Pekoïta
 Pekoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | PbCuBi11S18 |
| Localitat tipus | mina Juno, pic Tennant, Regió de Barkly, Territori del Nord, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.05a |
| Dana | 3.4.5.6 |
| Heys | 5.7.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,47 Å; b = 33,74 Å; c = 4,01 Å |
| Color | gris plom |
| Exfoliació | bona |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris plom |
| Impureses comunes | Ag, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-014 |
| Símbol | Pek |
| Referències | [1] |
La pekoïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de la mina Peko (també coneguda com Juno), a Austràlia, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La pekoïta és una sulfosal de fórmula química PbCuBi11S18. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pekoïta pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Juno, situada a la Regió de Barkly (Territori del Nord, Austràlia). Tot i tractar-se d'una espècie poc habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.