Arctita
 Arctita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂Ca₄(PO₄)₃F |
| Localitat tipus | Vall del riu Vuonnemiok, Khibiny, Península de Kola, Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.10 |
| Dana | 41.5.18.1 |
| Heys | 22.1.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,078Å; c = 41,203Å |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | incolora |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, nacrada |
| Color de la ratlla | incolora |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,13 g/cm³ (mesurada); 3,19 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,578 nε = 1,577 |
| Birefringència | δ = 0,001 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-049 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Arc |
| Referències | [1][2] |
L'arctita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de l'arctita. Va ser anomenada així l'any 1981 per Alexander Petrovich Khomyyakov, A. V. Bykova i T. A. Kurova per la seva localitat tipus, la regió àrtica de Rússia.
Característiques
[modifica]L'arctita és un fosfat de fórmula química Na₂Ca₄(PO₄)₃F. Cristal·litza en el trigonal formant cristalls de fins a 3 centímetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, krügerita i goryainovita.[3]
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en massisos alcalins com a mineral pneumatolític en filons de pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: natrosilita, vuonnemita, lomonosovita, zirsinalita, natisita, rasvumita, vil·liaumita, aegirina, thenardita, umbita, paraumbita, kostylevita o wadeïta. Va ser descoberta l'any 1981 a la vall del riu Vuonnemiok, a Khibiny (Península de Kola, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat.
Referències
[modifica]