Vés al contingut

Gobi d'escates

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cabot d'escata)
Infotaula d'ésser viuGobi d'escates
Lesueurigobius friesii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198665 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGobiiformes
FamíliaGobiidae
GènereLesueurigobius
EspècieLesueurigobius friesii Modifica el valor a Wikidata
Malm, 1874
Nomenclatura
Sinònims
  • Gobius friesi (Malm, 1874)
  • Gobius friesii (Malm, 1874)
  • Gobius friesii friesii (Malm, 1874)
  • Gobius gracilis (Fries, 1838)
  • Lesuerigobius friesii (Malm, 1874)
  • Lesueuria friesi (Malm, 1874)
  • Lesueuria friesi friesi (Malm, 1874)
  • Lesueuria friesii (Malm, 1874)
  • Lesueuria piesii (Malm, 1874)
  • Lesueurigobius friesi (Malm, 1874)
  • Lesueurigobius friesii friesii (Malm, 1874)[1]

El gobi d'escates, gòbit d'escates o cabot d'escata (Lesueurigobius friesii) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

[modifica]

Alimentació

[modifica]

Menja poliquets, petits crustacis i mol·luscs.[4]

Depredadors

[modifica]

És depredat per Trachurus mediterraneus,[5] Gnathophis mystax, a Itàlia per Trisopterus minutus[6] i l'escórpora fosca (Scorpaena porcus),[7] i a l'Estat espanyol pel lluç (Merluccius merluccius), Ophichthus rufus,[8] la bruixa de quatre taques (Lepidorhombus boscii), la bruixa sense taques (Lepidorhombus whiffiagonis) i Chelidonichthys lucernus.[9]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical i demersal que viu entre 10-130 m de fondària.[2][10]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (Mauritània i des de la península Ibèrica fins a Skagerrak i Kattegat) i la Mediterrània (Mar de Màrmara).[2][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31]

Costums

[modifica]

Es troba sovint associat amb el crustaci decàpode Nephrops norvegicus.[32]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Lesueurigobius friesii». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 FishBase (anglès)
  3. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  4. ↑ Miller, P.J. 1986. Gobiidae. p. 1019-1085. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
  5. ↑ Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  6. ↑ Gramitto, M.E., 1999. Feeding habits and estimation of daily ration of poor cod Trisopterus minutus capelanus (Gadidae) in the Adriatic Sea. Cybium 23(2):115-130.
  7. ↑ Pallaoro, A. i I. Jardas, 1990. Food and feeding habits of black scorpionfish (Scorpaena porcus, L., 1758) (Pisces, Scorpaenidae) along the Adriatic coast. Acta Adriat. 32(2), 885-898.
  8. ↑ Casadevall, M., J. Matallanas i T. Bartolí, 1994. Feeding habits of Ophichthus rufus (Anguilliformes, Ophichthidae) in the western Mediterranean. Cybium 18(4): 431-440.
  9. ↑ FishBase (anglès)
  10. ↑ Miller, P.J. 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  11. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  12. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  13. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  14. ↑ Costello, M.J., 1992. Abundance and spatial overlap of gobies (Gobiidae) in Lough Hyne, Ireland. Environ. Biol. Fish. 33:239-248.
  15. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  16. ↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig.
  17. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  18. ↑ Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
  19. ↑ Gibson, R.N. i I.A. Ezzi, 1987. Feeding relationships of a demersal fish assemblage on the west coast of Scotland. J. Fish Biol. 31:55-69.
  20. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  21. ↑ Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.
  22. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  23. ↑ Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  24. ↑ Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  25. ↑ Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biométricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p.
  26. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  27. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  28. ↑ Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  29. ↑ Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Estat espanyol (20). 100 p.
  30. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  31. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  32. ↑ Miller, P.J. 1990. Gobiidae. p. 925-951.

Bibliografia

[modifica]
  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Alfred-Ockiya, J.F., 2000. Study of food habits of goby, Porogobius schlegelii (Günther, 1861) from Elechi Creek, off Bonny River, Niger Delta, Nigeria. J. Aquat. Sci. 16(2):79-82.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Estat espanyol.
  • Erzini, K., 1991. A compilation of data on variability in length-age in marine fishes. Fisheries Stock Assessment, Title XII, Collaborative Research Support Program, University of Rhode Island. Working paper 77, 36p.
  • Gros, P., 1980. Description mathématique de la croissance de Lesueurigobius friesii (Teleostei, Gobiidae). Essai de synthèse. Oceanol. Acta 3:161-168.
  • Morte, M.S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 77:527-537.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gobi_d%27escates&oldid=32888705»