Scorzalita
Scorzalita | |
---|---|
Scorzalita a la mina d'Estaño Orcko, al districte de Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia | |
Fórmula química | Fe²⁺Al₂(PO₄)₂(OH)₂ |
Epònim | Evaristo Scorza |
Localitat tipus | mina Córrego Frio, Linópolis, Divino das Laranjeiras, Minas Gerais, Brasil |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.40 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.05 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7,15 Å; b = 7,31 Å; c = 7,25 Å; β = 120,58° |
Grup espacial | p2₁/b |
Color | blau fosc a blau verd |
Macles | múltiples |
Exfoliació | {110} bona |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 6 |
Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
Color de la ratlla | blanca a blau clar |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 3,33 g/cm³⁺ (mesurada); 3,32 g/cm³⁺ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,626 a 1,645 nβ = 1,654 a 1,674 nγ = 1,663 a 1,680 |
Birefringència | δ = 0,037 |
Pleocroisme | visible |
Angle 2V | mesurat: 62°, calculat: 58° a 68° |
Dispersió òptica | r < v perceptible |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Scz |
Referències | [1] |
La scorzalita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la latzulita. Rep el seu nom del mineralogista brasiler Evaristo Penna Scorza (1899-1969).
Característiques
[modifica]La scorzalita és un fosfat de fórmula química Fe²⁺Al₂(PO₄)₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic tot i que generalment es troba de manera massiva, sent rars els els cristalls dipiramidals. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.[2] Es tracta d'una espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional publicada el 1949, deu anys abans de la fundació d'aquesta entitat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Córrego Frio, situada a la localitat de Linópolis, a Divino das Laranjeiras (Minas Gerais, Brasil),[3] on es troba generalment en forma de masses massives de color blau fosc barrejades amb souzalita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita tan sols al Cap de Creus, a l'Alt Empordà.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Scorzalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 desembre 2023].
- ↑ «Scorzalite». mineralienatlas.de. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Scorzalite Mineral Data». webmineral.com. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 2 desembre 2023].