Berryita
 Berryita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₃Ag₂Pb₃Bi₇S16 |
| Epònim | Leonard Gascoigne Berry |
| Localitat tipus | |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.HB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.20d |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.04 – Anhang |
| Dana | 3.6.15.1 |
| Heys | 5.7.41 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,703(3) Å; b = 4,0305(7) Å; c = 28,925(5) Å; β = 102,484(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris blavós, blanc, gris blanquinós |
| Macles | repetides |
| Exfoliació | dolenta/indistingible |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,7 g/cm³ (mesurada); 6,83 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1965-013 |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Bry |
| Referències | [1] |
La berryita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor del mineralogista canadenc Leonard Gascoigne Berry (1914-1982) que va ser l'editor fundador de la revista científica Canadian Mineralogist i el primer en investigar aquest mineral l'any 1939.[1]
Característiques
[modifica]La berryita és una sulfosal de fórmula química Cu₃Ag₂Pb₃Bi₇S16. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berryita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.
Formació i jaciments
[modifica]La berryita apareix en filons de quars amb altres sulfurs i sulfosals i en criolites riques en siderita.[2] Ha estat trobada a Alemanya, Argentina, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, els Estats Units, França, Groenlàndia, l'Iran, Noruega, Polònia, Portugal, el Regne Unit, Romania, Rússia, Suècia, el Tajikistan, l'Uzbekistan i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: emplecita, aikinita, cuprobismutita, cupropavonita, galena calcopirita, esfalerita, quars, cosalita, ourayita, matildita, benjaminita i barita.[2]
Descobriment
[modifica]Berry va estudiar material trobat a les mines Nordmark (Värmland, Suècia) sense arribar a identificar-lo com una nova espècie. Aquesta identificació va ser publicada per primera vegada l'any 1966 per E. W. Nuffield i D. C. Harris i va ser feta a partir d'uns cristalls prismàtics minúsculs obtinguts per Nuffield d'unes cavitats presents en bismutita trobada a la mina Missouri (Comtat de Park, Colorado). Nuffield i Harris varen adonar-se que el patró de difracció de raigs X que van obtenir era idèntic al que havia obtingut Berry.[3] Per tant, ambdós indrets són considerats localitats tipus de la berriyita.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Berryite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Berryite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 16 febrer 2017].
- ↑ Nuffield, E.W.; Harris, D.C. «Studies of mineral sulpho-salts-[Part] 20, Berryite, a new species». Canadian Mineralogist, 8, 1966, pàg. 407 [Consulta: 16 febrer 2017].