Vés al contingut

Antonia (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antonia's Line)
Infotaula de pel·lículaAntonia
Fitxa
DireccióMarleen Gorris
Protagonistes
Willeke van Ammelrooy
Els Dottermans
Dora van der Groen
Veerle van Overloop
Director artísticHarry Ammerlaan
ProduccióGerard Cornelisse
GuióMarleen Gorris
MúsicaIlona Seckaz
Dissenyador de soDirk Bombey
FotografiaWilly Stassen
MuntatgeWim Louwrier
Michiel Reichwein
VestuariJany Temime
Efectes especialsOlivier de Laveleye
Steven van Couwelaar
DistribuïdorAsmik Ace Entertainment i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenPaïsos Baixos
Bèlgica
Regne Unit
Estrena1995
Durada102'
Idioma originalneerlandès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, comèdia, romàntica
Lloc de la narracióPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0112379 FilmAffinity: 810074 Allocine: 29758 Rottentomatoes: m/antonias_line Letterboxd: antonias-line Mojo: antoniasline Allmovie: v134973 TCM: 442704 TV.com: movies/antonias-line TMDB.org: 880 Modifica el valor a Wikidata

Antonia, també coneguda com a Antonia's Line, és una coproducció europea (Països Baixos, Bèlgica i Regne Unit) de 1995 que narra de manera aparentment bucòlica la crònica familiar de quatre generacions de dones. Entre altres premis, va obtenir l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1996.

Al film s'hi barregen amor i mort, Schopenhauer i Nietzsche, hospitalitat i alegria, feminisme i sexe, comunitat i religió, música i pintura, etcètera, i representa un cant a la vida i a la llibertat.

Es va emetre per primer cop a TV3 en català el 24 de febrer del 2004.[1]

Argument

[modifica]

Antonia, una dona ja gran, repassa la seva vida estirada al seu llit, convençuda que morirà llavors. La història comença amb la seva arribada al poble on va néixer, un cop acabada la Segona Guerra Mundial. La vella granja al camp que hereta de la seva mare es converteix en l'escenari de la història de quatre generacions de dones, i en la llar dels diferents personatges que hi intervenen: familiars, amics i veïns.

La matriarca de la família és una dona independent, forta, treballadora i excèntrica. La seva lluita feminista es barreja amb la quotidianeïtat de la vida al poble, i en canvia els aspectes més estrictes. La seva filla Danielle és lesbiana, fet que es tracta amb total normalitat; són una família estimada a la vila i això no suposa cap diferència. Therese, la filla d'aquesta, és una superdotada per a la música i és també la mare de Sarah, la narradora de la història.[2]

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

També va estar nominada als premis BAFTA i GLAAD,[3] així com al Festival Internacional de Cinema de Valladolid.

Referències

[modifica]
  1. És a dir
  2. «Antonia's line» (en anglès). The New York Times.
  3. Premis GLAAD Media Award 1996[Enllaç no actiu] (anglès)

Enllaços externs

[modifica]