Zincolivenita

Zincolivenita
Cristall de zincolivenita
Fórmula química	CuZn(AsO₄)(OH)
Epònim	olivenita i zinc
Localitat tipus	Agios Konstantinos [St Constantine] (Kamariza), Districte de Lavrion (Laurion; Laurium), Prefectura d'Attikí (Attica; Attika), Grècia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.30
Dana	41.6.5.6
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,5839(15) Å; b = 8,5290(13) Å; c = 5,9696(9) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	space group 58 (en)
Color	verd, blau verdós
Exfoliació	perfecta - perfecta en {010}, imperfecta en {101}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,34(15) g/cm³ (mesurada); 4,330 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,736(2) nβ = 1,784(2) nγ = 1,788(2)
Birefringència	δ = 0,052
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 30° (5), calculat: 31,5°
Dispersió òptica	r > v, molt forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-047
Símbol	Zoli
Referències

La zincolivenita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'olivenita. Rep el seu nom per la seva relació amb l'olivenita i el seu contingut en zinc.

Característiques

La zincolivenita és un fosfat de fórmula química CuZn(AsO₄)(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És un membre estructuralment diferent i intermedi de la sèrie de solució sòlida que es produeix entre l'olivenita i l'adamita, amb una proporció de Zn:Cu (ideal) 1:1; els àtoms de Zn i Cu estan ordenats en dos llocs coordinats de manera diferent en l'estructura cristal·lina.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincolivenita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Agios Konstantinos, al districte de Lavrion, pertanyent a la prefectura d'Attikí, a Grècia, on sol trobar-se associada a altres minerals com: escorodita, farmacoalumita, jarosita, conicalcita i arseniosiderita. Ha estat trobada en tots els continents del planeta, a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat zincolivenita a les mines La Amorosa i Cueva de la Guerra Antigua, a Vilafermosa, a la província de Castelló (País Valencià), i a la mina de Les Ferreres, a Rocabruna, Camprodon, a la província de Girona.