Vanackerita
 Vanackerita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₄Cd(AsO₄)₃Cl |
| Epònim | Georges Vanacker (en)   |
| Localitat tipus | mina Tsumeb, Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,032(1) Å; c = 7,300(1) Å; |
| Grup puntual | 3 - piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 143 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-114 |
| Símbol | Vnk |
| Referències | [1] |
La vanackerita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al supergrup de l'apatita. Va ser anomenada en honor de Georges Vanacker (1923-1992), un recol·lector de minerals belga.[1]
Característiques
[modifica]La vanackerita és un element químic de fórmula química Pb₄Cd(AsO₄)₃Cl.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal en cristalls tabulars pseudohexagonals, de fins a 5 mm, que mostren {0110}, {1121} i {1011} i formen grups i rosetes aleatoris.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[4]
Formació i jaciments
[modifica]La vanackerita és un mineral secundari que es forma en la zona d'oxidació d'un dipòsit hidrotermal, polimetàl·lic en dolomia.[3] Va ser descoberta a la mina Tsumeb, Tsumeb, a la regió d'Otjikoto (Namíbia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Vanackerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Vanackerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].