Lindströmita

Lindströmita
Fórmula química	Pb₃Cu₃Bi₇S15
Epònim	Gustaf Lindström
Localitat tipus	mines de Gladhammar, Västervik, Comtat de Kalmar, Suècia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.04b
Dana	3.4.5.7
Heys	5.7.5
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 56,08 Å; b = 11,56 Å; c = 4,00 Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	gris acer
Exfoliació	bona
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1975-005a
Any d'aprovació	1975
Símbol	Lsm
Referències

La lindströmita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de Gustaf Lindström (1 de juliol de 1838 - 24 de maig de 1916), analista de minerals i paleontòleg suec al Riksmuseum AE Nordenskiöld.

Característiques

La lindströmita és una sulfosal de fórmula química Pb₃Cu₃Bi₇S₁₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es teoba entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lindströmita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a les mines de Gladhammar, situades a la localitat de Västervik (Comtat de Kalmar, Suècia). Tot i tractar-se d'una espècie poc habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.