Parafiniukita
 Parafiniukita | |
|---|---|
 Parafiniukita (Prf) amb beusita (Beu) i òxids de manganès (Mn-ox)  | |
| Fórmula química | Ca₂Mn₃(PO₄)₃Cl |
| Localitat tipus | mina Mt. Szklana, Szklary, Gmina Ząbkowice Śląskie, comtat de Ząbkowice Śląskie, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,4900(6) Å; c = 6,4777(5) Å |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p6₃/m |
| Color | verd oliva fosc |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 3,614 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2018-047 |
| Símbol | Pfn |
| Referències | [1] |
La parafiniukita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'apatita. Rep el nom de Jan Parafiniuk (n. 1954), professor de mineralogia a l'Institut de Geoquímica, Mineralogia i Petrologia de la Universitat de Varsòvia, Polònia.
Característiques
[modifica]La parafiniukita és un fosfat de fórmula química Ca₂Mn₃(PO₄)₃Cl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions del museu mineralògic de la Universitat de Varsòvia, amb el número de catàleg: mmwr iv8024, i al Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19902.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Mt. Szklana, a Gmina Ząbkowice Śląskie, dins el comtat de Ząbkowice Śląskie (Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia), on es troba en forma de grans anèdrics de fins a 250 µm de mida, associada a beusita i a minerals del grup de l'esmectita. Aquesta mina és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Parafiniukite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 juliol 2021].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].