Vés al contingut

Høgtuvaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHøgtuvaïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₄[Fe2+₆Fe3+₆]O₄[Si₈Be₂Al₂O36]
EpònimHøgtuva peak (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBordvedåga, Høgtuva, Rana, Nordland, Noruega
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DH.40
Nickel-Strunz 9a ed.9.DH.45 Modifica el valor a Wikidata
Dana69.2.1a.3
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 10,317(1) Å; b = 10,724(1) Å; c = 8,855(1) Å; α = 105,77(1)°; β = 96,21(1)°; γ = 124,77(1)°
Grup puntual1 - pinacoide
Grup espacialp1
Colornegre
Macles
Exfoliacióbona - en dues direccions
Duresa5,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllaverd-gris
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,780 nγ = 1,820
Birefringènciaδ = 0,040
Dispersió òpticar > v distingible
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1990-051
Any d'aprovació1990
SímbolHtu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La høgtuvaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rhönita. Rep el nom del pic Høgtuva, a Noruega, la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

La høgtuvaïta és un silicat de fórmula química Ca₄[Fe2+₆Fe3+₆]O₄[Si₈Be₂Al₂O36]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990, i la primera publicació data del 1994. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la høgtuvaïta pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Museu geològic-mineralògic de la Universitat d'Oslo (Noruega), i a la Smithsonian Institution, als Estats Units.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al dipòsit de beril·li de Høgtuva, a Bordvedåga, dins el municipi de Rana (Nordland, Noruega). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Høgtuvaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2020].