Ohmilita
 Ohmilita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Sr₃(Ti,Fe3+)(Si₂O₆)₂(O,OH)·2H₂O |
| Epònim | Ohmi, Itoigawa City (en)  i pedra |
| Localitat tipus | Ohmi, Itoigawa, Prefectura de Niigata, Chubu, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.10 |
| Dana | 65.3.4.3 |
| Heys | 14.9.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,97Å; b = 7,79Å; c = 7,81Å; β = 100,9° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,649 nγ = 1,715 |
| Birefringència | δ = 0,066 |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-031 |
| Any d'aprovació | 1973 |
| Símbol | Oh |
| Referències | [1] |
La'ohmilita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de l'indret on va ser descoberta: Ohmi (Prefectura de Niigata, Japó).[1]
Característiques
[modifica]L'ohmilita és un silicat de fórmula química Sr₃(Ti,Fe3+)(Si₂O₆)₂(O,OH)·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són fibrosos, de fins a 10 μm, allargats al llarg de [010]; poden aparèixer en agregats que mesuren fins a 0,2 mm i que rarament són esferul·lítics.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ohmilita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.
Formació i jaciments
[modifica]L'ohmilita va ser descoberta a Ohmi en un dic d'amfibolita-quars-albitita que tallava serpentinita.[2] També ha estat descrita en altres indrets de la prefectura de Niigiata.[1]
Referències
[modifica]