Pliniusita
 Pliniusita | |
|---|---|
.png) Walstromita intercreixent amb zadovita, i gurimita parcialment reemplaçada per pliniusita (Pls)  | |
| Fórmula química | Ca₅(VO₄)₃F |
| Epònim | Plini el Vell |
| Localitat tipus | Tolbàtxik i Hatrurim Basin (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,5777(7) Å; c = 6,9659(5) Å; |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p6₃/m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2018-031 |
| Any d'aprovació | 2018 |
| Símbol | Pli |
| Referències | [1] |
La pliniusita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'apatita. Rep el nom en honor de Gai Plini Segon (23/24 dC – 79), més conegut com Plini el Vell.
Característiques
[modifica]La pliniusita és un vanadat de fórmula química Ca₅(VO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional el 2020, sent publicada l'any 2021. Cristal·litza en el sistema hexagonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb els números de registre: 5202/1 i 5202/2.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita a partir de les mostres recollides a dos indrets: el camp de fumaroles del sud de la muntanya 1004, al Tolbàtxik (krai de Kamtxatka, Rússia), i el canó Nahal Morag, al Consell Regional de Tamar (Districte del Sud, Israel). També ha estat descrita al comtat de Bytom City, al Voivodat de Silèsia (Polònia),[3] i a Sévérac-d'Aveyron, al municipi de Rodés, a Avairon (Occitània, França).[4] Aquests quatre indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Pliniusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ Stracher, Glenn B. «Geochemical Behavior of Trace Elements in the Upper and Lower Silesian Basin Coal-Fire Gob Piles of Poland». Coal and Peat Fires: A Global Perspective, 2019, pàg. 407–449. DOI: DOI:10.1016/B978-0-12-849885-9.00019-6 [Consulta: 7 març 2022].
- ↑ Stracher, Glenn B. «Crystallochemical Behavior of Slag Minerals and the Occurrence of Potentially New Mineral Species From Lapanouse-de-Sévérac, France». Coal and Peat Fires: A Global Perspective, 2019, pàg. 243–300. DOI: DOI:10.1016/B978-0-12-849885-9.00013-5 [Consulta: 7 març 2022].