David di Donatello al millor actor estranger
Aparença
El premi David di Donatello al millor actor estranger (en italià: David di Donatello per il miglior attore straniero) és un premi de cinema que va atorgar l'Acadèmia del Cinema Italià (ACI, Accademia del Cinema Italiano) per reconèixer els esforços destacats dels actors de cinema no italians durant l'any anterior a la cerimònia.[1] El premi es va donar per primera vegada el 1957 i es va deixar de donar el 1996.[2] Les candidates i les guanyadores eren seleccionades per votació secundària per tots els membres de l’Acadèmia.[3][4]
Guanyadors
[modifica]- Laurence Olivier - Ricard III (Richard III)
- Marlon Brando - Sayonara (Sayonara) (ex aequo)
- Charles Laughton - Testimoni de càrrec (Witness for the Prosecution) (ex aequo)
- Cary Grant - Perseguit per la mort (North by Northwest)
- Charlton Heston - Ben-Hur (Ben-Hur)
- Anthony Perkins - No em diguis adéu (Goodbye Again) (ex aequo)
- Spencer Tracy – Els judicis de Nuremberg (Judgment at Nuremberg) (ex aequo)
- Peter O'Toole - Lawrence d'Aràbia (Lawrence of Arabia) (ex aequo)
- Fredric March - Seven Days in May (ex aequo)
- Richard Burton - L'amansiment de la fúria (The Taming of the Shrew) (ex aequo)
- Peter O'Toole - La nit dels generals (The Night of the Generals) (ex aequo)
- Warren Beatty - Bonnie i Clyde (Bonnie and Clyde) (ex aequo)
- Spencer Tracy - Endevina qui ve a sopar (Guess Who's Coming to Dinner)
- Peter O'Toole - Goodbye, Mr. Chips (Goodby, Mr.Chips) (ex aequo)
- Dustin Hoffman – Cowboy de mitjanit (Midnight Cowboy) (ex aequo)
- Ryan O'Neal - Love Story (Love Story)
- Topol - El violinista a la teulada (Fiddler on the Roof)
- Yves Montand - César et Rosalie (ex aequo)
- Laurence Olivier - L'empremta (Sleuth) (ex aequo)
- Robert Redford – El cop (The Sting) (ex aequo)
- Al Pacino - Serpico (Serpico) (ex aequo)
- Burt Lancaster - Confidències (ex aequo)
- Jack Lemmon - The Front Page (ex aequo)
- Walter Matthau - The Front Page (ex aequo)
- Philippe Noiret – El vell fusell (Le Vieux Fusil) (ex aequo)
- Jack Nicholson - Algú va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest) (ex aequo)
- Sylvester Stallone - Rocky (Rocky)
- Dustin Hoffman – Marathon Man
- Richard Dreyfuss - La noia de l'adéu (The Goodbye Girl)
- Richard Gere - Days of Heaven (ex aequo)
- Michel Serrault – Casa de boges (La cage aux folles) (ex aequo)
- Dustin Hoffman - Kramer contra Kramer (Kramer vs. Kramer) (ex aequo)
- Jack Lemmon - La síndrome de la Xina (The China Syndrom) (ex aequo)
- Paul Newman – Veredicte final (The Verdict)
- Woody Allen - Zelig (Zelig)
- William Hurt - O Beijo da Mulher Aranha (Kiss of the Spider Woman)
- Dexter Gordon - Al voltant de mitjanit ('Round midnight)
- Michael Douglas - Wall Street (Wall Street)
- Philippe Noiret - La vida i res més (La vie et rien d'autre)
- Jeremy Irons - El misteri Von Bulow (Reversal of Fortune)
- Daniel Auteuil - Un cor a l'hivern (Un coeur en hiver)
- Anthony Hopkins - El que queda del dia (The Remains of the Day)
- John Travolta - Pulp Fiction (Pulp Fiction)
- Harvey Keitel - Smoke (Smoke)
Referències
[modifica]- ↑ «Chronology» (en italià). Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 15 setembre 2018].
- ↑ Lancia, Enrico. I premi del cinema (en italian). Rome, Italy: Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211.
- ↑ Niola, Gabriele. «Ecco i nuovi David di Donatello: nuova giuria, nuovo sistema di votazione, nuovi possibili candidati. Fuori lo streaming» (en italià), 12-12-2018. [Consulta: 12 desembre 2018].
- ↑ «Regolamento» (en italià). Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 15 setembre 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Daviddidonatello.it (web oficial)
- Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211.