Balangeroïta
 Balangeroïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg21Si₈O27(OH)20 |
| Localitat tipus | Mina d'asbests Poggio San Vittore, Balangero, Valls de Lanzo, Província de Torí, Piemont, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.35 |
| Dana | 65.3.2.1 |
| Heys | 14.21.14 |
| Propietats | |
| Color | marró |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,680 nγ = 1,680 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Ti, Al, Cr, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-002 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Bal |
| Referències | [1][2] |
La balangeroïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom de Balangero, Itàlia, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La balangeroïta és un silicat de fórmula química Mg21Si₈O27(OH)20. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la balangeroïta pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina d'asbests Poggio San Vittore, a Balangero, una localitat ubicada a les Valls de Lanzo, dins la província de Torí, al Piemont (Itàlia). A més de a la localitat tipus, tan sols ha estat descrita als propers indrets de Ponte del Diavolo, a Lanzo Torinese, i a Santa Maria della Neve, a Varisella.
Referències
[modifica]- ↑ «Balangeroite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2018].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d'agost 2019. [Consulta: 23 novembre 2018].