bestiar a la seva finca Los Rafaeles, a Badajoz. Entre 1995 i 2004 va estar associat a l'advocat madrileny José Manuel Romero Moreno. Aficionat a l'escriptura, el 1997 va obtenir el X Premi Comillas de Biografia, Autobiografia i Memòries per «Contra el olvido»,[5][6] un llibre autobiogràfic, en què rememora fets que van marcar la seva vida des de la infància fins a l'edat adulta.

El 28 juliol 1998 va rebre la Medalla d'Extremadura. El 2008 va ser membre del grup d'experts que va redactar una proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Extremadura.

El dia 11 de novembre de 2009 es va conèixer l'acord de PSOE i PP[4] perquè succeís a Luis Fernández com a president de la Corporació de RTVE, essent nomenat 13 dies després.[7] Durant el seu mandat, TVE va deixar d'emetre publicitat i es va consolidar com a líder d'audiència, tot i les crítiques de manipulació dels informatius pel Partit Popular.[8] Va ocupar el càrrec fins a 2011, presentant la seva dimissió el 6 de juliol d'aquest any per motius personals, després de conèixer que RTVE havia adjudicat un contracte a l'empresa de la qual el seu fill Pau era administrador únic.[9]

Va escriure articles d'opinió en diaris i revistes diverses. Als anys noranta la seva filla Isabel va tenir una relació sentimental amb el cantant Joaquín Sabina, amb qui va tenir dues filles, Carmela Juliana i Rocío.

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
  2. ↑ «Echenique, elegido nuevo presidente de RTVE en el Congreso con el apoyo de PP y CiU» (en castellà). vertele.com. Arxivat de l'original el 2012-07-02. [Consulta: 13 juliol 2012].
  3. ↑ "El País", consulta: 13-2-2021
  4. ↑ 4,0 4,1 Gómez, Rosario M. «Un histórico centrista en la nueva RTVE» (en castellà). El País, 12-11-2009.
  5. ↑ «Breve historia del Premio Comillas» (en castellà). tusquetseditores.com.
  6. ↑ Contra el olvido. Barcelona, 1998. Editorial Tusquets. ISBN 84-8310-057-6
  7. ↑ Rosario G. Gómez. «Alberto Oliart, nuevo presidente de RTVE». El País, 11-11-2009. [Consulta: 11 novembre 2009].
  8. ↑ «El presidente que lideró una TVE sin publicidad» (en castellà). Diari Público, 07-07-2011. [Consulta: 7 juliol 2011].
  9. ↑ «El expresidente alega que no sabía dónde trabaja su hijo» (en castellà). Diari Público, 07-07-2011. [Consulta: 7 juliol 2011].

Enllaços externs

[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Carlos Pérez de Bricio Olariaga 		Ministre d'Indústria i Energia

1977 – 1978 		Succeït per:
Agustín Rodríguez Sahagún
Precedit per:
Joan Rovira Tarazona 		Ministre de Sanitat i Seguretat Social

1980 – 1981 		Succeït per:
Jesús Sancho Rof
Precedit per:
Agustín Rodríguez Sahagún 		Ministre de Defensa
Escut de l'estat espanyol
1981 – 1982 		Succeït per:
Narcís Serra i Serra
Precedit per:
Luis Fernández 		President de RTVE
Logo d'RTVE
2009 - 2011 		Succeït per:
Leopoldo González-Echenique
(Després de diversos presidents en funcions rotatius)


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alberto_Oliart_Saussol&oldid=32463702»