Vés al contingut

Leucofanita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLeucofanita

Cristall de leucofanita travessat per una agulla d'aegirina
Fórmula químicaNaCaBeSi₂O₆F
Epònimblanc i aparença visual Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLåven (Skådön; Lamö; Lamanskjaer), Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DH.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.DH.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D*.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana55.4.2.4
Heys17.1.8
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 7,41Å; b = 7,39Å; c = 9,98Å;
Grup puntual2 2 2 - disfenoide
Colorgroc clar, blanc verdós, verd groguenc
Exfoliacióperfecta
Duresa4
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,571 nβ = 1,595 nγ = 1,598
Birefringènciaδ = 0,027
Dispersió òpticar > v
Impureses comunesAl, Fe, Mg, K, H
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1840
SímbolLph Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La leucofanita és un mineral de la classe dels silicats.

Característiques

[modifica]

La leucofanita és un inosilicat de fórmula química NaCaBeSi₂O₆F. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leucofanita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta l'any 1840 a Låven, a Langesundsfjorden, Larvik (Vestfold, Noruega). Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, ortoclasa, natrolita, analcima, serandita, aegirina, polilitionita, ancylita, astrofil·lita, catapleiïta, epididimita, rodocrosita i fluorita.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Leucophanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2016].
  2. «Leucophanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 octubre 2016].