Vés al contingut

Arquebisbat de Berlín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arxidiòcesi de Berlín)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Berlín
Archidioecesis Berolinensis
Imatge
La catedral de Santa Eduvigis de Berlín
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 52° 31′ N, 13° 23′ E / 52.52°N,13.39°E / 52.52; 13.39
Alemanya Alemanya
Berlín
Parròquies103
Conté la subdivisió
Separat dearquebisbat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.934.909 (2018) Modifica el valor a Wikidata (190,22 hab./km²)
Llengua utilitzadallatí
alemany Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície31.200 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Magdeburg, sud-oest
arquebisbat de Szczecin-Kamień, nord-est
bisbat de Zielona Góra-Gorzów, est
arquebisbat d'Hamburg, nord-oest
bisbat d'Hildesheim, oest
bisbat de Görlitz, sud-est Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació13 d'agost de 1930
PatrociniPere apòstol
Otó de Bamberg
CatedralSanta Eduvigis
Organització política
• Arquebisbe metropolitàHeiner Koch
Membre de
Lloc weberzbistumberlin.de
X: erzbistumberlin Youtube: UCA62ADYvF087MoCjBT2R4Rw Modifica el valor a Wikidata

L'arquebisbat de Berlín (alemany: Erzbistum Berlin, llatí: Archidioecesis Berolinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya. Al 2012 tenia 396.095 batejats sobre una població de 5.806.310 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Heiner Koch.

Territori

[modifica]
L'església del carmel Regina Martyrum de Berlín.
La Rosenkranz-Basilika de Berlín.

La diòcesi comprèn el nord-est d'Alemanya: el land de Berlín, la part centro-septentrional del de Brandenburg i pràcticament tot el de Pomerània Occidental. La seu episcopal és la ciutat de Berlín, on es troba la catedral de Santa Eduvigis. A Berlín també es troba la basílica menor de la Mare de Déu del Rosa (Rosenkranz-Basilika).

El territori s'estén sobre 31.200 km²,i està dividit en 103 parròquies, agrupades en 17 vicariats: Berlín Mitte, Berlín Lichtenberg, Berlín Pankow, Berlín Charlottenburg-Wilmersdorf, Berlín Spandau, Berlín Steglitz-Zehlendorf, Berlín Tempelhof-Schöneberg, Berlín Neukölln, Berlín Treptow-Köpenick, Berlín Reinickendorf, Brandenburg an der Havel, Eberswalde, Fürstenwalde/Spree, Oranienburg, Potsdam-Luckenwalde, Pomerània Occidental i Wittenberge.

Província eclesiàstica

[modifica]

La província eclesiàstica de Berlín, instituïda el 1994, comprèn 2 sufragànies:

Història

[modifica]

L'evangelització del territori de l'actual arxidiòcesi de Berlín es remunta a la primera meitat del segle xii, i es deu als viatges missioners del bisbe Otó de Bamberg. Originàriament aquest territori estava subjecte a la jurisdicció de diverses diòcesis: Brandenburg, Havelberg, Cammin, Lebus, Schwerin i Roskilde. La ciutat de Berlín pertanyia a la diòcesi de Brandenburg, i ja al segle xiii tenia tres esglésies parroquials: Sant Nicolau, la més antiga, Sant Pere i Santa Maria.

Els afers de l'Església Catòlica Romana al Regne de Prússia van ser reorganitzats per la butlla "De salute animarum", publicada el 1821. Abans que les províncies prussianes de Brandenburg i de Pomerània formessin part del Vicariat Apostòlic de les Missions del Nord després de la Reforma en el Ducat de Pomerània el 1534 i en l'electorat de Brandenburg el 1539 i la conversió de la majoria dels habitants havia convertit l'àrea en una diàspora catòlica.

Abans de la Reforma, els territoris més occidentals de la diòcesi de Berlín depenien de la diòcesi de Havelberg, les parts del sud-oest i del centre pertanyien a la diòcesi de Brandenburg.[1] L' illa del nord-oest de Rügen pertanyia a la diòcesi de Roskilde,[2] mentre que el nord (Pomerània Superior) i l'antiga part nord-oriental (Pomerània inferior) a les dues ribes de l'Oder formaven la diòcesi exempta de Cammin, establerta el 1140 pel territori del llavors Ducat de Pomerània. Pomerània havia estat repetidament polonesa o independent abans d'ingressar al Sacre Imperi l'any 1180. Les arxidiòcesis de Gniezno i Magdeburg van competir per expandir la seva influència a Pomerània, per la qual cosa la Santa Seu va determinar que Cammin quedés exempta.[3][4] Cammin havia tingut una predecessora de curta durada, la diòcesi de Kołobrzeg, establerta l'any 1000.[5][6] La diòcesi de Kołobrzeg sota el bisbe Reinbern va ser rebutjada per una revolta pagana pocs anys després del seu establiment i el cristianisme va ser reintroduït a la zona només a principis del segle xii, després de les expedicions militars del duc Bolesław Wrymouth que una vegada més havia lligat les terres de Pomerània a Polònia. El nadiu Wartislaw I, duc de Pomerània, va establir el Ducat de Pomerània el 1121, com a estat vassall de Polònia sota Bolesław Wrymouth.[7] Wartislaw I va acceptar cristianitzar Pomerània, i ell, juntament amb Bolesław, va recolzar a Otó de Bamberg en la seva reeixida Conversió de Pomerània.

En 1125 Bolesław Wrymouth va establir la nova diòcesi de Lubusz (Lebus), amb seu a Lubusz (Lebus), amb el seu territori diocesà format per la Terra de Lebus, després part del regne polonès, a les dues ribes de l'Oder.[8] L'àrea diocesana de Lebus va formar posteriorment la part sud-est de la diòcesi de Berlín.

Durant l'època de la Reforma protestant Berlín passà totalment a la nova confessió religiosa gràcies a l'obra dels predicadors luterans i a la determinació del príncep elector Joaquim II de Brandenburg. El catolicisme va ser extirpat amb mesures restrictives, en particular durant el principat de Frederic Guillem Hohenzollern (1640-1688), qui vetà també l'exercici privat del catolicisme a Berlín i a tota la regió, i tot i que havien capelles catòliques a les ambaixades d'Àustria i França, prohibí als berlinesos d'accedir-hi i prendre part en les cerimònies que hi tinguessin lloc.

A finals dels segles xvi i xvii, les diòcesis de Brandenburg, Cammin, Havelberg, Lebus i Roskilde havien estat secularitzades, els pocs catòlics de la zona van ser regits pel Vicariat Apostòlic de les Missions del Nord (per a les diòcesis de Brandenburg, Havelberg i Lebus des de 1670, i per als de Cammin i Roskilde a partir de 1688). La Santa Seu considerà les antigues seus com a sedes impeditae. En record d'elles, l'escut arxidiocesà de Berlín combina els símbols de les diòcesis de Brandenburg, Cammin, Havelberg i Lebus.[9]

La situació per als catòlics millorà a cavall entre els segles xvii i xviii, quan el príncep Frederic III, mentre negociava amb l'emperador per tal de veure's reconegut com a primer rei de Prússia, va haver de fer concessions. El 1701 el vicari apostòlic de les missions septentrionals, Agostino Steffani, va poder celebrar la missa a Berlín, però no aconseguí fer reconèixer la seva jurisdicció sobre la ciutat; l'any següent senyalà a Propaganda Fide que a la capital prussiana hi havia uns 900 catòlics.

El 1719 els catòlics berlinesos van obtenir de Frederic Guillem I un local on celebrar les seves pròpies funcions religioses, que van ser confiades al dominic pare Torck, qui obtingué el títol de prebost de Frederic II. Aquest, per tal de congraciar-se amb els seus súbdits catòlics, en particular els de Silèsia, conquerida feia poc, va fer construir entre el 1746 i el 1773 l'església de Santa Eduvigis, que obtingué el títol de parròquia, però sotmesa a l'autoritat del pastor protestant. Des del punt de vista jurídic, els catòlics berlinesos i de la seva regió depenien del vicariat apostòlic de Saxònia, però com que el seu vicari mai no podria exercitar cap jurisdicció efectiva, el 1806 traspassaren els seus drets al bisbe de Breslau.

Amb l'annexió de la major part de Silèsia fins al 1763, la major part de la llavors diòcesi de Breslau (Wrocław),[10] la majoria de les fronteres de la qual donaven amb el regne de Bohèmia des del segle xiv, s'havia convertit en una part de Brandenburg-Prússia. Amb la dissolució del Sacre Imperi, Brandenburg es va fusionar oficialment a Prússia, que havia guanyat la sobirania de Polònia en 1657 (Tractat de Wehlau).

Moltes diòcesis i altres jurisdiccions catòliques romanes tenien fronteres desviades de les fronteres polítiques que sovint canvien amb les nombroses guerres d'Europa Central. Això va conduir a la situació en la qual diverses parts d'una diòcesi estaven en diferents països. El territori de Brandenburg anterior a 1815 (així sense Lusàcia inferior) i la Pomerània Prussiana formaven part del Vicariat Apostòlic de les Missions del Nord, que el 1821 també comprenia parcialment o totalment disset.[11] A Brandenburg i Pomerània, el Papa, mitjançant la butlla "De salute animarum", va establir una nova jurisdicció, d'una banda, i va ampliar l'àmbit de la veïna diòcesi de Breslau, per una altra. La part prussiana de les lusàcies de 1815, en el respecte eclesiàstic, part de la Prefectura Apostòlica de les dues lusàcies (o de Meissen), amb seu a Bautzen (Saxònia), va ser reassignada en el respecte eclesiàstic a la diòcesi de Breslau, que, amb territori a Bohèmia i Prússia, va quedar exempta en 1821 (anteriorment era sufragània de Gniezno). En el pla polític, es van dividir les dues lusàcies. La Lusàcia inferior es va convertir en Brandenburg, a l'extrem nord-est de la Lusàcia Superior silesiana, el sud-est de Lusàcia Superior va romandre saxó. La nova jurisdicció va ser la Delegació Príncep-Episcopal per Brandenburg i Pomerània, l'àmbit de la qual es va deslligar del Vicariat Apostòlic de Missions del Nord i va comprendre abans de 1815 Brandenburg (sense la Lusàcia Inferior) i la Pomerània prussiana. La butlla també va reassignar els diaconats de Pszczyna (Pless) i Bytom (Beuthen) de la diòcesi de Cracòvia a la de Breslau més de 600 anys després que aquests territoris haguessin estat cedits pel duc polonès Casimir el Just de Cracòvia al seu nebot Mieszko IV de Racibórz.[12]

Delegació Príncep-Episcopal de Breslau per Brandenburg i Pomerània

[modifica]

Per la butlla "De salute animarum", les altres parts de Brandenburg i de la província de Pomerània, excepte els districtes de Bütow (Bytów) i Lauenburg a Pomerània (Lębork) (fins al 1922, ambdues parts de la diòcesi de Culm), estaven subordinades a La jurisdicció de Breslau com a delegació episcopal el 1821, acabant amb el mandat del Vicariat Apostòlic allà. La jurisdicció es va titular a la Delegació príncep-episcopal de Brandenburg i Pomerània (alemany: Fürstbischöfliche Delegatur für Brandenburg und Pommern), d'ençà que Emanuel von Schimonsky va ser investit a Breslau com a príncep-bisbe el 1824.[13]

En 1821 el districte de la Delegació estava comprès en total sis parròquies catòliques establertes:[14]

  • Berlín: parròquia de Santa Eduvigis, establerta el 1745, primera missió catòlica en 1719,
  • Frankfurt on Oder : parròquia de la Santa Creu, establerta el 1789, primera missa catòlica romana el 1786,
  • Potsdam : La parròquia de Sant Pere i Sant Pau, establerta el 1789, primera missió catòlica romana el mateix any,
  • Spandau : Ss. La parròquia Sant Pere i Sant Pau a Gewehrplan, Haselhorst, establerta el 1723, primera missa catòlica romana en 1722,
  • Stettin : parròquia de Sant Joan Baptista, establerta el 1722, primera missa catòlica romana en 1717,[15]
  • Stralsund : parròquia de la Santa Trinitat, establerta el 1784, primera missa catòlica romana en 1761.[16]

El Príncep-Bisbe de Breslau, Heinrich Förster (1853–1881), va donar generoses ajudes per a la fundació d'esglésies, institucions monàstiques i escoles, especialment a les regions de la diàspora. La disputa que va sorgir entre l'Església catòlica i l'Estat prussià va posar fi als seus treballs en la part prussiana de la seva diòcesi. Va ser deposat per l'Estat i va haver d'abandonar cap el castell silesià austríac de Johannesberg a Jauernig, on va morir el 20 d'octubre de 1881.

Així, el Papa Lleó XIII va nomenar com el seu successor Robert Herzog (1882-86), fins llavors príncep-bisbe delegat de Brandenburg i Pomerània i prebost de l'església de Santa Eduvigis a Berlín. El príncep-bisbe Herzog va fer tot el possible per ordenar la confusió en què la disputa amb l'Estat durant els anys immediatament anteriors havia llançat els assumptes de la diòcesi.

Episcopologi

[modifica]
Escut de l'arquebisbat

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 396.095 batejats sobre una població de 5.806.310 persones, equivalent al 6,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 657.358 6.897.872 9,5 478 350 128 1.375 243 2.225 255
1958 1.286.000 7.325.000 17,6 810 560 250 1.587 230 2.350 428
1970 474.012 6.184.245 7,7 487 342 145 973 208 1.980 237
1980 434.275 6.000.000 7,2 494 353 141 879 8 183 1.488 239
1990 436.183 4.720.000 9,2 427 315 112 1.021 15 144 970 229
1999 417.665 5.600.000 7,5 420 287 133 994 176 854 135
2000 390.577 5.700.000 6,9 392 263 129 996 25 175 673 135
2001 385.770 5.700.000 6,8 423 276 147 911 25 195 650 138
2002 380.275 5.695.000 6,7 417 275 142 911 25 179 614 138
2003 377.526 5.690.000 6,6 431 290 141 875 26 168 599 136
2004 377.526 5.690.000 6,6 428 291 137 882 27 165 691 122
2006 386.279 5.700.000 6,8 396 282 114 975 30 147 626 94
2012 396.095 5.806.310 6,8 417 297 120 949 32 142 543 103

Notes

[modifica]
  1. ↑ Inicialment ambdues havien estat sufragànies, entre d'altres, de l'arquebisbat de Mainz fins al 968 i de l'arxidiòcesi de Magdeburg, que tenia més sufragànies.
  2. ↑ Roskilde inicialment havia estat sufragània (entre d'altres) de l'arquebisbat de Bremen fins al 1104, i després de l'arquebisbat de Lund.
  3. ↑ Kyra Inachim, Die Geschichte Pommerns, Rostock: Hinstorff, 2008, p. 15, ISBN 978-3-356-01044-2
  4. ↑ Norbert Buske, Pommern, Schwerin: Helms, 1997, p. 14, ISBN 3-931185-07-9
  5. ↑ Kołobrzeg inicialment havia estat sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.
  6. ↑ Des de 1972 existeix la diòcesi de Koszalin-Kołobrzeg, en record de l'antic nom.
  7. ↑ L. Fabiańczyk, Apostoł Pomorza, s. 38.
  8. ↑ Lebus havia inicialment estat sufragània, entre altres, de l'arquebisbat de Gniezno fins 1424. After Lubusz Land had been taken over by Brandenburg in 1248, the diocese switched from Gniezno to Magdeburg in 1424.
  9. ↑ Cf. article Geschichte on Diözesanarchiv Berlin, retrieved on 3 d'abril de 2010.
  10. ↑ Breslau had initially been another of Gniezno's suffragans.
  11. ↑ Eren Anhalt-Bernburg, Anhalt-Dessau, Anhalt-Köthen, Anhalt-Zerbst, Bremen, el Ducat de Brunswick, Dinamarca (incloent les illes Faroes, Greenland, Islàndia i el Ducat de Schleswig), Hamburg, el Regne de Hanover, el Ducat de Holstein, Lübeck, ducat de Mecklenburg-Schwerin, Mecklenburg-Strelitz, Noruega (llavors part de la unió entre Suècia i Noruega), el Ducat de Oldenburg, Saxònia-Lauenburg i Schaumburg-Lippe.
  12. ↑ The Duchy of Racibórz itself had been transferred from Poland to Bohemia in 1327.
    Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
    Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
  13. ↑ Aquest rang incloïa ex officio un escó a la Cambra dels Lords prussiana i al Parlament Silesi a Opava, però no territori de mandat secular, com succeïa amb els anteriors prínceps-bisbes.
  14. ↑ Im Gedächtnis der Kirche neu erwachen: Studien zur Geschichte des Christentums in Mittel- und Osteuropa; Festgabe für Gabriel Adriányi zum 65. Geburtstag Reimund Haas (ed.), Kardinal Miloslav Vlk (introduction), Cologne: Böhlau, 2000 (=Bonner Beiträge zur Kirchengeschichte; vol. 22), footnote 60 on p. 54. ISBN 3-412-04100-9
  15. ↑ The Stettin parish comprised also five curacies in Pomeranian villages of prevailing Catholic population: Augustwalde (a part of today's Szczecin), Blumenthal (a part of today's Ferdinandshof), Hoppenwalde (a part of today's Eggesin), Louisenthal and Viereck.
  16. ↑ Cf. Josef Deitmer's explanations in Schlesisches Bonifatius-Vereinsblatt, 1 September 1921, pp. 76seqq., here quoted after Werner Dolata, Briefe aus Deutschland: 77 Jahre Zeitgeschichte; vom 1. Weltkrieg bis zur Wiedervereinigung Deutschlands, 1914 bis 1990, Norderstedt: Books on Demand GmbH, 2004, p. 30. ISBN 3-8334-1292-5

Fonts

[modifica]




Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Berlín&oldid=32898179»