Svabita

Svabita
Fórmula química	Ca₅(AsO₄)₃F
Epònim	Anton Antonsson Swab
Localitat tipus	Harstigen mine (en)
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.16b
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Grup espacial	P6₃/m
Color	incolor, groc clar,gris, marró clar.
Exfoliació	{1010} dolenta/indistingible
Fractura	irregular
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	subvítria, resinosa, de cera o greixosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida, transparent
Densitat	3,5 - 3,8 (mesurada) 3,67 (calculada) [Densitats baixes en continguts baixos en plom i alts en fòsfor]
Índex de refracció	nω = 1,706 nε = 1,698
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Sva
Referències

La svabita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al grup de l'apatita. Va ser anomenada per Hjalmar Sjögren en honor d'Anton von Swab (29 de juliol de 1703, Fahlun, Suècia - 18 de gener de 1768, Estocolm, Suècia), un químic i mineròleg. El 1891, Sjögren va anomenar i descriure la svabita com un nou mineral trobat a Harstigen, Värmland, Suècia. El 1892 es va trobar svabita a la mina de Jakobsberg, també a Suècia. En aquella època no es podien diferenciar els minerals pel seu contingut majoritari en flúor o grups OH; això va suposar que posteriorment es comprovés que el mineral trobat a Harstigen no era realment svabita (rica en flúor) sinó que era johnbaumita (rica en grups OH). Per tant alguns autors (Biagioni & Pasero 2013) consideren que la localitat tipus per la svabita hauria de passar de ser Harstigen a ser Jakobsberg.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.