Sarkinita
 Sarkinita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Mn2+ 2(AsO₄)(OH) |
| Epònim | flesh (en)   |
| Localitat tipus | Mina Harstigen, Pajsberg, Districte de Persberg, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.03b |
| Dana | 41.6.3.3 |
| Heys | 20.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,7795(13) Å; b = 13,6127(14) Å; c = 10,2188(11) Å; β = 108,834(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | vermell, rosa-vermell, groc vermellós; rosa clar o groc en llum transmesa |
| Exfoliació | distinta en {100} |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Duresa (Mohs) | 4 a 5 |
| Lluïssor | grassa |
| Color de la ratlla | vermell a groc |
| Densitat | 4,08 a 4,18 g/cm³ (mesurada); 4,04 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,793 nβ = 1,807 nγ = 1,809 |
| Birefringència | δ = 0,016 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 83°, calculat: 40° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1885 |
| Símbol | Srk |
| Referències | [1] |
La sarkinita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la wagnerita. Rep el seu nom del grec σάρκιυος sarkinos (fet de carn), al·ludint al seu color vermellós i a la lluïssor grassa.
Característiques
[modifica]La sarkinita és un fosfat de fórmula química Mn2+
2(AsO₄)(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5. És un mineral isostructural amb la triploidita i la wolfeïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sarkinita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Harstigen, ubicada a la localitat de Pajsberg, al districte de Persberg del municipi de Filipstad, a Värmland (Suècia). També ha estat descrita a altres indrets de Suècia, a Suïssa, als Estats Units, a Romania, al Kazakhstan, al Japó, a Itàlia, a França i a Àustria.
Referències
[modifica]