Sarkinita

Sarkinita
Fórmula química	Mn2+ 2(AsO₄)(OH)
Epònim	flesh (en)
Localitat tipus	Mina Harstigen, Pajsberg, Districte de Persberg, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.03b
Dana	41.6.3.3
Heys	20.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 12,7795(13) Å; b = 13,6127(14) Å; c = 10,2188(11) Å; β = 108,834(2)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	vermell, rosa-vermell, groc vermellós; rosa clar o groc en llum transmesa
Exfoliació	distinta en {100}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Duresa	4 a 5
Lluïssor	grassa
Color de la ratlla	vermell a groc
Densitat	4,08 a 4,18 g/cm³ (mesurada); 4,04 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,793 nβ = 1,807 nγ = 1,809
Birefringència	δ = 0,016
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 83°, calculat: 40°
Dispersió òptica	r > v o r < v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1885
Símbol	Srk
Referències

La sarkinita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la wagnerita. Rep el seu nom del grec σάρκιυος sarkinos (fet de carn), al·ludint al seu color vermellós i a la lluïssor grassa.

Característiques

La sarkinita és un fosfat de fórmula química Mn2+
2(AsO₄)(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5. És un mineral isostructural amb la triploidita i la wolfeïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sarkinita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Harstigen, ubicada a la localitat de Pajsberg, al districte de Persberg del municipi de Filipstad, a Värmland (Suècia). També ha estat descrita a altres indrets de Suècia, a Suïssa, als Estats Units, a Romania, al Kazakhstan, al Japó, a Itàlia, a França i a Àustria.