Althausita

Althausita
Cristalls de color marró vermellós fosc d'althausita
Fórmula química	Mg₄(PO₄)₂(OH,O)(F,☐)
Localitat tipus	pedrera Tingelstadtjern, Modum, Buskerud, Noruega
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.25
Dana	41.6.5.1
Heys	19.3.16
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,258(2) Å; b = 6,054(2) Å; c = 14,383(5) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	gris clar, marró vermellós
Exfoliació	perfecta en {010}; distinta al llarg de {110}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	subvítria, resinosa
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,97 g/cm³ (mesurada); 2,91 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,588 nβ = 1,592 nγ = 1,598
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	no pleocròica
Angle 2V	mesurat: 70°, calculat: 80°
Dispersió òptica	relativament forta
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1974-050
Any d'aprovació	1971
Símbol	Ahs
Referències

L'althausita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el seu nom l'any 1975 per Gunnar Raade i Magne Tysseland en honor del professor Egon Althaus (1933), mineralogista de la Universitat de Karlsruhe, Alemanya.

Característiques

L'althausita és un fosfat de fórmula química Mg₄(PO₄)₂(OH,O)(F,☐). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Rarament els cristalls en brut són allargats al llarg de [001], aplanats en {010}, mostrant {010}, {110} i {131}, de fins a 3 centímetres; generalment es troba com masses escindibles. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4. És un mineral dimorf de la holtedahlita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'althausita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

Es troba en dipòsits de serpentina-magnetita. Va ser descoberta l'any 1971 a la pedrera Tingelstadtjern, a Modum, Buskerud (Noruega), on sol trobar-se associada a altres minerals com: apatita, magnetita, xenotima, holtedahlita, szaibelyita, talc i magnesita. També a Noruega, ha estat trobada a la pedrera Overntjern, on es troba juntament amb apatita, enstatita, talc i magnesita. També ha estat descrita a dues localitats de Mines Gerais (Brasil): la mina Sapucaia (Galiléia) i a Criminoso (Água Boa), així com a la mina Panasqueira, a Covilhã (Castelo Branco, Portugal), on es troba associada a fluorapatita, wolfeïta, topazi, moscovita, esfalerita, quars, calcopirita, pirrotina, siderita, arsenopirita, clorita, vivianita, panasqueiraïta i thadeuïta.