Montebrasita
Montebrasita | |
---|---|
Fórmula química | LiAl(PO₄)(OH) |
Epònim | Mines of Montebras (en) |
Localitat tipus | Mines de Montebras, Montebras, Soumans, Creuse, Nova Aquitània, França |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.02 |
Dana | 41.5.8.2 |
Heys | 19.8.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 6,713(1) Å; b = 7,708(1) Å; c = 7,0194(7) Å; α = 91,31(1)°; β = 117,93(1)°; γ = 91,77(1)° |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Color | blanc, incolor, gris blanc, marró molt clar, rosa clar, groc clar |
Macles | comunes en {111}, amb composició plana {111} amb les macles resultants normalment paral·leles tabulars a {111} i les individuals de la mateixa mida; també tabular {110}. També rarament macles en {111}; lamel·lar. Macles polisintètqiues microscòpiques comunes. |
Exfoliació | perfecta en {100}, bona en {110}, diferent en {010} |
Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa, nacrada |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 2,98 a 3,04 g/cm³ (mesurada); 3,03 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
Índex de refracció | nα = 1,594 a 1,615 nβ = 1,608 a 1,624 nγ = 1,616 a 1,645 |
Birefringència | δ = 0,022 a 0,030 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Angle 2V | mesurat: 66° a 101°, calculat: 52° a 88° |
Dispersió òptica | r < v |
Fluorescència | pot tenir fluorescència tenyida de groc a crema |
Impureses comunes | Na |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1870 |
Símbol | Mbs |
Referències | [1] |
La montebrasita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'ambligonita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, les mines de Montebras, ubicades a la regió de Nova Aquitània, a França.
Característiques
[modifica]La montebrasita és un fosfat de fórmula química LiAl(PO₄)(OH). Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 6. És un mineral isostructural amb l'ambligonita, la natromontebrasita (espècie desacreditada per l'IMA[2]) i la tavorita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la montebrasita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments
[modifica]La montebrasita és, amb diferència, el membre més comú del grup de l'ambligonita, sent l'ambligonita escassa. Es troba principalment en pegmatites de granit dels tipus rics en liti i en fosfats. Els cristalls poden ser enormes (> 1 m). Als territoris de parla catalana ha estat trobada al Cap de Creus, Cadaqués (província de Girona), i al camp de pegmatites de Cotlliure, als Pirineus Orientals (Occitània).
Referències
[modifica]- ↑ «Montebrasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 setembre 2017].
- ↑ «Natromontebrasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 setembre 2017].