Benavidesita
Benavidesita | |
---|---|
Fórmula química | Pb₄MnSb₆S14 |
Epònim | Alberto Benavides de la Quintana |
Localitat tipus |
|
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.15 |
Dana | 3.6.7.2 |
Heys | 5.8.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 15,74Å; b = 19,14Å; c = 4,06Å; β = 91,5° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | gris plom |
Macles | polisintètiques paral·leles a l'elongació - comunes |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | marró-gris |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 5,60 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | feble |
Impureses comunes | Cu, Zn, Bi |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
Codi IMA | IMA1980-073 |
Any d'aprovació | 1982 |
Símbol | Bnv |
Referències | [1] |
La benavidesita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor d'Alberto Benavides de la Quintana, enginyer, empresari miner i polític peruà.[1]
Característiques
[modifica]La benavidesita és un sulfur de fórmula química Pb₄MnSb₆S14. Cristal·litza en el sistema monoclínic, en forma de cristalls aciculars, de fins a 200 μm de llarg, o en forma de grans arrodonits de fins a 50 μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la jamesonita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la benavidesita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.
Formació i jaciments
[modifica]La benavidesita va ser descoberta a partir de mostres trobades en dues localitats diferents: en un dipòsit de sulfur de ferro metamorfosat associat amb volcanisme submarí fèlsic a la mina Sätra, al camp miner de Doverstorp (Finspång, Östergötland, Suècia); i en una mineralització polimetàl·lica telescòpica associada a intrusions dacítiques a la mina Uchucchacua, a Oyón (Regió de Lima, Perú).[2] També ha estat descrita al Japó, Romania, Rússia i la Xina.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Benavidesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Benavidesite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 15 gener 2019].