Watkinsonita
 Watkinsonita | |
|---|---|
 Watkinsonita (w) associada a altres minerals  | |
| Fórmula química | Cu₂PbBi₄(Se,S,Te)₈ |
| Epònim | David Hugh Watkinson |
| Localitat tipus | Dipòsit d'urani dels monts Otish, Baie-James, Nord-du-Quebec, Quebec, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | minerals sulfurs (sulfosals) |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.20e |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.20e |
| Dana | 3.7.21.1 |
| Heys | 5.7.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,92Å; b = 3,99Å; c = 14,98Å; β = 109,2° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m, grup espacial 10, grup espacial 3 i grup espacial PM |
| Color | negre |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1985-024 |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Wat |
| Referències | [1] |
La watkinsonita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Anomenada en honor de David Hugh Watkinson, professor de geologia de la Universitat de Carleton, Ottawa; per les seves investigacions sobre la mobilitat hidrotermal dels elements del grup del platí. És l'anàleg de coure de la litochlebita i es troba relacionada estructuralment amb la berryïta.
Característiques
[modifica]La watkinsonita és un element químic de fórmula química Cu₂PbBi₄(Se,S,Te)₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la watkinsonita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, aikinita, museumita i litochlebita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita en un dipòsit d'urani en vetes juntament amb altres tel·lururs i selenurs.[2] S'ha descrit associada a skippenita, soucekita, claustalita, calcopirita i electra.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Watkinsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Watkinsonite Mineral Data». [Consulta: 25 maig 2018].
- ↑ «Watkinsonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 25 maig 2018].