Barbosalita

Barbosalita
Fórmula química	Fe2+Fe3+ 2(PO₄)₂(OH)₂
Epònim	Aluízio Licínio de Miranda Barbosa
Localitat tipus	mina Sapucaia (Proberil mine), Sapucaia do Norte, Galiléia, Vall de Doce, Minas Gerais, Brasil
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.05
Dana	41.10.1.4
Heys	19.13.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,31Å; b = 7,48Å; c = 7,52Å; β = 120,15°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	negre a blau-verd fosc, verd, blau-verd, negre verdós, negre
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, subvítria, resinosa, cerosa, grassa, mat
Color de la ratlla	blau fosc a verd fosc
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	3,60 a 3,62 g/cm³ (mesurada); 3,72 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,760 a 1,780 nβ = 1,770 a 1,810 nγ = 1,835 a 1,840
Birefringència	δ = 0,075
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 64° a 70°
Dispersió òptica	r > v forta
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1955
Símbol	Bsa
Referències

La barbosalita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la lazulita. Rep el seu nom en honor del geòleg brasiler Aluízio Licínio de Miranda Barbosa (1916-2013), professor emèrit de geologia de l'Escola de Mines d'Ouro Preto, a Minas Gerais, Brasil.

Característiques

La barbosalita és un fosfat de fórmula química Fe²⁺Fe3+
2(PO₄)₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barbosalita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Sapucaia, a Sapucaia do Norte, Galiléia (Minas Gerais, Brasil). Ha estat descrita en altres localitats de tots els continents excepte a l'Àntàrtida, sent els seus jaciments escassos.