Arabela

Arabela
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	50
Autòcton de	Departament de Loreto
Estat	Perú
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües saparo-yawan; llengües zaparoanes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	arl
Glottolog	arab1268
Ethnologue	arl
UNESCO	570
IETF	arl
Endangered languages	660

L'arabela o arabé (Tapweyokwaka segons l'autodenominació dels seus parlants) és la llengua amb major nombre de parlants de la família lingüística zaparoana.

El nom arabé correspon, en realitat, al del riu on viuen. L'ètnia arabé va ser contactada per primera vegada en 1948. Segons Gordon [2005], la llengua es troba en perill perquè, a pesar que el nombre de parlants seria suficient per a mantenir-la viva, un nombre significatiu d'adults pot entendre-la però no la parla, i les segones llengües (quítxua i castellà) es tornen preponderants. El grup ètnic arabela estaria format per uns 300 individus i els parlants de la llengua arabela serien la meitat més o menys.^[1]

Distribució geogràfica

El arabela es parla a la regió amazònica del Perú: Regió de Loreto, província de Maynas, districte Napo. La quebrada Arabelas és un afluent del riu Curaray, que al seu torn aboca les seves aigües al Napo. La zona es troba prop de la frontera equatoriana, i els assentaments principals dels arabela són les comunitats de Buena Vista i Flor de Coco (204 i 90 habitants, respectivament, segons dades de INEI (1993).

Nombre de parlants

El nombre de parlants del arabela és motiu de discussió entre els especialistes. Pot estimar-se en al voltant de 150 (xifra en la qual coincideixen Wise [1999] i Solís [1987]), amb un mínim de 50 (Gordon [2005]) i un màxim de 300 (INEI [1993]), encara que aquestes últimes dades no fan distinció entre grup ètnic i parlants. De totes maneres, com totes les llengües nadiues del Perú, té l'estatut de llengua oficial a les àrees on es parla.^[2]

Fonologia

El següent quadre recull els fonemes consonàntics del arabela, i s'indiquen els principals al·lòfons de cada fonema:

	labial	apico- alveolar	alveo- palatal	velar	glotal
oclusiva	p	t [t, tː]		k [k, x, g, ɣ,kː]
fricativa		s	ʃ [ʃ, ʃː]		h
nasal	m	n [n,nː,nː^d]
aproximant	w [w,w̃]	ɾ [ɾ,r,ɾː,rː]	j [j,j̃]

Quant a les vocals posseeix un sistema format per cinc vocals:

	anterior	central	posterior
tancades	i	ɨ	o [o,ʊ]
mitjanes	e [e,ɪ]
obertes		a [a,æ,ɛ,ɔ,ə]

Referències

↑ «Oficializan alfabeto de la lengua originaria Arabela» (en español). [Consulta: 16 març 2021].
↑ «CONSTITUCION POLÍTICA DEL PERÚ 1993», 17-02-2006. Arxivat de l'original el 21 February 2009. [Consulta: 2 març 2009]. Artículo 48º Son idiomas oficiales el castellano y, en las zonas donde predominen, también lo son el quechua, el aimara y las demás lenguas aborígenes, según la ley.

Bibliografia

Fabre, Alain. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboración -- versión en línea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/~fabre/BookInternetVersio/)
INEI. Perú: I Censo de Comunidades Indígenas de la Amazonía (información preliminar). Lima: Dirección Nacional de Estadísticas Regionales y Locales, 1993.
Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
Rich, Roland. Diccionario Arabela-Castellano. SLP 49. Lima: ILV, 1999.
Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. México: 1987.
Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.

[1] «Oficializan alfabeto de la lengua originaria Arabela» (en español). [Consulta: 16 març 2021].

[pdba.georgetown.edu-2] «CONSTITUCION POLÍTICA DEL PERÚ 1993», 17-02-2006. Arxivat de l'original el 21 February 2009. [Consulta: 2 març 2009]. Artículo 48º Son idiomas oficiales el castellano y, en las zonas donde predominen, también lo son el quechua, el aimara y las demás lenguas aborígenes, según la ley.

[1]

[2]